Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris urbanisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris urbanisme. Mostrar tots els missatges

21 de juny 2013

Els arbres de la Floresta han parlat i la gent també!


En els darrers dos mesos ha hagut una mobilització important al barri de La Floresta de Sant Cugat. Feia temps que no passava. I ha estat per diferents motius, tots al voltant d’un mateix projecte que parteix d’un desgavell polític nascut en mans del regidor Jan Carbó el 99 i acabat 10 anys més tard quan la que avui és alcaldessa, la Mercè Conesa, en aquells moments era la responsable dels temes urbanístics a la nostra ciutat. Sempre amb l’ombra allargada del Lluís Hosta arreu, perquè tots els planejaments urbanístics, permutes, convenis, etc han sortit de la seva màquina d’urbanisme creatiu...
Efectivament, estic parlant de la promoció d’habitatge públic de venda de PROMUSA que estava previst fer al Carrer Verge de Montserrat. En concret parlo de l’ocupació de dues parcel·les en les que s’havia de construir 21 i 54 habitatges respectivament. Una d’elles a tocar de la Carretera de Vallvidrera, l’altra a tocar de l’estació de La Floresta. Us convido a donar un volt per la zona i veure el que això significava. Algunes persones han parlat de què “en altres indrets de Sant Cugat també hi havia arbres abans i ara hi ha pisos i, per tant, a La Floresta també li toca la seva quota de solidaritat. A banda que en aquest indret hi ha de tot: pins i alzines”, (Raul Grangé, ple de maig a resposta de la Plataforma Parlen els Arbres). En aquesta zona majoritàriament hi ha alzines, però el pitjor de tot és que el promotor de la construcció d’aquests habitatges – públics – és qui ha de córrer amb la urbanització del carrer i si féssiu el que us dic us donaríeu compte que no te cap sentit, encara menys, que el nostre ajuntament fes aquesta despesa o que la carregués a les esquenes dels que anessin a viure en uns habitatges de promoció pública, perquè és un tros de carrer molt important que no sembla prioritari ni pels temps que corren ni en el context d’un barri que precisament no va sobrat de bones condicions en els seus carrers.
Alzinar del C/ Estel on es preveia construir
La gent de La Floresta i qui ens hem mobilitzat per coherència amb els nostres posicionaments històrics hem aconseguit que el govern municipal “congeli” aquesta promoció d'habitatge. Però la lluita ha de continuar. Ha de continuar perquè com deia un dels veïns en el consell de barri de dimarts les coses han canviat. L'urbanisme agressiu que ens ha portat a la situació actual cal redreçar-lo i tenim instruments per fer-ho. Faríem malament quedant-nos amb els braços creuats. El planejament en vigor avui al barri fa possible moltes barrabassades com aquesta i ni aquest barri ni la nostra ciutat s'ho mereixen.
Penso, com el propi document preveia en la seva aprovació, que passats quatre anys d'aquella cal una rectificació i un propòsit d'adequació, i d'esmena!, als nous temps. Una nova època on el que cal no és més creixement sinó aprofitar el que tenim, si hi ha habitatges buits aprofitar-los, i allà on es pot, com ara la zona de l'estació, densificar i crear espais relacionals, els carrers que hi ha fer-los segurs i transitables i pactar amb qui hi viu com volen que siguin – la gent de la Floresta no vol majoritàriament ciment en els seus carrers -, no facilitar que hi hagi més trànsit del vehicle privat sinó que caminar, anar en transport públic o en bicicleta sigui més segur i eficient i que La Floresta no perdi la seva fesomia, els seus connectors ecològics, però no per qüestions romàntiques i naïfs sinó merament per egoisme d'espècie! Per ètica! Per deixar-lis a les futures generacions un llegat millor.
El passat 23 de maig vaig escriure un article d'opinió a cugat.cat sobre el procés d'aprovació del planejament urbanístic que feia possible tot aquest desgavell, el podeu llegir en aquest enllaç
Una de les grans fites de la mobilització ha estat la recollida de signatures, gairebé 5.000, encara podeu signar! aquí teniu l'enllaç 


06 de juliol 2012

Una de places


foto Pça Barcelona pròpia
Acabada la Festa Major de Sant Cugat sembla que coincidim amb la valoració dels nostres governants en que les places de la nostra vil·la han guanyat preeminència en la festa grossa d’aquest any. L’han guanyat per bé i per mal però. Comencem amb una molt bona notícia. Després de la mort sobtada de la Plaça Barcelona,de la deixadesa de funcions del vell edifici consistorial,de la manca de projecte d’aquest històric equipament,avui podem convenir que s’ha complert amb un pacte verbal de l’anterior mandat: la remodelació d’aquest emblemàtic espai havia de mantenir el seu esperit de poble,els seus arbres,el seu espai interior de terra,la seva font,ser de vianants i,el més important,comptar amb la participació del veïnat. No estava clar que es pogués fer aquesta remodelació tan aviat però s’ha fet i potser ha costat molt menys que la majoria de les places de la nostra ciutat perquè s’ha fet amb la brigada de l’ajuntament i reaprofitant materials preexistents com les llambordes que ja havien en la plaça.

A mi m’agrada molt com ha quedat. Combina el sabor vell amb incorporació de tocs moderns com els fanals que s’han posat,l’escenari... Cal felicitar l’equip de l’escola d’arquitectura de Sant Cugat. Ara només falten algunes coses importants: que no passin cotxes – en aquest sentit s’ha de ser valent i estricte en la prohibició del seu pas,ara ja no hi ha arguments!! -, que hi hagi activitat de forma regular – m’atreveixo a nivell personal a proposar que s’hi ubiqui la Fira d’artesans o Firart per exemple,hem de pensar que ja hi ha tres terrasses de bars funcionant – i,finalment,que si li doni un sentit a l’edifici del vell ajuntament a més del que té ara o alternativament al que té – en la nostra proposta al pla d’equipaments i programàtica proposàvem que fos un equipament cultural de reforç a les entitats i generador de moviment com a sala polivalent per petits esdeveniments - ,...

Plaça Lluis Millet (TOT Sant Cugat)
Acabo amb una mala notícia,una mala i repetida notícia que caldria esmenar. És la Plaça de Lluis Millet. Aquesta és una plaça maleïda. Ha quedat com un cul de sac. Malauradament. I això que està al costat d’una de les estacions més transitades del país,que té un dels restaurants amb més clients i unes terrasses fantàstiques i més que concorregudes. Fa uns mesos una de les granges més importants de Barcelona va apostar per la nostra ciutat i va haver de plegar per manca de públic. Uns dies després de marxar li van posar un petit parc infantil davant,llàstima que no es decidissin abans qui ho van fer!. Durant aquests dies només s’hi ha fet un petit – tot i que amb un excel·lent nivell – espectacle de hip-hop escolar. Res més. Per què no s’hi fan més actes de la Festa Major? No és un bon lloc al costat de l’estació? No mereixen aquests establiments el mateix tracte que els que estan a la Plaça Octavià,o a la Plaça de l’Om,o al costat dels cinemes,per exemple?... o és que molesta a algú que s’hi faci soroll a aquesta zona?. Penso que és un espai malaguanyat per la ciutat.

Article publicat a cugat.cat

18 de maig 2010

Sobre Can Borrull

En el ple d’ahir el Grup Municipal d’ICV-EUiA va actuar amb molta responsabilitat. Aquest fet no és una novetat en la nostra actuació. De fet, en l’aprovació inicial de la modificació del PGM de Can Borrull ens vàrem abstenir per tal de poder millorar la proposta inicial, estic parlant de fa 5 anys. En el següent tràmit i fruit d’un intens treball de consens polític i veïnal, varem arribar a un bon acord que posava en una balança de forma equilibrada els interessos particulars i els generals.

Ahir no va ser doncs una excepció. Tothom som conscients que cal solucionar els problemes bàsics i històrics d’aquest barri, creat als anys 40 al voltant de la Masia de Can Borrull i que toca la Riera de Vallvidrera. I que la solució a aquests problemes ve condicionada a l’aprovació d’aquest instrument urbanístic que anomenem Pla de Millora Urbana. En el tràmit d’ahir s’aclaria una altra reivindicació nostra en l’aprovació inicial : saber qui i quant s’havia de pagar.


El nostre SÍ però és un sí crític, un SÍ amb recança. Som conscients que per un costat estem solucionant un problema evident, que no posem pals a les rodes a la reforma de la carretera perquè esdevingui una via urbana i pacífica, a que es construeixi un mur a la riera que redueixi les amenaces de futures inundacions, a que s’instal·li una nova depuradora que substitueixi l’existent que no funciona des de fa anys amb les conseqüències que comporta aquest fet.... però a la vegada som conscients que proposem una reforma urbanística poc viable econòmicament parlant pel veïnat. Ens passa com quan varem donar suport a l’aprovació del PERI de Les Planes en el primer mandat de l’alcalde Recoder. Recordo la intervenció del llavors regidor nostre Joan Balada quan deia que l’objectiu l’havíem complert però que no vèiem quan i com s’acompliria l’objectiu... i s’ha complert quan el Govern de la Generalitat ha posat en marxa les diferents edicions del Pla de Barris, on finalment el de Les Planes hi va poder trobar aixopluc. Mai ningú es va atrevir a plantejar al veïnat de Les Planes que havien de pagar per urbanitzar el seu barri, per motius obvis...


I és que des d’ICV varem posar de relleu ahir que el Govern Municipal de CiU no te model pel desenvolupament dels barris. Ho fa a la carta i segons la conjuntura, no te un criteri clar, amb el que s’aixeca la suspicàcia i el greuge comparatiu. Perquè en el centre de la ciutat s’ha intervingut de forma important – tant que fins i tot en alguns casos s’ha fet vàries vegades la mateixa feina – sense la contribució del veïnat ? i si, en canvi, en els casos en que s’ha fet és clar!, en barris històrics com La Floresta i Mira-sol ? perquè a Les Planes s’ha fet d’una manera i a Can Borrull se’n proposa una altra ?. És evident que no és un tema fàcil, i en aquests moments encara menys, però hagués valgut la pena plantejar un mateix model per millorar els diferents barris de la ciutat, ens hauríem estalviat molts ensurts i mals rotllos.


També varem evidenciar en la nostra intervenció que no se’ns pot demanar més responsabilitat que la que ahir varem exercir. La gestió d’aquest afer pertoca directament a l’equip de govern de Sant Cugat. I per les darreres actuacions en aquest mateix barri no tenim massa esperances que esdevingui una bona gestió. Les seves actuacions es caracteritzen per la imposició – només cal veure la carta enviada per l’alcalde al veïnat del barri instant-los a solucionar els abocaments a la riera provocant una clara situació d’indefensió jurídica -, la manca de veritat – ahir la tinent d’alcalde Conesa va moure’s entre el “no en sabíem res del tema dels abocaments perquè l’ACA i el Consorci no se’n havien assabentat”.... fins el “jo vaig començar el 99 i, per tant, no se què va passar abans”....- i la promesa per salvar la cara per davant de la solució raonable i negociada amb el veïnat – com passa per exemple amb el C/ Alps de Mira-sol on amb la participació de la gent del carrer s’ha aconseguit rebaixar fins un 30% el pressupost inicial..... -.


Potser el portaveu de CiU i diputat al Parlament, Joan Recasens, ens podria aclarir qui va construir una canonada després d’instar l’any 92 als veïns que tanquessin els pous morts. En el seu cas no es tracta de fer memòria, ell és regidor des del..... no se !. El tema no és menor, potser d’això vindrà qui ha de pagar la solució provisional als abocaments d’aigües negres a la llera de la Riera de Vallvidrera que a part de nosaltres – ho varem fer en l’anterior mandat i en l’aprovació inicial del PMU – i altres entitats, ho han posat d’actualitat diaris tant importants com El País i El Punt. cugat.cat fa referència al debat d'ahir al ple però només a les paraules del PSC i del Govern...