22 de març 2010

Venim de lluny i anem més lluny encara...

En qüestió de quatre hores dissabte varem poder viure el que significa el projecte d’ICV avui. Separats per la Via Laietana esdevenien dos fets remarcables i històrics pel nostre projecte polític i també pel nostre país. Des de divendres 19 el Partit Verd Europeu celebrava a Barcelona el seu 12è Congrés. Dissabte al matí al Petit Palau – al Palau de la Música Catalana – varem poder participar d’un interessant acte polític protagonitzat pel nostre eurodiputat Raül Romeva, el secretari general d’ICV i candidat a la presidència de la Generalitat Joan Herrera, la co-presidenta del Partit Verd Mònica Frassoni, la portaveu del grup Rebecca Harms, el secretari general de la CONC Joan Carles Gallego i el director de campanyes de Greenpeace Mario Rodriguez.

En aquest acte s’ha vi
sualitzat quin és el nostre referent polític : els verds europeus. La força verda, roja i violeta europea va decidir desenvolupar aquesta important cita a Barcelona per dos motius : el primer, perquè avui Catalunya i la seva capital són referents europeus en les millors pràctiques ambientals i, en segon lloc, per donar suport explícit a qui és el referent de les polítiques verdes al nostre país : ICV.

Ahir varem poder sentir de la boca de la nova política emergent quin ha de ser el full de ruta europeu pels propers anys : més política, més Europa. I és que el Partit Verd Europeu és un ferm defensor de la Unió Europea, però no de la que tenim sinó d’una Europa forta des del punt de vista polític, que marqui polítiques conjuntes per equilibrar el nivell de vida dels i les que hi viuen. Una UE que ha de manar sobre les polítiques econòmiques per tal de donar la mateixa resposta a la crisi, una resposta que ha de provenir necessàriament d’un origen diferent del que l’ha provocat. Un futur on l’economia verda i la social no han de ser un problema o un llast, sinó l’oportunitat per enfortir-nos, per donar resposta a la ciutadania, per millorar el treball i les condicions de vida de la gent.


I que passava a l’altra banda de la Via Laietana ? doncs que el conseller Saura, conjuntament amb el President de la Generalitat, inauguraven el primer espai de la Memòria Democràtica a l’Estat Espanyol. El somni col·lectiu es feia ahir realitat, el desig d’aquelles entitats que el 2002 reclamaven del Govern, en l’acte d’homenatge als ex-presos que es va fer al Liceu, una política activa de recuperació de la memòria col·lectiva quedava satisfet.


L’espai del Memorial Democràtic, creat per llei l’octubre de 2007, té com a objectiu desplegar les polítiques públiques del Govern adreçades a la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica. El Memorial impulsa el coneixement del període de la Segona República, de la Generalitat republicana, de la Guerra Civil, de les víctimes del conflicte per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, de la repressió de la dictadura franquista, de l'exili i la deportació, de l'intent d'eliminar la llengua i la cultura catalanes, dels valors i les accions de l'antifranquisme i de totes les tradicions de la cultura democràtica, amb la finalitat de donar a conèixer d'una manera científica i objectiva el passat recent i estimular la comprensió del temps present.


Des de 2003, el govern català ha desenvolupat una política de recuperació de la memòria històrica que s'ha centrat en la recuperació del patrimoni memorial (Xarxa Espais de Memòria Democràtica de Catalunya), l'homenatge als qui van lluitar per la democràcia i la llibertat (deportats, exiliats, represaliats.), l'impuls de recerces i investigacions històriques a tot el territori..etc. Amb la creació de l'Espai Memorial, les polítiques públiques de recuperació de la memòria democràtica es doten d'un instrument permanent de difusió i un aparador al centre de Barcelona, amb una clara vocació pedagògica i d'homenatge i reconeixement als qui van lluitar per la llibertat i la democràcia.


Així doncs dissabte es feia realitat els anhels de molts homes i dones d’esquerres que venen de la lluita per la recuperació de les llibertats del nostre poble i que miren al futur amb l’esperança d’un món més just que necessàriament ha de passar per un canvi en la manera de viure-hi, pensant en les futures generacions.

16 de març 2010

Del ple parlant.....

Ple de curta durada el viscut ahir la nit a Sant Cugat. Un ple però on es van tractar temes importants en la majoria dels quals hi va haver acord polític, per sort. Ahir els grups d’esquerra varem seguir promovent les nostres prioritats polítiques al ple. Va ser el PSC, ICV-EUiA i ERC qui varem proposar al ple posicionament a favor de que el futur model econòmic del país sigui més ecològic i equitatiu, també per les dones, una setmana després de la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora. Varem aprovar també que els propers anys aquesta celebració es projecti amb un cartell fruit d’un concurs organitzat per l’Escola d’Art Municipal, implicant doncs al teixit educatiu en els actes civils municipals.

També es va aprovar que la tendència en els darrers 7 anys que fa que existeix el Santcugattribuna es capgiri donant l’oportunitat a més dones com a ponents d’aquests actes que reuneixen a la flor i nata de la ciutat en l’àmbit empresarial – en aquests anys només dues dones de 29 conferenciants - . Una resolució promoguda per ERC per tal d’incrementar la presència del català en el cinemes de Sant Cugat i la inclusió de més cinema en versió original i de caire familiar va rebre també els vots de tots els grups municipals excepte el PP.

Però ahir els punts més importants del ple van ser els referents a l’àmbit econòmic i de control de govern. En l’àmbit econòmic debatíem la liquidació del pressupost del 2009, que va ser aprovat amb els nostres vots. Com va dir el nostre portaveu Joan Calderon, en traiem un regust amarg. És ben segur que fruit d’aquell acord avui hi ha consolidades una sèrie de partides en polítiques socials que fa dos anys no existien, s’ha millorat algunes línies d’autobús i s’ha implantat la recollida d’envasos al centre de la ciutat, però, i no és menor, s’ha incomplert bona part d’aquell acord i, el que és més greu s’ha deixat d’executar algunes partides de les que nosaltres considerem prioritàries.

El pressupost de 2009 no ha tancat amb fallida econòmica perquè a darrera hora l’ajuntament va pactar amb la companyia SOREA una indemnització de 15 milions d’€ que ingressarem en tres parts en aquest i els propers dos anys. Teniu aquí informació sobre aquest cas. Però a més hi ha partides que han incrementat inexplicablement en els temps que corren: s’ha duplicat la despesa en hores extra i gratificacions, s’ha doblat la despesa en publicacions i en publicitat, s’ha incrementat un 300% les “despeses diverses d’alcaldia”... i, en canvi, hi ha altres que no s’han executat o que ho han fet parcialment i que suposen un greuge per una sèrie de polítiques primordials : no s’ha executat el 50% de les inversions compromeses – i això tenint en compte que entre les inversions hi ha les del FEIL que tenen una data límit per poder cobrar la subvenció ! -, queda per executar un 65% del pressupost per les franges de protecció d’incendis, no arriba al 50 % l’execució en manteniment de les marquesines dels autobusos, en temes de recerca i millores tecnològiques l’execució és molt baixa – en administració electrònica i manteniment de la web no s’ha gastat res del que estava previst ni s’ha invertit res...-. en polítiques de gènere no s’ha arribat al 50% de l’execució, en participació ciutadana s’ha gastat menys de la meitat del pressupost, en el control del mosquit tigre no arriba al 20%, en l’Oficina d’informació al consumidor no s’ha gastat res, com tampoc en el pla de persones amb discapacitat, un 50% en la promoció de la mobilitat sostenible, res en la reducció de soroll, un 20% en sensibilització ambiental, un 60% en el PLA JOVE ..... i molts exemples més que podeu trobar en els documents de la liquidació. Però el que menys ens ha agradat d’aquesta liquidació és la manca d’execució de les partides previstes per la promoció de l’ocupació. Al ja conegut desmantellament del SOM es suma que de la bossa pactada de 350 mil € no s’ha executat ni un €, i molt poc de les partides ordinàries per projectes determinats. En seguirem parlant perquè s’ha d’aclarir la informació rebuda en aquests àmbits.

L’altra aspecte interessant del ple va ser el de control del govern. El nostre Grup va preguntar sobre la finalització de les obres d’arranjament del pàrking del CAP de La Mina, sobre el soterrament de les línies telefòniques del sector 11-13 de Mira-sol – que fa 5 anys que estan pagades pels veïns/es – , sobre la publicitat del Pla d’Equipaments a la revista municipal sense que s’hagi aprovat definitivament al ple – un gest realment de poca elegància política– i, finalment, sobre el perquè Can Monmany encara no és propietat pública. En aquest link podeu trobar tota la informació que varem explicar en roda de premsa la setmana passada. En aquest sentit instem a l’ajuntament a executar el conveni perquè els terrenys i la masia de Can Monmany passin a ser propietat de l’ajuntament i l’EMD tal i com varem aprovar en el seu moment – ara fa 4 anys !!! – i, que se’n tregui un profit públic de la seva gestió.

aquí teniu el seguiment del ple dels mass media:
cugat.cat - recull íntegre del ple
cugat.cat - noticies : dia de la dona, pressupost 2009, Can Monmany, Can Monmany resposta govern, cinema en català,
TVSC - Can Monmany,

03 de març 2010

Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot ?

Dijous de la setmana passada ens acompanyava el proper candidat de la nostra coalició per Girona, el Joan Boada. El Joan ha jugat un paper molt important en els darrers anys al nostre país. De ser el portaveu del Grup Parlamentari, que tot i donar suport al Govern, lluitava de forma clara per incidir encara més en les polítiques públiques, a presidir la comissió d’investigació del Carmel, que va suposar tot un seguit de modificacions legals importants per millorar la transparència i el control públic de les activitats, a ser ponent en l’elaboració del nou Estatut del 2006, va assumir en el nou mandat tripartit la secretaria general del departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.


La seva empremta en aquest sentit ha estat clara, ha sabut gestionar un departament difícil, una de les seves responsabilitats directes és la gestió del personal, ha promogut la millora de les infraestructures del país – el salt quantitatiu i qualitatiu en l’àmbit de la policia, dels bombers i la protecció civil és espectacular -, la millora de la transparència, l’eficàcia econòmica i ambiental de les seus del departament i la posada en marxa de tota una sèrie de iniciatives polítiques que marcaran de forma clara la petjada de la coalició en el seu pas pel Govern – comitè i codi d’ètica, unitat de mediació, programa d’equitat, posada en marxa de l’Institut de Seguretat Pública, creació del Memorial Democràtic, de l’Institut Català Internacional per la Pau,..... convertint-se doncs en la ma executora del conseller Saura, no sense problemes però això si sense defalliment. Perquè el Joan és un animal polític que ha portat també al Govern la capacitat d’incidència de la coalició de forma clara i sense defallir, amb contundència però amb capacitat d’arribar a acords, com ha de fer un polític responsable.



El Joan
va compartir amb nosaltres un seguit de reflexions sobre el paper d’ICV-EUiA al Govern en els darrers anys. D’aquestes reflexions em quedo amb tres de rellevants. La primera, no per importància, és la que fa referència a la importància de prendre decisions des de la diversitat ideològica que comporta un govern de coalició. Tinc claríssim que aquesta fórmula de govern, a part de representar una majoria social i política incontestable, és la millor manera de donar resposta als reptes del país, és la més sana. I comporta conflicte, i tant !, totes les relacions humanes comporten conflicte, les relacions familiars, laborals, veïnals,.... això no és negatiu, ans al contrari si se sap gestionar be és clar. En tot cas no seria un greuge d’aquest govern la dificultat d’arribar a acords, quan l’alternativa política te significatives dificultats per fer-ho essent una única coalició electoral.


La segona : el fet que una força com la nostra no s’ha limitat a gestionar al Govern, sinó que ha treballat, amb més o menys destresa, per transformar la realitat. I aquí és on rau el problema : governar perquè tot segueixi igual, amb els braços plegats, o per canviar aquelles coses que no ens agraden i que, habitualment, incideixen en la majoria de la població?. Aquest és el “mal” que ha fet la nostra coalició en aquests darrers anys i és per això que som l’objecte de les crítiques més furibundes. Iniciatives que han comportat canvis culturals en l’ús de l’aigua, en la gestió de la velocitat, en la promoció de la memòria democràtica... i que suposen l’enterrament de les polítiques trasvassistes, la millora de la qualitat de l’aire i la rebaixa de victimització a les carreteres o l’honorabilitat d’aquelles persones que van deixar les seves vides per la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals del nostre país.


La tercera i darrera : que hi ha diferents marxes en aquest govern. I tant que sí! Només cal veure les declaracions dels darrers dies.... marxes diferents que han comportat polítiques amb les que no hi estem totalment d’acord però que són conseqüència també de la representació política que tenim cadascú dels qui donem forma a aquest Govern. Són petites victòries d’aquells que es diuen d’esquerres però que fan polítiques que beneficien “als de sempre”, de les que una part de la Llei d’Educació en són un exemple clar. I això ha de comportar sortir del Govern ? jo, com en Boada, crec que no. L’alternativa quina seria ? que es deixessin de fer moltes, la majoria, de les polítiques beneficioses pels més febles que es fan, com les que tenen relació amb la lluita contra la crisi, i que la dreta governés un altre cop. I aquesta experiència ja la coneixem.


Solució ? : doncs que la nostra coalició després de les properes eleccions tingui més força, perquè pugui incidir encara més en les polítiques d’un govern que representa a la majoria social i política del país.


Per acabar : fem l’exercici a la nostra ciutat de pensar que ens ha aportat aquest Govern. De ben segur que en pocs minuts podrem exemplificar-la de forma clara, en tot cas us dono unes pistes : Llei de Barris de Les Planes, Parc Natural de Collserola, estació FFGC de Vollpelleres, escola Ciutat d’Alba,.... de les que segur en seguirem parlant en el futur.


Recull la trobada cugat.cat

video del post de TVSC