Coherència? lleialtat?

En diversos mitjans de comunicació es qüestiona aquests dies la idoneïtat que la nostra coalició pugui avui escenificar diferències importants amb els nostres socis de govern amb una qüestió tant important com l’educació al nostre país.

Alguns comentaris al fil dels arguments que en els darrers dos anys hem treballat la nostra coalició al costat d’una part ben important de la comunitat educativa: aquesta llei és una oportunitat perduda, com titulàvem ahir l’acte que varem fer acompanyats de bona part dels col·lectius que com nosaltres tenen un sabor agredolç de la llei que el Parlament està a punt d’aprovar aquest mati i que seguiré pel Canal Parlament.

És una llei que serà de consens polític, no debades una gran majoria parlamentària li donarà suport, però que no respon al consens social que si va acompanyar el Pacte Nacional per l’Educació. És una llei que amb l’argument de l’estabilitat comportarà una arbitrarietat ben pensada per tal de garantir uns drets a aquells que des d’un Govern d’esquerres no hauríem de prioritzar. Una llei que potser no serà canviada en molts anys i malgrat pugui haver alternança al govern, però que suposarà, depenent dels colors del govern, una inestabilitat a base de decrets i ordres per gestionar-la.

Tal i com deia ahir el company Pep Pàmies de Terrassa, es tracta d’una llei que volem pensar que la majoria del país no pot assumir. O és que podem assumir que la coeducació no sigui un requeriment per rebre o no recursos públics ?, o que ho sigui que una escola concertada assumeixi la quota d’alumnes amb necessitats especials que li pot pertocar ?. El país pot admetre que el que alguns ajuntaments havien aconseguit amb les oficines de matriculació escolar, recorregut, per cert, per escoles / empreses amb clars interessos, es tiri per terra, frustrant la legítima aspiració dels municipis de dirigir els recursos educatius en el seu territori i exercir de govern descentralitzat ?. Pot assumir que aquesta llei, per posar un exemple més, no garanteixi l’educació al llarg de la vida com una obligació de l’administració pública ?.

És evident per nosaltres que aquesta llei respon als equilibris que ha de fer un país divers, amb ideologies diferents, que responen a interessos contraposats i a la defensa de les classes que avui encara perduren. Nosaltres a partir de demà seguirem lluitant per una escola pública de qualitat, igualitària i laica. Seguir al Govern garanteix que les greus deficiències d’aquesta llei no serveixin per anar en contra d’aquests principis, els mateixos que van guiar als que varem signar el Pacte Nacional de l’Educació, al que nosaltres, com una bona part de la comunitat educativa, som lleials. No ho són els que han primat pactar políticament amb els que no el varen signar i que defensen legítimament uns interessos que no són els nostres.

Dues consideracions per acabar : el reconeixement a les nostres diputades Laia Ortiz i Dolors Camats per la feina feta, pel seu esforç pedagògic i la seva voluntat d’escoltar a la comunitat i garantir la defensar de les seves aspiracions que en bona part són les nostres. La segona : us imagineu la gestió d’aquesta llei en mans d’un govern convergent recolzat pel PP ?. Siguem però positius com ens demanava ahir el director d’Unescocat, en Miquel Àngel Essomba.

Si us ve de gust saber quines son les esmenes del nostre grup parlamentari podeu accedir-hi clicant aquí. Aquí també podeu escoltar les nostres raons donades en la darrera roda de premsa abans del ple.