11 d’abril 2008

Al Racó…

Si, si, tal i com ho llegiu. Al racó ens van posar als representants de la ciutadania que estem a l’oposició ahir al Santcugatribuna.... penso que els fem nosa i prefereixo que si no volen que hi siguem millor que no ens convidin, de la mateixa forma que va fer l’Associació d’Empresaris de Sant Cugat : no ens va convidar a la presentació del “manifest de la B-30” aquesta setmana al Claustre del Monestir i no hi vàrem anar, per primera vegada...

Ahir es va celebrar una nova sessió del Santcugatribuna, interessant, amb la intervenció del Sr. Antonio Catalán – per cert, valdria la pena fer un estudi sobre la presència del cognom Catalán en tota la riba de l’Ebre -. Una intervenció del típic empresari emprenedor que ha construït una –en aquest cas dues- importants empreses familiars (NH primer i AC Hoteles després) i que ha introduït una relació amb els seus treballadors/es interessant en alguns aspectes. Subratllo d’aquesta intervenció allò que quan jo treballava a La Sirena també aconseguiren els dos promotors d’aquesta ex-empresa familiar (en Josep Cernuda i la Ramona Solé), ara multinacional, que els i les treballadores es sentin propi el projecte. L’exemple d’aquell que es queda més estona per acabar la feina i no “passa” les hores és tant gràfic!!... i qüestionable d'altra banda !

Seguim amb la crisi de la sequera i amb la batalla descarnada de la nostra “particular brunete mediàtica”. Crec que en una altre post ja havia parlat d’aquest terme. Jo ni sóc oient de la COPE, ni falta que em fa. No necessito escoltar el Jiménez Losantos per “posar-me”. Només escoltant els matins de Catalunya Ràdio, o RAC 1 en tinc més que suficient. La perla ahir la tarda : al programa del Toni Clapés se’n reia de l’anunci del conseller Baltasar sobre la nova proposta de reutilització de l’aigua provinent de les depuradores. Els seus comentaris, els del Clapés, anaven en la línia de: “ara ens haurem de veure l’aigua dels pipis i les caques...” i varen portar una tècnica del Laboratori Leopold Rodés que.... els va desmuntar tot l’argumentari usat en el seu programa !! “però si és una tècnica que fa més de 20 anys que s’usa als EUA ! si a Berlín que tenen dos rius preciosos no fan servir la seva aigua sinó que tanquen el cicle de l’aigua amb aquesta tècnica, si a Namíbia -per cert, país recomanable de visitar- fa anys que afronten la seva situació de sequera i de país desenvolupat amb aquests recursos...” i només va faltar que digués que “l’aigua de dessaladora no només és per consum humà sinó que a sobre és una aigua amb un gust molt suau...”. Perquè no deixen d’intoxicar tots plegats d’una vegada i deixen treballar als tècnics.

2 comentaris:

gallo rojo ha dit...

Cuando empecé ha oír que se pedía el boicot a los Juegos Olímpicos, imaginé que se trataba de los Juegos Olímpicos que se van a celebrar en 2012 en Inglaterra y que era en protesta por su intervención en Irak y Afganistán. Pero me equivoqué. Inglaterra es merecedora de la llama olímpica y pertenece al “mundo libre”. Ahora el problema ya no es la lucha por la paz. La cuestión está en el respeto de los derechos humanos y la vara de medición sobre el grado de cumplimiento de estos derechos se la ha apropiado Occidente.

Xavier Boix ha dit...

Hola Gallo Rojo, no se quien eres (soys?) pero sí veo de que pie calzais ? y está claro que es alguna talla más grande... o más pequeña que la mía. No se si se ha colado el comentario en mi bloc por casualidad o no, de hecho de lo que hablas no tiene nada que ver com mi escrito... aprovecho sin embargo para decir que no es comparable Inglaterra con China, con ello no legitimo, ni muchísimo menos la intervención británica en Irak, estoy absolutamente en contra, pero lo de China es muy difícil de defender no ?