El govern dels millors ?

Aquesta ha estat una setmana plena de suggeriments sobre com ha de ser el proper Govern de la Generalitat. Em sembla una frivolitat que amb tant de temps d’antelació es comenci ja a parlar en aquests termes. Una falta de respecte a la voluntat de la ciutadania que al final és la que amb l’exercici del seu vot ha de dictaminar les majories polítiques al Parlament, que seran les que construiran els acords programàtics i, per tant, de govern. Al menys així em sembla que funciona la cosa.

Ahir ho deia ben clar el nostre cap de llista Joan Herrera. A Catalunya o hi haurà un govern d’esquerres o un govern encapçalat per Artur Mar i el demés és fum. És legítima l’aspiració de tots els partits a tirar endavant les seves propostes programàtiques sense hipoteques però la realitat és la que és. En aquest sentit a mi em sembla molt més enriquidor, per l’aportació que fa al país, una majoria plural al govern que no pas un govern en minoria. Només cal veure l’experiència del Govern de Zapatero que va donant cops de timó a partir dels titulars, ara també de la premsa estrangera, i de les seves enquestes.

Per mi la democràcia és la forma menys dolenta de governar la comunitat. Des de fa anys ens hem dotat d’un mecanisme de presa de decisions que és el sistema parlamentari com a representant de la sobirania popular i del que el Govern n’és el depositari per tal de tirar endavant – executar – les seves prioritats i consensos. A partir d’aquí defenso que les millors decisions són les que més gent comparteix i en les que més gent hi participa. Quina por hem de tenir al debat, a les mirades diferents? Si han d’enriquir en tot cas el país. En aquests darrers anys les decisions preses en el nostre país són, en la seva major part, unes bones decisions perquè n’ha pres part una majoria política que representa una majoria social clara - malgrat CiU s’entesti en defensar que la representació parlamentària ha de venir definida per altres criteris - . I el Govern del país representa aquesta majoria política i social, i per tant també representa la diversitat que hi ha en l’esquerra catalana.

Una diversitat que no ha frenat que s’arribin a amplis consensos, amb la participació fins i tot de la gran força conservadora catalana, en temes tant importants com l’habitatge, les infraestructures, l’economia, la immigració, l’educació,... que són el full de ruta d’aquest país per aquests i els propers anys - tot i el lament del conseller Maragall en la seva denúncia d’un país sense projecte... I a tot això ens surt el candidat convergent prometent que el seu govern, si és que la ciutadania li dona dret a constituir-lo, dic jo!, comptarà amb els millors, que si no els te a casa seva - CiU – els anirà a buscar a fora....

I que vol dir els millors ?. Els millors són aquells que amb la seva saviesa carreguen en els treballadors la mala gestió d’una empresa o la voluntat del guany a curt termini, com ho pot ser un directiu d’Aismalibar per exemple ?, o són els millors aquells que un cop abocats al fracàs els plantejaments de la banca ara tanquen l’aixeta del crèdit de la petita i mitjana empresa, com fan per exemple els tan ben educats directius de bancs com el Sabadell o el Santander?, o no seran els millors els que un cop creada la bombolla immobiliària ara pidolen ajudes públiques per salvar els milers i milers d’habitatges sense ocupació i que d’altra banda no els posen a disposició de l’administració perquè no baixin els preus?. Estic segur que molts d’ells i elles han rebut una bona formació, en les millors escoles, i que tenen una dilatada experiència.

Però per mi els millors s’han de valorar en termes de benefici comunitari i – i veient experiències molts properes a la ciutat - el millor per la societat és que qui te la responsabilitat de govern sigui qui defensa millor el be comú davant els poderosos. I si està ben format i te experiència millor és clar !