Enmig de la tempesta garantim el mínim vital?

Immersos com estem en el debat sobre el dret a decidir, el dèficit fiscal, el deute públic, la corrupció política,... hi ha qüestions que passen absolutament desapercebudes a no ser que acabin malament o, fins i tot, molt malament. És el cas, per exemple, de la repercussió política que ha provocat la mediatització dels suïcidis causats per casos de desnonaments. Una repercussió que ha esquitxat algunes forces polítiques que fins el moment havien estat absolutament insensibles a la qüestió I una repercussió que, malgrat tot, no ha tingut els efectes desitjats.

Parlament de Catalunya, wikipedia

En aquest marc de crisi i drama per tantes persones, el nostre Grup Parlamentari planteja que el Parlament de Catalunya aprovi i que, per tant, el Govern executi una Llei de Garantia del Mínim Vital. Aquesta Llei proposa que a cap persona al nostre país li manquin quatre drets bàsics per una vida digna: l'alimentació; el dret a uns serveis bàsics com la llum i l’aigua; el dret a l'accés a l'habitatge i uns ingressos mínims. Sembla raonable? Sembla fora de lloc que es presenti a Catalunya? Doncs no sembla que a les entitats del Tercer Sector Social al nostre país els sembli sobrera aquesta proposta. Ans al contrari. Els sembla molt pertinent i necessària; imprescindible diria. És una llei dirigida a aquelles persones sense ingressos estables que es trobin en situació de risc de pobresa o exclusió social.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya – encara que alguns no ho vulguin recordar tenim un Estatut i s'hauria d'aplicar mentrestant – establia la creació d'una Renda Garantida de Ciutadania. Aquest seria el primer punt dels quatre que demanem, una prestació de caràcter universal per qui acredités ingressos inferiors als 569€ al mes (Índex Suficiència Garantida actual) en un període superior als quatre mesos anteriors i amb el compromís de no rebutjar cap oferta laboral adequada al perfil. Cap persona hauria d'ingressar, doncs, menys d'aquesta quantitat i s'hauria de multiplicar pels membres de la família de forma esglaonada.

Aquesta llei també inclouria el dret a l'alimentació amb un pla de xoc temporal per garantir-lo mitjançant el reforç de les partides destinades a menjador social i a beques menjador, i aprovant un reglament per a les cadenes de distribució d'aliments que estableixi incrementar les donacions, l'aprofitament d'aliments no comercialitzables i establint un règim sancionador sota la màxima que "el menjar no es llença".

Pel que fa als subministraments bàsics, la Llei establiria un preu social en els subministraments mínims d'aigua, i energia per la llum, la calefacció i per cuinar i prohibeix a les empreses subministradores de tallar la llum, l'aigua o el gas si s'acredita insuficiència d'ingressos. Pel que fa a l'habitatge, la Llei demana que es constitueixi el fons català d'habitatges per emergències socials que hauria d'estar nodrit per immobles procedents del SAREB, les entitats participades pel FROB, les administracions públiques o del lloguer forçós dels habitatges desocupats tal com estableix l'article 42 de la Llei de l'Habitatge de Catalunya.

D'aquesta manera, aquests habitatges es destinaran a lloguer per un període mínim de 5 anys i per import inferior al 30% del ingressos de l'arrendatari. Seran gestionats per mitjà dels corresponents convenis amb els Ajuntaments i amb les OLH. A més, la Llei també determina que es suspenguin els desnonaments d'habitatges de titularitat o gestió pública quan el deutor es trobi en situació d'insolvència sobrevinguda.

Hauríem de tenir la capacitat política de comprometre el país en resoldre aquesta situació i respondre com a mínim a aquestes qüestions mínimes. El 23% de persones pobres que hi ha Catalunya ho agrairan.

article publicat a cugat.cat dijous 31/01

Pacte per la llibertat?

Comença una nova investidura i amb aquesta en faran deu. Sembla que la incògnita s’ha aclarit. Si Artur Mas demanava una majoria aclaparadora, un govern fort per fer una transició nacional no ho ha aconseguit a les urnes però ho ha aconseguit amb un pacte legítim amb ERC però difícil d’entendre per com s’ha plantejat. Oriol Junqueras li dona a Mas allò que no li ha donat el poble de Catalunya, estabilitat per governar, i redueix el que havíem guanyat en aquestes eleccions, la pluralitat del Parlament.

Veiem-ho. S’ha començat malament en l’eix nacional. La concreció del full de ruta i el calendari del referèndum d’autodeterminació no hauria de ser moneda de canvi d’un pacte entre dues forces polítiques sinó fruit d’un pacte sense límits entre forces polítiques i socials del país.

Un govern fort què vol dir? Un govern fort pot ser un govern que compta amb un grup parlamentari darrere que te més de dues vegades els escons de la segona força. O és que els fa mandra treballar? Penso que tenim poca cultura parlamentària. Del que deia Oriol Junqueras en una cosa te raó: només podia ser President, aquesta vegada, un dels candidats, el de la força més votada. Qualsevol altra opció era com a mínim descabellada. Però “anar a missa i repicar campanes” com farà ERC en els propers anys no em sembla massa raonable. En un Parlament l’oposició no ha de dir que no a tot però ha de fer d’oposició. I que el cap de l’oposició sigui el màxim avalador de les polítiques del govern no és garantia saludable per la política catalana. 

Ara ens seguirà dient ERC que la culpa és de Madrid. En bona part ho és, sobretot del PP. També és culpa de la Sra. Merkel. Però també ho és de les polítiques que defensen el Sr. Mas i el Sr. Duran i que ara des de fora del govern hauran de defensar des dels seus escons els diputats i diputades d’ERC. Perquè rebaixant mil milions de retallades per la via dels ingressos (que ja veurem com es farà) no és suficient per aturar el drama diari al que estem abocats. Diuen que és per la llibertat, no se per quina llibertat. Potser per la llibertat d’un país, d’un país que quan es deslliuri de les cadenes trobarà que està despullat i s’haurà de tapar les vergonyes i no podrà caminar per no ensenyar-les.

article publicat dijous 20/12/2012 a cugat.cat

Hi ha alternativa

Article d'opinió publicat avui a cugat.cat

  

Durant la darrera setmana el debat sobre el pressupost del Govern català ha estat centre d'atenció per part de la majoria dels mitjans de comunicació. Aquests però amb l'espai que li poden dedicar a cada tema s'han limitat a ressaltar aquelles propostes més llamineres,curioses,conflictives o contradictòries. Una de les millors iniciatives durant la majoria progressista al Parlament de Catalunya va ser la d'obrir a la ciutadania la tasca parlamentària,la participació de la societat en els tràmits legislatius n'és un exemple – a Madrid ni es fa ni es te intenció de fer-ho – i també ho és la possibilitat d'accedir als debats plenaris i en comissió a través de la web,en directe i en diferit,de forma per cert molt ben editada – no estaria malament que es fes el mateix també a nivell municipal - .

He seguit aquests debats amb interès,i els he compartit via xarxes socials,perquè volia escoltar sense intermediaris les raons d'uns i altres i tinc clara una cosa:hi ha diferències ideològiques evidents,sortosament i legítima i,el que és més important:hi ha alternativa també. Algúns/es ens volen fer creure que no hi ha alternatives a les polítiques que s'estan fent. Això és un tic profundament antidemocràtic. Una cosa és que una majoria parlamentària de forma legítima,amb la legitimitat que li donen els vots vull dir,decideixi fer un tipus de polítiques i una altra,ben diferent,és que es negui l'alternativa. Negar l'alternativa és negar la democràcia. I en els debats d'aquests dies al Parlament de Catalunya s'ha pogut apreciar que hi ha alternativa.

Em crida l'atenció a més que l'alternativa,que entre d'altres representa l'esquerra verda nacional,defensa posicionaments cada cop amb més suport social. Llegia en un mitjà que el president del grup assessor econòmic del govern,el Sr. Alemany – d'Abertis per cert -, defensa que amb austeritat només no anem enlloc,que només amb retallades anem de cap a la recessió. El president del consell assessor de salut del govern, el Sr. Vilardell, defensava en una entrevista en un altre mitjà,que cal mantenir el nivell de la sanitat pública del nostre país i que per això cal una fiscalitat més progressiva i la garantia d'accés per tothom. Dos veus com podeu veure que se sumen a les moltes altres que defensen que les polítiques d'austeritat mal entesa,la que aplica el nostre govern com alumne avantatjat del govern espanyol,són polítiques que ens porten a l'abisme de la recessió.

Hi ha qui reivindica inversions i polítiques socials sense pensar en l'altra part de la moneda:els ingressos. Nosaltres ho hem dit alt i clar:si no paga qui més te,qui més contamina i qui més especula,és impossible redistribuir la riquesa. Hi ha qui prefereix acontentar els taurons de Brusel·les,i a més en fa bandera,i hi ha qui reivindica que cal invertir més en polítiques socials,generadores de cohesió però també de llocs de treball, i en infraestructures socialment justes i ambientalment compromeses com pot ser el transport públic. Aquesta és la diferència. Ho podeu copsar entrant a la plana web de parlament.cat i escoltar les raons d'uns i altres,sense intermediaris.

En els següents enllaços teniu les intervencions dels representants del Grup Parlamentari d'ICV-EUiA a les comissions específiques de cada departament del Govern de Catalunya:

• comissió d'economia,finances i pressupost amb el Joan Boada
• comissió de benestar,familia i inmigració amb la Laura Massana
• comissió de salut amb el Josep Vendrell
• comissió d'agricultura,ramaderia,pesca,alimentació i medi natural amb l'Hortènsia Grau
• comissió de territori i sostenibilitat amb el Joan Boada
• comissió d'ensenyament i universitats amb la Dolors Camats
• comissió d'empresa i ocupació amb la Laura Massana
• comissió d'interior amb el Jaume Bosch
• comissió d'afers institucionals amb el Joan Herrera i la Mercè Civit
• comissió de cultura i llengua amb la Dolors Camats

Consell Nacional històric i emocionant

Així va ser i per molts motius. Dissabte estrenàvem oficialment la nova seu central d’ICV com a Consell Nacional. Una seu situada al Gòtic Sud, al passatge del Rellotge, al costat de la Plaça George Orwell. Amb aquesta ubicació ICV segueix compromesa amb la ciutat vella, aquell espai que alguns utilitzen per fer batalla política i altres per reconèixer alhora la diversitat del cap i casal, els seus conflictes i les seves fortaleses. Com deia al final la presidenta del Consell, la Imma Mayol, començar amb bones vibracions és bon auguri pels nous temps que ens esperen, l’estat d’ànim també depèn dels espais i aquest, la nova seu, és una nova casa que ens fa il.lusió estrenar, que és acollidora i funcional, lluminosa i moderna, un nou espai per celebrar els futurs grans èxits.

I parlant d’èxits: el primer haurà de ser a les properes eleccions al Parlament. ICV està fent els deures. El proper 18 de setembre tancarem la nostra proposta programàtica, treballada durant els darrers mesos amb la nostra gent, de forma oberta i participativa, i compartida amb tothom que vol que al nostre país es segueixi transformant tot allò que no ens agrada, reforçant la cohesió social i garantint que les properes generacions trobin un país millor que el que ens han deixat. En aquesta llarga cursa cal contraposar projectes i no només titulars informatius. Caldrà veure que proposen la resta de forces polítiques i que la gent triï la millor opció.

Dissabte també varem aprovar la nostra primera proposta de noms per encapçalar la candidatura. Als caps de llista de les quatre circumscripcions, triats ja a les primàries d’abans de l’estiu, que representaran a la nostra coalició a la propera campanya, es sumen, ens sumem, les diferents persones que ICV creu que podem representar la nostra organització de la millor manera al Parlament de Catalunya. I aquí faig diverses consideracions. La primera és que a ICV hem realitzat un canvi de líder d’una forma envejable, sobretot per la resta d’organitzacions polítiques, amb generositat per part d’aquell qui ha guiat a la nostra organització des de gairebé la nostra desaparició – a l’any 99 molts ens donàvem per morts – fins la constitució d’un govern d’esquerres i una progressió que ens ha fet passar de tenir 5 diputats/des als 12 d’ara

La segona és que amb la proposta de noms reconeixem la tasca feta en els darrers anys pel nostre Grup Parlamentari. No és que sigui continuista sinó que garanteix una feina honesta i competent. Heu pogut seguir-la segurament als mitjans de comunicació però per si de cas aquí us l’adjunto amb les nostres trajectòries. I dic nostres perquè, i aquí va la tercera consideració, tinc l’honor d’haver estat triat per anar en un lloc destacat de la llista. La proposta de la meva organització territorial, del Vallès Occidental, ha estat reconeguda i m’han escollit com a número 9 de la llista d’ICV. I em fa molta il·lusió, perquè m’apassiona la política i és al Parlament on aquesta arriba a la seva màxima expressió. No amago que m’encantaria ocupar un escó al ple que surti de les properes eleccions, com a desig personal però també perquè voldria dir que ICV hauria obtingut uns excel·lents resultats.

El darrer diputat vallesà de la nostra organització va ser el malaguanyat Antoni Farrés, un repte per qualsevol dels que militem a la nostra comarca. Una comarca la nostra que representa avui la segona més habitada del país amb gairebé 900 mil persones, amb grans pols socials i econòmics, que ha esdevingut un dels espais estratègics catalans. Les polítiques que s’hi facin comportaran unes conseqüències diferents depenent de la perspectiva que les guiï. I és evident que una mirada roja i verda, que m’agradaria representar, ha de comportar més benestar, millors serveis, més i millor transport públic, millors equipaments sanitaris, educatius, universitaris,... debats polítics tots ells que no poden deixar de banda la veu d’ICV que defensaré en la propera campanya i espero que en la propera legislatura allà on es prenen les decisions més importants del nostre país.

Qui viu a la nostra comarca haurà d’escollir entre els Recoder, Rull, Coromines, Sanglas,... i altres que encara avui no coneixem (els representants del PSC i el PP no estan escollits) i aquest que escriu aquest post. Les nostres trajectòries i les nostres actuacions polítiques ens descriuen, les nostres propostes de futur ens diferenciaran. Espero comptar amb la confiança d’una part important de l’electorat vallesà que ajudi a fer un nou pas endavant de la nostra organització a nivell nacional. El Vallès s’ho val, el país ho necessita.

Aquí teniu la noticia sobre la candidatura a les nostres webs i a diferents mitjans :

• web comarcal d'ICV
• web ICV Sant Cugat
• cugat.cat
• europapress
• El Punt
• La Vanguardia

El PP no respecta Catalunya

Ho dèiem ja durant la llarga espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat també pel PP a l’Estatut de Catalunya. El PP va portar el que no va guanyar democràticament ni al Parlament ni via referèndum a la que avui s’ha convertit ja en tercera cambra – el TC - . I va denunciar articles que el mateix partit havia votat en altres territoris, com a Andalusia i País Valencià, que com havíem avançat seguien l’estela deixada per Catalunya amb el nou Estatut d’Autonomia. S’ha de tenir barra !.

Ahir però va tornar a donar-se una altra situació lamentable per part del PP – i no poso la “C” perquè no mereix portar-la aquell que menysté la sobirania d’un país i les seves institucions -. Com tothom sap l’esforç de molta gent va fructificar en guanyar la votació a favor de la ILP per tal de prohibir les “corridas de toros” al nostre país. la ILP promoguda per la gent de Prou! és la primera iniciativa ciutadana que passa el tràmit parlamentari amb el vot positiu de la majoria de la cambra. Una iniciativa aquesta que ha permès portar el debat sobre els drets dels animals i la seva tortura en un espectacle a la cambra representativa de Catalunya, que ha escoltat a persones enteses en aquesta qüestió tant dels sectors anomenats “animalistes” com dels sectors “protaurins”.

El PP, així com C’s, alguns diputats/des de CiU i la majoria del grup socialista – amb honroses excepcions – van perdre la votació en un dia històric i, quina va ser la resposta del grup popular ?, doncs que portaran – la seva candidata a les properes eleccions al Parlament ho portarà personalment – un projecte de llei al Congrés perquè la “fiesta” es declara patrimoni nacional i, per tant, no es pugui prohibir a cap indret de l’Estat.

Lamentable, vergonyós, com es pot menystenir d’aquesta manera la voluntat sobirana del que diuen que és el seu Parlament. És menyspreable que allò que ells mateixos van promoure fa 19 anys a les Illes Canàries i que van aprovar, avui ho combatin a Catalunya. A qui volen enganyar ? a què juguen ?.

És evident que el PP a mesura que s’acostin les eleccions al Parlament no dubtarà en trencar la convivència i la cohesió social al nostre país per tal de guanyar vots a la resta d’Espanya. En el fons tant els fa el resultat aquí. Si fos per ells ens traurien tota l’autonomia que tenim – en contra del que desitgen molts governants del seu partit en altres comunitats autònomes - .

Però què es pot esperar d’un partit que avui defensa la sacrosanta Constitució Espanyola quan entre els seus hi ha qui va votar en contra, o què es pot esperar d’un partit presidit de forma honorària – te collons la cosa ! – per un ministre franquista que encara avui no s’ha penedit d’haver-ho estat.

En aquest post podeu trobar en vídeo la intervenció endolcidora i alhora exigent del nostre diputat Francesc Pané en el debat de la ILP.