Sobre la reforma laboral aprovada per PP i CiU en aquest enllaç podeu trobar les modificacions sobre la llei anterior i en aquest una notícia de El País sobre les conseqüències concretes d'aquesta. Joan Majó en "Reforma laboral sin omeprazol" a El País,14/3,es posiciona a favor d'una reforma però critica la unilateralitat d'aquesta. No comparteixo els seus arguments però està be tenir en compte opinions sàvies.
delegació ICV-EUiA manifestació 29M Barcelona
Dues setmanes abans de la vaga de dijous Josep Ramoneda en el seu article "La buena imagen" a El País,13/3,escrivia sobre la batalla encetada per la dreta contra l'únic instrument que tenim els i les treballadores per defensar els nostres drets:els sindicats i la negociació. Diu en l'article:"la vaga general donarà una bona imatge del país si és un èxit,perquè voldrà dir que no claudiquem",a diferència del que aquests dies s'està volent estendre de mala imatge basada en les de la violència. Algú s'imagina que una victòria del Barça a la Champions quedi esborrada perquè en la celebració d'aquesta hi hagi aldarulls,a vegades propiciats per les mateixes persones?. Guillem Martínez parla de la vaga en "Una huelga exitosa y algo más" a El País,30/3,qualificant-la d'acte de protesta ciutadana més enllà dels sindicats i els partits,d'un acte de resistència,un article excel·lent molt recomanable.I és que aquesta reforma no es pot deslligar del tsunami de mesures d'ajust conservadores que assolen el vell continent com escrivia Joaquín Estefania a El País "Los años bárbaros" fent esment al trencament del contracte social existent fins ara. També en parla en una conferència magistral titulada "Más allá de la crisis" Josep Fontana,on explica els antecedents d'aquest trencament del pacte polític durant la guerra freda, o Xavier Caño a "La austeridad como receta y otras falacias neoliberales". Com en el cas del Joan Majó fa un temps vaig llegir una entrevista del diari ARA a Miquel Vilardell,president del col·legi oficial de metges de Barcelona i del Consell Assessor del Govern,en la que expressa la necessitat que quedi clar que la sanitat seguirà sent un sistema públic i que per mantenir aquest sistema s'han de pujar impostos,també val la pena llegir-la. La convocatòria de la vaga general i la pròpia reforma laboral,sumades a les polítiques d'ajust,ja han tingut repercusions,al carrer amb l'èxit de la pròpia vaga i a les urnes amb la derrota de la dreta a Andalusia i Astúries. En parla Javier Pérez Royo a "Advertencia en toda regla" a El Periódico,26/3.
Vivim
temps de retallades econòmiques,de reducció de serveis públics i
de pèrdua de drets socials. No en tenen prou i els que van
provocar,consentir i afavorir la crisi econòmica mundial ara ens
volen imposar contrareformes laborals. La darrera,elaborada
mitjançant el RDL 3/2012,de 10 de febrer,és la més agressiva des
de l’aprovació de l’Estatut dels treballadors i des de la
democràcia. Una reforma presentada pel PP i que CiU avala tot i que
suposi una invasió del marc competencial estatutari i es perdin
competències. Abans la pela que la senyera!!!
Aquesta
reforma introdueix moltes facilitats a l’acomiadament;atorga un
poder absolut a l’empresari sobre les condicions de treball en
matèries com la jornada de treball,l’horari i la seva
distribució,la remuneració i la quantia salarial,perjudica de
manera molt greu a les dones ja que permet canviar les condicions de
treball de nou de manera unilateral;trenca el dret constitucional a
la negociació col·lectiva,i limita el poder judicial en matèries
com els expedients de regulació d’ocupació,la modificació
substancial de les condicions laborals,els trasllats geogràfics,la
distribució de la jornada i,fins i tot, ’estabilitat a l’ocupació.
ICV
ens oposem totalment a aquestes mesures. Ho fem perquè considerem
aquesta reforma una involució social que,lluny de pretendre el
creixement econòmic i la creació d’ocupació,el que de veritat
vol aconseguir és reduir a curt termini encara més els salaris i
consolidar un model productiu basat en els baixos costos. És una
contrareforma que suposa una agressió inacceptable als drets bàsics
dels treballadors i treballadores,conquerits amb molts anys de
lluita.
Cap
de les reformes laborals que s’han fet els darrers anys han suposat
més ocupació;al contrari,el nombre d’aturats al país no para de
créixer,ja son gairebé 6 milions d’aturats i aturades, amb taxes
d’atur que entre els i les joves arriben fins pràcticament el 50%.
En aquestes polítiques cal recordar que el govern del PSOE també es
va agenollar als interessos dels poderosos. En definitiva, una
reforma que, lluny de consolidar un estat de dret ètic,social i
democràtic,vol imposar la llei del més fort mitjançant la
desregulació laboral.
Però aquesta vaga ha de
ser també una vaga social. Ha de ser una mobilització de
confluència de totes aquelles persones i moviments socials que hem
manifestat que ja n’hi ha prou de retallades als drets laborals i
socials. Ha de ser una vaga contra les retallades,contra les
polítiques d’austeritat,contra els privilegis de la banca,una
mobilització contra la resignació i la por que la dreta i els
mercats agiten perquè la ciutadania accepti retallades de drets com
si en realitat tinguéssim privilegis. Una vaga social on els aturats
i aturades també siguin protagonistes,on els jubilats i jubilades
que han vist com les seves pensions perden poder adquisitiu també hi
participin activament. Una vaga amb nous instruments d’activisme
social amb mobilitzacions al carrer,vagues de consum, accions per
reduir el consum de llum i aigua,retirant diners dels bancs i
caixes,...una vaga on l’activisme per denunciar també sigui un
actor principal.
Per
aquests motius,des d’ICV no dubtem a recolzar com a força
d’esquerres transformadora la vaga general convocada pels sindicats
aquest 29 de març i us animem a ser part activa de la mateixa. ICV
diem NO a la reforma laboral,no a les retallades de drets socials
Adjunto de forma successiva les intervencions de Joan Coscubiela i Joan Herrera al Congrés i el Parlament en el debat sobre la reforma laboral. També us adjunto un bon article del secretari general de la CONC Joan Carles Gallego que segur que us agradarà.
Recupero
el lema amb el que es va presentar la nostra coalició a les darreres
eleccions generals perquè ve a tomb dels moments convulsos que estem
vivint. En les darreres setmanes milers de persones s’han
manifestat des de diferents fronts contra les mesures aplicades pels
governs espanyol i català. El mantra repetit des de les files
conservadores en els diferents nivells institucionals de que hem de
fer penitència dels abusos comesos via reducció del dèficit te
cada dia menys adeptes. Reconeguts acadèmics i responsables
d’institucions internacionals han començat a virar el
posicionament perquè les retallades venen a ser com fer-li una
sagnia a un malalt,com es feia a l’edat mitjana. Fins i tot els
darrers moviments de Mas i Rajoy van en direcció contrària a la
màxima que la millor recepta és reduir el dèficit perquè són
conscients que ens porta a l’abisme de la recessió.
La
fórmula ha de ser ben diferent i per això cal alternatives
polítiques però sobretot socials. I “haberlas haylas”!!. Li hem
de fer veure a la majoria política del PP que davant seu te una
majoria social que no vol que el país vagi cap a on ens porten,amb
l’ajuda inestimable,com sempre que es tracta d’interessos
econòmics dels poderosos,de CiU,que entre bandera i cartera sempre
prefereix cartera. Tant el PP com CiU són valents amb els febles i
porucs amb els poderosos. Les reformes que s’estan promovent des
dels governs ens porten a tirar enrere anys de lluites polítiques i
socials. Les mobilitzacions serveixen encara que des de diferents
àmbits polítics,econòmics i mediàtics s’entestin en
criminalitzar qui no es resigna i s’enfronta pacíficament als
poders públics.
Aquesta
setmana s’ha debatut al Congrés sobre la dació en pagament a
proposta d’ICV. La resposta del ministre de Guindos ha estat la
promesa d’un codi de bones pràctiques pels bancs,una contradicció
si es vol després dels comportaments totalment mancats d’ètica de
la majoria d’ells. Però algú creu que si no fos perquè milers de
persones han plantat cara als desnonaments aquest tema tindria
resposta,molt limitada això si,des del PP?. Totes les vagues
generals han tingut resultats positius de la mateixa forma que moltes
de les conquestes que avui ens volen manllevar han estat fruit de la
mobilització social i política.
Ens
retallen drets bàsics com la sanitat,l’educació i l’habitatge.
Encareixen el transport públic i l’accés a la universitat.
Retallen la funció pública i els sous dels qui hi treballen.
Faciliten els acomiadaments i precaritzen l’ocupació. I a sobre
hem de callar?.
Aquest article ha estat publicat el dijous 8 de març a cugat.cat
