Emprendre o no? Aquesta és la qüestió!

Fa just quatre mesos que vaig deixar de “cotitzar”. La meva vida professional és llarga, només cal veure l'informe de vida laboral que t'envien periòdicament des del “Ministerio de Empleo y Seguridad Social” i em dono compte dels anys que tinc i del que ja he dedicat a “fer feina”. El meu currículum el podeu repassar en el meu perfil deLinkedin, l'he anat perfeccionant a mesura que m'he anat endinsant en el fascinant món de la recerca d'una nova feina. En articles anteriors, ja fa dies d'això perquè he estat molt atabalat en el tema, us feia una relació de diferents recursos per fer justament recerca de feina. Avui us en en faig alguna més:

• http://www.nubelo.com/panel
  

• http://www.yaencontre.com/empleo/

• http://www.trabajando.es/ 

• l'aplicació jobeeper a http://jobeeper.com/

Del Blog TESACU**

Avui però em centro en “això d'empendre”. L'IEC ho qualifica com “començar una cosa, especialment que suposa un esforç considerable, que inclou dificultats, riscos, etc.”. Del llatí “prendere”, o sigui prendre, riscos s'entén. I evolucionant més endavant en la història com a “aventurers”, ens trobem que la paraula s'usa el s. XVIII en l'Encyclopédie, “entrepeneur”, però en aquest cas com una persona mitjancera entre capital i treball. Fins que en el s. XX hi ha qui ha introduït perspectives diferents en el terme que encara perduren perquè al terme se l'utilitza per qualificar realitats ben diferents: des d'empresaris que arrisquen econòmicament però que no aporten cap innovació ni benefici socials a qui veient una necessitat en fa una virtut, innova, inventa, se la juga i crea*. Una cosa és l'emprenedoria i una altra és la mentalitat empresarial, comercial, “ser negociant”,... que també està molt be! Però que no te res a veure...

Bé, doncs tornant al primer paràgraf, i després de treballar per tercers a l'empresa privada, de dedicar hores d'oci personal i familiar al meu esport preferit que és el bàsquet, d'haver-me dedicat amb cos i ànima a “la cosa pública” en els darrers anys tant voluntàriament com de forma professional, m'atreu molt posar-me pel meu compte i engegar un projecte professional del que en sigui el responsable i l'ànima. A la nostra ciutat hi ha molts buits per omplir. Però n'hi ha un que crec que s'ha de tapar abans que l'aigua ens arribi al coll i hi estic treballant. No estic sol, és un projecte en xarxa que es fa en altres ciutats properes i m'engresca molt. En els propers dies posaré el termòmetre i espero “temperatura confort”.

* "Herois globals", The Economist,març 2009
** La foto me l'ha cedida molt amablement la Teresa, autora d'un blog que vaig descobrir ahir mateix sobre Educació 2.0, Formació TIC, Social Media i Coaching TIC: TESACU, l'únic problema és que tindreu que posar-vos amb el diccionari al costat perquè escriu en valencià...