Sí, recupero el meu blog. Penso que és la millor manera de
ressaltar allò que vull fer arribar directament a la gent. Fa anys que parlo
amb gent, primer en la meva vessant sindicalista, després en la política i en
els darrers mesos, 9 per ser exacte, en la informativa. Haureu vist que escapo
de fer servir el terme 'periodístic'
perquè no vull manllevar un qualificatiu que no mereixo al no estar
acadèmicament format per desenvolupar aquesta professió. Altres ho fan sense
estar-ne tampoc però allà ells. Aquestes darreres setmanes he pogut llegir molt
i entre el que llegit - tot relacionat amb el món de la comunicació no sigui
dit que no ens formem! - he descobert la intensa i interessant vida d'un
periodista de referència pel nostre país i la nostra ciutat, en Ramon Barnils. Tot una troballa gràcies
al treball de la Laia Altarriba que
en fa una biografia a partir de les entrevistes amb 20 personatges claus en la
seva vida. La veritat és que la seva lectura m'ha refermat en la feina engegada
i ha relativitzat el fet de la formació acadèmica, no però l'experiència vital
i el bagatge cultural.
Avui però vull referir-me a un fet que em neguiteja. Com, al
front dels conflictes bèl·lics, qui va a cicatritzar les ferides - ONG's - i a
aixecar acte del que hi passa - corresponsals i reporters - són utilitzats com
a ostatges i, fins i tot, com ha passat aquesta setmana, són assassinats
víctimes de decisions alienes a ells. Una de les primeres entrevistes que vàrem
publicar al
Sant Cugat Informa va
ser al fotògraf de Sant Cugat
Jordi Camí que té despatx
professional al Carrer Sant Martí. En aquella entrevista parlava de quin tipus
de vida representa la d'un reporter de guerra, similar a la d'un corresponsal
suposo, què els mou a ficar-s'hi, com s'ha de ser i la importància de que
existeixin. Just en aquell moment en
Ricardo García Vilanova era en
mans dels seus segrestadors, sortosament ell va sortir en vida. Us recordo
l'entrevista en homenatge al periodista nord-americà assassinat
James
Foley.
 |
| James Foley a Siria el 2012, Nicole Tung via freejamesfoley.org |
“El Ricard Garcia és
una gran company de feina”
Algú va encunyar per la nostra ciutat el terme “ciutat
d'artistes” i de debò que no va anar gens errat, cada setmana tenim mostres
sobrades de la varietat de cites d'art que ens presenten veïns i veïnes de Sant
Cugat. La setmana passada el fotògraf
Jordi
Camí va obrir despatx professional al C/ Sant Martí, 18, allà on els seus
pares van tenir durant anys la seva papereria – llibreria. Un despatx que pel
fet d'estar a peu de carrer ens ofereix una RE-visió de part de la seva obra
fotogràfica admirable des del carrer estant. M'atanso a la inauguració perquè
aquests dies la fotografia, per molts motius és d'actualitat. Avui mateix s'inaugura
una altra exposició a la Biblioteca Central Gabriel Ferrater organitzada pel
Grup
Foto Sant Cugat en homenatge a Salvador Espriu.
Jordi Camí, fotògraf, artista, reporter? “dins la
fotografia he tocat moltes tecles, sempre he estat molt interessat pel
reportatge, vaig començar al Diari de Barcelona, després sense voler em vaig
trobar fent fotos al gabinet de l'ajuntament, vaig fer fotos d'interiorisme i
publicitàries,... mai m'he sentit artista malgrat molta gent m'ho deia i amb
els anys, veient el meu treball, he pensat que potser pot tenir una sortida que no havia
contemplat, pensava que era una paraula pretensiosa...en aquests moments penso
que tinc material que es pot penjar a les parets d'una casa sense que ofengui a
ningú. Durant molts anys he fet documentals de viatges que s'han publicat a
revistes i dominicals...”. Quin és però el teu ideal? “el reportatge és
el que més m'agrada, hi ha moltes facetes i l'he practicat segons el moment de
vida i el que m'interessava socialment, no ho he fet pel que m'interessava
vendre sinó que ho feia i després procurava trobar-li la rendibilitat
econòmica. Si no m'entra es nota el resultat del treball”.
La nova ubicació vol dir una nova etapa professional? “
els
nous temps són complicats i el que faig és diversificar, hi ha circumstàncies
personals que hem lliguen més aquí i intento estar-hi a gust”. Li pregunto
per si alguna de les feines li ha produït més satisfacció que d'altres, per
quina d'elles ha resultat rodona en els seus resultats... “
et contestaré de
dues formes, he viatjat amb la meva companya, la Gemma, arribàvem a una
redacció amb un text fet per ella i les meves fotos. Com a rodó va ser una ruta
feta per Perú, Bolívia i Xile després d'una malaltia important meva just abans
de marxar i va ser una sortida que físicament em va recuperar molt i
professionalment i econòmicament ens va sortir rodona. Després hi ha treballs,
com els socials que costa molt col·locar-los i aconseguir que arribin a la gent
és un èxit, no perquè signis el reportatge sinó perquè si veus que arriba a
molta gent penses que plas! ha arribat una denúncia, què be!”, quin exemple
pots donar? “
un que vaig fer a El Caire... (continua llegint)
