Viatge intens en tots els sentits. A ningú se li escapa que conviure en unes dures condicions amb els companys d’SCAPS però també del consistori no és qualsevol cosa, segurament aquesta convivència ajudarà a que molts projectes fructifiquin en els propers anys. SCAPS es va interessar especialment en que vivíssim la realitat sahrauí convivint amb les famílies als campaments, res doncs de luxes institucionals, ans al contrari.
La RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica) és un país inhòspit però hospitalari, aquesta és una de les frases que em queden del viatge. Un país refugiat en una gran presó a l’aire lliure, sota les estrelles d’un desert que no els és aliè però que els maltracta constantment, com ho han fet en els darrers anys els estats marroquins, francès, americà i, especialment, l’espanyol. Uns estats que no permeten que es concretin tota la llarga sèrie de resolucions que les Nacions Unides han aprovat en els darrers anys i que no permeten la resolució d’un conflicte que ja dura més de 30 anys i que, malgrat la seva esperança, és desesperant.
En el proper ple proposarem tots els grups representats en aquesta visita una proposta de resolució a favor del manteniment de l’agermanament amb la Daira d’Argub i els projectes solidaris amb el poble sahrauí i, també, del dret del poble sahrauí a esdevenir un país lliure en el seu territori original i avui ocupat pel Regne del Marroc, després d’una descolonització irresponsable de l’Estat Espanyol.
És difícil destacar en poques línies idees del viatge però en ressalto dos i faig un prec final. En primer lloc la consistència del poble sahrauí que malgrat les seves dificultats posa l’educació i la salut com a prioritats polítiques del seu Govern. En segon lloc la visió d’una altra cara de l’Islam, diferent a la que veiem habitualment pels nostres mitjans de comunicació, una cara amable, moderna, on és possible la convivència religiosa amb la igualtat de gènere, i on es fonen la cultura – el respecte pels grans n’és un exemple a seguir -, la saviesa, la religió i la praxis política. Un prec : animeu-vos a participar de les colònies dels nens i nenes sahrauís, permeteu, en paraules dels propis sahrauís, que “les orenetes de la pau volin cap al nord”.
Un darrer comentari : m’ha sabut especialment greu el comentari d’un empresari i activista santcugatenc al Fòrum de la Fundació Sant Cugat, en el que venia a dir que els diners que havia gastat l’ajuntament en aquest viatge es podrien dedicar a ajudes socials com les que gestiona Càrites, segurament són fruit de la ignorància del que representava aquest viatge però sobretot de la realitat de la pobresa a la nostra ciutat.
A continuació us adjunto link de la roda de premsa posterior a Ràdio Sant Cugat (especialment recomanable el vídeo de la notícia), el de TVSC el teniu aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada