Demà
hi ha una reunió que hauria de ser important i profitosa però que
tothom sap que serà un acte més d'aquesta gran òpera prima del
gran divo que és el nostre president Artur Mas. No dubto que serà
una trobada important,ho serà perquè tots els mitjans en faran
seguiment,menjarem reunió en tots els àpats durant tota la setmana
com hem menjat tot el que diu,pensa i fins i tot allò que no diu i
allò que hauria de pensar. El que en política anomenem “agenda”
o el que és el mateix allò del que es parla en els mitjans i en els
espais polítics és allò que volia CiU que fos el centre d'interès
i no pas allò que viuen la majoria dels que vivim i intentem
treballar en aquest país – i això no vol dir,que consti, que el
tema nacional no sigui una qüestió de primer ordre -.
No
dubto tampoc que serà profitosa. Ho serà sobretot per CiU. Serà el
seu gran argument per seguir inflant el seu victimisme contra
Madrid,cert però alhora partidista. La dreta catalana a l'hora
d'escollir sempre ens ha donat mostres de que entre Espanya i
Catalunya sembla ser que Catalunya – almenys això vull pensar...-
però entre Catalunya i la cartera...la cartera!. Mentre ens estàvem
manifestant dimarts per un major autogovern pel nostre país,perquè
Catalunya fos el proper estat a Europa,la dreta catalana – això sí
amb Duran i Lleida desfilant pel Passeig de Gràcia – votava a
favor d'incrementar el pressupost de defensa mentre no dubta en
retallar els pressuposts de l'Estat del Benestar i són la punta de
llança del dèficit zero.
 |
| Santiago i Manolo es miren el futur del país (LV) |
I
que passarà després del cop de porta de demà? Quan durarà la
reunió amb Rajoy?. Tothom parla d'un avançament electoral.
Segurament serà així. De totes formes crec que no el faran fins que
assegurin en els propers sis mesos que han acabat de desmuntar del
tot tota l'estructura de país que quedava per desmuntar i en tant
poc temps s'han esmerçat a fer. Perquè mentre amb una ma alçaven
l'estelada amb l'altra ma signaven decrets al DOGC per fer
concessions a empreses privades dels serveis essencials d'allò que
per mi són realment les “estructures d'estat” que cal que
estiguin en mans de l'administració – la
salut,l'educació,l'aigua,la seguretat,...-. La reunió amb Rajoy
quan durarà? Doncs el temps que calgui per fer-li veure que estigui
tranquil. Que estigui tranquil,que això és un farol. Que és un
farol per trencar d'una vegada per totes la cohesió del país i
lliurar-lo a aquells amb els que ells – PP i CiU – defensen i amb
això sí que es posen s'acord,aquells justament que no van anar a la
manifestació del passat dimarts i als que feia referència la
setmana passada en el darrer article.
Per
acabar:ahir ens va deixar un savi, un gran polític,un polític
brutal,un amic de Catalunya. Un home que sabia que la transició
calia fer-la com s'havia fet però que s'havia quedat curta. Que la
Constitució tenia marge si es llegia amb amplitud de mires. “Si
Catalunya no és lliure,no ho serà Espanya”,deia. Santiago
Carrillo,un home d'esquerres, que com en Llamazares – únic polític
d'esquerres que va venir a la manifestació del 10J -, entenia la
diversitat com una riquesa a preservar, que entenia el dret a
expressar-se com un dret bàsic de la democràcia, que entenia el
dret a l'autodeterminació dels pobles com un dret inqüestionable
aquí,al Sahara i a Palestina. El trobarem a faltar. Personalment em
va començar a enganxar a la política les tertúlies de savis de “la
ventana” de LA SER,no cal que us digui res més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada