Un ple independentista?

Com cada quatre anys, aquesta tarda tornarem a reviure una d'aquelles sessions que per algunes de les persones que hi participen és un moment inoblidable. Per altres potser no deixa de ser un fet més intranscendent doncs les formes són el de menys. Fet el fet, avui a Sant Cugat, com a tots els municipis de Catalunya, es constitueixen els plens municipals i comencen a governar els nous ajuntaments basats en els resultats del diumenge 24 de maig.

En un article escrit en el meu bloc i compartit a la nostra plana de Facebook feia una anàlisi dels resultats. Si en altres localitats fins i tot avui hi haurà nervis per saber qui s'emportarà la vara d'alcalde, malgrat les negociacions més dures han estat durant els darrers dies, a la nostra ciutat està clar qui serà l'alcaldessa. No hi ha alternativa de govern i la diferència de vots entre CiU i la resta de partits, més la impossibilitat ideològica de sumar un front alternatiu, suposa que la Mercè Conesa pugui assumir amb tranquil·litat l'alcaldia, almenys el primer ple del mandat, el de constitució.

Cristina Paraira, regidora d'UDC, Foto: santcugat.cat

En aquell article parlava sobre la diferència entre eleccions i entre barris i la seva sociologia. Avui parlaré sobre un tema que ha estat notícia i que a més és d'aquells que, com el valor, se li suposa: l'independentisme ha guanyat pes en el ple. Vist així, tal qual, les dades són clares: el 2007 els vots de CiU, ERC, CUP i SI representaven un 56% dels vots, el 2011 un 59,4% i aquest any un 63,4%. Però què entenem per vot independentista?: el que dóna suport a partits els regidors i regidores dels quals l'endemà d'una majoria al Parlament declararien unilateralment la independència, oi? Doncs tinc els meus dubtes que aquest vot hagi pujat o que el representi el que tothom té coll avall qui el representa. Com a mínim la seva representació al ple no sembla que es tradueixi com s'esperaria teòricament del seu vot.

Vegem-ho. CiU ha perdut dos regidors i entre els que li queden almenys n'hi ha dues que no serien declaradament independentistes, les representants d'Unió, Cristina Paraira i Esther Salat, els darrers esdeveniments en aquest partit així ho confirmen - en portem dos menys -. ERC ha aconseguit tres actes però un dels regidors, en Ferran Villaseñor, és sobiranista però no independentista - en tindríem més dos -. I la CUP és evident que defensa la ruptura però pel que defensa una de les impulsores del Procés Constituent, la Teresa Forcades, no és clar si tothom en aquesta organització és independentista tot i que sí ho és que donen suport al procés sobiranista. D'altra banda, un dels partits que normalment es posa en el bloc dels no independentistes, ICV-EUiA, aporta en el seu grup un regidor que és declara independentista, sinó em fallen les meves informacions, com en el darrer mandat.

Per tant, respecte al ple anterior tenim un grup de CiU amb menys independentistes (-4), la CUP (+2), ERC (+2) i ICV-EUiA (+0), amb un total de 16 regidors i regidores. Si no em fallen els càlculs ens hem quedat igual, no?

Una mirada diferent – i també certa – sobre l'observatori ciutadà (i II)

Passem ara a l'us dels idiomes: la nostra ciutat és poc cosmopolita segons l'enquesta (...), només l'1,1% dels qui hi viuen usen “altres llengües” diferents al català i el castellà. A la nostra ciutat un 32,7% diu que el castellà és la seva llengua, un 8% menys del que el parlava de petit/a i un punt per sobre del que el parla a casa seva (un 31,7%). Crida l'atenció que entre els i les estudiants hi hagi més d'un 18% que no sàpiguen quin idioma fan servir (...). Les dones a la nostra ciutat són les més preparades pel que fa al català: un 41,5% tenen el nivell C de català front el 30,7% dels homes, una ciutat amb un alt percentatge de treballadors públics?. I més d'un 45% de la població no te cap títol acreditatiu del nivell de català. Clar que ens hauria de preocupar que gairebé el 74% de la ciutadania no conegui el servei local de català, després de 26 anys de governs convergents a la nostra ciutat, sobretot a sectors castellanoparlants, barris com el de Sant Francesc i franges d'edat com les de 50 a 64 anys. Aquest és aquell servei  que si fos pel PP no existiria.

L'observatori ciutadà també pregunta sobre la relació entre Catalunya i Espanya. Que dius: per què ens interessa a nivell local aquesta pregunta? No ho se la veritat. No veig que cap acció municipal tingui relació amb aquesta qüestió però suposo que deu ser la part de “morbo” que aporta l'enquesta. Crida l'atenció que una ciutat com la nostra amb una majoria política nacionalista molt superior a la mitjana catalana estigui per sota en intenció de vot independentista (53,6%) a la intenció que manifestava l'enquesta del CEO de l'octubre del 2012 (57%), anterior però a les eleccions al Parlament, i la del gener del 2013 (54,7%). Això sí, és evident que ha augmentat considerablement en cinc mesos passant del 48,8% al 53,6%. També crec que és remarcable que a la nostra ciutat els vots contraris a la independència estiguin tant per sobre de la mitjana catalana: un 24,6% contra un 20,7% (CEO 1ª onada 2013). Cal dir però que com en totes els processos de consulta a la nostra ciutat la participació seria més alt i en l'enquesta l'abstenció estaria molt per sota de la mitjana catalana (un 11% vs. un 17% ) malgrat  el dubte de què fer i “el no contesta” estarien un punt i mig per sobre.

Si a la nostra ciutat hi ha un àmbit que ens diferencia d'altres ciutats és el de l'us de les noves tecnologies. És per aquest motiu que l'observatori, amb bon criteri, pregunta sobre la seva utilització per tal de seguir creixent en l'aprofundiment que en pot fer o no l'administració i en general qualsevol qui vol comunicar-se amb la ciutadania. En aquest cas també surten resultats interessants i fins i tot algun de sorprenent que esborra alguna imatge a vegades idíl·lica de la nostra ciutat en aquest àmbit. Encara avui un 10% de les llars de Sant Cugat no disposen d'internet – no és una crítica! és una constatació, això no vol dir que no estiguin connectats, això vol dir que quan estan a casa no estan connectats. Es connecten des de la feina, des dels estudis,... pel cap baix estem parlant d'unes 2 o 3 mil persones aprox. - Hi ha una gran notícia que cal explotar des de la política i l'activisme social: un 42% acostuma a connectar-se a internet per fer gestions amb l'administració i un 49% per participar en blocs o xarxes socials!!. Això traduït a quantitats vol dir que a la nostra ciutat hi ha més de 20 mil persones que participen en blocs i xarxes socials i que coneixen l'entorn web de l'administració i per tant poden participar en processos promoguts per aquesta.

Clar que hem de tenir en compte que només un 75% de la gent pensa que la cobertura de mòbil a casa seva és bona o molt bona i en un moment on el paper dels smartphones i els mòbils és més important que el dels ordinadors aquest tema l'hauríem de tenir solucionat i és tan fàcil com posar-se d'acord amb Movistar que pel que es veu en l'enquesta te el monopoli a la ciutat amb gairebé el 60% dels usuaris!!. Tenim temps encara, hi ha més d'un 50% de la gent que no te internet al mòbil però hi ha moltes raons per les que no poden permetre punts negres de senyal telefònica a la ciutat, també per temes de seguretat ciutadana per exemple.

Pacte per la llibertat?

Comença una nova investidura i amb aquesta en faran deu. Sembla que la incògnita s’ha aclarit. Si Artur Mas demanava una majoria aclaparadora, un govern fort per fer una transició nacional no ho ha aconseguit a les urnes però ho ha aconseguit amb un pacte legítim amb ERC però difícil d’entendre per com s’ha plantejat. Oriol Junqueras li dona a Mas allò que no li ha donat el poble de Catalunya, estabilitat per governar, i redueix el que havíem guanyat en aquestes eleccions, la pluralitat del Parlament.

Veiem-ho. S’ha començat malament en l’eix nacional. La concreció del full de ruta i el calendari del referèndum d’autodeterminació no hauria de ser moneda de canvi d’un pacte entre dues forces polítiques sinó fruit d’un pacte sense límits entre forces polítiques i socials del país.

Un govern fort què vol dir? Un govern fort pot ser un govern que compta amb un grup parlamentari darrere que te més de dues vegades els escons de la segona força. O és que els fa mandra treballar? Penso que tenim poca cultura parlamentària. Del que deia Oriol Junqueras en una cosa te raó: només podia ser President, aquesta vegada, un dels candidats, el de la força més votada. Qualsevol altra opció era com a mínim descabellada. Però “anar a missa i repicar campanes” com farà ERC en els propers anys no em sembla massa raonable. En un Parlament l’oposició no ha de dir que no a tot però ha de fer d’oposició. I que el cap de l’oposició sigui el màxim avalador de les polítiques del govern no és garantia saludable per la política catalana. 

Ara ens seguirà dient ERC que la culpa és de Madrid. En bona part ho és, sobretot del PP. També és culpa de la Sra. Merkel. Però també ho és de les polítiques que defensen el Sr. Mas i el Sr. Duran i que ara des de fora del govern hauran de defensar des dels seus escons els diputats i diputades d’ERC. Perquè rebaixant mil milions de retallades per la via dels ingressos (que ja veurem com es farà) no és suficient per aturar el drama diari al que estem abocats. Diuen que és per la llibertat, no se per quina llibertat. Potser per la llibertat d’un país, d’un país que quan es deslliuri de les cadenes trobarà que està despullat i s’haurà de tapar les vergonyes i no podrà caminar per no ensenyar-les.

article publicat dijous 20/12/2012 a cugat.cat

3.881 agraïments

Diumenge 25 de novembre, 3.881 veïnes i veïns de la nostra ciutat van decidir que les propostes d'ICV-EUiA eren les que millor representaven les seves idees i les que podien defensar amb més garanties els seus interessos al Parlament que s'ha de constituir en les properes setmanes. Volem agrair a totes aquestes persones la confiança que han dipositat en el nostre projecte polític; un projecte obert més que mai a la participació i implicació de les persones que s’hi sentin properes.

Al centre de Sant Cugat més de 2.500 persones van escollir la nostra coalició, com a Valldoreix ho van fer 350 i a Mira-sol més de 500 concedint-nos l'honor de ser la quarta força en número de vots a la nostra ciutat. A La Floresta, amb 317 suports, i a Les Planes, amb 72, hem aconseguit també superar resultats anteriors i situar-nos com a tercera força, la qual cosa no és casual.

el 25N seguint l'escrutini al nou local d'ICV Sant Cugat

També volem felicitar a les més de 56 mil persones que diumenge vam decidir que aquestes eleccions també eren importants. Tal i com havíem defensat durant la campanya ens hi jugàvem molt i totes i cada una de nosaltres tenia el poder a les mans i l'havíem d'exercir. I així ho vam fer. Sentim orgull de ser part d'una col·lectivitat que es caracteritza per tenir entre les seves senyes d'identitat la participació en els processos electorals. Que participin gairebé 8 de cada 10 persones a la nostra ciutat sí que ens ha de fer sentir cofois, malgrat que encara puguem anar a més. El nou Parlament estarà més legitimat que mai en la seva composició, serà el reflex de la Catalunya real, malgrat la llei electoral no tradueixi proporcionalment la força del vots de cadascuna de les candidatures i dels territoris en la seva representació en escons.

El passat 11 de setembre era gairebé impossible baixar i pujar des de la nostra ciutat a Barcelona per participar a la manifestació de la Diada. Una manifestació històrica on es reclamava que la nostra nació ha de poder ser un nou estat dins d’Europa – les interpretacions d'aquesta frase són tantes com tantes les famílies que ens varem manifestar per fer d'aquesta manifestació un gran èxit - . També el passat 14 de novembre varem viure a la nostra ciutat una manifestació històrica per reclamar que s'aturin les polítiques d'austeritat suïcida, de retallades dels serveis públics, de salvament dels bancs i no de les persones, de debilitament del marc de relacions laborals i de l'estat del benestar. És evident que aquestes mobilitzacions s'han traduït i articulat políticament mitjançant les propostes polítiques que ens presentàvem a les eleccions i que estarem presents al proper període legislatiu del Parlament català.

Abans del 25N l'eix esquerra – dreta estava representat a la nostra ciutat per un 33% - 59% (si tenim en compte els partits que van donar suport a la vaga general). L'endemà de les eleccions aquest eix ha canviat de forma important pel que fa al seu pes extern (42% - 53%) i també a la seva composició interna (uns partits han guanyat pes i d’altres n'han perdut). Pel que fa a l'eix nacional – sempre present al nostre país – passa també el mateix a la nostra ciutat: abans del 25N les forces a favor del dret a decidir han passat del 65,5% al 68,5% però - i vet aquí la gran sorpresa des del meu de vista – les declaradament en contra han passat del 15,43% al 19,88%. Les que es manifestaven obertament independentistes, com a col·lectius, cal dir que han passat del 10% al 18,5%.

La voluntat del poble s'ha manifestat, una voluntat complexa, per uns moments difícils, que han donat com a resultat un panorama complicat que s'haurà de gestionar amb intel·ligència, coherència, valentia i fent allò que es deia, si és que es deia el que es pensava. Algú podia pensar que Catalunya i les seves institucions eren seves i no només no ho són sinó que el poble reclama que la sortida d'aquest atzucac ha de ser al màxim de compartida i transversal possible. Algú hauria de prendre nota.

Article publicat dijous 29 de novembre a cugat.cat

Democràcia i dignitat

El President – candidat Mas va anunciar aquest dimarts la convocatòria d’eleccions anticipades pel proper 25 de novembre. Evidencia amb aquest avançament el fracàs del seu programa electoral presentat en el discurs d’investidura del desembre del 2010 en el que proposava reduir l’atur,el fracàs escolar,el problema de l'habitatge,el tancament d’empreses,el dèficit fiscal,aprovar la llei de consultes,la llei electoral,... avui tots aquests ítems estan en pitjors condicions que mai,les receptes de CiU,acompanyades per les del PP aquí i a Madrid han demostrat ser ineficaces per solucionar els problemes del 99% de la gent del país.

Diu el President - candidat que després de la manifestació del passat 11 de setembre no podem quedar-nos de braços plegats i te raó. Avui al Parlament hi ha una majoria política que no te por, teòricament al menys, a que el poble de Catalunya digui quina relació vol tenir amb la resta de pobles de l’Estat. Vull dir amb això que la mateixa legitimitat que demana per la qüestió nacional la podria demanar per les qüestions socials. Si és veritat que en el seu programa es quedava CiU en el pacte fiscal i,per tant,segons ells no poden anar més enllà sense l’empenta del vot de la ciutadania,també és veritat que en el seu programa no deia res de la destrucció de l’estat del benestar i no ha tingut cap problema per fer-ho i no demanen pas que la ciutadania legitimi aquestes polítiques com sí ho demanen els sindicats i moltes entitats socials.

Però òbviament respectem les competències del President i te tot el dret de convocar unes eleccions. Des de ICV podem resumir el moment que vivim en dues paraules: democràcia i dignitat. Democràcia perquè no tenim por a escoltar la veu del poble en qualsevol cas,tant si es tracta de preguntar pel model de relació amb l’Estat – el que anomenem dret a l’autodeterminació – com també a preguntar quin model de país volem. Perquè a CiU només li interessa saber què pensa la gent en la qüestió nacional,fins al punt de convertir unes eleccions en un plebiscit d’adhesió personal a un president,fent un us partidista del fet nacional,aprofitant l’onada de la manifestació convocada per l’ANC.

Dignitat perquè avui el nostre poble pateix dos atacs a la seva dignitat. El primer per part d’aquells qui no els tremola el pols a l’hora de desmantellar els serveis de l’estat del benestar per tal d’enriquir-se a costa del dolor dels altres i als que CiU i el PP – i malauradament el PSOE - els serveix en safata les lleis i l’acció de govern: reforma laboral,reforma constitucional per limitar el dèficit, polítiques de baixada d’impostos a qui més te, pujada de l’IVA, privatització de serveis públics com l’aigua,...i,d’altra banda, la dignitat d’un poble que fa massa anys que intenta trobar un encaix de forma amable i pacífica en un Estat,fins i tot intentant canviant aquest!,i que sempre troba la mateixa resposta: NO!.

article publicat dijous 27 a cugat.cat

A mi m’és igual si és independentista o no...

Haig de confessar que fa molts dies pensava que per coherència amb el que ICV te per corpus ideològic no se’ns havia perdut res a la manifestació convocada per demà 11 de setembre. Però a mesura que han anat passant els dies,reflexionant,parlant amb gent de dins i fora de la nostra organització i també coneixent el lema de la manifestació i les diverses reaccions d’agents polítics i socials del país he rectificat – diuen que és de savis no? – i veig que m’he alineat amb el que ha decidit la direcció d’ICV.

Artur Mas - Fainé i Suqué (foto Triangle)

Començo per expressar que tancar els ulls a la realitat només pot portar-nos a fotre’ns una hòstia com una catedral. El problema nacional és una realitat tan gran com el problema social i econòmic en el que ens veiem abocats. Dels dos segons no en parlaré però van estretament lligats en molts sentits. El malestar d’una gran part de la societat catalana és evident,la decantació a partir del frustrant desenvolupament del camí de l’Estatut retallat i matxucat pel Tribunal Constitucional no ha fet més que aprofundir en el sentiment de qui encara tenia una certa esperança que des de Catalunya podíem canviar Espanya. Només hem de veure l’evolució de l’enquesta del CEO – la dels mitjans de comunicació en general no me les crec perquè encara estan més cuinades – en aquest sentit que ens diu que si el juny del 2011 un 26% de la població de Catalunya creia que havíem de ser un estat independent avui creuen el mateix un 36%. En el mateix període aquells que pensem que hauria de ser un estat dins una Espanya federal hem passat de ser un 35% a un 30,6% (no està gens malament per com està el pati),els que pensen que hauria de seguir sent una comunitat autònoma han passat del 35% a un 27% i el que pensen que hauria de ser només una regió d’Espanya segueixen sent un 6% (un percentatge força regular en els darrers cinc anys).

Així doncs hi ha un moviment clar de compromís ciutadà cap una major quota d’autogovern pel nostre país. Ara be: els passos que s’haurien de fer a partir d’ara cal fer-los amb el màxim d’unitat possible. No pot ser que la confrontació per més autogovern sigui dins de Catalunya enlloc de amb qui no ens permet gaudir-ne. No és saludable que ningú utilitzi de forma partidista el fet nacional,tots els partits de tradició democràtica i que han lluitat per les llibertats i els drets nacionals de Catalunya volen un millor autogovern,el problema és que tenim dubtes de com fer-ho i és que no és tan fàcil com alguns ens ho volen fer veure. Deia el Joan Herrera en la seva conferència de divendres 7 en motiu de la Diada Nacional que s’ha d’entomar el tema amb “consciència federal”,és a dir,amb voluntat d’arribar a acords. Tant si l’objectiu és la independència com l’establiment d’un estat federal (una república federal seria el millor) cal arribar a un acord amb Espanya,amb la comunitat europea i internacional.

Sortida reunió CAREC,Mas Cullell,Mas i Alemany, Foto Diari Ara

Pel que fa a la manifestació de demà. Jo hi aniré. Hi aniré com hi anirà molta gent que no és independentista però que amb la seva presència està dient que o ens deixen ser com volem ser o que prenguin nota que aquesta vegada anem a per totes. I que els que estem allà no estem darrer l’Artur Mas. No. Perquè no podem estar darrera d’ algú que governa contra el 99% del país perquè en surti beneficiat l’1%. Un 1%,per cert,que segurament no anirà a la manifestació de demà i que per aconseguir l’objectiu que diuen els convocants de la manifestació que tenen però que no han posat a la pancarta que encapçala sembla ser que són imprescindibles...