I és que el 2007 no es pot considerar un mal any però entre les eleccions municipals, que van comportar una majoria absoluta de CiU a la ciutat (no perquè ens toqués a la bonoloto sinó per la decisió de la ciutadania) i l’ensurt personal de la darrera etapa del 2007, ja era hora que féssim el traspàs a un any del que personalment espero molt.
No faré un llistat tipus “carta als reis” però sí un petit repàs del que ens depararà el 2008. Però abans vull desitjar-nos a tothom molta salut. A vegades pot semblar un tòpic però per a mi no ho és. El meu “jefe” a la meva empresa de tota la vida, “La Sirena”, ho desitjava sempre i, carai, tenia raó i quina falta fa !.
Serà un any de feina, amb unes eleccions importants al mes de març que poden causar “morts polítiques” als candidats de les dues forces principals; que poden retornar un govern de dretes, i amb el que està caient “Déu no ho vulgui” o, un govern de centre -centre (PSOE+CiU+PNV) o de centre - esquerra (PSOE+IU - ICV), que no és poca cosa. Un any que políticament per ICV acabarà amb una assemblea nacional que ha de comportar la renovació de la nostra organització un cop més, des del nostre projecte a la nostra direcció. Abans haurem fet una assemblea comarcal que també ha de comportar el reforçament de la nostra presència en el territori i de la nostra organització territorial en el si de la nostra organització nacional.
Pel que fa a Sant Cugat serà l’any de la renovació del ROM i de la creació del Reglament de Participació, de l’aprovació, per fi, del Pla d’Equipaments (amb tot el que comporta d'aposta o no per polítiques públiques de cohesió social), de la discussió també del Pla de Mobilitat. Espero que sigui l’any on puguem aclarir que va passar perquè el nostre ajuntament hagi tingut que assumir més de 6 milions d’€ de deute al Grup TMA per “treballs extres”, serà l’any de consolidació del Consell de Cultura,... potser serà un any de sorpreses polítiques.. qui ho sap ?
A nivell de Catalunya desitjo que sigui l’any de la protecció i ampliació del Parc de Collserola, de la decisió final de quin model de mobilitat hem de tenir al nostre país, l’any en que, com no podia ser d’altra manera, el TC no retalli ni una sola lletra de l’Estatut que varem aprovar el poble de Catalunya, i ens deixem ja de punyetes convergents en aquesta direcció i comencem a parlar dels problemes que engunien a la gent (no els que planteja el Duran al seu vídeo i que ahir tornava a defensar al seu bloc que, per cert, no és .CAT)
Espero a més que sigui un any on un diari que es diu “Público” i del que em confesso admirador, es consolidi i a més faci el pas d’editar en català (si no el fa el seguiré llegint igualment), en teniu el link a baix de tot del meu bloc.
I, per fi, espero que sigui un any, i encara que sigui un tòpic no ho és i sinó penseu-ho be, d’amor, carinyo i sexe. Molt bon any !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada