Què ha passat el 9N a Sant Cugat?

Obre les portes l'Arnau Cadell el 9N, foto: Xavier Boix

Més de 32.000 persones s'han mobilitzat a Sant Cugat aquest diumenge per desobeir l'Estat. Una autèntica clatellada a Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Rosa Díez, Albert Rivera i tothom que des de les esferes pseudo jurídiques - llegeixis TC -, judicials - fiscalia i tribunals - i periodístiques menystenien i alhora denunciaven i contra programaven la manifestació de protesta més ordenada que mai s'ha fet en aquest país.

Un veritable acte de desobediència civil en una ciutat que alberga la Universitat Internacional de la Pau, on sinó?. Perquè el que ha passat aquest diumenge no ha estat sinó això, un acte de desobediència civil, una protesta en tota regla, tant de qui ha votat Sí - Sí, com de qui ha votat Sí - No com, també, de qui ha votat No. Amb el cas de les gairebé 1.000 persones que van votar No a Sant Cugat, cal dir que van anar a votar, a participar, malgrat els insults, el menyspreu i les amenaces de qui, teòricament, defensa allò que defensen amb el seu vot diumenge: seguir igual com som. Cal dir també que els moviments "unionistes" caldria que repensessin la seva estratègia quan resulta que allò que ells representen es mobilitza més en aquesta "botifarrada" que en qualsevol dels actes que ells han organitzat fins ara. Més de 100 mil persones els van fer una botifarra a la seva persistent negativa a l'exercici a l'ús dels instruments democràtics.

Les dades però cal que facin pensar també al moviment sobiranista. Sant Cugat segueix sent una illa enmig d'una mar metropolità. 2 punts per sobre dels resultats catalans en el resultat del Sí -Sí (82% - 80%), 1,5% per sota dels resultats totals pel que fa al NO (3% - 4,5%) i, oh sorpresa! 2,3 punts per sobre en el SI-NO - almenys a mi m'ho sembla - (12,3% - 10%). En total, 26.370 vots clarament independentistes van anar fins a les 69 urnes de cartró dels 5 instituts públics de Sant Cugat.  Quina lectura en podem treure en clau local de tot plegat?.

En primer lloc, que diumenge van mobilitzar-se 1.397 persones més que a les darreres eleccions municipals que, tot i ser les més properes tenen un índex de participació d'un 55%, i 11.917 menys que a les darreres eleccions del Parlament que a nivell nacional i, a Sant Cugat en particular, van representar un rècord de participació amb més d'un 78%. Però anem allò que és més concret. La capacitat dels partits de mobilitzar "els seus". Fem-ho tenint en compte el mandat de les darreres eleccions més importants i les que, a més, han portat a aquesta situació en la que ens trobem, les eleccions al Parlament. Serà el més honest per part meva penso.

Si sumem tots els vots de les forces que en aquell moment estaven a favor del dret a decidir, és a dir - en ordre de resultats - CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i SI, tot i que no va treure representació, ens dóna 30.042 vots. Hi hauria doncs una diferència de 3.670 vots de més respecte els Sí - Sí d'aquest diumenge. Però és clar, entre aquestes forces cal extreure votants que no estarien a favor de la independència tot i estar-ho per la consulta i, també, caldria sumar-hi votants d'altres partits, com el PSC - una mostra és el portaveu a la ciutat del PSC, Ferran Villaseñor que va anar a votar, que també ho van fer i vés a saber en quina clau. També cal afegir els de la candidatura independent UASC que formalment demanaven el vot cap el Sí - Sí. Amb aquestes dades a la mà es pot dir que hi ha una bossa de votants de partits pro-consulta, PSC, C's i PP que es van refugiar en el vot Sí - No i No, a banda d'uns 900 vots "especials" i que trenquen l'argument utilitzat pels contraris a la consulta de que aquesta ha estat una festa organitzada només per independentistes. Vull dir que els sobiranistes no han mobilitzat prou "als seus", parlant en plata vaja, o que a Sant Cugat no hi ha més camp per recórrer.

Parlava al principi que Sant Cugat era un illa enmig de l'Àrea Metropolitana. Només cal mirar-se els resultats d'altres municipis de dimensions i importància similar i pensar que cal encara treballar força perquè la gent es faci seu el projecte. Si a Sant Cugat han participat més de 30 mil persones a la consulta de diumenge, a ciutats com Rubí, Cerdanyola, El Prat, Cornellà, Castelldefels, Viladecans hi han participat la meitat, a Terrassa no arriben al doble i a Sabadell ho superen lleugerament, quan són ciutats 3 vegades més grans. A més, a totes elles el percentatge del sí no arriba al 80%, en alguns casos, com Cornellà, El Prat o Sant Boi, està per sota del 70%. Som homologables a ciutats com Girona, Manresa o Mataró, de caràcter ben diferent, capitals de comarca i de color polític marcadament nacionalista. Potser si hagués anat de debò el resultat del Sí - Sí hagués estat diferent o, potser, tampoc s'haguessin sentit interpel·lats. Jo penso que el debat sobre si es pot o no votar enlloc del perquè sí o no a la independència i, sobretot, les oportunitats d'un estat constituent, són part d'aquesta estratègia d'una quants per fer-nos parlar del que realment volen i no posar el dit a l'ull al que realment toca.

En tot cas ara veurem qui va de debò i qui no, qui vol realment arreglar els problemes del país i qui vol aprofitar aquesta embranzida per recuperar posicions. Trencar l'statu-quo és molt més que fer una consulta participativa. Estarà Mas disposat a tirar endavant aquesta anomenada ja per molts "revolució del somriure"?.