03 de febrer 2008

Gasol als Lakers !!

Si, si, ja se que no és massa habitual que parli de temes esportius, tot i que no estaria malament que ho sovintegés, donat l'avorriment que suposa seguir alguns debats polítics en aquests dies. I és que a mi m'agrada l'esport en general. No massa el futbol, tot i que si el Barça : felicitats culés per la victòria avui, que ens acosta al Madrid, a veure si aquest any passa el mateix que l'any passat però al revés... Jo sóc més del basquet.

Des de ben petit vaig fascinar-me per aquest esport. Primer jugant als Jocs Esportius Escolars de Terrassa en els equips de l'Acadèmia Maragall, després en els JJ.EE. de Barcelona, d'on vaig arribar a guanyar un campionat de la categoria cadet en l'equip de l'escola on feia el BUP.... el Viaró,... prometo dedicar-li un capítol pròximament.

Després vaig passar a l'esport federat i sempre en el mateix equip : el Sant Pere de Terrassa, equip amb el que vaig arribar a jugar en el sènior i on vaig tenir que penjar les botes per una lesió als genolls. Vaig sovintejar el jugar amb l'entrenar, cadets, juvenils, júniors (i SUB18), ajudant al sènior : quina temporada aquella en la que vàrem pujar a la 2a Nacional. Em va fitxar (si, si fitxar !!) el Bàsquet Rubí – que després de desaparèixer uns anys ha tornat a ressorgir-, després l'Atlètic Terrassa i finalment el Sub- 20 de la UESC, per passar a dedicar el meu temps lliure a la política i d'aquesta història ja en coneixeu els detalls...

Quan jugava a Sant Pere era l'època dels millors anys de la NBA. Recordo les nits – matinades de divendres quan mentre sopavem després de l'entrenament vèiem tots plegats el partit de la setmana – ara crec que només es pot veure pagant- i el meu equip preferit eren els Lakers de Los Ángeles. De fet el meu jugador preferit de tots els temps ha estat en Magic Johnson, quins plors quan va confessar que tenia la SIDA !!: era el millor, el més elegant, el més llest, el més divertit... el millor. Quines discussions amb els defensors, primer del Larry Bird i, després els del Michael Jordan. Be, el meu jugador preferit, el que em va fer ilusionar de petit amb el basquet va ser un de la competència : el Juan Antonio Corbalan del Real Madrid, aquell Madrid que guanyava tants partits aquí i a Europa, amb el López Iturriaga (Itu pels amics, Delibasic, Fernando Martín, Rullán,...).

Ahir però en Gasol complia un somni : fitxar pels Lakers, aquells Lakers de l'Abdul Jabbar, en Worthy, AC Green, Cooper i tants d'altres magnífics jugadors que primer davant els Celtic i després davant els Pistons es jugaven aquesta joia tant preuada com és l'anell de la NBA. Només desitjar a en Pau molts èxits !! i ara potser m'enganxo altre cop....

Per cert, per qui no hagi tingut l'oportunitat de veure en acció a Magic Johnson aquí va una producció d'Aaron Scoll amb el títol :"Magic Johnson : Greatest Point Guard of All-Time".

http://www.youtube.com/watch?v=vxBM3dTPc_k

5 comentaris:

Roger M. Puig ha dit...

Hòstia Xavi, m'alegra saber de la teva passió pel bàsquet. És una passió compartida, la veritat.
Jo també vaig estar força anys jugant, entrenant i arbitrant a Cerdanyola.

Ara intento cada any anar a veure tres o quatre partits al Palau Blaugrana.

De totes formes, crec que el bàsquet europeu actual ha perdut la màgia d'abans. Ni la "quinta" de Jasiquevicius, Navarro, Bodiroga, Fucka i companyia, que van guanyar l'Eurolliga, m'han fet vibrar tant com els Solozábal, Epi, Jiménez, Norris, David Wood, Steve Trumbo, Kenny Simpson, etc. Tot i que aquests s'estavellessin una vegada i una altra amb la grandíssima Jugoplastica de Split (equipàs: Toni Kukoc, Dino Radja, Tabak, Savic, Ivanovic, Perasovic...).

I respecte la NBA, coincideixo plenament amb tu: on hi hagués Magic Johnson, que s'apartessin Larry Bird i Michael Jordan.

Anònim ha dit...

ostres!!!

quina desil·lusió obro el bloc del portaveu d'esquerres, i em trobo més opi.

no és que no m'agradi el bàsquet (també hi jugo) no m'agrada l'esport professional; i des d'un punt de vista d'esquerres trobo a faltar una crítica estructural al show-business.

un que us vota, però anul·la el vot.

Unknown ha dit...

Comentari al company Roger : doncs ja tenim una cosa més en comú company! tens tota la raó, fixa't quan dic que qui em va marcar en la meva vida esportiva va ser el Corbalán (!!)

Comentari per la persona que ha fet el comentari de forma anònima : doncs quina llàstima que per aquest comentari sobre una afició meva perdem un vot no ? no deus tenir aficions tipus musicals, o cinematogràfiques tu oi ? m'agradaria que m'expliquessis quina és la teva afició i veurem si no és show-business. Ho se : no som purs, què hi farem, es fa el que es pot, sento haver caigut en la trampa de l'opi dels pobles !!

Anònim ha dit...

el vot ja fa dos municipals que l'anul·lo, voto al Ferran Clua; el teu objectiu hauria de ser recuperar-lo, no lamentar-te ni fer-te el víctima.

Sí que tinc aficions impures, però company no les vaig airejant.

Has vist el peu de pàgina de la web del Gasol (a qui fas propaganda) finques a Múrcia, Banco Popular, Nike... Els cal la teva publicitat?

Una cosa és que et moli el basquet (com a mi) i l'altra és que al web que tens hi posis publicitat del show-time, sense crítiques estructurals a les relacions d'alienació... tu ja m'entens, que ens agrada la dialèctica.

i_love_this_game? NO! IloveIU

Anònim no: Contra Sauron

Anònim ha dit...

Hola Contra Sauron!
Hi ha una cosa que no entenc.. a veure, això d'escriure en un bloc d'un polític al que no votes i a mes critiques... ho trobo una mica.. no se com dir-ho.. tafaner? quisquillós?.. o potser hipòcrita? si t'agrada el basquet m'estranya que hagis jugat mai amb espardenyes de català o descalç, no per ganes, que ja veig que no te’n falten, sinó per necessitat o per que senzillament a tots ens agrada anar a l'ultima.
Suposo que no et vesteixes amb una fulla de parra, imagino que t'has comprat algun vestit a Zara o M.Dutti, també podria dir a Burberrys, però potser es agosarat no en tens la pinta, aquests tampoc necessiten de les teves aportacions econòmiques, aquests també fabriquen en països on la gent espera a la porta fent cua, a veure si els hi donen unes hores de feina i els paguen a final de mes, a països on cobrar a final de mes,suposa no menjar fins a final de mes. he visitat la pag. adjunta per curiositat... a veure si la teva oferta era millor que la del santcugatenc Xavi Boix, però noi que vols que et digui, prefereixo la del Xavi, al menys ell participa del seu poble i fa a qui la visita, partícip de la seva vida!
Aprofito per dir que visca el basquet i visquin les "Totems" de la casa ADIDAS que em comprava a Andorra quant era petita!
Salut!
Nius.