Només ens faltava el PSOE...

Després de la llista d'ensurts d'aquesta darrera setmana amb la qüestió de l'aigua, només ens faltaven les declaracions de la Vice Fernández de la Vega, posicionant-se en contra del trasvassament de l'aigua de l'Ebre (això implica també el Segre?) a Catalunya. Fa gràcia però que en el mateix Consell de Ministres aprovéssin l'augment de cabdal a trasvassar del Tajo al Guadiana... Com diuen les edicions d'alguns diaris de paper i digitals aquesta decisió deu venir donada pels resultats negatius a comunitats molt sensibles amb el tema de l'aigua de la resta d'Espanya com ara Andalusia, València i Múrcia, on a més els socialistes han tret molt mals resultats en les darreres eleccions. Per cert, no ténen desperdici les declaracions del número 1 del PP a Andalusia en Javier Arenas pel fet que el Gobierno de España hagi aprovat que es faci una inversió urgent a Carboneras (Almeria) de 12 milions d'€ per tal de poder acondicionar el seu port per carregar aigua per portar a Barcelona si s'escau. Tot i que : algú ha pensat que aquesta inversió ja quedarà per sempre i servirà per carregar el que faci falta en un futur ? Estaria be que algú del PP sortís a barrar el pas al "señorito andaluz". El que no te desperdici avui, tot i que només ho he pogut llegir a l'edició en paper de La Vanguardia, són les declaracions del President Montilla al Consell Nacional del PSC en les que es queixava de les polítiques mediambientals de l'ex-conseller Salvador Milà... que haurà volgut dir amb això ? si algú/na ha anat al Consell Nacional del PSC podria explicar detalls?. Em preocupa que el mateix Montilla, tant discret i prudent ell, posi a la "picota" a en Milà en un moment com aquest. Què vol amb això ? enfrontar a la gent d'ICV ?.. continuarà...

Recomano lectura del post de'n Paco!

Sequera i nova cultura de l’aigua

Aquesta setmana hem assistit, hem patit vaja, a un nou linxament per part de la majoria de mitjans privats i malauradament públics. Tot feia pensar que CiU faria servir aquest veritable drama nacional per fer lluita partidista. La setmana que ve en el ple del Parlament en podrem veure una mostra més i així fins el que faci falta. Una utilització que com molt be deia el nostre Portaveu parlamentari significa un greu desgast pel país en un tema de màxima sensibilitat. CiU està jugant molt brut en aquesta qüestió i sap greu que vingui això d’una força amb vocació de govern. Avui el Conseller Baltasar ha ofert un pacte perquè aquesta qüestió esdevingui punt de cohesió i no una arma entre partits i territoris.

Però, a més, en aquest tema a mi m’agradaria saber quina és l’alternativa de CiU al nou cicle històric de l’aigua en un context de canvi climàtic. És potser la construcció d’un transvasament, aquest cop si, del Roine ? o potser hem de recuperar el de l’Ebre ?. Ara resultarà que els convergents estan preocupats per les conseqüències que per l’equilibri ambiental suposa el funcionament d’una dessaladora...(sic). Si és així, si la seva alternativa és que la problemàtica la soluciona un transvasament, hem de dir alt i fort que els problemes en que es pot trobar la majoria de la població del nostre país i que viu a l’Àrea Metropolitana, no veuran satisfetes les seves necessitats fins d’aquí a uns deu anys aproximadament : el que es trigaria a executar una obra d’aquest tipus....

Ara però cal reconèixer que han passat dues coses en aquest darrer mes que perjudiquen la credibilitat del Govern i en concret del company Baltasar en una conselleria tan sensible com la de Medi Ambient i Habitatge : la gestió de la informació i la convivència de la nova cultura de l’aigua amb la defensa d’un determinat model territorial del país.

Pel que fa al primer és fàcil a aigua passada criticar la manca d’informació o la seva qualitat. Segurament des del primer moment s’hauria d’haver avançat el que s’estava estudiant i què podia passar veient el transcurs dels esdeveniments pel que fa a l’aigua. Entenc però que en una qüestió tan sensible i també, ai las!, en plena campanya electoral es fos extremament discret. Crec però que en el camp de la informació hem de ser en general més valents i sense arribar a ser agressius si hem de ser contundents en defensar el nostre model i la nostra gestió, alhora que no criticar però si contextualitzar quin era el model i, en conseqüència, quina ha estat l’herència dels anteriors governants del país. Una dada : en els darrers quatre anys s’ha invertit més en el ram de l’aigua que en els darrers 23 anys de governs convergents.

La defensa d’un nou model de gestió de l’aigua, l’anomenada “nova cultura de l’aigua”, ha d’anar acompanyada de la coherència per part de tot el Govern amb la resta de polítiques territorials : les industrials, agrícoles i, sobretot, les urbanístiques. No podem seguir sent els profetes del canvi de model, amb les renúncies que això suposa per certs col·lectius sectorials i territorials, i els nostres socis defensant en el territori segons quines actuacions que van justament en direcció contrària a les nostres directrius. La nostra credibilitat ha de venir determinada per les nostres actuacions en la gestió de la nostra responsabilitat de govern directa -i no sempre ho fem tot be, només faltaria !- però sobretot per l’actuació transversal al Govern i la nostra capacitat d’influència. I en aquest sentit hi ha que no només no es mulla sinó que a més de forma insolidària reforça les actituds poc serioses dels qui parlava al principi.

Referències recomanades :

- Entrevista a Narcís Prat al Diari Avui el 20 de març

- Article de'n Baltasar : "La sequera, economia de guerra"

“Sant tornem-hi”

Sant tornem-hi que no ha estat res. M'he agafat una setmaneta de vacances, amb “campana” de ple inclosa. Em feia molta falta descansar (com a molts d'altres) i desconnectar de la praxis quotidiana. Demà sant tornem-hi !

Aquesta setmana posarem en marxa el procés assembleari a la nostra comarca. Dimecres aprovarem el reglament de primàries i debatrem amb les companyes i companys els resultats electorals al nostre territori. Aniré avançant les meves idees sobre la qüestió tal i com vaig fer amb el primer post del 15 de març sobre el perquè del vot útil. Queden algunes raons més a explicar però tenim temps i no cal córrer. És més important escoltar de moment...

Us enllaço un article del Javier Ortiz en "El dedo en la llaga" a Público ahir diumenge que val la pena llegir (com gairebé tot el que escriu). Avui no escric més perquè m'he passat una bona estona intentant millorar la connexió musical del meu bloc i no m'he sortit. A veure si algú/na m'ajuda !!

Després de les felicitacions....

Perdoneu si us he decebut amb el primer post després de les eleccions però tindrem temps de reflexionar i auto flagel·lar-nos, i si no ens felicitem la gent de Sant Cugat, no ens felicitava ningú!!

Un cop felicitats cal ara fer autocrítica. Després del maratonià Consell Nacional de dimarts haig de dir que penso que les raons de la davallada clara de vot les comparteixo amb l'informe polític: vot útil, polarització de la campanya, manca de credibilitat del nostre referent estatal (IU) i volatilitat dels nostres votants. Però tenim per endavant l'anàlisi de les causes d'aquestes raons.

Avui parlaré del primer cas : Perquè no som vot útil i sí ho és el vot al PSC ?, ha quedat clar que el PSC ha fet una fenomenal campanya, ha aconseguit traspassar la por a la tornada del PP al poder (que realment fa por) a la majoria de la gent i a Catalunya ha quedat palès que el vot al PSC ha estat útil, molt útil. Si la gent que no ens ha votat i ha votat al PSC -que no és tota la que no ens ha votat i d'això ja en parlaré en un altre post- s'hagués mantingut fidel avui a ICV, el candidat que es postularia com a president -i més donades les declaracions de'n Zapatero sobre la impossibilitat de governar si no eren la llista més votada- seria en Mariano Rajoy!. El PSOE ha guanyat pels vots de Catalunya (i d'Euskadi), a la resta d'Espanya ha baixat en vots absoluts. Però el vot útil al PSOE ha suposat en 12 províncies espanyoles (inclosa Barcelona) 1 escó més pel PP.... a cadascuna.

Dèiem a la campanya que votar per utilitat al PSOE podia significar un ministre convergent l'endemà. No se si això serà així, jo crec que no, però de ben segur que la influència de CiU en les futures polítiques que es faran i no es faran serà clara. Però deixem-li als socialistes 100 dies de gràcia per veure que fan amb aquests vots prestats...

L'altra cara de la moneda de la utilitat del nostre vot : el repte de la generalització del nostre discurs polític. Al nostre programa parlem de moltes de les coses que afecten a la gran majoria de la gent, però les propostes estrella de la nostra campanya són les que dirigim a col·lectius minoritaris i alhora exigents o be aquells col·lectius als que encara ara no som capaços d'arribar. Aquest és el nostre repte primer. Recuperar la credibilitat d'aquells col·lectius que creuen que el nostre és un vot tan útil com el del PSC -perquè no ens diferenciem d'ells quan estem al govern- o be arribar a aquells sectors pels que sóm útils per les nostres polítiques però que no ens coneixen. I en aquest sentit el primer que haurem de pensar és com normalitzem la nostra presència en els mitjans de comunicació de masses. Jo no se encara com fer-ho però s'admeten idees...

Felicitats Sant Cugat!

En les darreres eleccions Sant Cugat ha demostrat una vegada més que s'implica en els afers públics votant en un percentatge superior a la mitjana dels municipis de Catalunya. La nostra coalició ha rebut un recolzament superior al de fa quatre anys i és per aquest motiu que us volem felicitar, en general, per la vostra participació i agrair, en especial, a la gent que una vegada més ha dipositat la seva confiança en les nostres sigles. ICV-EUiA no ha aconseguit els resultats esperats però el nostre compromís per treballar i per tal de poder influir en les polítiques del Govern de l'Estat, amb els recursos que tenim, a favor dels més desafavorits, de la igualtat de gènere, de la preservació del nostre planeta, de millors serveis públics, del treball digne i per la construcció d'un Estat federal que reconegui la plurinacionalitat seguirà ferm. La gent que ens ha votat ha defugit de la insistència en el bipartidisme; del blanc i negre ha preferit la diversitat de colors, del vot de la por al vot de més Esquerra verda. I aquest és el nostre compromís, un compromís que en la nostra ciutat es reforça perquè en aquestes eleccions l'esquerra plural ha guanyat per 1000 vots a la dreta catalana i espanyola, i això és una bona notícia pel futur de la nostra ciutat.

A 24 hores per acabar la campanya...

I quina campanya aquesta ! Estic nerviós, millor dit, estic neguitós. Aquesta ha estat la campanya que després de les dues darreres eleccions municipals he viscut més intensament. Potser també es tracta de la primera campanya netament de la meva generació. La generació dels que tenim de 30 a 50 anys, i que hem treballat de valent perquè allò que ens han ensenyat els “grans” pugui portar al nostre fantàstic candidat a incidir en les polítiques del govern de l'estat en els propers quatre anys. Aquest matí ho podíem escoltar a RAC1 en la tertúlia - debat entre els directors i directora de campanya dels 5 partits amb representació al Congrés: en Marc es diferenciava totalment de la resta de contertulis, la nostra és una campanya diferent, perquè prioritzem altres coses i perquè els nostres recursos són els que són.

Només queden 72 hores perquè l'acompanyi la Núria i en Nuet en aquest viatge, si, heu llegit be : la Núria i també en Nuet ! Perquè ens aniran molt be aquestes eleccions, i tant que si. Avui era l'aniversari de la meva filla, la Mini. I ho pensava aquest matí. M'agradaria que la meva filla gaudís d'un estat del benestar com el que no em pogut fruir els seus pares, com el dels països escandinaus o del centre d'Europa. On estudiar de debò sigui gratuït, on el treball al emancipar-se sigui digne, on trobar un habitatge de lloguer públic no sigui una quimera, on les famílies no hagin de ser forçosament d'una manera determinada per tal de gaudir dels mateixos drets que la família tradicional, on pugui decidir sobre el seu cos,.... i tot això no serà possible si en aquest estat no governa durant uns anys l'esquerra plural. La mateixa esquerra que ha començat a governar Catalunya i que poc a poc començarà a veure néixer els fruits de les seves prioritats. Sobretot quan els deixin treballar amb tranquil·litat.

Aquesta tarda he acompanyat a la gent de Sabadell a una passejada pel barri de Torre Romeu amb el Joan Saura. Un barri de la immigració andalusa dels 50, construït per la mateixa gent que hi vivia arrel de la riuada del 1951. Un barri amb noms de rius peninsulars, i fins el Carrer Francolí ens n'hem anat, al Centre Cívic. Allà hem fet una roda de premsa on Joan Saura ha augurat bons resultats el proper diumenge després d'una campanya caracteritzada per la subhasta de la resta de partits. La Carme i en Joan Mena ens han explicat on està previst actuar mitjançant la Llei de Barris i l'Àrea Residencial Estratègica i, la problemàtica que es deriva de la gestió ineficaç i sorda de l'equip de govern Bustos que no només vol construir al barri allò que no es necessita, sinó que d'allò que s'ha construït no se'n fa manteniment, i en sóc testimoni de que les escales mecàniques construïdes per salvar el desnivell no funcionen des de dos dies després de la inauguració, ara fa un any i mig....

Demà espero poder explicar un acte que em fa molta il·lusió : Joan Herrera acaba la campanya amb un acte a Sant Cugat, als Jardins del Monestir, per celebrar el Dia de la Dona Treballadora. Serà a les 11 del matí i després, passejant pel Carrer Major, anirem a esmorzar a Ca La Montse. Les fotos prometen ser històriques !!

Us recomano un article avui del Punt de'n López Llaví: “Federalisme plurinacional i dret a decidir” i un del company Santi Cayuela al seu bloc : “Drets si, xecs no”. I un vídeo que m'ha fet il.lusió : el del món de la cultura recolzant al Gaspar Llamazares. Gent com Marcos Ana, Asunción Balaguer, Pilar Bardem, Juan Botto, Jordi Dauder, Juan Diego, María Galiana, Almudena Grandes, Federico Luppi, Massiel, Eduardo Mendicutti, Muñoz Gallo, Rafael Reig, Mercedes Sampietro, Alberto San Juan, Ismael Serrano, Guillermo Toledo,... i molts i moltes més que han donat la seva cara per explicitar en un vídeo, que només dura 1 minut!!, i un manifest a l'esquerra espanyola de debò.

I el canal ICV de Youtube : 48.462 reproduccions i segueix sent el tercer de l'estat.

La promesa de les fotos i acte a El Prat

Penjo foto de l’acte de Terrassa, un bon míting on com deia en l’anterior post en Joan feia un símil futbolístic no només per demostrar que l’esquerra està garantida amb la nostra presència al Congrés sinó que amb “minuts de joc” podem acabar de jugar amb èxit el partit de l’Estatut. Un partit aquest que acaba de començar i en el que hem de ser molt actius. D’aquest acte però sembla que l’equip del Cuní havia de ressaltar allò que ningú podia imaginar : que no vàrem parlar del Quart Cinturó (!!) i que el públic només va aturar la intervenció del Joan dos cops... és que nosaltres no tenim “guionista” Sr. Cuní !!

Avui aquest matí trobada de regidors i regidores a El Prat, al Centre Cívic Sant Jordi. Allà hem esmorzat tot escoltant a l’alcalde Tejedor, al conseller Baltasar i al nostre candidat. I de què ens han parlat ? doncs d’habitatge i de la necessitat que en la propera legislatura el PSOE es deixi els xecs a casa i comenci a treballar perquè tothom pugui fruir del dret a l’habitatge que preveu la Constitució i l’Estatut. Una política en la que desitgem influir, i fins i tot dirigir ens ha animat el conseller, per tal de que els terrenys públics de l’Estat, vegi’s solars de casernes de la Guàrdia Civil i exèrcit, o de les empreses privatitzades tipus Telefònica i Endesa o be terrenys de RENFE, no serveixin per pagar factures –de què em sona això?- i serveixin per posar a disposició de la Generalitat, en el cas del nostre país, i dels ajuntaments per promoure habitatge públic.

Però també ens ha recordat en Joan que durant aquesta legislatura fins a quatre vegades el PSOE ha rebutjat les nostres propostes de reforma de l’IBI per tal que els ajuntaments que ho desitgin apliquin recàrrecs a aquells habitatges que estan buits. I es que el Ministeri de l’Habitatge ha estat creat a imatge i semblança de la somrient ministra-candidata Chacón que s’ha dedicat a repartir xecs i ajudes, enlloc d’enfortir els drets que amb la direcció del nostre conseller s’han aconseguit al nostre país amb la signatura del Pacte Nacional de l’Habitatge i la Llei de l’Habitatge, que cap comunitat te.

Us adjunto dos enllaços interessants i un vídeo. Els enllaços són del manifest de suport al Joan Herrera, manifest que ha rebut el suport de més de 100 persones, entre les que hi ha personatges molt coneguts del món artístic (sense cella però...), universitari, professional,.... i al que us podeu sumar i un altre al bloc que els periodistes que segueixen la campanya del nostre candidat han creat de forma molt simpàtica.

El vídeo és de l’entrevista que Cugat.cat ha fet a la nostra candidata número 2, la Núria Buenaventura, que està fent una campanya fantàstica!!

A veure si em disciplino...

Llegint el bloc del Raül Romeva, que va estar amb nosaltres en un bon acte de campanya a la casa de cultura divendres passat, veig que escriu el que li passa, políticament parlant, cada dia. Em poso com objectiu aquesta fita, que segons ell, reconegut blocaire, s'ha de complir si vols ser tingut en compte en la blogosfera actual.

Avui ha estat un dia mogudet. Comissions informatives d'urbanisme i medi ambient pel matí, debat de candidats/es a Ràdio Sant Cugat a la tarda i miting central de comarca a Terrassa amb el Joan Herrera, el Joan Josep Nuet i la Carme Garcia.

De les comissions informatives destacar com a important la proposta de planejament al sector de Can Cabassa on es podran construir aproximadament uns 200 pisos de lloguer per joves i un equipament educatiu. Ens han proposat un CEIP i jo he demanat que es deixés preparat perquè hi cabés un altre equipament, vegis una escola bressol per exemple, i sembla que m'ho han acceptat. Tampoc cal crear un equipament amb sobrant de pati per exemple com és el cas del Pi de'n Xandri i que després un cop fet ningú vulgui que s'incorpori una altra edificació, com és comprensible. També ens han explicat que s'han rebut moltes al·legacions contra i a favor del PAU de la Torre Negra, entre d'elles les que hem presentat des d'ICV.

En la de medi ambient destacar que ens han presentat la modificació de l'ordenança de l'aigua i que sembla un bon treball. Jo he proposat que s'estudii, en la línia de les al·legacions que vàrem presentar quan la discussió de les ordenances fiscals, la bonificació en l'IBI per bons comportaments ambientals, perquè en definitiva benvingudes siguin les modificacions a l'ordenança de l'aigua però només serà en noves edificacions. Ara que avui també ens hem assabentat que als barris nous encara queda per donar més del 50% de llicències.

A la tarda : bon debat a Ràdio Sant Cugat. He acompanyat al Santi, candidat número 7 de la nostra llista, que també te bloc, que és el 2on. tinent d'alcalde de Cerdanyola, secretari d'organització de la comarca, economista (bon economista si seguim la línia que ens marca l'Herrera de que l'economia ha d'estar al servei de la gent) i, sobretot, bona persona que com diu en Risquete pels periodistes i que jo crec que pels polítics també val, és una molt bona cosa.

A les 19:30.... “lleno hasta la bandera” a Terrassa, amb el Joan, el Nuet i la Carme. El que més m'ha agradat : la intervenció “futbolera” tant del Manel Pérez com del Joan i és que està clar que la banda esquerra en aquest partit només la correm nosaltres.... els Ronaldinhos i Abidal d'aquesta campanya i d'aquesta història. Demà espero posar alguna foto més i quan acabi la campanya prometo crear el meu "face-book"!!