Ens diuen que
la ciutadania està cada cop més lluny de la política, que en les enquestes la
política i també la justícia són valorades cada cop amb una puntuació més
baixa. És raonable que amb situacions com la que s'ha donat aquesta setmana la
ciutadania s'exasperi i, personalment, penso que no n’hi ha per menys. Amb el
“cas Pallerols”, com en altres casos, és evident que la justícia és injusta i
classista, que hi ha una justícia per qui la pot pagar i una justícia per qui
no.
 |
| Personatge Duran i Lleida programa Polònia TV3 |
Però anem a
la vessant política de l'assumpte que és la que m'interessa ressaltar perquè no
sóc jurista. El cas Pallerols és un assumpte en el que responsables polítics
d'Unió Democràtica de Catalunya – socis de Convergència – i alts càrrecs dels
governs de Jordi Pujol van robar diners de subvencions públiques adreçats a
cursos de formació per persones a l'atur, que en alguns casos ni es van arribar
a fer, per bastir locals del partit i per pagar nòmines del seu personal
polític. L'acusació ho xifra en vuit-cents mil euros tot plegat, han reconegut
i assumiran més de tres cents mil...Aquesta acusació no és meva. És una
declaració entre d'altres de l'exsecretari d’organització d'Unió Democràtica i
exregidor al nostre ajuntament (massa ecs), Vicenç Gavaldà, un dels més de deu
imputats que finalment no aniran a presó perquè han arribat a un acord amb el
fiscal per rebaixar les penes fins el punt de no haver de passar aquest
tràngol.
Si tot això
no fos prou greu queden alguns temes que m'agradaria destacar d'aquest afer i
que no son menors. En primer lloc, es
tracta d'un procés judicial que s'ha allargat més de quinze anys i això ha
estat així perquè la justícia al nostre país en alguns casos és molt lenta,
massa lenta! Però també perquè entre els imputats hi havia dos “aforats”, en
Daniel Sánchez Llibre i Enric Millo – en aquell moment delegat de Treball a
Girona i militant d'Unió i ara portaveu del PP al Parlament -. Justament penso
que aquesta condició no hauria de dificultar un procés judicial, tot el
contrari!.
En segon
lloc: la connivència entre Unió Democràtica i el Partit Popular. A la
participació en l'afer del Sr. Millo, al menys com a testimoni se'l requeria,
ens hem perdut la seva declaració. Sí sabem que malgrat la sentència ferma el
Govern de Rajoy va indultar el març de l'any 2012 a Josep Ma. Servitje,
exsecretari general del Departament de Treball i militant d'Unió, condemnat a
presó per haver desviat més de quatre cents mil € al seu partit. També sabem
que la Fiscalia i l'advocacia de l'Estat han acceptat aquesta acord, aquest
pacte. S'haurà de demanar perquè.
En tercer
lloc: els diners que s'ha embutxacat Unió Democràtica i el tal Pallerols diuen
que eren en total més de vuit milions d'euros. D'aquests uns vuit cents mil el
partit demòcrata - cristià (?¿) i tots ells són diners de la ciutadania, molts
dels i les catalanes. Per què el Govern, el Sr. Homs i el Sr. Gordó, accepten
que els advocats/des acceptin aquest acord en nom de la Generalitat? Amb aquest
comportament no s'hauria de castigar de forma exemplar aquesta organització política
tancant-li l'aixeta de subvencions públiques?.
Per acabar:
el Sr. Duran i Lleida va declarar l'any 2000 públicament que si es confirmava
que Unió s'havia finançat de forma irregular ell dimitiria. En tot cas jo no se
de què dimitirà i d'on i si ho farà. El que demano és que el President del meu
país el cessi com a representant de Catalunya.
Article publicat a cugat.cat el passat dijous 10 de gener
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada