Can Busquets i Can Monmany o la història que no acaba mai

Can Monmany

El passat 18 d'abril cugatcat recollia la notícia sobre un nou tràmit municipal en l'àmbit de Can Monmany. En aquesta ocasió sembla que es tanca l'operació amb la permuta per part de PROMUSA de sostre edificat i edificable amb els propietaris de les finques relacionades amb aquest espai. Aquesta és d'aquelles històries tipus “Sagrada Família”. Fa dos anys el nostre grup denunciava que l'equip de govern municipal encara no havia registrat aquesta propietat i no s'havia executat el conveni amb els propietaris en qüestió. Ho fèiem quatre anys després de que el govern de l'EMD de Valldoreix aconseguís allò que el de Sant Cugat no havia fet en 20 anys: preservar els terrenys de Can Monmany pel seu alt valor ambiental i patrimonial. Va ser arran de l'intent de satisfacció dels drets dels seus propietaris amb la proposta d'instal·lació d'un centre supramunicipal d'inserció social,algun dia havia de passar com veníem dient des de feia anys i panys. Amb molta intel·ligència política l'equip de govern d'esquerres de l'EMD va saber relligar els drets d'uns amb el desig dels altres i la cosa va acabar amb un acord que feia possible la preservació de l'espai en qüestió. Hi va participar,per la seva competència en el planejament urbanístic,l'ajuntament de Sant Cugat i així ens ha anat.

Sis anys després hi ha foto però no sabem encara què s'hi farà a Can Monmany. No hi ha cap pla de futur per un espai de valor incalculable des de molts punts de vista. De moment però i gràcies a la gestió de l'antic govern valldoreixenc i de la Generalitat l'aspecte de la finca ha canviat gràcies al bon treball d'un grup de “pagesos de nou” i l'àmbit és part del Parc Natural de Collserola. Esperem que després de dilapidar,com ja denunciàvem fa cinc anys,milers de metres d'equipament local per reordenar cases de La Floresta i Can Cortés,el futur de la finca i l'edificació catalogada sigui interessant i compartit per qui,amb més o menys intensitat,hem participat en tota aquesta operació.

Can Busquets (lafloresta.org)

L'altra història de mai acabar és la de Can Busquets. Com en el cas anterior parlem d'una finca d'un alt valor ambiental i patrimonial,ho certifica el fet que malgrat les reticències del govern de l'alcalde Recoder finalment el departament encapçalat pel conseller Baltasar ho incorporés a l'àmbit també del Parc Natural. En aquests moments sembla que es veu la llum al final del túnel. L'equip de govern de CiU proposa en un avantprojecte que els propietaris de Can Busquets vegin reeixides les seves expectatives de guanys econòmics i,a canvi de rebre nou habitatges de protecció oficial,sis oficines i locals i mil cent metres quadrats de sostre residencial,la propietat de més de 136 mil m2 de sol passin a ser públics. A nosaltres ens sembla una operació que no te sentit en els moments en que estem i que no respon al interès general.

Ens diran que “ja estan els d'Iniciativa tocant el que sona” però s'explica fàcil i ràpidament. L'operació l'explica l'equip de Mercè Conesa amb l'argument que amb el suposat sostre residencial d'aquell indret – que no s'hagués executat mai per la dificultat dels terrenys i perquè és part del Parc Natural – es podrà construir habitatge públic a altres zones de la ciutat. Això és així però també es podria crear sense necessitat d'aquesta operació d'enginyeria urbanística. Algú pot entendre que en els moments que estem,de manca d'habitatge públic i de dificultats econòmiques,l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès destini gairebé 3.000 m2 de sostre residencial amb un valor de més de 5 milions d'€ a que els propietaris de Can Busquets vegin satisfetes unes expectatives que no pertoquen? Per què en aquest cas cedim a l'amenaça dels possibles contenciosos per la requalificació a sol forestal de Can Busquets,que és el que faríem nosaltres,quan és el mateix que hem fet en el cas de la Torre Negra?.

Del ple parlant.....

Ple de curta durada el viscut ahir la nit a Sant Cugat. Un ple però on es van tractar temes importants en la majoria dels quals hi va haver acord polític, per sort. Ahir els grups d’esquerra varem seguir promovent les nostres prioritats polítiques al ple. Va ser el PSC, ICV-EUiA i ERC qui varem proposar al ple posicionament a favor de que el futur model econòmic del país sigui més ecològic i equitatiu, també per les dones, una setmana després de la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora. Varem aprovar també que els propers anys aquesta celebració es projecti amb un cartell fruit d’un concurs organitzat per l’Escola d’Art Municipal, implicant doncs al teixit educatiu en els actes civils municipals.

També es va aprovar que la tendència en els darrers 7 anys que fa que existeix el Santcugattribuna es capgiri donant l’oportunitat a més dones com a ponents d’aquests actes que reuneixen a la flor i nata de la ciutat en l’àmbit empresarial – en aquests anys només dues dones de 29 conferenciants - . Una resolució promoguda per ERC per tal d’incrementar la presència del català en el cinemes de Sant Cugat i la inclusió de més cinema en versió original i de caire familiar va rebre també els vots de tots els grups municipals excepte el PP.

Però ahir els punts més importants del ple van ser els referents a l’àmbit econòmic i de control de govern. En l’àmbit econòmic debatíem la liquidació del pressupost del 2009, que va ser aprovat amb els nostres vots. Com va dir el nostre portaveu Joan Calderon, en traiem un regust amarg. És ben segur que fruit d’aquell acord avui hi ha consolidades una sèrie de partides en polítiques socials que fa dos anys no existien, s’ha millorat algunes línies d’autobús i s’ha implantat la recollida d’envasos al centre de la ciutat, però, i no és menor, s’ha incomplert bona part d’aquell acord i, el que és més greu s’ha deixat d’executar algunes partides de les que nosaltres considerem prioritàries.

El pressupost de 2009 no ha tancat amb fallida econòmica perquè a darrera hora l’ajuntament va pactar amb la companyia SOREA una indemnització de 15 milions d’€ que ingressarem en tres parts en aquest i els propers dos anys. Teniu aquí informació sobre aquest cas. Però a més hi ha partides que han incrementat inexplicablement en els temps que corren: s’ha duplicat la despesa en hores extra i gratificacions, s’ha doblat la despesa en publicacions i en publicitat, s’ha incrementat un 300% les “despeses diverses d’alcaldia”... i, en canvi, hi ha altres que no s’han executat o que ho han fet parcialment i que suposen un greuge per una sèrie de polítiques primordials : no s’ha executat el 50% de les inversions compromeses – i això tenint en compte que entre les inversions hi ha les del FEIL que tenen una data límit per poder cobrar la subvenció ! -, queda per executar un 65% del pressupost per les franges de protecció d’incendis, no arriba al 50 % l’execució en manteniment de les marquesines dels autobusos, en temes de recerca i millores tecnològiques l’execució és molt baixa – en administració electrònica i manteniment de la web no s’ha gastat res del que estava previst ni s’ha invertit res...-. en polítiques de gènere no s’ha arribat al 50% de l’execució, en participació ciutadana s’ha gastat menys de la meitat del pressupost, en el control del mosquit tigre no arriba al 20%, en l’Oficina d’informació al consumidor no s’ha gastat res, com tampoc en el pla de persones amb discapacitat, un 50% en la promoció de la mobilitat sostenible, res en la reducció de soroll, un 20% en sensibilització ambiental, un 60% en el PLA JOVE ..... i molts exemples més que podeu trobar en els documents de la liquidació. Però el que menys ens ha agradat d’aquesta liquidació és la manca d’execució de les partides previstes per la promoció de l’ocupació. Al ja conegut desmantellament del SOM es suma que de la bossa pactada de 350 mil € no s’ha executat ni un €, i molt poc de les partides ordinàries per projectes determinats. En seguirem parlant perquè s’ha d’aclarir la informació rebuda en aquests àmbits.

L’altra aspecte interessant del ple va ser el de control del govern. El nostre Grup va preguntar sobre la finalització de les obres d’arranjament del pàrking del CAP de La Mina, sobre el soterrament de les línies telefòniques del sector 11-13 de Mira-sol – que fa 5 anys que estan pagades pels veïns/es – , sobre la publicitat del Pla d’Equipaments a la revista municipal sense que s’hagi aprovat definitivament al ple – un gest realment de poca elegància política– i, finalment, sobre el perquè Can Monmany encara no és propietat pública. En aquest link podeu trobar tota la informació que varem explicar en roda de premsa la setmana passada. En aquest sentit instem a l’ajuntament a executar el conveni perquè els terrenys i la masia de Can Monmany passin a ser propietat de l’ajuntament i l’EMD tal i com varem aprovar en el seu moment – ara fa 4 anys !!! – i, que se’n tregui un profit públic de la seva gestió.

aquí teniu el seguiment del ple dels mass media:
cugat.cat - recull íntegre del ple
cugat.cat - noticies : dia de la dona, pressupost 2009, Can Monmany, Can Monmany resposta govern, cinema en català,
TVSC - Can Monmany,