Fins sempre amic Josep Casadellà

Et vaig conèixer fa uns anys, quan eres un fervent activista de la XASC. Des d’aquesta plataforma mobilitzaves les consciències d’aquells que com jo defensem que des de la política es pot transformar la societat. La Xarxa feia una feina, que tu lideraves, de conscienciació ciutadana que va ser un suport importantíssim a la nostra activitat. Escrits, mogudes, debats, conferències,... anaven fent forat crític en les consciències de l’esquerra santcugatenca. I tu ho encapçalaves promovent també la barreja generacional, tant important !.

Un bon dia ens vas mobilitzar per crear una candidatura unitària pel teu poble : Valldoreix. No només tu però. També tota aquella gent de progrés que no volia que Valldoreix seguís estan en mans dels terratinents de tota la vida, que volia que Valldoreix fos un llogarret normal, on la vida cultural fos sana, on es fessin les coses pel bé del poble i no només d’uns quants. I ho vàrem fer plegats, amb la gent de l’AA.VV. de Can Majó, de la que tu n’eres un fervent activista, amb la Rosa Mari, els Joans, la Roser, la Montse i tanta gent que durant tants anys havia treballat perquè a Valldoreix s’aconseguís allò que no podíem a Sant Cugat : que l’esquerra plural governés la ciutat.

I ho vàrem aconseguir, tots junts. I, per sorpresa – i quina sorpresa – la nostra candidata, la Montse, ens va demanar que tu fossis el nostre representant, el representant d’ICV a Valldoreix. En un primer moment semblava difícil. Un independentista anarco seria la veu d’ICV a l’EMD !. Però vàrem acceptar el repte i no ens varem equivocar. Has estat un fantàstic home d’ICV. Honest, perseverant, lluitador, dialogant, disciplinat, imaginatiu,... vas canviar des de la teva responsabilitat al capdavant de les àrees de cultura, educació, gent gran,... les formes de fer política i vas saber recollir tota aquella energia que hi havia a la societat civil valldoreixenca per compartir-la amb el poble. Des del foment de la sardana fins a les iniciatives culturals més arriscades. Encara recordo quan vareu muntar la Nau de cultura i el nou local d’entitats en el xiringuito de la plaça del casalet.

Tan compromès amb la participació ciutadana com per muntar un cicle de cinema que decidien les mateixes entitats del poble. Un humanista de debò. I tot aquesta feina ens va portar a la gent d’Iniciativa a treure el millor resultat de la història a Valldoreix. La teva feina i la de la candidatura és clar, però la teva feina, el teu coratge, la teva capacitat de treball, la teva implicació,... van fer forat en l’ànima de molts valldoreixencs i valldoreixenques d’edats i extractes socials diferents.

Hem fet moltes coses junts. Em vas fer companyia quan jo et necessitava. No se si jo t’he respost amb la mateixa gratitud, potser no ho he aconseguit. Ahir et vaig venir a felicitar el Nadal i vaig marxar molt trist. Eres com una flama que s’anava apagant i amb tu una part de l’energia de l’esquerra santcugatenca que tu tant defensaves i la del partit que vas adoptar. Un partit, ICV, que mai et podrà agrair tot allò que has fet per ell, des del respecte que ens has demostrat a un projecte que al final has fet teu.

Gràcies Josep per tot allò que ens has ensenyat, per totes les energies que has dedicat a fer un poble, el teu poble, millor. Gràcies per tot Josep. I fins sempre company !. Un petó sentit.

BONS TEMPS PER FER POLÍTICA

“Malos tiempos para la lírica” és d’aquells títols que em va acompanyar en la meva adolescència. Golpes Bajos – així és com es deia el grup i no és una referència a l’actualitat – ho va compartir amb molts dels de la meva edat per allà els anys 80. Estem en temps que no són bons per la lírica però sí en canvi són bons temps per la política. O al menys així pensem els que defensem que en moments de dificultats s’ha de recuperar el que te de bo la política i emprar-la en benefici de la col•lectivitat.

I això és el que ha fet ICV-EUiA davant el pressupost de l’ajuntament de Sant Cugat pel 2009. Ha estat un procés llarg, de treball intens. El setembre el nostre Grup presentava una proposta de mesures contra la crisi en l’àmbit local. Una proposta que contenia aquelles iniciatives que havia de desenvolupar el nostre ajuntament per plantar cara a la crisi. Contenció en les partides més prescindibles i, sobretot, priorització de la despesa en polítiques socials i d’ocupació.

En l’aprovació de les ordenances fiscals del 2009 hem incorporat una rebaixa de les taxes i preus públics sobre la proposta inicial, que és una bona notícia per l’activitat econòmica i pels usuaris/es dels serveis públics i, una bossa “anti-crisi” per donar resposta als problemes socials i laborals a la nostra ciutat. En l’acord del pressupost aquesta l’hem concretada en uns 700 mil €.

Quines són les aportacions específiques del nostre Grup en el pressupost del 2009 ?. Molt resumidament : millora del transport públic (garantint la de les línies 7 – sobretot pel que fa a les freqüències del Leonardo da Vinci – i de les línies que passen per La Floresta), millora de la gestió dels residus (afegint a l’ampliació de la recollida de l’orgànica a Les Planes i La Floresta, la millora de la recollida d’envasos al centre vianantitzat), la garantia que les activitats que desenvolupen les entitats es puguin seguir fent en moments en que altres fonts de finançament poden veure’s retallades (hem aconseguit frenar la rebaixa de partides i sumar-hi una bossa de diners que es lligarà a prioritats de cada moment ) i l'execució efectiva de la xarxa de carril-bici que connecti els centres d'interès (prioritàriament els CEIP's i IES).

Aquest acord va més enllà del vot del darrer ple. En aquest sentit hem acordat l’elaboració d’un Pla Local d’Habitatge per la ciutat que haurà de preveure l’estratègia a seguir per acomplir els objectius de la Llei pel dret a l’Habitatge, quin paper ha de jugar el Govern de Catalunya, polítiques d’adquisició de patrimoni i de pisos per posar-los en el mercat de promoció pública. També hem acordat que quan es concreti el Pla d’Equipaments s’incorpori la millora de les Pistes de Sant Francesc i la urbanització d’algun sector de La Floresta. A més ens felicitem també que entre les propostes pel Fons Estatal d’inversió que es faran durant el 2009 – més de 13 milions d’€ - s’incloguin 1,4 milions d’€ per acabar el Casino de La Floresta.

Hem fet política doncs en majúscules, amb aquest acord estem segurs que es podrà donar millor resposta a la gent de la nostra ciutat que estan i que malauradament estan passant un mal moment. No és però un xec en blanc, no gestionarem el pressupost perquè no som nosaltres qui governem però si que ens hem assegurat que d’aquest pressupost en podrem fer un seguiment mai aconseguit a la nostra ciutat. Esperem a la seva liquidació doncs per valorar de forma objectiva la virtut d’haver-li donat el nostre suport més enllà de càlculs electorals.

1.-Tractament notícia per RSC
2.-Tractament notícia per TVSC

Us desitjo bones festes !!

Darrer ple ordinari de l’any – un primer pas per un bon acord polític

Demà tenim ple, el darrer ple ordinari de l’any. Un ple on ens adherirem a la commemoració dels 60 anys de la Declaració dels Drets Humans. Quanta feina cal fer encara i no sempre mirant enfora. Cal que al nostre país no defallim perquè tots els articles d’aquesta declaració i els que s’han afegit donant resposta a les noves realitats del nostre mon siguin respectats. Avui al nostre país cal anar més enllà en els drets de ciutadania, en els drets ambientals, polítics i econòmics. Amb les lleis no n’hi ha prou, cal una conscienciació ciutadana al respecte i, sobretot, una posició gens ambigua per part dels organismes públics. El comerç d’armes a països en conflicte n’és un exemple clar. La UE no acaba de signar el Tractat Internacional d’Armament, la presidència francesa tampoc ho ha aconseguit, manca de voluntat política, també per part del Govern Zapatero (entrevista Raül Romeva a Presencia).

També debatrem una moció dels socialistes per tal d’establir criteris i prioritats municipals en la distribució del Fons Estatal d’Inversió Local, penso que serà positiu un acord unànime en aquest sentit, voldrà dir que cercarem el consens en les prioritats pressupostàries paral·lelament al Pla d’Equipaments. De fet, en la nostra proposta al Pla ja indicàvem que era absolutament necessari que entre d’altres temes acompanyéssim aquest amb una memòria econòmica i un calendari d’execució.

CiU, per la seva banda, ha aprofitat l’acord de l’ATM pel que es pugen les tarifes de transport públic en l’àrea metropolitana, especialment greu en el cas de la T-10, per presentar una moció en contra d’aquestes pujades. En aquests moments ens surt votar a favor de la moció, però que ningú s’enganyi : durant els 23 anys de govern Pujol què es va fer per millorar el finançament del transport públic en l’àmbit municipal ? si votem pensant en la ciutadania hem de posicionar-nos en contra de la pujada de tarifes però em molesta que mediàticament en surtin beneficiats aquells que van deixar-nos una herència de transport públic ben galdosa.

Pel que fa als temes d’urbanisme dos clàssics : Torre Negra i Costa del Golf , projecte d’ampliació de l’escola Santa Isabel i Pla de Millora Urbana de l’Avinguda Pla del Vinyet.

En aquest darrer cas el que aprovarem serà un text refós per tal de tirar endavant la requalificació dels terrenys que pertanyent als jesuïtes es van passar d’equipament a residencial a canvi de 7 ha de terrenys dels mateixos propietaris a la Torre Negra, una bona operació que va acompanyada d’una cessió al municipi de sostre per habitatge públic – per primera vegada es tracta d’un 20% del total del sostre - .

S’aprovarà també el nou Pla de Biblioteques de Sant Cugat, confeccionat per la Diputació amb l’acord del Consell de Cultura de la nostra ciutat. Ara tindrem Pla actualitzat, només cal que comencem a fer realitat els nous projectes de biblioteques que bona falta ens fa. També aprovarem el plec de clàusules per a contractar l’explotació i gestió de la centralitat de Mira-sol, un gran projecte per valor de 7 milions d’€ que espero que fructifiqui.

El darrer tema important del ple és l’aprovació definitiva de les Ordenances Fiscals del 2009. Si ens accepten les al·legacions presentades pot ser que votem de forma favorable i això voldrà dir que l’augment previst de les taxes (un IPC del 4,6%) passi a ser un IPC real d’un 3,5% aproximadament amb les conseqüències que tindrà per les butxaques dels contribuents. També hauria d’haver un compromís per part de l’equip de govern de destinar una part de l’augment d’ingressos per l’IBI per respondre en concepte de “bossa especial” a la situació de crisi que han de suportar els nostres conciutadans. Si això fos així donaríem un pas important per un acord, que volem, per donar suport als pressupostos del 2009. Divendres vàrem començar les negociacions amb l’equip de govern. La seva proposta sona be. Més enllà dels elements del pressupost que tenen a veure amb l’estructura organitzativa i política de l’ajuntament, amb la que no hi estem d’acord i de les conseqüències de la mala gestió en alguns àmbits – deute TMA, CC.EE., desviacions obres i serveis,... que no depenen de nosaltres, la nostra voluntat seria la d’incidir de forma responsable amb el moment en el que estem en vivint. Hem fet un seguit de propostes per tal de fer un esforç, encara més gran, en polítiques socials – atenció social, gent gran, joves...- , culturals, de la promoció econòmica i l’ocupació, el transport públic i l’accessibilitat – amb urbanització de carrers de La Floresta inclosa -. També hem proposat polítiques adreçades a l’adquisició de sòl públic i a un canvi de rumb en les polítiques d’habitatge. Els detalls d’aquestes propostes els explicarem segur aquesta setmana. Tinc confiança i il·lusió en que puguem arribar a un acord bo per la ciutat, per nosaltres no quedarà.

Constitució i EMD

Aquest cap de setmana hem pogut gaudir d’un fantàstic pont. Jo al menys m’ho he passat molt be amb la família per les terres de la Conca de Barberà. Us recomano l’hotel rural on hem estat els tres dies : la Font de l’Oca. Amb una qualitat – preu molt bona, s’ho fan gairebé tot ells i l’ambient és molt familiar. Un excel•lent per aquest fantàstic equipament turístic. Vàrem visitar l’Espluga de Francolí (les coves, el museu de la vida rural, la catedral del vi - celler modernista -, la festa de l’oli... ), Montblanc (quines muralles) i Vimbodí (el museu del vidre, molt interessant amb una sessió real de manufactura d’utensilis de vidre que va fer fruir als que hi érem). La família Carulla (antics propietaris de La Sirena) és per tot arreu, uns mecenes del s. XX, tot i que desconec si en tot ha estat positiva la seva empremta, és de valorar les inversions que gràcies a aquesta família s’han fet en el poble de la Conca.
Un cap de setmana on hem fet festa sense celebrar el motiu del mateix pont. És una obvietat que la festa de la puríssima no és objecte de celebració per a mi però tampoc ho ha estat aquest any la festa de la Constitució. Vagi per endavant però el meu profund respecte per aquelles persones que van aconseguir girar plana a la història i convenir un text que era el possible en aquells difícils moments. Però és evident que ara aquest text és un text caducat. Em pregunto però si és recomanable entrar a la reforma d’aquesta tal i com està el patí al Congreso de los Diputados. Segurament seria una bogeria obrir el meló perquè ens podríem tallar els dits i anar enrere. Potser és millor ara que ens concentrem en l’assumpte estatutari i en preparar el futur polític perquè a Espanya canviïn els equilibris partidistes i facin possible una nova Constitució pel s.XXI. Us adjunto les declaracions d’en Joan Herrera al respecte que faig meves.
Acabo parlant de l’EMD de Valldoreix. Ahir a la tertúlia i amb to desenfadat vaig fer unes declaracions que potser no van ser adequades. Vaig parlar dels diversos motius que porten a que a Valldoreix es visqui en continua crisi política i em vaig referir als problemes de lideratge dels dos grups al govern. Al parlar de les dues dones que encapçalen les dues formacions polítiques - en aquest cas cal destacar que l’Àngels Solé suplanta el paper que hauria de fer en Josep Puig com a cap de llista que va ser - les vaig comparar amb dues gallines de pota roja de corral – ja que no són dos galls per motius obvis - en un corral. Avui i després de veure com ha anat la cosa – sembla que ha molestat a algú i demano disculpes perquè no era el meu desig – penso que el pacte de Valldoreix te mala peça al teler. De fet ho se des del començament. Perquè no es tracta només de conflictes personals sinó de friccions polítiques, si si, de friccions polítiques, de polítiques diferents a desenvolupar per la comunitat. Per un costat els interessos que defensen uns i altres són ben diferents, els uns –CiU i Actuem, que per cert vaja paperot que estan fent – defensen els interessos d’aquells que els van ajudar a fer una campanya clarament desprestigiant de la Presidenta Montse Turu amb finalitats absolutament particulars i que defensen l’activitat privada per davant dels interessos públics –de tot tipus -; de l’altra aquells que han introduït ganes, maneres de fer política diferents, amb dignitat, coherència, legalitat i eficàcia. No s’han tornat a produir irregularitats – una costum en èpoques convergent i d’Unió – sobretot d’aquests darrers -.
Segurament la Montse Turu te una manera de fer difícil, personalista, però jo prefereixo la seva honestedat i ganes de fer un Valldoreix millor que no pas un home de palla – Josep Puig – i als fets em remeto, i a una política convergent que està fent la seva petita carrera a l’EMD enviada especialment per aquesta fita que la retorni a la primera plana de l’activitat municipal, de la que va sortir per la porta de darrera, tot i tenir la seva columna setmanal al diari del règim. I si no que li preguntin als seus col•laboradors/es d’àrea i a les entitats culturals del poble !!, jo ho he fet!!.
Us adjunto articles interessants:
- La Constitución olvidada
- Dos ideas de España frente a la Constitución
- "Se violan principios constitucionales" - entrevista a Carlos Jiménez Villarejo
- "Constitución y Estado laico" - Francisco Delgado
- "Constitución : una crítica profana" - Jaume Asens i Gerardo Pisarelo
- "Carta Magna : texto y contexto" - Francisco Balaguer
- "Contra la España del eufemismo" - Escolar.net
- "Tres reformas y un biberón" - Ignacio Escolar
i no podia faltar : "Constitución, para todo y para nada" - Javier Ortiz

Bones notícies i “mo n’anem”

Sembla que les coses es van posant al seu lloc. Ahir a darrera hora sabíem que a Delphi Sant Cugat s’han posat d’acord. I això és una molt bona notícia. La Generalitat va resoldre l’ERO amb un canvi important: els treballadors afectats passaven de 850 a 426. Aquest fet a comportat una retirada de l’ERO per part de l’empresa i la represa de les negociacions. Els representants sindicals i de l’empresa han pactat que l’empresa pot obligar a tots els i les treballadores a deixar de treballar 29 dies, cobrant tot el salari per adequar la producció de la planta. Els i les treballadores hauran de recuperar un 80% dels dies no treballats durant els propers dos anys. Sense cap mena de dubte tant uns com altres han demostrat la seva maduresa i responsabilitat per tal de que l’empresa pugui seguir en bones condicions a la nostra ciutat. Aquest final era el que jo desitjava, en la situació en la que ens trobem, i felicito a ambdues parts i, també, a la Generalitat, que no ha permès que l’empresa sortís amb la seva i ha forçat el diàleg, la negociació i l’acord final. Ens hem de felicitar.

Avui també hem sabut que s’ha constituït el Govern territorial de la Salut a l’àmbit de la nostra demarcació. Sense dubte també aquesta és una bona notícia perquè vol dir que la descentralització de la participació en l’administració sanitària va fent camí. I és un Govern d’esquerres el que ens ha portat aquesta novetat, de la que ens hem de felicitar. Perquè només amb la participació dels ajuntaments, que viuen més a prop els problemes dels serveis a la ciutadania i, també dels agents socials,que es pot millorar un sistema de salut que, francament, encara li falta moltper ser com ens agradaria.

I abans de marxar : avui també sabem que a la nostra ciutat hi ha 160 persones més que han perdut la seva feina (un 6,8% respecte el mes passat) i que passen a sumar-se a les més de 2.500 veïns i veïnes de Sant Cugat que estan sense feina (un 42% més que l’any passat). Les xifres, tant fredes, ens diuen que estem per sota de la mitja comarcal, però no podem badar. Aquestes persones segurament tindran un atur més precari que el que podien tenir aquelles i aquells que van perdre la feina en la darrera crisi dels 90 i és cap aquestes persones a qui ha de dirigir les seves polítiques prioritàriament el nostre ajuntament. En això estan i estem. Els propers dies en seguirem parlant...

Fins dimarts, aquest cop agafo pont, cal relaxar-se després d’un novembre potent.

Reportatge de TVSC sobre l'acord de DELPHI

Increment de l'atur a Sant Cugat - TVSC