El Procés Constituent de Sant Cugat asseu a la mateixa taula ICV, CUP i l'Assemblea de Drets Socials

En el segon acte de la Festa de Tardor d'enguany la sala del Terra Dolça es va omplir a vessar de públic esperonat per la pregunta plantejada per l'assemblea santcugatenca del Procés Constituent. Una autopregunta que es feia la pròpia plataforma cívico política, representada pel jurista i membre de l'observatori DESC Gerardo Pisarello, sobre el per què del propi procès encapçalat pels activistes Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, que volia rebre la resposta de forces polítiques amb representació institucional a la nostra ciutat com ICV i la CUP i d'un moviment cívic emergent com l'Assemblea de DretsSocials que des de fa set mesos camina de forma incansable coordinant les lluites quotidianes contra les retallades a l'Estat del Benestar a la nostra ciutat.

Taula Rodona "Procés Constituent per a què?"

La periodista del TOT Sant  Cugat Anna Mira presentà una taula rodona on cadascuna de les organitzacions presents va plantejar els seus posicionaments davant la situació político social actual i els instruments per sortir-nos-en. Gerardo Pisarello va ressaltar l'especificitat en el marc europeu del qüestionament del marc constitucional i la necessitat de “canviar-ho tot”, la constatació que dins el paisatge de crisi sistèmica, institucional, on tanta gent qüestiona els principals actors passats i presents, “s'obren finestres d'oportunitats que fan que moltes coses siguin possibles i sinó ho fem nosaltres potser ho faran altres amb conseqüències ben diferents”. Per part de l'ADS l'Oriol Sánchez* en una línia similar va plantejar entre d'altres qüestions que també “les alternatives es construeixen amb pressió social i conscienciació ciutadana de que la lluita és necessària”.

Pel que fa als partits presents en Jordi Casas, que representava a ICV, va recordar que en l'àmbit local dos anys enrere la seva agrupació havia plantejat un “espai comú de les esquerres” que va acabar en via morta perquè no va trobar bona acollida per part de la resta d'organitzacions polítiques. A nivell local i nacional però ICV creu que “el Procés Constituent hauria de fer de ciment per construir l'alternativa”. Finalment Guim Pros, en representació de les CUP de la ciutat va plantejar un sí rotund al Procés Constituent però amb dosis d'incredulitat, sobretot condicionats a la qüestió nacional i “sense necessitat de forçar cap màquina perquè ja coincidim en les lluites quotidianes, no és cap drama no anar junts electoralment parlant”.

Al final de l'acte hi va haver un seguit d'intervencions majoritàriament crítiques amb el sistema tradicional de partits i amb el paper que les forces d'esquerra han fet en els darrers anys. Entre el públic però es podia veure la presència de força gent molt destacada tant d'ICV com de la CUP. No es va concretar res de treball a nivell local des del Procés Constituent de cara a les eleccions municipals del 2015, encara que es va fer una crida a que “cercant la complicitat d'altres pobles caminem cap a la utopia concreta” però només – i ja és molt! - en una futura república catalana

*L'Oriol Sánchez no està enllaçat, per la dificultat en trobar un enllaç segur, suposo que això deu ser, depèn com t'ho miris, una sort per ell però.

La Festa de la Tardor comença plantejant-se el perquè de la crisi

Aquesta tarda la Fundació Sant Cugat ha ofert el primer acte de la Festa de la Tardor d'enguany. A la Casa de Cultura de la ciutat s'han aplegat una trentena de persones per veure la pel·lícula “Por què?! Una crisis endèmica”, dirigida per Marc Balaguer i realitzada pel mateix autor, en Jaume Vilalta i el veí santcugatenc Jesús Angel Prieto.

Jaume Vilalta, Marc Balaguer i Jesús A. Prieto

La pel·lícula és un recull de reflexions d'acadèmics, polítics, periodistes, de corrents ideològiques "moderades", segons els propis autors, fora d'alguna excepció rellevant com en Vicenç Navarro o Josep Ramoneda. Aquesta opció l'escullen els autors per tal de fer un relat homogeni de les causes de la crisi en les seves vessants econòmiques, socials i polítiques doncs aspira més a fer una narració del que ens ha portat a la situació actual que a fer propostes de futur malgrat en dibuixa alguna. El que queda clar això sí és que aquesta crisi representa el final d'un model. Almenys així ho sembla per la sintonía amb la que s'acomiada la pel·lícula: un “Rèquiem” ben trobat que toca a morts!.

Al final de l'acte ha hagut un debat entre els autors i les persones assistents on s'ha posat en valor el fet que es reflexioni al voltant de les causes de la crisi, els seus culpables, que la Fundació Sant Cugat, entitat que des de fa més de 15 anys promou i incentiva la vida ciutadana, especialment mitjançant l’organització de debats i participant activament en la configuració de l’opinió pública, hagi optat per presentar aquesta pel·lícula a la nostra ciutat i s'ha lamentat que, en general, la valoració qualitativa sigui molt bona però no sigui així la receptivitat quantitativa.

La pel·licula és possible veure-la a la plana web de Luki Media i la seva durada és de 80 minuts.

Ve un tren, l'agafo?

Dilluns passat parlava d'emprendre i del que em semblava que significava per mi aquest terme. Efectivament, en la “5ena. Jornada d'Emprenedoria” organitzada per la Cambra de Comerç de Terrassa i Comarca, ESADE i l'Ajuntament de Sant Cugat es van confirmar les meves afirmacions. L'emprenedoria no és només engegar un negoci sinó a més que aquest respongui a una necessitat que avui no està coberta, una innovació. I les persones convidades a explicar les seves experiències vitals eren exemples de projectes d'emprenedoria d'èxit en diversos camps, des de la del botiguer que ha fet marca“pernilera” fins la molt interessant iniciativa col·laborativa d'emprenedoria amb objectius socials i ambientals.

Deia en l'anterior article, que va rebre un bon grapat de visites per cert, que “a la nostra ciutat hi ha molt buits per omplir”, com en moltes altres afegeixo. Concreto més en aquest article per tal de rebre els vostres comentaris, suggeriments, idees i, sobretot, recolzament.... o no.

A Sant Cugat avui hi ha una TV, una ràdio (que s'ha convertit amb una important inversió en una productora multimèdia), un Diari setmanal en paper, una revista setmanal gratuïta i dos portals informatius digitals. En tots els casos estic parlant de formats informatius genèrics. En una ciutat de 85 mil habitants penso que és suficient però que hi ha marge per més mitjans. I més quan un dels dos portals digitals és el públic i l'altre és el complement de la publicació en paper del Diari de Sant Cugat i el TOT Sant Cugat, totes elles publicacions amb una trajectòria històrica i un seguiment important.

foto el·laboració pròpia

Us preguntareu doncs què és el que faig jo per aquí el mig... doncs bé, fa uns mesos via Linkedin es va posar en contacte amb mi l'editor d'una incipient xarxa de portals informatius locals digitals per explicar-me el seu projecte. El seu primer objectiu era Sant Cugat i em proposava si jo volia fer-me càrrec del projecte a la nostra ciutat. Uau! Explicar el que passa a la meva ciutat des de l'altra banda! Quina il·lusió! La veritat és que em fa joia el repte. Informar per empoderar seria l'objectiu del meu projecte personal. Perquè la fórmula del projecte empresarial és via franquícia donada la capacitat econòmica que tenen i la voluntat que cadascun dels nodes d'aquesta xarxa sigui en sí mateix un projecte empresarial viu. Que qui el lideri s'ho faci seu, que el defensi i el visqui en el dia a dia.

Eus aquí on estic ara. El pla d'empresa està fet, cal fer-ho a més per la inversió inicial. L'espai mediàtic definit: una informació alternativa, més humana, més profunda, que no es quedi amb la primera mirada de la notícia sinó que vagi un pas més enllà, que doni veu “als que avui no en tenen”, un espai de comunicació de baix a dalt, on l'opinió no sigui monopoli de la gent de sempre, que expliqui històries de gent corrent que cada dia construeixen històries heroiques a la nostra ciutat, que faci també servei públic i promogui ciutadania activa. Un mitjà viu en les xarxes socials que comunica però que interactua. No només que doni sinó que rebi. En tots els camps, en la cultura, en l'esport, en la política, en l'educació, etc.

Com us podeu imaginar això ha de donar per menjar. Poca cosa més però. Què us sembla?, dóna la nostra ciutat per un mitjà nou d'aquestes característiques? Creieu que fa falta? En un moment com el que estem penseu que serà molt difícil trobar gent que recolzi el projecte? Els que teniu petits comerços, empreses, professionals liberals,... donareu un cop de mà a aquest nou mitjà?. No us talleu i feu-me arribar els vostres comentaris. Fer un estudi de mercat com cal costa molts diners però avui sabem que cada dia visiten cugat.cat més de 1.000 persones, com en el cas del TOT Sant Cugat digital. Mireu si hi ha marge perquè la informació local engresqui a més santcugatenc/ques! I més tenint en compte que la nostra ciutat és de les ciutats on l'us d'internet i les noves tecnologies te un percentatge més alt d'entre les ciutats del nostre país.