A 24 hores per acabar la campanya...

I quina campanya aquesta ! Estic nerviós, millor dit, estic neguitós. Aquesta ha estat la campanya que després de les dues darreres eleccions municipals he viscut més intensament. Potser també es tracta de la primera campanya netament de la meva generació. La generació dels que tenim de 30 a 50 anys, i que hem treballat de valent perquè allò que ens han ensenyat els “grans” pugui portar al nostre fantàstic candidat a incidir en les polítiques del govern de l'estat en els propers quatre anys. Aquest matí ho podíem escoltar a RAC1 en la tertúlia - debat entre els directors i directora de campanya dels 5 partits amb representació al Congrés: en Marc es diferenciava totalment de la resta de contertulis, la nostra és una campanya diferent, perquè prioritzem altres coses i perquè els nostres recursos són els que són.

Només queden 72 hores perquè l'acompanyi la Núria i en Nuet en aquest viatge, si, heu llegit be : la Núria i també en Nuet ! Perquè ens aniran molt be aquestes eleccions, i tant que si. Avui era l'aniversari de la meva filla, la Mini. I ho pensava aquest matí. M'agradaria que la meva filla gaudís d'un estat del benestar com el que no em pogut fruir els seus pares, com el dels països escandinaus o del centre d'Europa. On estudiar de debò sigui gratuït, on el treball al emancipar-se sigui digne, on trobar un habitatge de lloguer públic no sigui una quimera, on les famílies no hagin de ser forçosament d'una manera determinada per tal de gaudir dels mateixos drets que la família tradicional, on pugui decidir sobre el seu cos,.... i tot això no serà possible si en aquest estat no governa durant uns anys l'esquerra plural. La mateixa esquerra que ha començat a governar Catalunya i que poc a poc començarà a veure néixer els fruits de les seves prioritats. Sobretot quan els deixin treballar amb tranquil·litat.

Aquesta tarda he acompanyat a la gent de Sabadell a una passejada pel barri de Torre Romeu amb el Joan Saura. Un barri de la immigració andalusa dels 50, construït per la mateixa gent que hi vivia arrel de la riuada del 1951. Un barri amb noms de rius peninsulars, i fins el Carrer Francolí ens n'hem anat, al Centre Cívic. Allà hem fet una roda de premsa on Joan Saura ha augurat bons resultats el proper diumenge després d'una campanya caracteritzada per la subhasta de la resta de partits. La Carme i en Joan Mena ens han explicat on està previst actuar mitjançant la Llei de Barris i l'Àrea Residencial Estratègica i, la problemàtica que es deriva de la gestió ineficaç i sorda de l'equip de govern Bustos que no només vol construir al barri allò que no es necessita, sinó que d'allò que s'ha construït no se'n fa manteniment, i en sóc testimoni de que les escales mecàniques construïdes per salvar el desnivell no funcionen des de dos dies després de la inauguració, ara fa un any i mig....

Demà espero poder explicar un acte que em fa molta il·lusió : Joan Herrera acaba la campanya amb un acte a Sant Cugat, als Jardins del Monestir, per celebrar el Dia de la Dona Treballadora. Serà a les 11 del matí i després, passejant pel Carrer Major, anirem a esmorzar a Ca La Montse. Les fotos prometen ser històriques !!

Us recomano un article avui del Punt de'n López Llaví: “Federalisme plurinacional i dret a decidir” i un del company Santi Cayuela al seu bloc : “Drets si, xecs no”. I un vídeo que m'ha fet il.lusió : el del món de la cultura recolzant al Gaspar Llamazares. Gent com Marcos Ana, Asunción Balaguer, Pilar Bardem, Juan Botto, Jordi Dauder, Juan Diego, María Galiana, Almudena Grandes, Federico Luppi, Massiel, Eduardo Mendicutti, Muñoz Gallo, Rafael Reig, Mercedes Sampietro, Alberto San Juan, Ismael Serrano, Guillermo Toledo,... i molts i moltes més que han donat la seva cara per explicitar en un vídeo, que només dura 1 minut!!, i un manifest a l'esquerra espanyola de debò.

I el canal ICV de Youtube : 48.462 reproduccions i segueix sent el tercer de l'estat.