Una petita rebolcada al ple de Sant Cugat

Doncs ja ho tenim! La gent ha parlat, i de quina manera! Perquè a partir d'ara i no només a Sant Cugat, toca fer en general PO-LÍ-TI-CA. En la majoria de plens del país ha quedat el panorama ben esmicolat i això voldrà dir que les forces amb més vots no podran governar d'esquenes ni a la gent ni a la resta de representants polítics sinó que s'hauran de posar d'acord amb més d'una força política.

A Sant Cugat, la candidatura liderada per la Mercè Conesa, que començava el recompte amb uns pronòstics de 12-13 actes, passava amb els primers percentatges a tenir-ne 9 i tremolor de cames. Finalment, com vaig preveure en l'especial en el que vaig participar de TV Sant Cugat, es va quedar en 11 actes de regidors, el que la situa a 2 de la majoria absoluta i la portarà a governar en solitari i pactar tots els punts dels plens i més o bé a cercar un acord de govern amb ERC. Des del meu punt de vista, no auguro un govern fàcil en minoria per la Mercè Conesa. Haurà de fer massa renúncies.

Núria Gibert, serà la cap de l'oposició al ple // Foto: Xavier Boix

Però no és aquesta la notícia de la nit, per previsible, tot i no acomplir l'única enquesta feta a la ciutat durant la campanya - si se li pot dir enquesta i després afegiré un comentari al respecte -. La notícia de la nit és l'explosió de la CUP. Es preveia durant la campanya que en passaria una de grossa. La seva presència al carrer, els actes amb molt èxit d'assistència i un manifest signat per gairebé 600 persones de diferents generacions i procedències polítiques, em feia ensumar que ho petarien i encara em va semblar poc. La seva pujada, un 600% sobre la primera vegada que es van presentar el 2007 i més del doble que fa 4 anys, s'emporta més de la meitat de tot el vot nou (+6.044) i de la diferència del vot en blanc del 2011, 1.000 vots.

Les dues altres forces que han guanyat vots aquest diumenge han estat C's i ERC, en aquest ordre. Si bé és cert que els primers han sofert un augment de vots similar a la CUP però respecte les darreres eleccions (+4.046 = +690%), cal no oblidar que el 2007 ja es van presentar i que van treure una quarta part d'aquests vots (1.269). I pel que fa a ERC, han aconseguit els millors resultats dels darrers 8 anys doncs, després del pacte amb el Lluís Recoder, el 2007 es van quedar amb 2.378 vots i 2 regidors i a les darreres eleccions van quedar-se fora del ple amb tant sols un 4,88% i 1.474 vots. En aquestes han multiplicat per 3 i arribat a 4.100 vots.

La resta de partits s'han quedat pràcticament igual que com estaven. El problema ha estat l'augment de participació i dins d'aquesta la participació desigual en els diferents districtes. Aquest fet ha comportat que ICV mantingués el seu segon regidor perdent només 150 vots respecte el 2011 i salvant doncs el grup municipal. El PSC ha perdut un regidor respecte el 2011 però només 400 vots. Qui sí ha tingut una sagnia important ha estat el Partit Popular que ha perdut gairebé un 40% dels vots, quedant-se als nivells del 2007, quan la Berta Rodríguez era la portaveu del partit que en va treure 2.636 i es va quedar com a penúltima força del ple. Tampoc CiU s'ha desgastat amb l'acció de govern ni local ni nacional. Ha aconseguit gairebé els mateixos vots que fa 4 anys, 430 menys, i 100 més que la darrera vegada que es va presentar en Recoder - això referma la injusta llei electoral que li ha donat 2 majories absolutes seguides a aquesta força i que ara li treu -.

Els vots van per barri

L'amic Francesc Carol desmentia a la Maria Vila quan aquesta recordava al programa especial eleccions de TV Sant Cugat allò que Sant Cugat era de les ciutats amb més desigualtat de l'estat, en el sentit que l'1% de la població gaudia del 20% de la renda. Doncs si mirem el resultat electoral de les seccions i districtes i ho creuem amb el vot i, per tant, amb la ideologia sembla que es confirma que efectivament el vot va per barris, tot i que no es pot generalitzar perquè són plurals, com ho és la ciutat.

A tota la ciutat ha guanyat CiU. A tota? No! A un petit llogarret anomenat La Floresta ha guanyat la CUP i, a més, traient-li a CiU sis punts de diferència, un 30,5% sobre un 24,1%, o sigui que no es moquen amb mitja màniga!. I a més no ho han fet en perjudici d'ICV que solia ser la 2a o 3a força en aquest barri, perquè segueix tenint un resultat per sobre del 10%, superior a la mitjana de la ciutat d'aquesta candidatura.

Com ha anat en la resta barris?. Per les dues forces sorpresa ha anat de la següent forma: en els barris més cohesionats ha guanyat la CUP a C's i en els més nous o en els d'estructura més horitzontal C's. El centre - històric, Sant Francesc, Sant Domènec, la capella de Sant Joan a Mira-sol, la zona del Casalet a Valldoreix i Les Planes han estat per l'esquerra independentista - sempre per darrera de CiU s'entén -. En canvi, a l'eixample sud, Sant Magí, Torreblanca, Parc Central, Volpelleres, Can Matas i Can Cabassa, Can Montmany i Can Trabal, han estat els de l'Albert Rivera els que han substituït l'habitual vot més conservador i moderat.

L'enquesta del TOT

Quan un pregunta al carrer, encara que sigui a vint persones, i fa una previsió, sempre se li diu enquesta. Ara bé, que un mitjà amb la trajectòria del TOT i el Diari s'atreveixi a publicar una com la de la setmana passada és, des del meu punt de vista, una presa de pèl a la ciència sociològica, als lectors i a la ciutadania. En primer lloc perquè la mostra no és suficientment àmplia. En segon lloc perquè no està científicament ben feta, l'enquesta ha d'anar acompanyada d'una ressenya metodològica, que mancava en aquesta, i amb un  rati d'error d'un 4,95% quan les enquestes de l'observatori de la ciutat, fetes per una empresa demoscòpica a 2.000 persones amb criteris científics, tenen el mateix marge d'error. A més una enquesta no es pot fer durant un mes, hi ha massa elements externs que la condicionen, com selecciones a la gent si la fas pel carrer? I, en darrer lloc, hauria d'haver una part de vot directe i una previsió de resultats, el que es diu la cuina. Aquí només hi havia cuina i fast food.

Veient els resultats, està clar que l'enquesta ha estat un fracàs i algú hauria d'assumir responsabilitats. Pel que he pogut veure en l'article d'opinió del director d'aquest mitjà no sembla que vagin per aquí les coses. Una enquesta a més d'informar també condiciona el vot, per tant és una responsabilitat davant la ciutadania. CiU mantindria la majoria absoluta deia, van encertar amb la CUP, cosa fàcil de predir i gairebé també amb ERC, també raonable. Però amb la resta, que era el més difícil, com amb CiU, no van encertar gairebé res. Donaven per desaparegut el PSC i ICV i un i l'altre van aconseguir l'un 2 i l'altre a punt. El PP més que 1-2 s'ha quedat en 0-1 i C's enlloc de ser cinquena força com auguraven ha estat la tercera. Un desastre.

Tots els partits són iguals?

Ahir parlant amb un bon amic sobre les eleccions municipals em feia veure la diferència entre candidatures de les anomenades veïnals i les que representen sigles de partits. Ell em deia que les primeres defensen les qüestions concretes que interessen realment a la gent en unes eleccions locals. I els segons, continuava, representaven més ideologies que pertoquen més a àmbits nacionals.

Jo li respongué que aquests altres partits també estan composats per veïns i veïnes de la ciutat que viuen i treballen aquí i que proposen idees concretes per millorar el seu funcionament. I que la ideologia, la política, és necessària també en l'àmbit municipal, fins i tot en l'arranjament de voreres. O és el mateix prioritzar l'arranjament dels carrers del centre que els dels barris perifèrics? O que aquest arranjament el facin empreses constructores de l'IBEX 35 o bé cooperatives o empreses d'inclusió social?.

Qui hi haurà representat a partir de dilluns a l'ajuntament? Foto: Trini Canals

En tot cas, el millor és repassar què diuen les diferents candidatures i, com deia l'anunci, comparar i decidir què ens agrada més, no us sembla?

Què diuen els diferents programes?

Som-hi doncs. Fem una ullada a les diferents candidatures que es presenten a aquestes eleccions i en traiem les principals propostes, sobretot aquelles que les diferencien, almenys des del meu punt de vista.

N'hi ha dues, VOX i PP, que competeixen en abaixar impostos i ajudar a les famílies, però a unes determinades famílies, les que es poden concebre com a institució. Ambdues forces, conjuntament amb Ciudadanos - C's, critiquen amb duresa la despesa pública en general, la de subvencions clientelars a algunes entitats, i proposen fer més eficaç l'administració - o sigui reduir el gruix dels serveis públics - tot i que amb matisos. També ho fa ICV-EUiA però plantejant reduir l'estructura política i la despesa en manteniments i subministraments.

En els seus programes econòmics els diferents partits ens parlen de fiscalitat des de dues perspectives diferents. VOX i PP fan molt d'èmfasi en la baixada dels impostos locals, fins el punt de treure la taxa de clavegueram en el segon cas. C's planteja una revisió cadastral perquè l'IBI moderi la seva quota. Cal dir però que les propostes relatives a l'IBI tenen poc recorregut. Des d'ERC, ICV i la CUP el plantejament fiscal es fa des de perspectives diferents que es resumeixen en obtenir ajudes en el pagament dels impostos depenent de la situació de vulnerabilitat que es té. Hi ha dues propostes específiques però que surten de la normalitat que són les de SI i la UASC. La primera proposa que l'ajuntament pagui tots els seus impostos a l'Agència Tributària de Catalunya (també ho fa ERC) i els segons, que s'intenti recuperar tot el que està impagat en impostos d'anys anteriors.

En l'apartat de política de promoció econòmica tothom està preocupat per l'atur i per la creació d'ocupació però les fórmules per fer-hi front son ben diverses. CiU gallardeja d'haver creat gairebé 7.000 llocs de treball en el darrer mandat i vol seguir en la mateixa línia, treballant perquè vinguin més empreses - que són les que creen ocupació, segons ells - i perquè facin convenis amb el SOM perquè aquests llocs de treball es creïn a la ciutat. Tanmateix aspiren a  mantenir i, fins i tot, augmentar els pressupostos en polítiques socials i ensenyament - proposen dedicar 500 mil euros al manteniment dels centres de primària durant el proper mandat -. ERC mostra especial preocupació per l'atur juvenil, que representa un 27% de l'índex d'atur de la ciutat - molt més baix que el de la mitjana de les ciutats veïnes -. En aquest sentit, proposen una finestreta única per facilitar els tràmits administratius per les petites empreses i els emprenedors que comencen a la ciutat i arribar a acords amb algunes entitats financeres per tal de facilitar als anteriors microcrèdits. Sumen a aquestes propostes una rebaixa considerable de la taxa de residus als establiments comercials de nova creació i una subvenció de fins a 2.000€ per a la modernització dels comerços . Els socialistes lliguen la creació d'ocupació a la formació, destacant-ne la proposta de coordinar les necessitats de les empreses a l'oferta dels centres educatius. La proposta força de la CUP és l'aposta decidida a favor de l'economia social i solidària que es pot exemplificar en la creació d'un viver de cooperatives municipal.

En el cas de SI plantegen impulsar pressupostos participatius, començant per una partida del pressupost ordinari - CiU també proposa fer-ho però en les inversions, un 10% -. VOX vol que es facin bonificacions en les zones blaves a favor del comerç local, UASC que el superàvit de l'ajuntament i el rati d'endeutament no cal que sigui tant petit quan hi ha necessitats a atendre a la ciutat - que els diners "estiguin al camp", com deia en Cruyff, vaja! -.

Les polítiques adreçades a la gent

Sinó hi ha prou diferències en el que he explicat fins ara, crec que en el que segueix en trobareu algunes més. La primera, que em sembla d'una hipocresia increïble, és la doble vara de mesurar que tenen VOX, PP i C's entre cultura i esports. Mentre en el primer àmbit no sembla que tinguin massa interès en ajudar a les entitats, ni que entenguin que la cultura és un element de cohesió social, davant la segona es desviuen en el seu programa en reclamar coordinació amb les entitats, més subvencions, ajudes i inversions en nous equipaments. VOX, per exemple proposa mecenatge per la cultura perquè no depengui de l'ajuntament. Per C's, la cultura la fan les persones i no les associacions i pel PP el bilingüisme és la qüestió central en aquest àmbit...

La resta de partits proposen mantenir el pressupost de cultura, l'impuls de la cultura tradicional i popular i que la llengua catalana sigui la d'informació, relació i senyalització de l'ajuntament, en el cas de SI, que el Consell de Cultura sigui operatiu i la creació d'un espai per joves creadors i aprofitar espais verds per l'expressió cultural, en el cas de UASC. ERC coincideix en el primer assumpte i a més proposa co-decidir amb les entitats la priorització de les necessitats i una part de les subvencions que reben per tal de fer activitats extraordinàries. En el cas de la CUP, pensen que ha d'arribar a tot arreu, no només per la via del consum i l'oci sinó també per la de la participació i la creació artística i cultural. En aquest sentit, proposen crear sales polivalents en els barris i districtes que permetin la programació cultural local i la creació artística. ICV qualifica la ciutat com culturalment molt rica però insta a treballar per revertir la capacitat dels actors culturals de la ciutat en la ciutadania i també a replantejar-se de dalt a baix els equipament que hi ha.

En el cas del PSC, com ho era en la promoció econòmica, l'aposta de la cultura és la creativitat. Segons el seu candidat manca lligam entre la cultura pública i la privada" i anuncien una aposta clara per la formació artística pública, potenciant l'educació secundària artística. La candidatura governant, CiU, centrarà la seva actuació en el proper mandat, si té majoria, en la construcció d'una gran biblioteca central urbana, en eixamplar la xarxa de museus amb l'espai Grau Garriga situat a la Casa Can Quitèria vinculat a la Casa Aymat i Can Maristany i desenvolupant un itinerari de les arts plàstiques i de l'art.

Tothom vol tenir cura de les instal·lacions esportives i coordinació amb les entitats. Però com a diferenciació podem ressaltar, la descentralització que proposa SI,  l'aprovació d'un pla d'instal·lacions esportives pel 2020 amb tots els agents implicats que proposa UASC, la utilització de les instal·lacions municipals per part de les entitats esportives en les vacances escolars de forma gratuïta que proposa ERC, per poder-se finançar, recuperar competències a l'OMET perquè garanteixi que hi ha esport extraescolar i no descentralitzi a tots els centres escolars, com proposa la CUP, replantejar-se la inversió en el nou pavelló de La Guinardera pel seu cost i millorar altres instal·lacions ja existents i invertir més en les entitats com fan altres ciutats metropolitanes, com proposa ICV o la construcció d'un pavelló al nou Institut Leonardo Da Vinci i un Bike Parc a Volpelleres, com proposa CiU.

Pel que fa a la gent més vulnerable, ICV planteja introduir un ajut per elles, augmentar l'atenció domiciliària i els plans de salut per joves i infants. Des de fa uns anys proposa, com defensa en el seu programa aquesta candidatura i la CUP, garantir l'accés de tota la ciutadania als serveis públics mitjançant quotes que guardin relació amb la renda (l'anomenada tarificació social). Pel que fa a l'habitatge, VOX vol replantejar on es fa aquest tipus de política social, SI vol impulsar i gestionar els habitatges buits de les entitats financeres per fer habitatge social de lloguer, UASC planteja la promoció dels pisos tutelats per gent gran i els compartits entre gent gran i gent jove i C's proposa que l'habitatge de lloguer no costi als seus usuaris més del 30% dels ingressos i que l'habitatge públic serveixi per fomentar l'arrelament a la ciutat dels residents.

Per acabar, i com a propostes més especials de les diferents candidatures, ressalto crear una tinença d'alcaldia de descentralització per parar més atenció als diferents barris i recuperar la gestió dels serveis urbans a mesura que acabin les cessions per revertir aquesta en benefici de la ciutat, com fa UASC. Aquesta proposta també la fa la CUP de forma clara han de ser de titularitat pública, sobretot els més essencials pel desenvolupament de la ciutat com l'aigua, la llum, el transport públic, etc la conseqüència de la remunicipalització dels serveis és la rendibilitat social perquè els beneficis es redistribueixen pel conjunt de la ciutadania i es poden millorar les condicions dels treballadors. Aquesta proposta també la defensa ICV que, en el cas de l'aigua, planteja un procés de deliberació que acabi en una consulta ciutadana.

49,84 milions d'euros d'inversió en polítiques socials?

Anunci electoral de CiU

Ja és habitual que en les campanyes electorals determinats partits prometin actuacions a la ciutat, accions als veïns en el seu barri, fins i tot que facin arranjaments o inversions que no se sap ben bé d'on han sortit però, què carai!, quan arriben les eleccions tothom té pressa per acabar-les - i això passa no només a Sant Cugat -.

També escoltem aquests dies fins i tot algunes bajanades dites per candidats a les eleccions locals que responen més a un desconeixement de la ciutat i al funcionament dels marcs legals - que sempre es poden trencar és clar, però difícilment des dels ajuntaments -. Però el que ha estat de nota, bona nota, és la campanya del partit governant. Com és normal li treuen rendiment a la seva acció de govern - malament aniríem sinó - i haureu vist que hi ha diferents tipus de cartells que ens donen dades d'aquesta acció. Són dades interessants i potents, però són certes? Són contrastables? Algú ho ha fet? La resta de partits, pel que s'ha vist a la campanya, no.

La dada del 92% de satisfacció de viure a Sant Cugat, des del meu punt de vista, és una presa de pèl electoral. Seria més adequada per un anunci de fidelització de ciutat. Si us han preguntat a l'enquesta de l'observatori, dubto molt que responeu que NO a esteu satisfets de viure a Sant Cugat?. I això no té res a veure amb el partit governant. Bé, una mica sí que hi pot tenir a veure, però molt relativament.

Evolució de la despesa corrent 2011 - 2014 en polítiques socials

La dada però que m'ha cridat més l'atenció és la dels 49,84 milions d'euros que segons el cartell en el que surt la candidata de CiU, Mercè Conesa, s'han invertit entre el 2011 i el 2014 en polítiques socials i d'atenció a les persones (Ciutat amiga de la gent gran, Ciutat d'oportunitats per la joventut, Ciutat dels infants i les famílies, Foment de l'esport i vida saludable, Ciutat educadora, culta i creativa, Ciutat tranquil·la, segura, cívica i saludable, i foment de l'ocupabilitat de les persones). Està bé, a més, que hi posin aquests detalls encara que sigui en lletra més petita perquè facilita trobar les partides en l'execució del pressupost.

Evolució de les inversions 2011-2014 en polítiques socials

I això és el que he fet. Anar a l'execució del pressupost que hi ha a la web de l'ajuntament. I què hi trobem, com he explicat en algun altre article?: doncs que no quadren les dades. Resulta que en aquests 4 anys l'ajuntament s'ha gastat en aquests capítols 114,6 milions d'euros. Direu: aquest xicot està sonat i li està donant peixet a CiU. Doncs potser sí. Però no crec que tenint com tenen els números a la seva disposició hagin tirat pel capbaix, no us sembla?. Què passa amb aquests números? Com podreu veure a les gràfiques, en la despesa corrent, d'aquests 114,6 milions, 49 milions - un 43% -, és per personal, el que deixaria la despesa en 65 milions d'euros. Però segueix sent superior!, us direu. Doncs sí!. D'aquests 65 milions però si li traiem la partida de seguretat i ordre públic - sense comptar el capítol de personal - ens quedem amb 38,7 milions d'euros. Què vol dir això? Que per polítiques estrictament socials - vegi's ocupació, educació, cultura, esports, habitatge i sanitat - en 4 anys la despesa o inversió social ha estat de 38,7 milions d'euros executats, o sigui diners que estan emparaulats o pagats.

També podria ser que quan ens parlen d'inversions parlin d'inversions de debò, de diners que es dediquen a nous equipaments i no a despesa corrent. En aquest cas les inversions en aquests 4 anys han estat de 10,2 milions d'euros. Si ho sumem a la xifra anterior ens podria donar els 48,9 milions dels que parla la publicitat de CiU. Però si tenim en compte el mateix criteri i traiem la part de seguretat ciutadana hauríem de reduir més de 2 milions en aquest concepte. Aquestes són les xifres que he trobat jo, comptant les partides que estan penjades a la web de l'ajuntament. No sé quines són les que ha fet servir CiU. Estaria bé saber-ho però.

Pere Soler, la passió per la política

Poques vegades trobes persones tant compromeses amb unes idees i un projecte polític com el candidat del PSC a Sant Cugat, en Pere Soler. De fet, durant els darrers 4 anys, el "noi dels ulls blaus" com li diuen algunes àvies del barri de Sant Francesc, ha provocat alguna situació agitada al ple a conseqüència de l'apassionament amb el que viu la seva vocació política, que sovint el porta a intervencions més "calentes" del que és habitual en l'oasi polític santcugatenc.

Raül Pulido

I és que més d'un deu pensar que en els moments actuals posar-se al capdavant de la llista del PSC, i més a una ciutat com Sant Cugat, és gairebé una heroïcitat. Cal dir que el candidat socialista ha rebut només que agraïments i suports des del carrer Nicaragua, fet notori en temps de "llistes fantasmes". Aquesta setmana però els socialistes santcugatencs han mostrat tota la seva musculatura. Aquest dimarts, davant casa seva, al Celler Cooperativa, van omplir amb més d'un centenar de persones i amb la presència del seu primer secretari Miquel Iceta per presentar tota la candidatura. Una candidatura que, com es va encarregar de recordar el cap de llista "és tota de casa, amb gent que fins i tot ha nascut a Sant Cugat", un atac clar a llistes que porten representants residents a fora o fins i tot al cap de llista de C's que viu a Terrassa  -tot i haver afirmat que vivia a Sant Cugat al debat organitzat al TOT -.

Àngel Casas, Pere Soler i Miquel Iceta

Però és que no només van omplir el Celler sinó que van reunir a "velles glòries" del socialisme local, com l'ex-alcalde Àngel Casas, persones de referència de la ciutat i, sobretot, es van conjurar contra els mals auguris que sobrevolen la parròquia del vell PSC i, començant per l'Iceta, que va proclamar que "serem la sorpresa de les eleccions municipals a Sant Cugat" i acabant amb el propi alcaldable que, en una xerrada informal amb la premsa dimecres, dóna com a punt de sortida els tres regidors que van estar a punt d'aconseguir el 2011 i com a objectiu plausible els quatre, volen elevar la moral de la seva militància que sembla estar més "enxufada" que mai. Així ho repeteixen cada cop que se'ls pregunta per l'èxode que han patit arreu i de forma especialment dolorosa aquí, encapçalat pel seu ex-portaveu i candidat fins fa 3 mesos Ferran Villaseñor, avui segon a la llista d'ERC.

Pilar Gorina

A l'acte del Celler, va ser un "exiliat" santcugatenc i ara candidat a Premià de Mar, l'estimat David Gutiérrez, el que es va encarregar d'escalfar l'ambient recordant els que s'havien "canviat de jaqueta" i d'explicar que els "socialistes sempre estan al costat de la classe treballadora" - és clar que quan escoltes l'himne de campanya que et recorda a Zapatero un no es pot estar de recordar que la major vaga general se li va muntar a aquest president, justament del seu mateix partit -. Però és innegable que entre la gent socialista, especialment entre la gent de base, la defensa dels serveis públics està a prova de bomba. Se'n va encarregar de recordar-ho la incombustible Pilar Gorina, mestra i pedagoga, sisena a la llista, que en la seva pràctica diària no només defensa sinó que porta a la pràctica el que avui s'anomena "l'educació viva", el que justament va demanar implantar a la nostra ciutat perquè "l'educació és present".

Una de les personalitats que dóna suport a Soler i la seva candidatura és la Victòria Camps que, en la intervenció que va fer davant el públic present, va confessar que seguia pensant que calia defensar els valors de la social democràcia i que el paper del PSC en el procés nacional era el més honest, coherent i difícil. Un Miquel Iceta que va haver de marxar perquè tenia un acte, el 125, a una altra localitat, va tenir temps per dir que valorava molt la "fidelitat del candidat al projecte socialista" i que a arreu on va "els nostres candidats parlen de persones, reactivar l'economia, transparència, eficiència i eficàcia", per acabar afirmant que el PSC és una força de govern, propositiva i responsable i que a Sant Cugat "hi ha gent que no ha sentit a prop l'estat del benestar ni tant sols l'ajuntament".

Pere Soler

Finalment, el cap de llista, Pere Soler, va veure complert el somni d'un polític amb fusta, il·lusionat, ser l'alcaldable del projecte que representes. Se'l notava nerviós alhora que desitjava dir-ho tot en la poca estona que li tocava parlar. Té ganes d'aconseguir un bon resultat i no serà fàcil, els vents no els bufen a favor, la paraula clau és "l'efecte rebot" segons ells i es veu que quan a Sant Cugat comencen a pujar després comencen arreu de Catalunya. En la seva intervenció, com sol fer als plens, va començar a "disparar" a l'adversari sense miraments i alhora a proposar alternatives. Contra Esart, més Angeleta Ferrer, contra la "Smart City", una ciutat més útil per la gent, menys OMET i més esport per tothom, va parlar de la ciutat cara, de baixar impostos via revisió cadastral, dels desnonaments silenciosos que hi ha a la ciutat, de l'exemple de ciutats metropolitanes que tenen més serveis públics amb menys pressupost. Tota l'artilleria a l'escenari com si s'acabés la campanya! I és que és com una metralleta política quan es posa el micròfon a la boca i de ben segur que no ens deixarà de sorprendre durant aquesta campanya.

Rosa Masip i Gabriel Gullit

L'acte polític, que serà el més important de la campanya - en aquesta han confessat els seus responsables no en podran fer més per motius econòmics -, va comptar amb les actuacions voluntàries de'n Raül Pulido i del Gabriel Gullit, del grup Esquerda, acompanyat de la número 4 de la llista, la Rosa Masip. La resta de campanya serà a peu de carrer, cos a cos amb la gent perquè segons la gent de la candidatura el Pere Soler guanya en les distàncies curtes i es creix - encara més -.

Debat a 10 per començar la "carrera" cap a les municipals de Sant Cugat

No voldria pas que semblés un retret cap a l'organització del debat que es va celebrar dimecres a la Casa de Cultura. Però un debat entre 10 caps de llista no aporta massa cosa més que conèixer-los les cares i esperar que alguna d'elles faci una pífia - cosa que no va passar...-. Això sí, almenys la gent del TOT Sant Cugat va quedar bé amb totes les candidatures que es presenten i els va donar l'oportunitat d'estar a la mateixa alçada alhora. És una opció.

De dreta a esquerra: Vox, SI, UASC, C's i ERC-MES

Però passem al debat en sí que suposo que serà el que més interessarà a la gent que llegeix aquest article. Dues constatacions: només una de les candidates va optar en el debat per l'enfrontament directe, emergint com una alternativa formal a l'alcaldia de la Mercè Conesa. La Mireia Ingla, d'ERC-MES, va discutir de "tu a tu" les polítiques convergents. Almenys formalment, perquè va incomodar a la candidata Conesa més que ningú al debat: "aquest govern no té ni idea del que és la participació ciutadana", li va etzibar en el segon bloc del debat.

I es van plantejar dues concepcions diferents de governar la ciutat. Perquè no s'acaba tot en les formes, que en aquest tipus de format de debat però treuen avantatja, sinó també en saber transmetre idees concretes pel govern local. I aquí es produïren dos blocs: els que segueixen pensant que el mercat (vegi's les empreses) i tenir alguns euros més a la butxaca acabaran amb la pobresa i l'atur i els que, almenys sobre el paper, pensen que sinó actua l'administració com a distribuïdora de la riquesa no hi ha res a fer. Entre els primers, en Jorge Carreras del Partit Popular defensà baixar els impostos municipals i alhora "crear una regidoria de família per atendre la família com a institució". El candidat de Ciutadans - C's, Aldo Ciprian, defensà que l'ajuntament ha de fer només allò pel que té competències i "deixar-se de rescatar segons quines entitats, associacions i empreses públiques", referint-se a les ajudes que l'Ajuntament ha donat per l'activitat d'Òmnium, per exemple o de PROMUSA. Segons aquest candidat qui crea ocupació son les empreses i no l'administració, "surt més a compte Càritas que el Servei d'Ocupació Municipal", va afirmar. El darrer candidat d'aquest bloc és Ignacio Garriga, de VOX, defensor també de les ajudes a "la família" a partir d'un Pla Integral que s'abordaria des de la reducció del sobrecost que representa l'Ajuntament i baixant els impostos municipals. Què és "la família" per VOX, la prioritat són les nombroses, les monoparentals i les que tenen persones amb discapacitats a càrrec.

D'esquerra a dreta: Josep Ma Vallès, CiU, PP, PSC, ICV i CUP

Front a aquesta concepció trobem el bloc polític defensor de les iniciatives públiques. Començant pel candidat socialista Pere Soler que va plantejar desenvolupar la llei de dependència i la tarificació social i lluitar perquè el màxim de treballs de Sant Cugat fossin per gent d'aquí - un 40% ha de marxar cada dia fora -. Jaume Massanés d'UASC, va incidir molt en l'habitatge de protecció compartit per gent gran i jove i treballar per solucionar la manca d'accés laboral pels majors de 45 anys. És evident que el problema de l'habitatge havia de ser un dels temes estrella del debat en una de les 3 ciutats més cares del país. Així doncs, la candidata de SI, Maria Rosa Comellas, proposà fer una gestió dels pisos buits de les entitats financeres i una cura especial per les persones aturades de llarga durada per tal de lluitar contra la cronificació de la pobresa.

L'alcaldable d'ICV-EUiA, Roser Casamitjana, va denunciar la desigualtat entre persones i entre barris i defensà la necessitat de destinar tot l'habitatge públic a lloguer, realitzar un pla de xoc contra l'atur juvenil i descobrir la pobresa no declarada. Per part de la CUP - PC, la Núria Gibert, va anar més enllà i proposà un habitatge a preus públics en relació a la renda de les famílies i eliminar bonificacions impositives a famílies nombroses que no les necessiten. Finalment, la Mireia Ingla, d'ERC - MES, proposà subvencions en el rebut de l'IBI a famílies en risc d'exclusió social, arribar al 15% en habitatges públics de caràcter social i implementar el decret de pobresa energètica des de l'ajuntament. Per lluitar contra el que passa sovint que és que "en una ciutat com la nostra a la gent li fa vergonya declarar-se pobra, crearem la història social compartida per actuar des de totes les àrees de l'ajuntament".

El 9 contra 1 el va haver de respondre l'actual alcaldessa i candidata de CiU, Mercè Conesa, posant en valor l'acció del seu govern. Davant l'afirmació del conductor del debat Josep Ma. Vallès que "a Sant Cugat els pobres són més pobres perquè Sant Cugat és més cara", Conesa va esmentar l'aprovació del Pla d'Inclusió Social aprovat amb el consens de totes les forces del ple i que segons ella ha suposat una despesa de 9 milions d'euros - en tot el mandat -. "En el 99 ja vaig dir que a Sant Cugat hi havia pobres", va afirmar. No recorda però que en aquell any, una companya seva de consistori i de partit, la Marta Subirà, defensava que no es fes el 2on CAP perquè "a Sant Cugat, la majoria de la gent ja té assegurances privades". Com sempre però, CiU, com fan els partits del centre dreta, associen la sortida de la crisi i la recuperació econòmica a la creació d'ocupació i la iniciativa privada, per tant, la millor carta que va presentar com a govern local va ser la creació de 6.700 llocs de treball a la ciutat i més de 200 empreses. També es va referir a l'habitatge i, en aquest sentit, va afirmar que PROMUSA, ha construït 500 habitatges de lloguer en la seva història i, en aquest mandat, ha construït 107, dades que ningú va contestar i que jo contrasto.

Foto de "família" després del debat a 10

En els darrers anys PROMUSA ha construït i projectat molt poca obra pública pel que fa a habitatge. En el darrer mandat ha construït i adjudicat 42 habitatges al Camí de la Creu - antiga seu del CPA - en règim de venda (2012) i 86 habitatges en règim de lloguer general impulsades per Altimira (Banco Santander) a Can Matas amb preus més alts del normal. Per tant, en aquest mandat s'hauran adjudicat per part de PROMUSA, 128 habitatges. Habitatges de lloguer per a joves no n'hi ha cap en projecte, per a gent gran hi ha els 42 que han d'anar a l'antiga "benzinera Griful" de Rius i Taulet, de règim general n'hi ha 60 pendents de licitar les obres a Can Mates i, de venda, s'estan construint 24 darrera el Monestir, a l'Avinguda Francesc Macià. Totes aquestes dades estan extretes de la web de PROMUSA.

Durant els propers dies seguiré parlant de la campanya electoral de les municipals de Sant Cugat i faré referència encara a aquest debat de dimecres passat. 

El Cas Palau i el PAV3

La setmana passada tornava el malson a la nostra ciutat,érem altra cop subjecte de notícia,l’espoli del Palau tenia entre les seves presumptes causes l’adjudicació de les obres del Pavelló de la Rambla del Celler. Fa uns mesos,quan la notícia va arribar a la capçalera dels diaris,els partits de l’oposició varem demanar explicacions als màxims responsables del govern de la nostra ciutat. La resposta: indignació,rebuig,”això és electoralisme”,”i tu més”,”som l’ajuntament més transparent”,...

vídeo de la campanya municipals 2007 CiU "Recoder 100x100"

 

Aquesta cursa per netejar la cara del govern,de la ciutat i,de passada de CiU i els seus màxims responsables locals va acabar per mostrar als portaveus municipals els interminables expedients dels projectes de les obres del Pavelló de la Rambla del Celler que com els mitjans,i també nosaltres i molts altres han recordat i denunciat,va acabar patint una desviació pressupostària d’un 20% sobre l’adjudicació inicial – fet usual a la nostra ciutat i malauradament en altres -. Com era d’esperar no en va sortir res. Els expedients no van proclamar cap incidència més enllà de la desviació pressupostària i dels problemes que van haver de patir les entitats i els usuaris durant massa mesos després de la seva inauguració.

vídeo de la campanya municipals 2011 CiU "Dóna un nou impuls"

Si hi hagués algun problema,cosa que no manifesto,no estaria pas en els expedients de l’ajuntament. Algú pot pensar que qui treballa al nostre ajuntament per mèrit propi deixaria que es fessin males pràctiques a costa dels diners públics?,jo no,en tinc total convenciment. Tampoc ho vull pensar dels partits de la meva ciutat. Però enlloc de fer proclames sobre la transparència i fer cares d’emprenyat el més fàcil és fer com fan el partits als Estats Units. Sembla que alguns es volen semblar als nord-americans només en algunes coses. I em refereixo òbviament al finançament de les campanyes electorals. És aquí on rau l’epicentre del possible conflicte d’interessos entre el que és públic i el que és privat. I no m’estic referint al cas Palau i el PAV3,que quedi clar. Per què no anem més enllà de l’escenificació tòpica i arribem al compromís transcendent amb la ciutadania? Per què no traiem els partits santcugatencs les factures de les dues darreres campanyes electorals i els seus pressupostos i fem callar a qui pensa que “hi ha gat amagat”. O és que realment n’hi ha de gat amagat?. 

aquest article ha estat publicat dijous 26 de juliol a cugat.cat. Adjunto dos vídeos de les campanyes del 2007 i 2011 de CiU per fer memòria

Taller d’Idees

Li diem així a un procés en el que hem posat molt entusiasme. ICV Sant Cugat varem reaccionar immediatament al resultat de les darreres eleccions municipals. No ens podíem quedar de braços creuats. No podíem admetre el comentari aquell de “encara a vosaltres no us ha anat tant malament...”,que sobretot venia de la dreta local. Perquè realment ens ha anat malament,però no només a ICV-EUiA sinó a l’esquerra santcugatenca en general. Amb una constatació però: allò que durant tants anys hem defensat,massa vegades en solitari a nivell local,es reforça amb l’arribada d’un nou actor envoltat de la pàtina virginal de no sovintejar les institucions,la CUP. Les nostres idees – una bona part al menys – estan representades ara per quatre regidors/a i no tres com fins aleshores.

I per què fem aquest procés?. Els mitjans,ai els mitjans!,voldrien saber quin nou lideratge pren la nostra organització. El problema però no és el lideratge. La qüestió és molt més polièdrica. Una organització política és un instrument que utilitza la ciutadania per incidir en el dia a dia i governar la comunitat. És evident que aquest instrument,en aquest cas ICV,o no serveix tal com està plantejat o li falta oli o un “reset” per tornar a ser una eina útil. I en això estem.

Un grup de persones d’ICV i properes als nostres valors i principis ens hi hem posat en cos i ànima,amb l’ajuda de professionals de la dinamització de grups i la participació ciutadana,per arribar a conclusions que permetin,amb temps,construir una alternativa engrescadora,útil,creïble,imaginativa a la majoria de dretes de la nostra ciutat. Aquest és un procés sense límits,que pot anar si volem més enllà de les nostres pròpies sigles. Perquè aquest cop va de debò. Nosaltres com a organització política volem arribar a unes conclusions que ens permetin saber el què,el com i el qui per poder aportar tota la nostra força i experiència a alguna cosa més que un partit polític.

Divendres 21 a les 19h ens volem trobar amb aquelles persones que ens van seguir donant confiança el passat 22 de maig i que demanem que es comprometin una mica més. Però també ens volem trobar amb tota aquella gent que o va deixar de donar-nos suport o no veu per quin motiu ho ha de fer tot i compartir amb nosaltres una part important de la nostra diagnosi i de les nostres propostes per la ciutat i el món. Personalment espero que sigui un èxit,ens ho mereixem com a ciutat,mereixem una esquerra reeixida que sigui capaç de teixir xarxa per combatre l’atac més sagnant contra l’estat social que estem patint des de fa molts anys. Ens mereixem que l’esperança torni a moure aquella gent que fa tant de temps que treballa per un món més just,més sostenible,més solidari,més cult.

Plantegem el debat en sis punts que es poden ampliar: com prenem les decisions que afecten la ciutadania? Com informem i ens informem? Com podem seguir sent un partit de lluita i de govern? Com incidim en la pèrdua de valors d’esquerres? Què podem aportar d’alternatiu al govern de la nostra ciutat? Com podem treballar amb i al mateix temps reforçar el teixit associatiu local? Com ho podem fer perquè de baix a dalt hi hagi un front ampli de l’esquerra santcugatenca més enllà dels partits tradicionals? Quin paper hi hem de jugar?. Sense cap mena de dubtes estem tocant el moll de l’os del problema de l’esquerra política i social de la nostra ciutat. Les respostes a aquestes preguntes ens donaran les claus de com ens hem d’organitzar a partir d’ara i quines persones han de tirar endavant aquest procés. Però de moment el moviment es demostra caminant i nosaltres ja fa dies que caminem.

nota de la presentació a:

cugat.cat 

A la nostra comarca “anem a tope”

Els resultats a les darreres eleccions municipals a la nostra comarca els varem valorar de forma agredolça. La tipologia és ben diferent donada també la complexitat sòcio-econòmica del nostre territori. En general però cal dir que la nostra coalició s’ha consolidat, com ho ha anat fent en la resta d’eleccions. M’interessa però remarcar la bona feina que s’està fent des de les diverses agrupacions locals d’ICV-EUiA del Vallès Occidental. A Santa Perpètua i Cerdanyola, tot i perdre l’alcaldia, som el referent polític de les dues localitats. A Sabadell, des de l’oposició, i a Terrassa, des del govern, liderem les millors propostes per lluitar contra la crisi social, econòmica i política amb el nostre bon fer. A Sant Cugat i Rubí som referència entre les forces de l’oposició, tant per la nostra coherència com per la normalitat organitzativa. A Montcada i Reixac som la veritable alternativa de govern, a Vacarisses estem fent una fantàstica feina al govern, a Sant Quirze, Badia, Viladecavalls i Palau som la pinzellada d’esperança en la grisor política majoritària. A Castellar estem traient el caparró en la dinàmica local responent amb força a l’acció del nou govern. A Polinyà, Barberà i Sentmenat, tot i les dificultats mantenim viva la flama roig i verda. A Ripollet després de la desfeta viscuda comencem a remuntar la nostra coalició.

En els darrers temps he pogut participar en la presentació dels i les nostres caps de llista i els actes han estat un èxit de participació. La feina feta en els darrers quatre anys es nota. I la gent ens fa costat. Ara cal però que es traslladi aquest suport social a les urnes. I la primera “enquesta”, aquesta real, serà el proper 28 de Novembre. I és que en aquestes eleccions ens juguem molt també al Vallès. A banda dels aspectes més generals, sobretot els relacionats amb les sortides a la crisi econòmica i nacional, al Vallès també es juga un partit important. Ens juguem un territori més cohesionat, més net, més just. Un territori amb opcions per tothom independentment del seu origen, gènere o edat. Un territori que segueixi sent referència industrial del país. Un territori on anar a treballar o estudiar no sigui un problema. Un territori capdavanter en coneixement. I les propostes que fem els diferents partits que ens presentem a les eleccions són ben clares i les hem defensat, i fins i tot les hem promogut, des de l’àmbit local, als ajuntaments, i comarcal, amb una visió global ben diferent d’altres partits.

En aquestes eleccions al Parlament pretenem que els vallesans i vallesanes ens diguin si anem ben encaminats. Si les nostres propostes i el nostre compromís connecten amb la majoria de la gent. El 2006 ja ens van avalar, creixent 4 punts percentuals. Varem passar de ser la cinquena força electoral – el 2003 varem tenir gairebé 32 mil vots, ERC 53 mil i el PP gairebé 41 mil – a ser la quarta per davant del PP – 36,2 mil vots ICV-EUiA, 39,9 mil ERC i 34 mil el PP - . En aquestes aspirem a ser la tercera força vallesana. I no per descens de la resta sinó perquè en una comarca de gent treballadora fruïm d’un elevat suport polític. En algunes localitats serà clau aquest suport per avalar la feina feta i donar-nos ànims per lluitar per fites importants a les eleccions del 2007.

La nostra candidatura comarcal a les eleccions al Parlament també és un missatge a la ciutadania. Gent amb experiència de gestió, nous lideratges a projectar, gent amb prestigi professional, representants sindicals, de la nova ciutadania. Una proposta potent que tinc l’honor d’encapçalar i que m’agradaria representar en els propers 4 anys al Parlament. I és que amb això també fem una crida. Una crida a que la ciutadania pensi quan s’acosti a la urna quins és el seu referent territorial, les seves trajectòries, que defensen i com ho fan. Queden 10 dies per les eleccions, 10 dies intensos, a peu de carrer, als barris, als mercadets, als mitjans de comunicació, fent xerrades i microtrobades. Nosaltres no defallim, no ens resignem, no ens rendim. El futur no està escrit.

Nova etapa a ICV Sant Cugat

Tots els partits viuen etapes. El meu està a punt de tancar-ne una ben aviat. Una etapa que ha estat des del meu punt de vista molt important per la nostra organització. Una etapa que honora la feina feta pels nostres antecessors en la representació institucional i que reforça l’esquelet d’aquest vaixell roig, verd i violeta que navega a tota màquina pels mars de la política santcugatenca.

Ara fa uns 15 anys que milito de forma activa a ICV de Sant Cugat. Guardo un record sentit per aquell que m’hi va acostar, en Jose Fernando Mota, avui dedicat a la defensa de causes justes, com sempre, des de plataformes sòciopolítiques diferents que no contràries a la que jo mateix represento. Vaig viure la trencadissa recurrent i lamentable que varem patir el 97 amb IU i que va provocar que a les eleccions del 99 l’esquerra verda santcugatenca presentés dues candidatures, cosa que dificultà – no dic que fos la causa – que CiU es consolidés en el govern de la nostra ciutat.

Després d’aquelles eleccions ICV em va fer confiança perquè liderés un nou impuls de la nostra organització, presidint el partit. Van ser anys d’aprenentatge, facilitat per l’experiència i bon fer tant de qui tenien responsabilitat en la direcció local com de qui ens representava en el ple de l’ajuntament.

Les eleccions del 2003 eren un repte important per l’esquerra a la nostra ciutat. Estàvem a un pas de trencar la majoria de dretes construïda per l’alcalde Recoder i el PP i, per tant, representava una oportunitat històrica per canviar el futur. I ICV s’hi va deixar la pell. Era tanta la meva il·lusió per aquest repte que vaig poder transmetre-la a la resta de companys i companyes, i van respondre a la meva crida a la mobilització. Una campanya històrica en la que mitjançant un procés pioner escollírem la nostra llista de forma oberta, en que varem fer un exercici com sempre honest de construcció de propostes programàtiques i que va facilitar que connectéssim amb molta gent nova que es va interessar per la nostra proposta política. Molts d’ells encara avui ens fan costat. Va ser la primera campanya a la nostra ciutat en que els mitjans de comunicació van jugar un paper important, tant que el darrer dia de campanya una noticia a La Vanguardia sembla que va poder influir en el resultat final.... Els meus millors records són l’acompanyament que em van fer en l’acte final l’Antoni Gutiérrez Diaz, “Guti” i el líder dels verds europeus Arnold Cassola, i veure la Plaça Barcelona plena de gom a gom al voltant d’una paella popular fruit del treball compromès de tanta gent de la nostra organització.

En una ciutat en continu creixement i amb canvis substancials des del punt de vista social aconseguir els millors resultats de la nostra història – amb més d’un 12% dels vots, només al 79 el PSUC havia tret millor percentatge amb un 19% - era el premi a la nostra feina i energia. No va ser però suficient per sumar una majoria de canvi a la ciutat i no va ser pas per nosaltres !.

Aquest primer mandat com a portaveu de la coalició va ser fantàstic. Un cúmul d’aprenentatges sobre urbanisme, hisenda, funcionament de les institucions, sobre els nostres barris i carrers, entitats, associacions,... un luxe i un orgull per un que viu a la nostra ciutat. I tot això acompanyat dels millors companys possibles : l’Assun Reyes i el Xavier Laborda, que amb la seva entrega, intel·ligència i saber fer van fer bo aquest inexpert portaveu.

Sóc dels que quan faig una cosa m’implico fins el final. I un any després de les eleccions la meva organització em va proposar deixar la meva feina a l’empresa privada – una bona feina per cert – per dedicar-me exclusivament a la política, primer aprenent al govern d’esquerres de Palau-solità i Plegamans i, després, a l’equip polític de la nostra coalició a la Diputació de Barcelona. Compartint aquestes responsabilitats amb les de direcció territorial a la meva comarca.

I arribem al 2007. No semblava que fos possible trencar la majoria construïda per l’alcalde Recoder però havíem treballat de valent per fer-ho en aquests quatre anys i això ens va portar a repetir la fórmula del 2003 per escollir la llista i treballar la nostra proposta programàtica. Una vegada més la nostra organització local va estar a l’alçada i més gent – més de 50 persones van signar el nostre manifest electoral, persones de relleu a la nostra ciutat – va pensar que podíem ajudar a construir una majoria alternativa. Ho havíem aconseguit ja 4 anys abans a l’EMD i, per tant, la il·lusió seguia sent la màxima per part nostra. Ho varem dir llavors i ho dic ara : aquesta il·lusió no es va projectar a la resta de la ciutadania i CiU ens va escombrar. Tampoc va ser per nosaltres, malauradament ERC i PSC van treure uns mal resultats per motius ben diferents.

A la nostra organització els caps de llista acostumen a presentar-se dues vegades. Jo no trencaré aquesta bona tradició, així ho vaig expressar a la meva organització fa dues setmanes. ICV comença ara un nou procés, un procés en el que tothom que se sent proper a l’esquerra verda local pot participar en la decisió d’escollir el o la nostra millor cap de llista. De ben segur que no ens equivocarem, hi ha massa saviesa a ICV com per no prendre la millor decisió per representar els nostres valors i polítiques a la nostra ciutat. De ben segur qui reculli el meu testimoni sabrà estar a l’alçada del que demanem als nostres candidats: passió i honestedat en l’exercici de l’actuació pública. Qui segueixi aquesta trajectòria te dos reptes fonamentals : mantenir la flama viva d’ICV a Sant Cugat i il.lusionar a la gent que pensa que una altra manera de governar la ciutat és possible.

Jo seguiré treballant per ICV i per Sant Cugat, perquè m’estimo el projecte i la ciutat. i ho seguiré fent amb la mateixa il.lusió amb la que vaig entrar al local del Carrer Santiago Rusiñol ara fa més de 15 anys.

foto del Diari de Sant Cugat

Avui comencem a repensar Sant Cugat

Fa unes setmanes el Joan Calderon, president i portaveu d’ICV a Sant Cugat, donava el tret de sortida al procés d’elaboració del nostre programa electoral davant els mitjans de comunicació. Sembla estrany que més d’un any abans de les properes eleccions municipals la nostra organització comenci a parlar de programa electoral, però no ho ha de ser. Ens hem imposat un llarg procés programàtic perquè volem parlar del futur de la nostra ciutat durant molt de temps. I parlar-ne des de diferents vessants, de totes aquelles que per nosaltres són prioritàries. I parlant-ne volem aprendre, formar-nos alhora que elaborem la nostra pròpia proposta de forma compartida amb tothom que vulgui compartir el projecte de l’esquerra verda local.

Avui comencem a posar fil a l’agulla. En temps de crisi econòmica ICV prioritza parlar de les formules que poden fer possible la millor ocupabilitat de la seva gent i la millor disposició de la ciutat per afrontar el canvi de model econòmic que necessàriament ha de fer el país si no es vol quedar enrere. Ho hem dit abastament, la crisi provocada per les polítiques neoliberals és un drama per molta gent – de fet ahir ens donaven dades d’atur que no aporten pas bones perspectives – però alhora ha de ser una oportunitat per no tornar-hi a caure.

La nostra ciutat te moltes possibilitats de ser capdavantera en molts sentits, partint però de la responsabilitat i la humilitat, no pas de l’autocomplaença que ens porta, per exemple, a recollir premis per ser els que més gastem aigua de l’àrea metropolitana – un 30 % més que la mitjana tot i haver baixat un 20% el consum - , alguna cosa així com un premi llimona als més malgastadors....

Deia que te moltes possibilitats i les ha d’aprofitar. No tot s’acaba en el santcugattribuna – on per cert el nostre ajuntament s’ha gastat en els darrers anys més de 200 mil € - i en la participació a ESADE – CREAPOLIS, tot i ser iniciatives interessants per la promoció econòmica de la ciutat. Per nosaltres és prioritari allò que encara avui a la nostra ciutat no ho és pel govern de CiU, la promoció de l’emprenedoria, la formació lligada a l’empresa local i la millor ocupabilitat de les persones més vulnerables.

I per parlar de tot això comptarem avui amb dues referències concretes: la visió del joves sindicalistes de CC.OO. i l’experiència en la gestió de les polítiques locals de promoció econòmica a Terrassa, ciutat referència en aquest àmbit. La Tània Pérez, coordinadora nacional d’Acció Jove, ens parlarà des de la perspectiva del jovent que és qui més pateix la situació de crisi actual i que mereix – perquè és el futur del país – una situació millor, amb menys precarietat i més horitzó. El Manel Pérez, tinent d’alcalde d’innovació i desenvolupament de l’Ajuntament de Terrassa, ens donarà pistes de com és possible introduir la perspectiva de l’esquerra ecologista en les polítiques quotidianes i en els projectes de ciutat de futur. El Manel és un polític de referència per la nostra organització en aquest àmbit i ho és des de la seva responsabilitat també al capdavant de les polítiques d’ocupació i promoció econòmica a la nostra comarca – la més industrial del país – .

En aquestes sessions volem repensar Sant Cugat, perquè la nostra ciutat és com és però amaga encara moltes oportunitats que cal descobrir, i ho podem fer des d’una perspectiva d’esquerres, fent propostes i demostrant que allò que diem és possible i que s’està fent en ciutats del nostre país. I ho volem fer aprenent dels i les ponents i també de qui ens vulgui acompanyar en aquest llarg camí. Un camí que no requereix només lideratges personals sinó idees i propostes que engresquin a la gent a construir una alternativa d’esquerres a la nostra ciutat. Vens a repensar Sant Cugat amb nosaltres ?