Deixem petjada

La setmana passada el Govern aprovava definitivament el Pla Territorial Metropolità (PTMB). És una gran noticia. Després de 30 anys de democràcia un Govern ha estat prou valent i responsable per posar ordre al descontrol que hi havia en la regió més poblada i amb més activitat econòmica del país, la Regió Metropolitana. Els successius governs del President Pujol ja els anava be no planificar, “el mercat ho arregla tot” defensaven.... i així ens ha anat en els darrers anys. La iniciativa privada, amb la complicitat de molts ajuntaments, s’imposava així al interès general i aquest fet ens ha deixat un territori trinxat, amb preponderància del transport privat sobre el públic, amb desenvolupaments urbanístics insostenibles, sense previsió d’infraestructures de serveis bàsics – energètiques, de residus o d’aigua – i amb espais agroforestals molt debilitats.

A aquests reptes és al que respon aquest PTMB. I en aquest la petjada d’ICV és incontestable. Segurament s’hagués pogut anar més enllà, la concreció però d’aquest dependrà ara dels ajuntaments i de les seves majories polítiques. I la gestió del Pla del Govern de torn, la composició del qual incidirà d’una forma incontestable. Ara però tenim Pla i reivindiquem la nostra incidència. Mai tants pocs diputats i diputades i consellers havien incidit tant en una afer d’aquesta transcendència.

I quina és la repercussió en la nostra comarca ?, us preguntareu. Doncs molt clar: tots aquells compromisos adquirits per ICV amb qui ens van donar la seva confiança han estat satisfets. Les diferents iniciatives promogudes tant per la nostra coalició com per entitats del nostre territori es veuen avui reflectides en un document normatiu. Malgrat el soci majoritari de Govern, i especialment els germans Nadal, ho vulgui amagar, la proposta de Parc Agrícola del Vallès – especialment pel que fa a la Via Verda Collserola – Sant Llorenç del Munt -, el Tramvallès, l’ampliació del Metro del Vallès, la desaparició dels Vials de Cornissa i d’Enllaç que trinxaven Collserola,.... són avui una realitat incontestable que caldrà prioritzar en la seva gestió futura.

Avui també podem dir sense complexos que el projecte faraònic del IV Cinturó, del que quedaran ferides inesborrables com la que uneix Abrera i Terrassa, és passat. L’autopista Algeciras – Helsinki que encara alguns defensen és avui un fet anacrònic. Encara però queda decidir si la veritable Ronda del Vallès passarà més a prop i amb menys impacte, com defensem ICV i molts col·lectius ciutadans, o be passarà per indrets susceptibles de ser urbanitzats en un futur – única causa per la que es pot defensar encara un dels traçats inclosos al PTMB.

I avui també podem confirmar que el Túnel d’Horta només serà ferroviari, per tal de poder reforçar el transvasament del transport privat al públic.

Hem treballat molt per aconseguir aquest nou model de planejament. Ho hem fet de forma coordinada amb entitats conservacionistes i defensores del transport públic. Ho hem fet amb la complicitat de molts agents econòmics i socials. Ho hem fet també amb pedagogia pública i acció institucional – les mocions presentades a favor del Tramvallès o del Parc Agrari als plens en són un exemple evident -. Ho hem fet per conviccions ambientals però sobretot ho hem fet per justícia social. Perquè pensem que tothom te dret a moure’s pel nostre territori. Tothom te dret a accedir a un lloc de treball, d’estudi o d’oci.

Ara però cal posar fil a l’agulla. Alguns moviments per part de barons socialistes ens volen imposar “fets consumats” i fer trampes al solitari, promovent actuacions que en el propi pla no consten com a prioritàries. És el que deia al principi: caldrà gestionar aquest pla i fer-ho atenent al que ens hem autoimposat tots plegats, sent congruents amb la diagnosi i amb la planificació pactada. Al final qui guanyarà serà la ciutadania, la del Vallès també. I ICV haurà deixat una bona petjada.

nota ICV sobre AMB i PTMB

nota a cugat.cat sobre el tema