Els arbres de la Floresta han parlat i la gent també!

En els darrers dos mesos ha hagut una mobilització important al barri de La Floresta de Sant Cugat. Feia temps que no passava. I ha estat per diferents motius, tots al voltant d’un mateix projecte que parteix d’un desgavell polític nascut en mans del regidor Jan Carbó el 99 i acabat 10 anys més tard quan la que avui és alcaldessa, la Mercè Conesa, en aquells moments era la responsable dels temes urbanístics a la nostra ciutat. Sempre amb l’ombra allargada del Lluís Hosta arreu, perquè tots els planejaments urbanístics, permutes, convenis, etc han sortit de la seva màquina d’urbanisme creatiu...

Efectivament, estic parlant de la promoció d’habitatge públic de venda de PROMUSA que estava previst fer al Carrer Verge de Montserrat. En concret parlo de l’ocupació de dues parcel·les en les que s’havia de construir 21 i 54 habitatges respectivament. Una d’elles a tocar de la Carretera de Vallvidrera, l’altra a tocar de l’estació de La Floresta. Us convido a donar un volt per la zona i veure el que això significava. Algunes persones han parlat de què “en altres indrets de Sant Cugat també hi havia arbres abans i ara hi ha pisos i, per tant, a La Floresta també li toca la seva quota de solidaritat. A banda que en aquest indret hi ha de tot: pins i alzines”, (Raul Grangé, ple de maig a resposta de la Plataforma Parlen els Arbres). En aquesta zona majoritàriament hi ha alzines, però el pitjor de tot és que el promotor de la construcció d’aquests habitatges – públics – és qui ha de córrer amb la urbanització del carrer i si féssiu el que us dic us donaríeu compte que no te cap sentit, encara menys, que el nostre ajuntament fes aquesta despesa o que la carregués a les esquenes dels que anessin a viure en uns habitatges de promoció pública, perquè és un tros de carrer molt important que no sembla prioritari ni pels temps que corren ni en el context d’un barri que precisament no va sobrat de bones condicions en els seus carrers.

Alzinar del C/ Estel on es preveia construir

La gent de La Floresta i qui ens hem mobilitzat per coherència amb els nostres posicionaments històrics hem aconseguit que el govern municipal “congeli” aquesta promoció d'habitatge. Però la lluita ha de continuar. Ha de continuar perquè com deia un dels veïns en el consell de barri de dimarts les coses han canviat. L'urbanisme agressiu que ens ha portat a la situació actual cal redreçar-lo i tenim instruments per fer-ho. Faríem malament quedant-nos amb els braços creuats. El planejament en vigor avui al barri fa possible moltes barrabassades com aquesta i ni aquest barri ni la nostra ciutat s'ho mereixen.

Penso, com el propi document preveia en la seva aprovació, que passats quatre anys d'aquella cal una rectificació i un propòsit d'adequació, i d'esmena!, als nous temps. Una nova època on el que cal no és més creixement sinó aprofitar el que tenim, si hi ha habitatges buits aprofitar-los, i allà on es pot, com ara la zona de l'estació, densificar i crear espais relacionals, els carrers que hi ha fer-los segurs i transitables i pactar amb qui hi viu com volen que siguin – la gent de la Floresta no vol majoritàriament ciment en els seus carrers -, no facilitar que hi hagi més trànsit del vehicle privat sinó que caminar, anar en transport públic o en bicicleta sigui més segur i eficient i que La Floresta no perdi la seva fesomia, els seus connectors ecològics, però no per qüestions romàntiques i naïfs sinó merament per egoisme d'espècie! Per ètica! Per deixar-lis a les futures generacions un llegat millor.

El passat 23 de maig vaig escriure un article d'opinió a cugat.cat sobre el procés d'aprovació del planejament urbanístic que feia possible tot aquest desgavell, el podeu llegir en aquest enllaç

Una de les grans fites de la mobilització ha estat la recollida de signatures, gairebé 5.000, encara podeu signar! aquí teniu l'enllaç 

Sant Cugat: El miratge de l'habitatge

Qui no ha escoltat en boca dels nostres governants que a la nostra ciutat hem estat capdavanters en la construcció d'habitatge públic? Qui no ha escoltat la petulància dels i les convergents quan fanfarronejaven de que no només feien habitatge sinó que el feien a tots els barris?, com dient així que a aquesta ciutat sí que reparteixen habitatge públic arreu, no creant guetos com fan a altres llocs... 

Per respondre a aquestes dades només cal objectivar-les, relativitzar-les. Ho fèiem en el programa electoral del 2011 i ho actualitzo ara després de que l'any passat s'aprovés el Pla Local d'Habitatge que un any després és paper mullat - “el nou Pla Local d'Habitatge aposta pels pisos de lloguer....” -. 

La primera promoció pública que es va construir a la ciutat va ser l'any 1991, 12 pisos al C/ La Mina, de venda. Des de llavors ençà s'han construït 1.241 pisos de promoció pública de venda, 186 de lloguer en règim general, 235 de lloguer per gent jove i 38 per gent gran. Als de lloguer es poden sumar 86 promoguts per la promotora del Banc de Santander i que gestiona PROMUSA encara que les condicions econòmiques de lloguer són superiors a les habituals perquè les característiques dels habitatges també “sembla” que són de “gamma més alta”.

Us preguntareu si això és molt o és poc. Doncs cal posar-ho en relació al creixement de la ciutat. Del 1991 al 2001 es van construir a la ciutat 2.599 edificis nous i 8.682 nous habitatges. D'aquests, 711 van ser de promoció pública – tots de venda – el que representa un 8,2%. A partir del 2001 i fins el 2011 es van construir 1.496 edificis nous que representaven 4.926 nous habitatges, dels que 989 han estat de promoció pública – un 53,5% de venda un 46,5% de lloguer – representant un 20% del total de pisos construïts quan la llei d'urbanisme aprovada pel Govern d'Entesa preveia arribar fins el 30% com a mínim en els nous desenvolupaments urbanístics per aprofitament mig per habitatge públic. En total l'ajuntament ha lliurat 1.700 claus a dia d'avui segons les dades de la web de PROMUSA amb fons públics – no només municipals -.

Amb aquestes dades es trenca doncs la imatge que s'ha volgut vendre de que Sant Cugat ha fet tant habitatge públic. Si ens fixem només en les xifres “macro” és evident que n'ha fet però cal posar-les en relació a alguna cosa i en aquest cas cal posar-les en relació al creixement experimentat per la ciutat que és el més gran de l'Àrea Metropolitana en els darrers 20 anys i amb els millors instruments, sobretot des del 2003 fins el 2009, per poder donar resposta a les necessitats de la ciutadania.

recreació projecte pisos PROMUSA La Floresta

Quina és la situació avui? Les administracions superiors s'omplen la boca de donar suport al dret a l'habitatge però s'han carregat totes les ajudes tant a les administracions locals com als particulars per promoure i accedir a habitatges de promoció pública. Hi ha un bloqueig brutal per les empreses públiques d'habitatge municipal. No hi ha finançament ni de l'Estat, ni de la Generalitat ni tampoc de les entitats financeres. Què cal fer davant d'això? Alguns diuen que plegar veles. Jo penso que no. La feina de les empreses públiques d'habitatge ha estat molt important. A la nostra ciutat però el que cal és que reconsideri la seva activitat. Ha de redirigir-se a la mediació, l'assessorament i l'acompanyament jurídic. No pas a construir nous habitatges i menys de promoció de venda.

La mediació perquè a la nostra ciutat hi ha 2.000 pisos buits, dels que més de 700 són nous. Cal que PROMUSA sigui proactiva i faci entendre als i les propietaris/es d'aquests habitatges que val la pena posar al mercat de lloguer aquests immobles, amb l'administració com a avalador, abans que tenir-los buits. Perquè si be la propietat privada és un dret, aquest dret ha de complir la seva funció social i avui a la nostra ciutat hi ha molta gent que necessita un habitatge per tirar endavant el seu projecte de vida. L'assessorament a la gent que tenint un habitatge en males condicions pot o be demanar ajudes per rehabilitar-lo tant des del punt de vista constructiu, com energètic, com pel que fa a l'accessibilitat o, perquè no, posar-ho en el programa de “masoveria urbana”. En total, segons el cens publicat per l'INE aquest mateix mes, hi ha uns 2.000 habitatges amb algun dèficit, més de 700 que fa més de 60 anys que estan construïts. I l'acompanyament jurídic a aquelles persones que tenen problemes en aquests moments amb el pagament de la hipoteca o del lloguer, que viuen el drama del desnonament o que estan a punt de viure'l, que també passa a casa nostra com demostren les accions que es fan a la ciutat i que han d'anar a la PAH Sant Cugat, cosa que està be, però que encara estaria millor si rebés un acompanyament formal per part dels serveis socials i jurídics de l'ajuntament i no s'haguessin de fer les coses de forma voluntària com fan i molt be els companys i companyes d'aquesta plataforma que tanta feina està fent i tan ben feta.

HABITATGE: servei públic o negoci

En les darreres setmanes el govern de CiU a la nostra ciutat ha confós a la ciutadania enviantmissatges relatius a les polítiques d'habitatge que promouen. Que si la política d'habitatge és una prioritat,que en el problema dels desnonaments,d'habitatge públic,són millors les actuacions de PROMUSA que la dació en pagament,...

Davant d'això ICV-EUiA volem precisar certs temes i recordar les que per nosaltres serien prioritats d'un govern municipal. La llei pel dret a l'habitatge de desembre del 2007,a la que no va donar suport CiU,contempla que quan un propietari d'un habitatge públic vol vendre-se'l ho ha de fer a l'administració responsable al preu del moment,això és el que fa el nostre ajuntament quan qui viu en un d'aquests pisos no és que el vulgui vendre sinó que no pot pagar la hipoteca!. Què proposem nosaltres? Que en aquests casos,cada cop més repetits,l'ajuntament recompri l'habitatge i que el llogui a un “preu social” a la mateixa família perquè no l'hagi de deixar amb la possibilitat que,al cap d'un temps,quan les coses els vagin millor,el pugui tornar a recomprar rebaixant-li del preu el que ha pagat de lloguer.

Però nosaltres volem anar més enllà en dos sentits. Per un costat,i assumint la moció que varem promoure fa un any i mig,acordada en el ple per unanimitat,l'oficina local d'habitatge faci servei actiu de mediació entre aquelles persones que volen accedir a un habitatge de lloguer,més de 1.650 famílies estan en llista d'espera d'habitatge al nostre municipi,i aquelles que tenint un pis de propietat no el volen posar en el mercat de lloguer perquè tenen por de no cobrar cada mes,actuant l'ajuntament com a avalador de qui el lloga. En la mateixa línia l'OLH ha de ser activa en el suport a la rehabilitació d'habitatges per donar així un servei públic a qui viu en males condicions d'habitabilitat animant també el sector més castigat per la crisi al nostre país,el de la construcció. En el darrer any cap de les dues accions ha estat reeixida a Sant Cugat.

D'altra banda PROMUSA ha de centrar,en la mesura de les seves possibilitats,la seva activitat constructora en posar al mercat pisos de promoció pública de lloguer. Fer el contrari,pisos de compra,va en sentit invers al que el sentit comú recomanaria. Com es pot entendre que en una ciutat com la nostra on hi ha tants pisos buits l'ajuntament faci ús dels recursos de la ciutadania per posar en el mercat més pisos de compra quan les dades demostren que no respon al que la majoria necessita en el moment que estem?. En la darrera promoció de venda van saltar de la llista d'adjudicataris 150 famílies per les dificultats d'accés al crèdit. Doncs una cosa tant raonable com aquesta no sembla ser-ho per la majoria dels integrants del ple. En el darrer consell d'administració de PROMUSA només el nostre grup es va posicionar en contra que l'ajuntament segueixi construint pisos en règim de compra. Volem que les polítiques d'habitatge responguin al que les nostres lleis preveuen:un dret bàsic al que han de donar resposta els poders públics.

foto font : ToT Sant Cugat