polis i putes

El País es feia ressò a través d'una noticia aquesta setmana trufada de fastigoses imatges prescindibles d'aquesta realitat amarga de la ciutat, de les ciutats com recorden també diversos mitjans en els dies posteriors. El fenomen de la prostitució existeix des de sempre, va lligat a la hipocresia d'una societat judeo cristiana i al capitalisme més cruel. La realitat posada de relleu aquesta setmana però és el crit de la pobresa, del drama de centenars de noies que no existeixen en cap llistat, que estan en el llim que Europa vol crear amb les seves lleis excloents, que tanquen els ulls als efectes d'una globalització injusta, la globalització del drama de la pobresa d'aquells països que gràcies a tots nosaltres viuen en unes condicions tant bèsties que provoquen que els seus fills, i les seves filles en aquest cas, marxin del costat de les seves mares per anar-se a guanyar la vida (ai!) a la terra promesa.

El debat és doncs encetat i s'ha d'aprofitar. Quantes vegades s'ha discutit aquesta qüestió allà on recau la sobirania del poble ? Molt poques, tenint en compte l'impacte d'aquest fet en les vides de milers de dones que transiten perdudes pels carrers de les metròpolis, també de Barcelona. Ara però tenim una oportunitat que no podem deixar escapar. Una vegada més surt al descobert una veritat oculta que ens incomoda i cal posar-hi remei. No val només parlar de competències. Estem parlant de dones que viuen situacions dramàtiques, de veritables drames humanitaris. I és sota aquesta percepció que s'ha d'actuar.

Algú pot pensar que, i de fet ho defensa la majoria de l'arc parlamentari aquí i allà, cal prohibir la prostitució. Aquesta posició és hipòcrita i vergonyant. No estem en situació de poder esborrar del mapa aquest complex problema que representa per tanta gent també grans ingressos, fins i tot per gent d'ordre, de molt ordre en massa ocasions. Mentre esperem que altres ho arreglin: regularitzar la prostitució comporta que el Congrés aprovi una nova categoria professional -i perdoneu la simplicitat d'aquesta explicació però tothom ho enten- i que s'actuï amb dignitat vers aquelles persones que estan entre nosaltres sense permís de residència però que hi residiran mentre puguin, cal posar tota l'energia política perquè les imatges d'aquesta setmana no es repeteixin, però no per la seva cruesa, que comporta d'altra banda la incomoditat, comprensible, dels veïns que hi viuen i dels que hi treballen, sinó perquè estem parlant de drets humans, dels drets d'unes dones colpejades per la injustícia d'un mon que els gira l'esquena mentre els envia la policia a no sap ben be que.

Es deia aquesta setmana, algú estava molt interessat en fer-ho, que el Govern te un projecte de llei en un calaix. És cert que en la darrera legislatura la consellera Tura, amb el suport d'ICV, d'ERC i de molts pocs companys/es del seu partit, va començar a elaborar una llei per regularitzar la prostitució. Però aquesta bona iniciativa tenia un mal de naixement i és que les eines per tirar-la endavant, com es repeteix en massa ocasions, no depenien de nosaltres sinó de Madrid. Davant d'això crec que el Govern, el nostre Govern, i els ajuntaments haurien d'iniciar dues vies: demanar-li a Madrid que no giri la vista cap una altra banda i que es mulli i, acompanyar a qui són víctimes d'aquesta situació. I acompanyar-les vol dir acollir-les, donar-les asil i defensar-les d'aquells qui viuen d'aquest tracte indigne.

Us lligo a un article al respecte del Joan Subirats, "mapas del incivismo" i un article, aquest si interessant, del mateix diari que va encendre la metxa, "luces y policia a la espera actividad"

foto : "salon de la rue des moulins", Toulouse-Lautrec, de la toulouse-lautrec-foundation