Aquest no és meu, és de l'Àssun

En relació al nomenament de la Ministra Chacon i l'exercit...
No sé exactament perquè però la visió de la Ministra al costat de gent
uniformada, els seus vehicles i les seves armes em provoca unes vibracions
estranyes que em porten a contradiccions a la meva vessant “violeta”.
Observo que al meu voltant moltes persones de totes les edats i ambdós
sexes “senten” si fa no fa el mateix. Fent una anàlisi volgudament
superficial, a flor de pell, crec que la visió de vida que representa una dona
del primer món embarassada, al costat de persones i eines que poden
esdevenir letals, ens evidencia que no volem acceptar aquesta convivència,
que defensem únicament la vida, i que la constatació d'aquesta realitat, com
de tantes altres que tenim incorporades passivament a les nostres vides, en
algun moment, sortosament, ens incomoda....
Continuant amb l'anàlisi superficial, la sensació quant al nomenament en
concret és de que no calia, que s'han passat de rosca... entre altres coses, si
hagués estat un home el titular de defensa, com que a la seva primera
trobada amb l'exercit no tendria res de sorprenent, formaria ja part del
mateix espectacle, els medis de comunicació no li haguessin dedicat ni un
minut, i ens haguéssim estalviat sentir de forma insistent aquest “viva
España, viva el rey” en boca de la Ministra, eslògan que a molts ens fan topar
de nassos amb contradiccions encara més profundes d'altres vessants dels
nostres cors i els nostres pensaments.