Jo vaig votar que sí

Aquest ha estat un cap de setmana especial. La Diada Nacional sempre és un moment polític i social extraordinari. Però aquest ho ha estat encara més. La consciència ciutadana venia fortament condicionada pels esdeveniments al voltant de la consulta que havia d’esdevenir a Arenys de Munt i sembla que aquest afer va condicionar també els actes de la Diada i el ressò d’aquesta en els àmbits mediàtics fins avui.... i espera !

Jo vaig votar que si, i ho vaig fer com ho va fer una immensa majoria dels que van anar a votar en el referèndum, aquest si legal, sobre el nou Estatut de Catalunya fa tres anys. I reclamo que es respecti el meu dret a decidir, i el de la majoria de la gent si fem cas a les enquestes més importants publicades en els darrers temps. Jo respecto que una entitat s’animi a fer una consulta d’aquest tipus. La força de les idees també es projecta amb el seu exercici i aquesta consulta és això : demostrar que la ciutadania es mobilitza pel nostre autogovern, en aquest cas per un pas més enllà, per la independència. El que em sembla més greu és que una institució de l’estat de dret, encara que alguna part del dret de l’estat no ens agradi, empari una actuació que és il·legal perquè no és de la seva competència sobretot per la frustració que comporta. També em sembla greu, patètic, que l’Estat vengui musculatura espanyolista en aquesta qüestió enviant l’advocat de negre passat.... tot plegat per fer bullir l’olla més del compte.

Em sap greu per molts companyes i companyes de la meva federació/coalició i per amics i amigues de partits i entitats que li han donat suport, però a ICV seguim defensant la decisió del poble de Catalunya. Una decisió que ha comportat el salt més gran en el nostre autogovern, que no és un punt i final sinó un punt de partida i que la majoria dels grups de l’arc parlamentari català varem donar suport. En aquest sentit puc entendre el posicionament d’alguns partits extraparlamentaris i fins i tot d’ERC, que probablement moguda per la seva intranquil·litat (vegeu els resultats del Publiscopio ) comença a navegar en els mars de la política de gestos. El que no entenc és el posicionament de CiU, ells es van arrogar el pacte de l’Estatut i, als 3 anys ja estan demanant amortitzar-lo... no sembla un posici

onament digne del que vol presidir el Govern, no ?.

No diré que el que pertoca ara és treballar per sortir de la crisi, que molta gent ho està passant malament, perquè no vull que em sentenciïn com a demagog però tinc clara una cosa, com ja ho tenia el vell PSUC : Catalunya és un sol poble, i tenim el risc de construir un poble de dues velocitats. M’interessa més la cohesió social que perdre el temps en estirabots i cops de coll.

Els mitjans locals han fet una gran cobertura dels actes; us convido a seguir els reportatges en els següents links:

cugat.cat

tvsc1

tvsc2

tvsc3