Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot ?

Dijous de la setmana passada ens acompanyava el proper candidat de la nostra coalició per Girona, el Joan Boada. El Joan ha jugat un paper molt important en els darrers anys al nostre país. De ser el portaveu del Grup Parlamentari, que tot i donar suport al Govern, lluitava de forma clara per incidir encara més en les polítiques públiques, a presidir la comissió d’investigació del Carmel, que va suposar tot un seguit de modificacions legals importants per millorar la transparència i el control públic de les activitats, a ser ponent en l’elaboració del nou Estatut del 2006, va assumir en el nou mandat tripartit la secretaria general del departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

La seva empremta en aquest sentit ha estat clara, ha sabut gestionar un departament difícil, una de les seves responsabilitats directes és la gestió del personal, ha promogut la millora de les infraestructures del país – el salt quantitatiu i qualitatiu en l’àmbit de la policia, dels bombers i la protecció civil és espectacular -, la millora de la transparència, l’eficàcia econòmica i ambiental de les seus del departament i la posada en marxa de tota una sèrie de iniciatives polítiques que marcaran de forma clara la petjada de la coalició en el seu pas pel Govern – comitè i codi d’ètica, unitat de mediació, programa d’equitat, posada en marxa de l’Institut de Seguretat Pública, creació del Memorial Democràtic, de l’Institut Català Internacional per la Pau,..... convertint-se doncs en la ma executora del conseller Saura, no sense problemes però això si sense defalliment. Perquè el Joan és un animal polític que ha portat també al Govern la capacitat d’incidència de la coalició de forma clara i sense defallir, amb contundència però amb capacitat d’arribar a acords, com ha de fer un polític responsable.

El Joan va compartir amb nosaltres un seguit de reflexions sobre el paper d’ICV-EUiA al Govern en els darrers anys. D’aquestes reflexions em quedo amb tres de rellevants. La primera, no per importància, és la que fa referència a la importància de prendre decisions des de la diversitat ideològica que comporta un govern de coalició. Tinc claríssim que aquesta fórmula de govern, a part de representar una majoria social i política incontestable, és la millor manera de donar resposta als reptes del país, és la més sana. I comporta conflicte, i tant !, totes les relacions humanes comporten conflicte, les relacions familiars, laborals, veïnals,.... això no és negatiu, ans al contrari si se sap gestionar be és clar. En tot cas no seria un greuge d’aquest govern la dificultat d’arribar a acords, quan l’alternativa política te significatives dificultats per fer-ho essent una única coalició electoral.

La segona : el fet que una força com la nostra no s’ha limitat a gestionar al Govern, sinó que ha treballat, amb més o menys destresa, per transformar la realitat. I aquí és on rau el problema : governar perquè tot segueixi igual, amb els braços plegats, o per canviar aquelles coses que no ens agraden i que, habitualment, incideixen en la majoria de la població?. Aquest és el “mal” que ha fet la nostra coalició en aquests darrers anys i és per això que som l’objecte de les crítiques més furibundes. Iniciatives que han comportat canvis culturals en l’ús de l’aigua, en la gestió de la velocitat, en la promoció de la memòria democràtica... i que suposen l’enterrament de les polítiques trasvassistes, la millora de la qualitat de l’aire i la rebaixa de victimització a les carreteres o l’honorabilitat d’aquelles persones que van deixar les seves vides per la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals del nostre país.

La tercera i darrera : que hi ha diferents marxes en aquest govern. I tant que sí! Només cal veure les declaracions dels darrers dies.... marxes diferents que han comportat polítiques amb les que no hi estem totalment d’acord però que són conseqüència també de la representació política que tenim cadascú dels qui donem forma a aquest Govern. Són petites victòries d’aquells que es diuen d’esquerres però que fan polítiques que beneficien “als de sempre”, de les que una part de la Llei d’Educació en són un exemple clar. I això ha de comportar sortir del Govern ? jo, com en Boada, crec que no. L’alternativa quina seria ? que es deixessin de fer moltes, la majoria, de les polítiques beneficioses pels més febles que es fan, com les que tenen relació amb la lluita contra la crisi, i que la dreta governés un altre cop. I aquesta experiència ja la coneixem.

Solució ? : doncs que la nostra coalició després de les properes eleccions tingui més força, perquè pugui incidir encara més en les polítiques d’un govern que representa a la majoria social i política del país.

Per acabar : fem l’exercici a la nostra ciutat de pensar que ens ha aportat aquest Govern. De ben segur que en pocs minuts podrem exemplificar-la de forma clara, en tot cas us dono unes pistes : Llei de Barris de Les Planes, Parc Natural de Collserola, estació FFGC de Vollpelleres, escola Ciutat d’Alba,.... de les que segur en seguirem parlant en el futur.

Recull la trobada cugat.cat

video del post de TVSC