El Procés Constituent de Sant Cugat asseu a la mateixa taula ICV, CUP i l'Assemblea de Drets Socials

En el segon acte de la Festa de Tardor d'enguany la sala del Terra Dolça es va omplir a vessar de públic esperonat per la pregunta plantejada per l'assemblea santcugatenca del Procés Constituent. Una autopregunta que es feia la pròpia plataforma cívico política, representada pel jurista i membre de l'observatori DESC Gerardo Pisarello, sobre el per què del propi procès encapçalat pels activistes Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, que volia rebre la resposta de forces polítiques amb representació institucional a la nostra ciutat com ICV i la CUP i d'un moviment cívic emergent com l'Assemblea de DretsSocials que des de fa set mesos camina de forma incansable coordinant les lluites quotidianes contra les retallades a l'Estat del Benestar a la nostra ciutat.

Taula Rodona "Procés Constituent per a què?"

La periodista del TOT Sant  Cugat Anna Mira presentà una taula rodona on cadascuna de les organitzacions presents va plantejar els seus posicionaments davant la situació político social actual i els instruments per sortir-nos-en. Gerardo Pisarello va ressaltar l'especificitat en el marc europeu del qüestionament del marc constitucional i la necessitat de “canviar-ho tot”, la constatació que dins el paisatge de crisi sistèmica, institucional, on tanta gent qüestiona els principals actors passats i presents, “s'obren finestres d'oportunitats que fan que moltes coses siguin possibles i sinó ho fem nosaltres potser ho faran altres amb conseqüències ben diferents”. Per part de l'ADS l'Oriol Sánchez* en una línia similar va plantejar entre d'altres qüestions que també “les alternatives es construeixen amb pressió social i conscienciació ciutadana de que la lluita és necessària”.

Pel que fa als partits presents en Jordi Casas, que representava a ICV, va recordar que en l'àmbit local dos anys enrere la seva agrupació havia plantejat un “espai comú de les esquerres” que va acabar en via morta perquè no va trobar bona acollida per part de la resta d'organitzacions polítiques. A nivell local i nacional però ICV creu que “el Procés Constituent hauria de fer de ciment per construir l'alternativa”. Finalment Guim Pros, en representació de les CUP de la ciutat va plantejar un sí rotund al Procés Constituent però amb dosis d'incredulitat, sobretot condicionats a la qüestió nacional i “sense necessitat de forçar cap màquina perquè ja coincidim en les lluites quotidianes, no és cap drama no anar junts electoralment parlant”.

Al final de l'acte hi va haver un seguit d'intervencions majoritàriament crítiques amb el sistema tradicional de partits i amb el paper que les forces d'esquerra han fet en els darrers anys. Entre el públic però es podia veure la presència de força gent molt destacada tant d'ICV com de la CUP. No es va concretar res de treball a nivell local des del Procés Constituent de cara a les eleccions municipals del 2015, encara que es va fer una crida a que “cercant la complicitat d'altres pobles caminem cap a la utopia concreta” però només – i ja és molt! - en una futura república catalana

*L'Oriol Sánchez no està enllaçat, per la dificultat en trobar un enllaç segur, suposo que això deu ser, depèn com t'ho miris, una sort per ell però.

La Festa de la Tardor comença plantejant-se el perquè de la crisi

Aquesta tarda la Fundació Sant Cugat ha ofert el primer acte de la Festa de la Tardor d'enguany. A la Casa de Cultura de la ciutat s'han aplegat una trentena de persones per veure la pel·lícula “Por què?! Una crisis endèmica”, dirigida per Marc Balaguer i realitzada pel mateix autor, en Jaume Vilalta i el veí santcugatenc Jesús Angel Prieto.

Jaume Vilalta, Marc Balaguer i Jesús A. Prieto

La pel·lícula és un recull de reflexions d'acadèmics, polítics, periodistes, de corrents ideològiques "moderades", segons els propis autors, fora d'alguna excepció rellevant com en Vicenç Navarro o Josep Ramoneda. Aquesta opció l'escullen els autors per tal de fer un relat homogeni de les causes de la crisi en les seves vessants econòmiques, socials i polítiques doncs aspira més a fer una narració del que ens ha portat a la situació actual que a fer propostes de futur malgrat en dibuixa alguna. El que queda clar això sí és que aquesta crisi representa el final d'un model. Almenys així ho sembla per la sintonía amb la que s'acomiada la pel·lícula: un “Rèquiem” ben trobat que toca a morts!.

Al final de l'acte ha hagut un debat entre els autors i les persones assistents on s'ha posat en valor el fet que es reflexioni al voltant de les causes de la crisi, els seus culpables, que la Fundació Sant Cugat, entitat que des de fa més de 15 anys promou i incentiva la vida ciutadana, especialment mitjançant l’organització de debats i participant activament en la configuració de l’opinió pública, hagi optat per presentar aquesta pel·lícula a la nostra ciutat i s'ha lamentat que, en general, la valoració qualitativa sigui molt bona però no sigui així la receptivitat quantitativa.

La pel·licula és possible veure-la a la plana web de Luki Media i la seva durada és de 80 minuts.

Ve un tren, l'agafo?

Dilluns passat parlava d'emprendre i del que em semblava que significava per mi aquest terme. Efectivament, en la “5ena. Jornada d'Emprenedoria” organitzada per la Cambra de Comerç de Terrassa i Comarca, ESADE i l'Ajuntament de Sant Cugat es van confirmar les meves afirmacions. L'emprenedoria no és només engegar un negoci sinó a més que aquest respongui a una necessitat que avui no està coberta, una innovació. I les persones convidades a explicar les seves experiències vitals eren exemples de projectes d'emprenedoria d'èxit en diversos camps, des de la del botiguer que ha fet marca“pernilera” fins la molt interessant iniciativa col·laborativa d'emprenedoria amb objectius socials i ambientals.

Deia en l'anterior article, que va rebre un bon grapat de visites per cert, que “a la nostra ciutat hi ha molt buits per omplir”, com en moltes altres afegeixo. Concreto més en aquest article per tal de rebre els vostres comentaris, suggeriments, idees i, sobretot, recolzament.... o no.

A Sant Cugat avui hi ha una TV, una ràdio (que s'ha convertit amb una important inversió en una productora multimèdia), un Diari setmanal en paper, una revista setmanal gratuïta i dos portals informatius digitals. En tots els casos estic parlant de formats informatius genèrics. En una ciutat de 85 mil habitants penso que és suficient però que hi ha marge per més mitjans. I més quan un dels dos portals digitals és el públic i l'altre és el complement de la publicació en paper del Diari de Sant Cugat i el TOT Sant Cugat, totes elles publicacions amb una trajectòria històrica i un seguiment important.

foto el·laboració pròpia

Us preguntareu doncs què és el que faig jo per aquí el mig... doncs bé, fa uns mesos via Linkedin es va posar en contacte amb mi l'editor d'una incipient xarxa de portals informatius locals digitals per explicar-me el seu projecte. El seu primer objectiu era Sant Cugat i em proposava si jo volia fer-me càrrec del projecte a la nostra ciutat. Uau! Explicar el que passa a la meva ciutat des de l'altra banda! Quina il·lusió! La veritat és que em fa joia el repte. Informar per empoderar seria l'objectiu del meu projecte personal. Perquè la fórmula del projecte empresarial és via franquícia donada la capacitat econòmica que tenen i la voluntat que cadascun dels nodes d'aquesta xarxa sigui en sí mateix un projecte empresarial viu. Que qui el lideri s'ho faci seu, que el defensi i el visqui en el dia a dia.

Eus aquí on estic ara. El pla d'empresa està fet, cal fer-ho a més per la inversió inicial. L'espai mediàtic definit: una informació alternativa, més humana, més profunda, que no es quedi amb la primera mirada de la notícia sinó que vagi un pas més enllà, que doni veu “als que avui no en tenen”, un espai de comunicació de baix a dalt, on l'opinió no sigui monopoli de la gent de sempre, que expliqui històries de gent corrent que cada dia construeixen històries heroiques a la nostra ciutat, que faci també servei públic i promogui ciutadania activa. Un mitjà viu en les xarxes socials que comunica però que interactua. No només que doni sinó que rebi. En tots els camps, en la cultura, en l'esport, en la política, en l'educació, etc.

Com us podeu imaginar això ha de donar per menjar. Poca cosa més però. Què us sembla?, dóna la nostra ciutat per un mitjà nou d'aquestes característiques? Creieu que fa falta? En un moment com el que estem penseu que serà molt difícil trobar gent que recolzi el projecte? Els que teniu petits comerços, empreses, professionals liberals,... donareu un cop de mà a aquest nou mitjà?. No us talleu i feu-me arribar els vostres comentaris. Fer un estudi de mercat com cal costa molts diners però avui sabem que cada dia visiten cugat.cat més de 1.000 persones, com en el cas del TOT Sant Cugat digital. Mireu si hi ha marge perquè la informació local engresqui a més santcugatenc/ques! I més tenint en compte que la nostra ciutat és de les ciutats on l'us d'internet i les noves tecnologies te un percentatge més alt d'entre les ciutats del nostre país.

Emprendre o no? Aquesta és la qüestió!

Fa just quatre mesos que vaig deixar de “cotitzar”. La meva vida professional és llarga, només cal veure l'informe de vida laboral que t'envien periòdicament des del “Ministerio de Empleo y Seguridad Social” i em dono compte dels anys que tinc i del que ja he dedicat a “fer feina”. El meu currículum el podeu repassar en el meu perfil deLinkedin, l'he anat perfeccionant a mesura que m'he anat endinsant en el fascinant món de la recerca d'una nova feina. En articles anteriors, ja fa dies d'això perquè he estat molt atabalat en el tema, us feia una relació de diferents recursos per fer justament recerca de feina. Avui us en en faig alguna més:

• http://www.nubelo.com/panel
  

• http://www.yaencontre.com/empleo/

• http://www.trabajando.es/ 

• l'aplicació jobeeper a http://jobeeper.com/

Del Blog TESACU**

Avui però em centro en “això d'empendre”. L'IEC ho qualifica com “començar una cosa, especialment que suposa un esforç considerable, que inclou dificultats, riscos, etc.”. Del llatí “prendere”, o sigui prendre, riscos s'entén. I evolucionant més endavant en la història com a “aventurers”, ens trobem que la paraula s'usa el s. XVIII en l'Encyclopédie, “entrepeneur”, però en aquest cas com una persona mitjancera entre capital i treball. Fins que en el s. XX hi ha qui ha introduït perspectives diferents en el terme que encara perduren perquè al terme se l'utilitza per qualificar realitats ben diferents: des d'empresaris que arrisquen econòmicament però que no aporten cap innovació ni benefici socials a qui veient una necessitat en fa una virtut, innova, inventa, se la juga i crea*. Una cosa és l'emprenedoria i una altra és la mentalitat empresarial, comercial, “ser negociant”,... que també està molt be! Però que no te res a veure...

Bé, doncs tornant al primer paràgraf, i després de treballar per tercers a l'empresa privada, de dedicar hores d'oci personal i familiar al meu esport preferit que és el bàsquet, d'haver-me dedicat amb cos i ànima a “la cosa pública” en els darrers anys tant voluntàriament com de forma professional, m'atreu molt posar-me pel meu compte i engegar un projecte professional del que en sigui el responsable i l'ànima. A la nostra ciutat hi ha molts buits per omplir. Però n'hi ha un que crec que s'ha de tapar abans que l'aigua ens arribi al coll i hi estic treballant. No estic sol, és un projecte en xarxa que es fa en altres ciutats properes i m'engresca molt. En els propers dies posaré el termòmetre i espero “temperatura confort”.

* "Herois globals", The Economist,març 2009
** La foto me l'ha cedida molt amablement la Teresa, autora d'un blog que vaig descobrir ahir mateix sobre Educació 2.0, Formació TIC, Social Media i Coaching TIC: TESACU, l'únic problema és que tindreu que posar-vos amb el diccionari al costat perquè escriu en valencià...

sobre els portals de recerca de feina ( 3er i darrer apunt )

En aquest darrer post començo per dos planes web diferents. Més que planes web són dues plataformes o portals – confesso que no domino aquest llenguatge encara, no em matxaqueu massa! -. He volgut deixar pel final els casos més especials, aquests dos, els més “in” i els públics.

Felipe Navío i Juan Urdiales de jobandtalent

Jobandtalent és una web diferent a la resta, no es tracta d'un portal clàssic, ni d'una xarxa social, sinó d'una plataforma innovadora, una aplicació creada al 2009 per uns creadors que amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra i la utilització d'un algoritme “que es comporta com un consultor de selecció de personal virtual, identifica i reconeix tendències lingüístiques dins de l'estructura i paraules tant de l'oferta de treball com dels CVs. Aquestes tendències, es converteixen en dades que comparen i posen en comú als candidats que encaixen en els processos de selecció. Aquest algoritme, que es troba en continuo desenvolupament, permet a jobandtalent analitzar centenar de milers d'ofertes de treball de diferents portals de feina i recomanar ofertes de treball als candidats que encaixen”. Per això quan entres en aquesta plataforma, que trobes en català – un punt per ells! -, i pitges una oferta de feina et pot enviar a altres portals de feina dels que he fet referència en comentaris anteriors.

Una altra plataforma de referència, també gratuïta, és Workmunity, creada per Joel Santirso i Eneko Knörr el 2011, és totalment gratuïta, molt moderna, lligada a totes les xarxes i a feines de tot tipus. Les ofertes a diferència de l'anterior portal són directes des de l'empresa, quan cliques doncs una oferta no comences a passar per un munt de webs diferents sinó que vas “de cara a barraca”. Pots marcar empreses favorites i t'envia avisos quan tenen ofertes de feina. No t'avisa però quan hi ha ofertes adequades al teu perfil laboral, ningú és perfecte!. Només és a nivell estatal. Li dona molta importància a la qüestió salarial – un fet inusual a altres portals i que aquest recull és una comparativa entre el que ofereixen les ofertes i el que es paga de mitja en el sector -. Es disputa el lideratge amb la resta de portals de recerca de feina. Serveix de la mateixa forma a persones que busquen feina com a empreses que busquen treballadors/es, com per recerca d'empreses per fer-ne seguiment i posar-te en contacte com, també, per recerca de formació – d'altra banda és habitual en tots els portals de recerca de feina -. Aquest portal és molt recomanable, encara que en aquests moments a la província de Barcelona hi ha poques ofertes de feina.

Altres portals de recerca de feina però per perfils tipus “manager” serien Experteer, Careerbuilder, Hays o els relacionats amb empreses de treball temporal o “head hunters”. En alguns casos, com és el primer, la majoria dels passos els has de fer pagant, en d'altres el registre és gratuït i l'operativa és força correcta. Però repeteixo: estan adreçades a un tipus de perfil molt determinat: directiu o tècnic amb formació mitjana - alta en general, que no vol dir en aquests moments salari alt!.

Passo en aquesta segona part d'aquest darrer post sobre recursos en la recerca de feina a donar-vos cinc enllaços de l'administració pública:

Per proximitat començo per la web de l'ajuntament de Sant Cugat, la més fluixa de totes en l'àmbit de l'acompanyament en els temes de l'ocupació, la borsa de treball és molt minsa i te molt pocs recursos per la gent que s'hi connecta, només cal que hi entreu i compareu amb la resta.

Les de Rubí i Terrassa són molt més complertes, no cal dir que la borsa de treball te més oportunitats – la qual cosa deu voler dir que hi ha més recursos en personal darrera – i en la pròpia plana web hi ha recursos per la gent que hi entra per fer currículums, cartes de presentació i qüestions relacionades amb la recerca de feina. Destacar que la de Terrassa és fruit del treball del Pacte per l'Ocupació, instrument creat per l'ajuntament egarenc des de fa molts anys de concertació amb els agents econòmics i socials per tal d'afrontar les realitats econòmiques des de l'empresa, l'educació, el món laboral,... i que ha donat força bon resultat. Un exemple del que molt haurien de prendre'n nota.

La plana del SOC, el Servei Català d'Ocupació, de la Generalitat de Catalunya, és força completa, te una borsa de treball amb moltes ofertes (avui en te més de 2 mil de tot tipus), dona recursos a la gent “perduda” per fer documents bàsics per cercar un lloc de treball però no és millor que una plana de qualsevol de les que he estat parlant fins ara – o sigui que pots posar-hi el currículum, apuntar-t a ofertes i fer el seguiment,... S'esperaria més de la plataforma de recerca de feina d'un país que vol ser un estat, la veritat.

I per acabar, la millor de totes: la de Barcelona. Aquesta sí que és una bona web de suport. A banda de donar assessorament als que fan recerca de feina i a les empreses, com la resta de les que he anat parlant, te un munt de possibilitats més. Destaco una plana en la que us convido aentrar on podeu auto-avaluar-vos de forma gratuïta en quatre aspectes importants: els vostres interessos professionals, les vostres competències claus, les vostres competències socials que us ajudaran per exemple per anar a una entrevista de feina i una enquesta dels vostre us del temps. Aquesta web de Barcelona Activa fa molt temps que funciona i te molts recursos per les escoles, pels mestres, pels emprenedors, idees,... un notable per la gent que la va parir. No cal dir que les quatre avaluacions les vaig fer i m'han anat be per saber cap a on haig de dirigir el meu futur professional...

sobre els portals de recerca de feina (i 2)

Abans de començar a parlar de noves planes comento una cosa que em vaig deixar a l'hora d'explicar Linkedin i és que aquesta plana és ben be una xarxa social. Molta gent la utilitza com Facebook però de forma professional. No és només doncs una plana per trobar feina sinó un concepte molt més ampli, com també ho era la de hacesfalta.org però des d'una altra perspectiva.

Passem però a parlar de dues planes més diguem-ne clàssiques – almenys pel que estic veient en la meva nova experiència de “cercador de feina activa”. Infoempleo, del grup Vocento, és una plana en la que cal està registrat, com en la resta. Hi pots allotjar el teu currículum, les teves preferències laborals, competències, ... Una qüestió important, sobretot per aquelles persones que tenen menys formació en la recerca de feina, és que donen consell gratuïts - “eines” - per fer un currículum i una carta de presentació. Et proposa formació que et pot interessar relacionada amb el teu perfil – d'aquí treu una part del seu finançament i de la multitud d'anunciants que hi ha a la plana web -. Te pinta de tenir bons contactes a l'estranger, ho dic per la gent que no li faci res sortir fora a treballar.

Et manté informat de com van les ofertes a les que t'has apuntat i t'envia modificacions, novetats, anuncis d'ofertes,... al teu mail. I el més important de tot: les ofertes les pots cercar per territori, per àrea i són a tots nivells i és una web on no has de pagar cap servei!!!!, això sí: algunes vagades, sobretot en ofertes de feines en càrrecs directius et dirigeix a webs on els serveis sí són de pagament. Els processos de selecció naturalment els fan les empreses que fan servir aquesta plana web per fer la cerca de candidatures per ocupar els llocs de treball ofertats.

L'altra plana és “doble” doncs es tracta de dues webs de la mateixa empresa: anuntis, amb seu a la nostra ciutat: Sant Cugat del Vallès. Estic parlant de Infojobs i Laboris. Diria que les dues són molt similars. Potser la primera està més pensada per un públic més jove, més relacionat amb les xarxes socials. En ambdues webs pots allotjar el teu currículum, pots fer seguiment de les ofertes a les que t'has apuntat, hi ha una ampla gamma de feines, propostes de formació, enllaços a altres portals de recerca de feina. Pots, pagant això sí, fer un test del teu nivell d'idioma, de personalitat professional i psicotècnic. Són webs eficients per trobar feina, gratuïtes, fàcils d'usar,... En el cas d'Infojobs incorpora alguna tret similar a Linkedin com ara les visites que fan empreses al teu perfil. Personalment m'agrada més la primera que la segona. Tens moltes possibilitats de filtratge per facilitar la recerca de feina i, a més, et permet guardar en memòria aquest filtre per no perdre temps i t'envia les novetats al teu correu electrònic, almenys en el cas d'Infojobs. I, això sí, ni aquests dos portals ni l'anterior et donen la possibilitat de ser llegits en català...potser per aquí hi ha un camí a recórrer?

Sobre les webs de cerca de feina (i 1)

Fa un mes i mig que estic sense feina fixe. Busco un altre projecte vital i això m'ha portat a connectar-me de forma més activa a les xarxes de cerca de feina. Com que m'agrada compartir el que faig he pensat que pot interessar a algú conèixer els recursos que existeixen en aquest àmbit i és per això que us explico en aquest post dues de les moltes que hi ha. En propers posts aniré explicant-ne més. De moment començo per la més coneguda a nivell d'usuaris de xarxes socials, Linkedin i per una altra que m'ha agradat força, encara que no se si serà molt eficaç per l'objectiu final: trobar una feina per guanyar-me la vida, però segur que sí per ajudar els altres. Aquí va una petita síntesi de les dues. Espero que us serveixi d'ajuda.

Linkedin és gratuïta, a no ser que vulguis conèixer totes les dades dels que visiten el teu perfil, us pot costar entre 15 i 22 €/mes. No està en català – aquí tenen una assignatura pendent -, hi ha grups de debat per temes, pots seguir perfils de persones “normals” o “influents” de tot el món de les que pots aprendre molt...o no!, d'empreses, ...et pots muntar una plana de notícies diàries amb publicacions de les persones més influents en els àmbits econòmics, empresarials, polítics,...normalment d'arreu menys d'aquí. Linkedin es guanya la vida de la publicitat que col·loca a la web, de les subscripcions que fa la gent que s'hi connecta i que vol està més ben col·locada – em pregunto si deu ser veritat -, dels grups amb nom d'empresa – suposo -, i de les empreses que recluten treballadors per aquesta via, vaja dic jo! . Una de les coses bones és que permet interactuar. Per un costat perquè està connectat amb les xarxes socials i en qualsevol moment pots fer un comentari i compartir-lo a Facebook o Twitter, pots debatre temes d'interès professional o d'actualitat en els grups de debat sectorial i, a més, pots demanar que persones que han compartit amb tu experiència professional et recomanin perquè empreses i professionals de recursos humans puguin veure reforçat el teu perfil. Una qüestió important és que hi ha aplicació pel mòbil i és molt correcta. I et pots subscriure perquè et mantingui informat de qualsevol canvi en el teu perfil via correu electrònic.

Hacesfalta.org web totalment gratuïta que combina l'activisme social, ambiental i solidari amb la recerca de feina. Pots escriure el teu currículum d'experiències professionals i vitals que constarà i estarà a l'abast d'organitzacions, empreses i entitats del món de la cooperació i el desenvolupament que requereixin persones per projectes determinats i fer recerca de feina per sectors i territoris, tant nacionals com a l'estranger. És una plana molt interessant i a més te el valor afegit que mentre no trobes feina pots anar ajudant a projectes com a voluntari i qui sap si després ja t'hi pots quedar per sempre!. No està tant automatitzada com altres però pots interactuar amb gent, publicar iniciatives, pots enllaçar amb xarxes socials, pots trobar formació i fins i tot ajudar a finançar projectes amb microdonatius. A més t'informa amb el “canal solidari” de notícies sobre projectes solidaris i temes d'interès del món de la solidaritat i la cooperació. També t'hi pots subscriure perquè et mantingui informat de novetats en la plana web, no manté però un històric actualitzat de les novetats del teu perfil, quan t'apuntes a una oferta de feina la cosa queda entre l'entitat i tu, ells no fan cap tipus de gestió. Per cert, tampoc està en català.

  A la web del SOM del'ajuntament de Sant Cugat no cal que cerqueu, està de vacances tot el mes d'agost...

Hi ha llum al final del túnel?

La setmana passada ens volien enlluernar amb dades des del Ministerio de Trabajo en les que ens deien que segons les dades d'ocupació registrades aquestes eren les millors dels darrers anys. Immediatament tothom va sortir a fer les seves valoracions. Només el partit que governa a l'estat va fer una valoració positiva, una valoració però que no te res a veure ni amb un canvi de paradigma ni tan sols amb les mesures preses en els mesos que porta de govern.

Totes les dades d'atur, creació d'ocupació i,fins i tot, de registre a les oficines d'ocupació tenen a veure amb elements conjunturals. Per un costat, aquella reforma laboral que havia de comportar tants contractes indefinits  només fa que portar contractes a precari – en la darrera onada més del 90% són temporals i d'aquests el 36% a temps parcial - . L'ocupació que es crea en aquests moments està lligada al turisme i el comerç, sectors que com tothom sap ofereixen condicions de treball de baixa qualitat tant des del punt de vista econòmic com professional. El que crida l'atenció però de les declaracions dels alts càrrecs del PP i, fins i tot, amb reserves, dels del Govern català, és que es valori positivament, el descens de l'atur a casa nostra.

A Catalunya ha baixat proporcionalment més que a la resta de l'Estat però no tothom qui va sortir de l'atur va esdevenir persona ocupada. Només una de cada quatre persones que es dona de baixa de l'atur es dona d'alta a la seguretat social. Això és un drama social. Vol dir que la nostra comunitat no te capacitat per donar resposta a les persones que es queden sense feina. Que estar registrat a les oficines públiques d'ocupació no serveix per res un cop has exhaurit la prestació contributiva.

"ella, la ministra de trabajo"

I lamentablement sembla ser que és així pel que ens demostra la crueltat de les dades, això i l'emigració de qui cerca oportunitats a altres països on sí han fet un plantejament de futur per la seva economia i han pensat, a diferència d'aquí: i després de la crisi, què? O molta gent que cridats per la bombolla especulativa dels darrers anys van venir enlluernats cercant el “daurat” espanyol i ara han de tornar als seus països, qui sap, si a viure en millors condicions de les que van marxar, almenys en millors condicions polítiques de les que hi havia quan van haver de marxar ofegats per dictadures que ofegaven els seus drets.

El que és evident tant per qui governa a Madrid com per qui ho fa des de la Plaça de Sant Jaume és que la qualitat de l'ocupació és el de menys, el que és important és treballar. Com amb molts altres àmbits s'aprofita la crisi per alguns en surtin guanyant i altres perdent. Per això van donar suport a la Reforma Laboral. I del canvi de paradigma econòmic? Que? Com? D'això no cal que en parlem! El mercat ja ho resoldrà! Tot tornarà al seu cabal, els bancs tornaran a deixar diners, els grans empresaris a invertir en totxo i, fins i tot, potser alguns a fer negoci amb grans infraestructures que no serveixen per gaire res...

aquest article va ser publicat a cugat.cat fa 12 dies

Els arbres de la Floresta han parlat i la gent també!

En els darrers dos mesos ha hagut una mobilització important al barri de La Floresta de Sant Cugat. Feia temps que no passava. I ha estat per diferents motius, tots al voltant d’un mateix projecte que parteix d’un desgavell polític nascut en mans del regidor Jan Carbó el 99 i acabat 10 anys més tard quan la que avui és alcaldessa, la Mercè Conesa, en aquells moments era la responsable dels temes urbanístics a la nostra ciutat. Sempre amb l’ombra allargada del Lluís Hosta arreu, perquè tots els planejaments urbanístics, permutes, convenis, etc han sortit de la seva màquina d’urbanisme creatiu...

Efectivament, estic parlant de la promoció d’habitatge públic de venda de PROMUSA que estava previst fer al Carrer Verge de Montserrat. En concret parlo de l’ocupació de dues parcel·les en les que s’havia de construir 21 i 54 habitatges respectivament. Una d’elles a tocar de la Carretera de Vallvidrera, l’altra a tocar de l’estació de La Floresta. Us convido a donar un volt per la zona i veure el que això significava. Algunes persones han parlat de què “en altres indrets de Sant Cugat també hi havia arbres abans i ara hi ha pisos i, per tant, a La Floresta també li toca la seva quota de solidaritat. A banda que en aquest indret hi ha de tot: pins i alzines”, (Raul Grangé, ple de maig a resposta de la Plataforma Parlen els Arbres). En aquesta zona majoritàriament hi ha alzines, però el pitjor de tot és que el promotor de la construcció d’aquests habitatges – públics – és qui ha de córrer amb la urbanització del carrer i si féssiu el que us dic us donaríeu compte que no te cap sentit, encara menys, que el nostre ajuntament fes aquesta despesa o que la carregués a les esquenes dels que anessin a viure en uns habitatges de promoció pública, perquè és un tros de carrer molt important que no sembla prioritari ni pels temps que corren ni en el context d’un barri que precisament no va sobrat de bones condicions en els seus carrers.

Alzinar del C/ Estel on es preveia construir

La gent de La Floresta i qui ens hem mobilitzat per coherència amb els nostres posicionaments històrics hem aconseguit que el govern municipal “congeli” aquesta promoció d'habitatge. Però la lluita ha de continuar. Ha de continuar perquè com deia un dels veïns en el consell de barri de dimarts les coses han canviat. L'urbanisme agressiu que ens ha portat a la situació actual cal redreçar-lo i tenim instruments per fer-ho. Faríem malament quedant-nos amb els braços creuats. El planejament en vigor avui al barri fa possible moltes barrabassades com aquesta i ni aquest barri ni la nostra ciutat s'ho mereixen.

Penso, com el propi document preveia en la seva aprovació, que passats quatre anys d'aquella cal una rectificació i un propòsit d'adequació, i d'esmena!, als nous temps. Una nova època on el que cal no és més creixement sinó aprofitar el que tenim, si hi ha habitatges buits aprofitar-los, i allà on es pot, com ara la zona de l'estació, densificar i crear espais relacionals, els carrers que hi ha fer-los segurs i transitables i pactar amb qui hi viu com volen que siguin – la gent de la Floresta no vol majoritàriament ciment en els seus carrers -, no facilitar que hi hagi més trànsit del vehicle privat sinó que caminar, anar en transport públic o en bicicleta sigui més segur i eficient i que La Floresta no perdi la seva fesomia, els seus connectors ecològics, però no per qüestions romàntiques i naïfs sinó merament per egoisme d'espècie! Per ètica! Per deixar-lis a les futures generacions un llegat millor.

El passat 23 de maig vaig escriure un article d'opinió a cugat.cat sobre el procés d'aprovació del planejament urbanístic que feia possible tot aquest desgavell, el podeu llegir en aquest enllaç

Una de les grans fites de la mobilització ha estat la recollida de signatures, gairebé 5.000, encara podeu signar! aquí teniu l'enllaç 

Ens roben els rius, ens apugen l'aigua

El passat 11 d'abril escrivia sobre la situació de la gestió de l'aigua a l'àmbit metropolità, aquí teniu l'enllaç. Avui pertoca fer un enfoc més santcugatenc de la situació i ho lligo amb la presentació d'un informe, que espero porti cua, de la Plataforma “Aigua és Vida” que han lliurat avui al Síndic de Greuges perquè defensi els drets col·lectius de la ciutadania davant els drets d'unes empreses que sembla que tenen més poder del que se'ls suposaria en alguns partits, en aquest cas sobre CiU i el PSC.

Durant molts anys la nostra ciutat ha viscut d'esquenes a la realitat metropolitana. Semblava que li feia angúnia barrejar-se amb el que en deien “la grisor de l'altra banda de Collserola” però ves per on que quan estrenyen les sabates entrem a totes a l'Àrea Metropolitana i la Llei del 2010 ho corrobora. Així ha estat com ens ha ajudat a sortir-nos-en en casos com els residus i ara en l'estudi de la solució de les zones verdes o recentment en el tema de l'aigua.

foto cugat.cat

En el cas de l'aigua, la competència és municipal, i a Sant Cugat la tenim adjudicada des del 1974 a SOREA, que en aquella època, predemocràtica o directament franquista, es deia SAUR. Aquesta concessió és de 45 anys i finalitza l'any 2019. Però ves per on que a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, a la que tenim cedida la competència del subministrament de l'aigua potable fins les aixetes de les cases i que te la competència en l'aprovació de les tarifes, la coalició sòciovergent ha resolt que a partir d'aquest any es constituís una empresa mixta pública – privada en la que la part privada representa un 85% i que a més ha obtingut aquest percentatge sense cap tipus de concurs. Aquest monopoli metropolità protagonitzat per AGBAR ens afecta perquè quan acabi la concessió a SOREA, del mateix grup d'empreses, segons el conveni de constitució d'aquesta empresa mixta, la gestió de l'aigua a Sant Cugat passarà directament a gestionar-se des d'aquella empresa sense fer-se cap concurs, sense cap tipus de concurrència.

En el darrer any a la nostra ciutat el rebut de l'aigua s'ha pujat un 30% lineal, sense caràcter progressiu, sense tenir en compte el caràcter social o ambiental de la tarifa. A més a Sant Cugat la tarifa industrial de subministrament és de les més cares i no permet un consum responsable d'aquest recurs escàs (amb un sol tram) i, en canvi, la tarifa d'us públic municipal és de les més barates, donant d'aquesta forma poc exemple davant la ciutadania. Sense cap mena de dubte tenim molt camí per recórrer i és per aquest motiu que en el darrer consell metropolità i a proposta delGrup d'ICV-EUiA, es va aprovar la constitució d'un grup de treballper aprovar uns criteris socials i ambientals per les noves tarifesdel 2014. No se si ens posarem d'acord però la nostra proposta es basarà en que l'aigua és un dret bàsic i, per tant, hi ha un mínim vital al que tothom ha de tenir accés i, al mateix temps, és un recurs finit pel que el seu consum sumptuós ha d'estar penalitzat, de manera que quan més trams de consum millor, en tots els tipus de tarifa. Tenim exemples, Terrassa n'és un de recent.

Quan un dret bàsic, com en aquest cas l'aigua, és objectiu de lluita entre grans empreses alguna cosa estranya i greu està passant. Si hem dit que l'aigua és un recurs finit no pot ser que amb el consum de l'aigua es pugui fer negoci, perquè o es fa consumint més aigua o es fa pujant molt més les tarifes. En el cas del nostre municipi i atenent als pactes signats amb la constitució de la nova societat d'economia mixta que comporten un préstec a pagar per part de l'administració metropolitana a un interès del 7,25%, un 3,5% de la facturació en concepte de “know-how”, etc estem parlant d'un cost per la ciutadania afegit que es situarà per sobre dels 100€ més a l'any per família en el rebut de l'aigua (us recomano la lectura de l'informe annex de la Plataforma Aigua és Vida amb tots els arguments econòmics).

Tot plegat ens porta a pensar que si altres municipis, grans i petits, com París, Berlín o Arenys de Munt, han municipalitzat la gestió o d'altres la conserven des de sempre en aquest format, com El Prat, Mataró, Reus,...és hora d'explicar a la ciutadania que amb aquest dret no s'hi juga i potser és hora també d'unir forces i ensenyar a qui governa aquí i allà que a la nostra ciutat l'aigua la volem administrar des de la gestió pública. Que si és per això no ens interessa mancomunar serveis o pertànyer a l'Àrea Metropolitana, que d'altra banda és un instrument estratègic que no és compromet políticament amb aquesta funció que sí que és imprescindible.

Aquest article - ara actualitzat - va ser publicat el passat dijous 13/6 a cugat.cat

Sant Cugat: El miratge de l'habitatge

Qui no ha escoltat en boca dels nostres governants que a la nostra ciutat hem estat capdavanters en la construcció d'habitatge públic? Qui no ha escoltat la petulància dels i les convergents quan fanfarronejaven de que no només feien habitatge sinó que el feien a tots els barris?, com dient així que a aquesta ciutat sí que reparteixen habitatge públic arreu, no creant guetos com fan a altres llocs... 

Per respondre a aquestes dades només cal objectivar-les, relativitzar-les. Ho fèiem en el programa electoral del 2011 i ho actualitzo ara després de que l'any passat s'aprovés el Pla Local d'Habitatge que un any després és paper mullat - “el nou Pla Local d'Habitatge aposta pels pisos de lloguer....” -. 

La primera promoció pública que es va construir a la ciutat va ser l'any 1991, 12 pisos al C/ La Mina, de venda. Des de llavors ençà s'han construït 1.241 pisos de promoció pública de venda, 186 de lloguer en règim general, 235 de lloguer per gent jove i 38 per gent gran. Als de lloguer es poden sumar 86 promoguts per la promotora del Banc de Santander i que gestiona PROMUSA encara que les condicions econòmiques de lloguer són superiors a les habituals perquè les característiques dels habitatges també “sembla” que són de “gamma més alta”.

Us preguntareu si això és molt o és poc. Doncs cal posar-ho en relació al creixement de la ciutat. Del 1991 al 2001 es van construir a la ciutat 2.599 edificis nous i 8.682 nous habitatges. D'aquests, 711 van ser de promoció pública – tots de venda – el que representa un 8,2%. A partir del 2001 i fins el 2011 es van construir 1.496 edificis nous que representaven 4.926 nous habitatges, dels que 989 han estat de promoció pública – un 53,5% de venda un 46,5% de lloguer – representant un 20% del total de pisos construïts quan la llei d'urbanisme aprovada pel Govern d'Entesa preveia arribar fins el 30% com a mínim en els nous desenvolupaments urbanístics per aprofitament mig per habitatge públic. En total l'ajuntament ha lliurat 1.700 claus a dia d'avui segons les dades de la web de PROMUSA amb fons públics – no només municipals -.

Amb aquestes dades es trenca doncs la imatge que s'ha volgut vendre de que Sant Cugat ha fet tant habitatge públic. Si ens fixem només en les xifres “macro” és evident que n'ha fet però cal posar-les en relació a alguna cosa i en aquest cas cal posar-les en relació al creixement experimentat per la ciutat que és el més gran de l'Àrea Metropolitana en els darrers 20 anys i amb els millors instruments, sobretot des del 2003 fins el 2009, per poder donar resposta a les necessitats de la ciutadania.

recreació projecte pisos PROMUSA La Floresta

Quina és la situació avui? Les administracions superiors s'omplen la boca de donar suport al dret a l'habitatge però s'han carregat totes les ajudes tant a les administracions locals com als particulars per promoure i accedir a habitatges de promoció pública. Hi ha un bloqueig brutal per les empreses públiques d'habitatge municipal. No hi ha finançament ni de l'Estat, ni de la Generalitat ni tampoc de les entitats financeres. Què cal fer davant d'això? Alguns diuen que plegar veles. Jo penso que no. La feina de les empreses públiques d'habitatge ha estat molt important. A la nostra ciutat però el que cal és que reconsideri la seva activitat. Ha de redirigir-se a la mediació, l'assessorament i l'acompanyament jurídic. No pas a construir nous habitatges i menys de promoció de venda.

La mediació perquè a la nostra ciutat hi ha 2.000 pisos buits, dels que més de 700 són nous. Cal que PROMUSA sigui proactiva i faci entendre als i les propietaris/es d'aquests habitatges que val la pena posar al mercat de lloguer aquests immobles, amb l'administració com a avalador, abans que tenir-los buits. Perquè si be la propietat privada és un dret, aquest dret ha de complir la seva funció social i avui a la nostra ciutat hi ha molta gent que necessita un habitatge per tirar endavant el seu projecte de vida. L'assessorament a la gent que tenint un habitatge en males condicions pot o be demanar ajudes per rehabilitar-lo tant des del punt de vista constructiu, com energètic, com pel que fa a l'accessibilitat o, perquè no, posar-ho en el programa de “masoveria urbana”. En total, segons el cens publicat per l'INE aquest mateix mes, hi ha uns 2.000 habitatges amb algun dèficit, més de 700 que fa més de 60 anys que estan construïts. I l'acompanyament jurídic a aquelles persones que tenen problemes en aquests moments amb el pagament de la hipoteca o del lloguer, que viuen el drama del desnonament o que estan a punt de viure'l, que també passa a casa nostra com demostren les accions que es fan a la ciutat i que han d'anar a la PAH Sant Cugat, cosa que està be, però que encara estaria millor si rebés un acompanyament formal per part dels serveis socials i jurídics de l'ajuntament i no s'haguessin de fer les coses de forma voluntària com fan i molt be els companys i companyes d'aquesta plataforma que tanta feina està fent i tan ben feta.

Val la pena el que es cou a casa nostra...

Just abans de començar la setmana de pasqua un grup important de persones properes a diferents lluites ciutadanes ens varem trobar a la Casa de Cultura. La gent d'Endavant – OSAN van convocar el que van anomenar “Assemblea dels Drets Socials” el dissabte 23 de març a les cinc de la tarda. Haig de confessar que d'entrada no ho veia clar, els apriorismes em podien, és el que comporta que una convocatòria provingui d'una organització política diferent a la que jo mateix pertanyo. Però vaig llegir-me amb carinyo la crida que feien i, més enllà de la crítica als partits i sindicats que des de fa més temps gaudim d'un suport democràtic allà on ens presentem legítimament, em vaig sentir interpel·lat per la resta de qüestions que es plantejaven.

 

Primera reunió ADS - foto cugat.cat

Què proposaven amb la seva crida? Tan simple i tan difícil alhora com una trobada d'aquella gent que a la nostra ciutat no estigués d'acord amb el que està passant. Que no acceptés que allò de que “no hi ha alternativa” sigui la única resposta a la crisi econòmica, social i institucional que estem vivint. Una crida a la gent que no vol quedar-se de braços creuats mentre cada dia ens retallen els nostres drets, els mateixos drets que tants i tants anys ens han costat aconseguir, mentre ens repeteixen com un mantra que “hem estirat més el braç que la màniga”. Una crida, en definitiva, a trobar-nos, a veure'ns les cares, tota aquella gent que a Sant Cugat cada dia treballa des de diferents trinxeres per defensar els serveis públics, com a garantia d'igualtat, per acompanyar a qui volen fer fora de casa seva perquè no pot pagar unes lletres o uns rebuts de lloguer, per ajudar a aquelles persones que busquen la solidaritat col·lectiva per cobrir les seves primeres necessitats, per qui lluita per millorar les seves condicions laborals o, pitjor encara, per no perdre la seva feina perquè un patró sense escrúpols aprofita la darrera reforma laboral per deslocalitzar l'empresa i guanyar més diners en un altre lloc del món.

Però la intenció no només és la suma de petites grans resistències, que ja seria una gran estratègia de teixir xarxa contra un enemic que te importants armes de destrucció massiva. De ben segur que qui ha començat a anar i a participar tenim un motiu més important encara que és construir ponts per crear alternatives. Alternatives solidàries, econòmiques, socials, polítiques, democràtiques, culturals. Perquè si no és ara, quan ho hem de fer?. Dissabte explicàvem les nostres experiències, les nostres idees, les nostres accions. I fèiem propostes de futur. I estic segur que hi ha moltes energies encara per descobrir, moltes idees per néixer. Sumar-les, articular-les, coordinar-les és segur un dels reptes. L'altra, que molta gent se senti cridada a participar en aquesta aventura que és ja  urgent. Personalment hi tinc posades moltes esperances, potser les darreres per donar-li la volta a l'eterna cantarella cansada de la nostra ciutat i penso que aquesta vegada sí val la pena el que es cou a casa nostra.

article publicat a cugat.cat dijous 11 d'abril