I tant que hi ha alternativa !

En les darreres setmanes s’han succeït diferents exemples de que a Sant Cugat hi ha alternativa. En el darrer ple hi va haver una petita picabaralla entre el PSC i ERC sobre si els primers eren o no alternativa de govern. ERC em dona la sensació que entén la capacitat d’influència a la ciutat en l’acord habitual amb CiU. Uns acords massa vegades més estètics que autèntics. Només cal fer una mirada a les condicions que ERC ha posat per votar a favor dels Pressupostos d’enguany... que s’acompleixin aquelles mocions que promogudes per aquest partit han estat acceptades pel ple santcugatenc.

Al Diari de Sant Cugat hem pogut llegir en les dues darreres setmanes opinions de persones vinculades als dos partits prenent posició al respecte. En una el coordinador del Grup Municipal d’ERC, Eduard Anguita, menystenia els posicionaments del PSC avalant llarga vida al projecte convergent, a l’altra en David Gutiérrez defensa que a la nostra ciutat hi ha altres formes de veure la realitat i és legítim defensar-les i somniar en un canvi, un canvi on és important la participació de les forces de l’esquerra catalana, entre les que hauria d’estar ERC.

Personalment, em dona la sensació que ERC pateix de la malaltia del figurant. Després del seu pas pel govern de la ciutat, on va poder amb més o menys enginy deixar una petjada que en alguns casos ha estat molt positiva i de la que la conseqüència va ser un càstig per part de la ciutadania, ara sembla que surt del foc per posar-se a les brases. Espero que no es cremin més del que ja ho estan fent.

Mentrestant tant el PSC com ICV hem treballat per demostrar que hi ha una altra manera de governar la ciutat, prioritzant de forma diferent a la que ens planteja l’equip d’en Recoder. Ho varem fer la setmana passada en la presentació de les al·legacions al pressupost 2010 de 51 propostes diferents a aquest que canviarien clarament les despeses municipals i de les que en sortirien clarament beneficiades aquelles persones que avui viuen de forma més greu la crisi que ens maltracta. Unes propostes que esdevenen un pressupost alternatiu que vol impulsar les polítiques d’ocupació, les polítiques socials, l’austeritat, la lluita contra el canvi climàtic i el suport a les entitats socials, culturals i esportives, afrontant la crisi de forma seriosa i tocant de peus a terra, amb una previsió molt més realista, i a la baixa, dels ingressos municipals.

Aquesta setmana en fèiem una altra de presentació conjunta. En aquest cas explicàvem com entenem que ha de ser la política d’equipaments dels propers deu anys. En primer lloc reclamant més valentia a l’equip de govern, que s’ha limitat a tapar forats, doncs només proposa ubicar equipaments en aquells solars municipals que estan buits, sense pensar en què cal per la ciutat i on cal que estigui cadascun dels equipaments per donar el millor servei. En segon lloc reclamant una memòria econòmica que faci més creïble la proposta feta, tal i com en el seu moment es van comprometre. Aquest Pla d’Equipaments no és res més que la proposta política de CiU, no respon al procés participatiu que malgrat ha aportat moltes propostes no n’ha vist cap de reflectida en els primers anys de desenvolupament d’aquest.

Pel que fa als temes més concrets què és el que demanem ? doncs que més del 60% de la població escolar tingui dret a una escola pública des dels 0 als 16 anys, que la policia municipal s’ubiqui en un equipaments digne, que al centre de la ciutat hi hagi un casal per la gent gran, que l’edifici de l’antic ajuntament a la Plaça Barcelona sigui un espai de trobada associativa i d’actes cívics, que es desenvolupi la zona esportiva de La Guinardera d’una vegada i que millorin equipaments esportius com els del barri de Sant Francesc i la piscina del Parc Central que avui no podem dir que siguin a l’alçada d’una ciutat com la nostra, que revisqui el Mercat de Pere San, que tinguem Biblioteca Central abans del 2012, que la nostra ciutat gaudeixi d’un centre de promoció econòmica i de l’ocupació de caire públic, que les dones puguin gaudir d’un espai de referència per desenvolupar els seus projectes col·lectius, que l’escola d’adults tingui un espai a l’alçada dels nous temps i dels requeriments que te i, que la cultura tradicional i popular santcugatenca no hagi d’anar deambulant més temps pels diferents equipaments públics i privats i es pugui ubicar en un espai fix que proposem que sigui sota la Plaça del Rei (...) i abans del 2012 !

Algú pot dir que a Sant Cugat no hi ha alternativa, penso que aquestes qüestions, i d’altres que han anat sorgint, demostren que hi ha qui veu el govern de la ciutat d’una altra manera. Ara només cal que tinguem capacitat d’explicar-ho i de guanyar complicitats. De ben segur que una gran part de la ciutat estarà d’acord en prioritzar el que nosaltres proposem.