11 de juny 2009

10 dies intensos

Fa just 10 dies que no escrivia res al bloc. 10 dies intensos. Deixava aquesta bitàcola el dia abans de que aterrés en Raül a la comarca per fer campanya electoral. Un dia políticament fantàstic. El trio Pàmies, Miralles, Raül va estar incommensurable. I ves quina coincidència : us passava en aquell post un enllaç a un informe sobre el conflicte sahrauí i els programes de les diferents candidatures i l’endemà en Raül treia el tema en el míting de Terrassa. Em va fer esborronar.

La nostra coalició, la nostra candidatura, s’ha buidat en aquesta campanya. Hem estat els únics que hem parlat d’Europa, malgrat els mitjans ens posaven repetidament la carxofa a la boca per preguntar-nos sobre altres qüestions que no venien a res. Quina ràbia de campanya per part dels altres.

Un cop vistos els resultats diverses consideracions : al PSC no li pot funcionar sempre el mateix missatge, la realitat el supera i la ciutadania no permetrà que Zapatero sempre faci el que vulgui. La veritat és que sembla que no tanqui la “carpeta catalana” per comprometre el Govern català. Ara be aquesta estratègia que pot debilitar el Govern no li reporta la millora de vots en altres comunitats com Madrid i València, ans el contrari.

CiU no ha guanyat, només ha estat el que ha pujat més. No ha guanyat a Catalunya. Mentre els partits que donem suport al Govern hem perdut 315 mil vots, CiU només n’ha guanyat 70 mil, no és doncs la solució al govern d’esquerres per la majoria de la gent, no es percebut per la ciutadania com qui ha de solucionar els problemes del país. A Espanya el PP tampoc, hagués hagut més participació, però han guanyat al PSOE.
Catalunya ha votat majoritàriament esquerres.

CiU tindrà, si Irlanda ho permet, un diputat més que nosaltres. El PSOE i el PP tindran de fet només dos diputats catalans al Parlament Europeu, en el cas del PP qüestiono la catalanitat dels dos personatges, no pel que defensen sinó per la seva trajectòria. I ERC en tindrà un i mig. Els resultats d’ICV no són doncs tant negatius. Hem aconseguit d’altra banda trencar les enquestes i, sobretot, els desitjos de molts poders polítics, econòmics i mediàtics.

Per acabar, tenim un nou referent polític consolidat. Avui Raúl Romeva és ja un actiu polític de referència. S’ha guanyat un lloc de privilegi en la constel•lació política no només europea sinó catalana, per la seva feina, pel seu tarannà, la seva vàlua intel•lectual i la seva coherència política. De ben segur ens ajudarà en els propers temps a portar la lluita ideològica al carrer. Avui més que mai i paral•lelament a l’acció de govern que fem i farem, cal promoure la confrontació dreta – esquerra a la societat catalana i tant a Europa com a Madrid tenim la possibilitat de fer veure a la gent que no és el mateix qui governa, com ho demostrem dia a dia al Govern de Catalunya i a molts ajuntaments.

Seguiré....

2 comentaris:

Anònim ha dit...

¿Què en penses de la despesa realitzada pel Departament d'Interior en una pista de bàsquet a una comissaria de mossos, en aquests moments de crisi, per un import de 650.000 €? ¿Creus que és coherent amb el què desprès es demana i s'explica a la ciutadania? ¿Creus que pot fomentar la desafecció de la ciutadania?. En el meu cas sí, he deixat de votar IC-V.

Xavier Boix ha dit...

Hola "Anònim", doncs penso que no m'ho crec, de totes formes m'agradaria que em diguessis on ha estat això per tal de demanar-ne informació. Així d'entrada em sembla una denúncia poc fonamentada, començant per l'anonimat d'un votant d'ICV desencantat, ,'agradaria que em responessis.