Un pas al costat per seguir caminant plegats

Aquest cap de setmana hem celebrat a Santa Perpètua de Mogoda la culminació d’un procés assembleari que quan el varem dissenyar fa dos mesos ens va semblar un pel agosarat. Ha estat així i ens ha anat be. Un procés valent,reflexiu,que ha omplert d’idees la nostra organització,que ens ha format com a polítics i com a persones,que ens ha fet més útils segur per allò que la gent espera de nosaltres,que resolguem amb propostes i accions concretes els seus problemes i aconseguim que els seus projectes vitals reïxin.

Amb el Santi el dia de la ratificació com a President

Van començar el procés,emmarcat en el procés nacional #iniciativaoberta,a Viladecavalls honorant a l’organització local que en les darreres eleccions municipals va aconseguir l’alcaldia encapçalada pel Carles Rodríguez i l’hem clos a Santa Perpètua,segona alcaldia de la nostra coalició,recuperada aquesta en les darreres eleccions i encapçalada per la Isabel Garcia. En aquest procés hem parlat de la política QUE cal fer per ser l’alternativa,de COM cal fer política,de amb QUI cal fer-la i,fins i tot,ens hem atrevit a debatre a nivell comarcal de la nostra alternativa al catalanisme conservador. Cerdanyola i Montcada i Reixac també ens van acollir en sengles sessions. Entre els ponents:el Toni Altaió,la Montse Ros,l’Ismael Blanco,el Jesus Manuel del Pozo,el Ricard Gomà i la Núria Buenaventura,un planter de luxe per un procés de debat polític i un salt qualitatiu en el nostre procés d’innovació constant.

En aquest procés hi ha també un canvi personal. Fa sis anys,i com deia en Santi Cayuela en la seva intervenció a la cloenda,vaig agafar l’encàrrec de dirigir l’organització comarcal. Em van ratificar els meus companys i companyes en l’assemblea comarcal celebrada fa just quatre anys a Sant Cugat. Ara calia carregar piles i noves energies i el Santi tenia il·lusió per encapçalar aquest projecte,a voltes gris perquè no està en primera plana,però clau perquè és la “cuina” dels petits projectes locals d’un territori imprescindible pel país i per la nostra organització nacional. Així ho varem demostrar dissabte a l’assemblea,amb una gran presència de companys de diferents localitats,amb intervencions dels màxims responsables dels dos sindicats majoritaris a la comarca i amb la presència dels dirigents dels principals partits vallesans. El Santi és d’aquelles persones imprescindibles però que sempre ha estat en segona fila i ja li tocava està al capdavant!! Una persona honesta,més que preparada,experimentada,vocacional,que ha passat per tot allò que ha de passar qui vol ser un bon polític.

A mi em tocava donar un pas al costat. Ha estat un plaer treballar per aquesta comarca des de dalt de tot. Em sento vallesà de soca-rel. D’una comarca que sent líder en molts àmbits pateix injustícies fragants i atacs constants que sembla que no volen deixar volar el nostre territori. Justament a partir d’ara l’encàrrec que m’han fet els meus companys i companyes és fer-me responsable de política territorial i sectorial,un nou repte que assumeixo amb la mateixa empenta que la resta que he anat assumint en els darrers anys. Gràcies ICV del Vallès Occidental!!!

El Vallès Occidental també surt escaldat amb el pressupost 2012 del Govern

Dolors Camats,Eva Herrero i Manel Pérez a Terrassa

Llegia ahir un article del meu homòleg Arnau Funes,d’ICV del Baix Llobregat, sobre les polítiques del Govern a la seva comarca i especialment a les que es desencadenen del pressupost que aquests dies s’està presentant al Parlament de Catalunya i pensava que a la meva comarca passa efectivament el mateix. Avui he fet quatre números i aquest és el resultat.

He comparat les xifres del pressupost del 2010,i aquí confesso que són les del projecte perquè no trobo l'execució del pressupost per enlloc,amb les que s'estan presentant al Parlament i,en algun cas i ho explico tot seguit,que a darrera hora s'han canviat per part del conseller Recoder en el cas del perllongament del Metro del Vallès a Terrassa.

Les xifres són brutals. Si a nivell de Catalunya la inversió prevista el 2010 era de sis mil milions d'€ aquest any es proposa 2.800 milions, el que suposa passar de 800 €/hab a 369 €/hab,a la nostra comarca la inversió,i restades aquelles inversions que no tenen impacte en el dia a dia de la gent que viu i treballa en el Vallès Occidental – com poden ser les del CAR per exemple – la inversió del 2010 era de gairebé 230 milions d'€ i aquest any,descomptant l'aturada de la inversió al Metro del Vallès a Terrassa,és de 89 milions. Una vergonya. Això vol dir que si el 2010 cada habitant rebia 260 €/hab aquest any no arriba als 100 € - 99,7 € per ser exactes - .
M'aturo però amb el tema del Metro del Vallès perquè si és molt greu aturar la inversió a Terrassa per sorpresa encara ho és més que ni tant sols es preveiessin per Sabadell aquest any – i que l'alcalde d'aquesta ciutat se n'assabenti per la premsa i que el PSC no hagi fet ni tant sols esmenes.... -.

Dolors Camats,Silvia Carrasco i Carme Garcia a Sabadell

Divendres varem presentar amb la portaveu del Grup Parlamentari Dolors Camats a les dues cocapitals la feinada d'esmenes que el nostre Grup ha presentat al pressupost del 2012. Som el Grup que més n'ha presentat: 830 – perquè ningú digui que no hi ha alternatives i d'elles 50 tenen a veure amb la nostra comarca i en temes tant diversos com equipaments educatius,de salut o de dependència,en inversions ambientals i en infraestructures de mobilitat,especialment les que tenen a veure amb el ferrocarril i amb una que sembla que tothom ha oblidat:el Tramvallès. En aquest cas només vull recordar que el projecte del Tramvallès és un projecte recolzat per tots els ajuntaments vallesans,excepte el de Montcada,i que és una opció sostenible ambientalment i econòmica i que donaria servei a una part de la població que avui no te opció alternativa de transport públic i més després de conèixer les retallades en les línies d'autobús entre Rubí,Sant Cugat i Cerdanyola.

En aquest enllaç podeu seguir el debat sobre el pressupost en territori, en aquest el d'educació i en aquest el de salut, com a debats més importants del pressupost. En aquest enllaç trobareu la informació sobre les esmenes d'ICV del Vallès Occidental i en aquest altre la plana web que hem posat en marxa a nivell nacional per informar sobre les esmenes presentades i per facilitar que ens feu arribar més propostes.

S'acaba l'any, visca el nou any!

Vull acabar l'any fent un darrer escrit, el 21, aquest de repàs sintètic del que ens ha deixat l'any que avui acaba i del que espero del que entra d'aquí quatre hores. Ara fa un any coneixíem el nou govern de la Generalitat, un govern feble democràticament però legítim, anomenat el dels millors i que avui s'ha confessat com el més valent amb els febles i més covard amb els poderosos. L'any 2012 ha estat d'una intensitat política brutal doncs no sortíem d'unes eleccions que ja entràvem en unes altres. He analitzat més o menys els resultats de les diferents contesses electorals però podem concloure que en aquest any electoral els còmplices de la crisi financera, social i política han estat els guanyadors a Catalunya, a ciutats importants com Barcelona o Badalona i a l'estat espanyol. Una victòria que traspua la por en la que viu una gran part de la població, una por que ha substituït la indignació i l'emprenyament.

Un any aquest que a nivell català però també a nivell del cap i casal del país, Barcelona, està significant el desmuntatge d'allò que tants anys ha costat de construir, i no compto només amb els anys del Govern d'Entesa sinó també amb moltes de les conquestes de les polítiques socialcristianes dels diferents governs de Jordi Pujol. I com diuen molts petits emprenedors “guanyar mil € és molt difícil però perdre'n cinc mil és molt fàcil” que traduït al que està passant ve a dir que allò que es desmunta avui serà molt difícil de recuperar en el futur. A Barcelona l'exemple de les escoles bressol és potser una de les banderes que l'alcalde Trias cedeix al soci preferent aquí i allà del PP.

Què espero del 2012? doncs que la gent no calli. Aquesta era la nostra crida en les eleccions del 20N i malauradament l'haurem de seguir repetidament durant els propers mesos, a Sant Cugat, al Vallès, a Catalunya, a Espanya i també en el marc europeu, perquè és on ens juguem la major part de les garrofes. També espero que la gent d'ICV estiguem a l'alçada. Que seguim construint alternatives, arguments positius a les males praxis polítiques i a les errònies mesures governamentals als diferents nivells. Serà un any de construir des de la reflexió. A Sant Cugat ja ho hem començat a fer. La premsa no ha fet massa cas del repte més important que ens hem imposat la gent d'ICV de Sant Cugat, que és construir una alternativa d'esquerres oberta, més enllà dels partits i des de baix. Això no obstant no aturarà el nostre objectiu, que és la construcció de ponts socials i polítics amb la ciutadania i amb les xarxes organitzades.

A nivell comarcal serà aquest un any també d'assemblea. Feia molts i molts anys que la nostra organització comarcal no gaudia com ara de bona salut i de tanta cohesió. Puc afirmar sense por que no hi ha cap altre partit al nostre territori que es miri els diferents temes polítics des de la perspectiva territorial amb la que ens els mirem nosaltres, amb la coherència entre diferents localitats amb que ho fem la gent d'ICV. Diem el mateix a Sabadell que a Sant Cugat, a Cerdanyola que a Terrassa. No tothom pot dir el mateix i això és una virtut, poc valorada suposo que per poc coneguda. Una de les meves passions és la meva comarca, el Vallès. M'agrada la gent que hi viu. Fa temps que treballo perquè la gent de la meva comarca gaudeixi de millors condicions per viure millor i és per això que seguiré treballant perquè la nostra organització comarcal funcioni de forma cohesionada i valenta davant les injustícies socials, ambientals i de gènere que també al Vallès existeixen.

I a nivell nacional tindrem l'oportunitat, a diferència d'altres partits, de fer una reflexió profunda d'on som i cap a on volem anar. Sense les urgències dels mals resultats o dels personalismes. ICV ha d'enfortir el seu projecte polític, aclarir la seva estratègia d'aliances i aprofundir encara més en les eines de participació interna a l'hora de donar sentit a la militància en la nostra organització. Sens dubte és un objectiu formidable i estic segur que estarem a l'alçada.

Així doncs un any sense eleccions però amb molts reptes mobilitzadors, ideològics i organitzatius. Que els arbres ens deixin veure el bosc i que el bosc deixi passar els raigs de sol. I que la força ens acompanyi!!! 

Bon any 2012!!!

Pujarem a La Mola,és clar que sí!!

A l’acte de la coalició al Vallès Occidental,amb un ple de gom a gom al centre cívic de Sant Pere Nord de Terrassa,el nostre Coscu va prometre que si la nostra candidata Marta Ribas és diputada a Madrid pujarà a la Mola corrent. Estic segur que encara que no ho sigui però treiem uns bons resultats ho farà igualment,perquè li va la marxa al Joan i perquè serà una forma també de fer pinya pels difícil anys que ens vénen per davant.

Avui s’acaba la campanya de les eleccions del 20N. Una campanya on cap de la resta de candidatures ha volgut debatre les polítiques alternatives a l’hegemònica que empobreix la nostra vella Europa. En aquesta campanya uns no han explicat el que han fet en aquests darrers quatre anys perquè en el fons estan avergonyits,altres no expliquen,al menys el seu màxim candidat no ho fa,el que faran i,en el cas de CiU,les plantegen com un plebiscit i vot de confiança a un govern que està portant al nostre país a la recessió i abandonant en mans dels lobbies que representa les polítiques públiques que cohesionen i,el que és més greu,les plantegen com un reforçament del repetit mantra pujolià de que CiU és Catalunya.

Sortosament però hi ha una altra Catalunya,una Catalunya que potser no se sent interpel·lada per la política,entre uns i altres ho hem provocat,però que cada dia s’aixeca esperant un dia millor. A aquesta Catalunya,la majoritària,la de la gent treballadora,ens hem adreçat la gent d’ICV-EUiA. I ens adrecem perquè pensem que una altra democràcia,una altra política,una altra economia és possible. Una democràcia més forta i més propera,una política més lliure i valenta i una economia més justa i neta és possible i penso que les nostres propostes van en aquesta direcció.

Un estudi d’un grup de politòlegs experts així ho determina. Només els programes de la nostra coalició i d’EQUO concreten les propostes que fan. La resta es mouen en la vaguetat fent així un flac favor a l’enfortiment democràtic del país i dificultant la rendició de comptes en un futur proper. Fa 8 anys la majoria absolutista del PP,la rància i vella política d’Aznar,la guerra de l’Irak i la foto de les Azores va comportar un vot útil al PSOE i un vot visceral a ERC. Ara però l’únic vot útil per confrontar amb la suposada majoria del PP els propers quatre anys i l’únic vot visceral per confrontar la veu de la gent a la imposició dels mercats i les corporacions és la que representa la nostra coalició i l’esquerra verda a nivell de l’Estat. Només un Grup Parlamentari important que amalgami la pluralitat d’esquerres a nivell d’estat podrà plantar cara a les polítiques regressives que comportarà el triomf que ha brindat en safata el PSOE al PP. I és possible. Una plana web proposa votar les candidatures que ténen possibilitat de trencar el bipartidisme i votar contra les polítiques de PP,PSOE i CIU,i en el cas de Barcelona,però també en moltes circumscripcions espanyoles,la primera alternativa la representa ICV-EUiA,IU i EQUO.

Ara,com deia la Marta Ribas ahir a Terrassa,només cal que la gent es mobilitzi,que digui la seva,que no calli,que parli i que ompli les urnes de paperetes roges,verdes i violetes i,d’aquesta forma la nostra comarca tingui no un,el Joan Josep Nuet és de Montcada i Reixac,sinó dos representants de l’esquerra verda nacional al Congrés dels Diputats. L’"operació Marta Ribas" està en marxa però falta que tu ens donis confiança i així farem que el Coscu pugi a La Mola corrent.

A la nostra comarca “anem a tope”

Els resultats a les darreres eleccions municipals a la nostra comarca els varem valorar de forma agredolça. La tipologia és ben diferent donada també la complexitat sòcio-econòmica del nostre territori. En general però cal dir que la nostra coalició s’ha consolidat, com ho ha anat fent en la resta d’eleccions. M’interessa però remarcar la bona feina que s’està fent des de les diverses agrupacions locals d’ICV-EUiA del Vallès Occidental. A Santa Perpètua i Cerdanyola, tot i perdre l’alcaldia, som el referent polític de les dues localitats. A Sabadell, des de l’oposició, i a Terrassa, des del govern, liderem les millors propostes per lluitar contra la crisi social, econòmica i política amb el nostre bon fer. A Sant Cugat i Rubí som referència entre les forces de l’oposició, tant per la nostra coherència com per la normalitat organitzativa. A Montcada i Reixac som la veritable alternativa de govern, a Vacarisses estem fent una fantàstica feina al govern, a Sant Quirze, Badia, Viladecavalls i Palau som la pinzellada d’esperança en la grisor política majoritària. A Castellar estem traient el caparró en la dinàmica local responent amb força a l’acció del nou govern. A Polinyà, Barberà i Sentmenat, tot i les dificultats mantenim viva la flama roig i verda. A Ripollet després de la desfeta viscuda comencem a remuntar la nostra coalició.

En els darrers temps he pogut participar en la presentació dels i les nostres caps de llista i els actes han estat un èxit de participació. La feina feta en els darrers quatre anys es nota. I la gent ens fa costat. Ara cal però que es traslladi aquest suport social a les urnes. I la primera “enquesta”, aquesta real, serà el proper 28 de Novembre. I és que en aquestes eleccions ens juguem molt també al Vallès. A banda dels aspectes més generals, sobretot els relacionats amb les sortides a la crisi econòmica i nacional, al Vallès també es juga un partit important. Ens juguem un territori més cohesionat, més net, més just. Un territori amb opcions per tothom independentment del seu origen, gènere o edat. Un territori que segueixi sent referència industrial del país. Un territori on anar a treballar o estudiar no sigui un problema. Un territori capdavanter en coneixement. I les propostes que fem els diferents partits que ens presentem a les eleccions són ben clares i les hem defensat, i fins i tot les hem promogut, des de l’àmbit local, als ajuntaments, i comarcal, amb una visió global ben diferent d’altres partits.

En aquestes eleccions al Parlament pretenem que els vallesans i vallesanes ens diguin si anem ben encaminats. Si les nostres propostes i el nostre compromís connecten amb la majoria de la gent. El 2006 ja ens van avalar, creixent 4 punts percentuals. Varem passar de ser la cinquena força electoral – el 2003 varem tenir gairebé 32 mil vots, ERC 53 mil i el PP gairebé 41 mil – a ser la quarta per davant del PP – 36,2 mil vots ICV-EUiA, 39,9 mil ERC i 34 mil el PP - . En aquestes aspirem a ser la tercera força vallesana. I no per descens de la resta sinó perquè en una comarca de gent treballadora fruïm d’un elevat suport polític. En algunes localitats serà clau aquest suport per avalar la feina feta i donar-nos ànims per lluitar per fites importants a les eleccions del 2007.

La nostra candidatura comarcal a les eleccions al Parlament també és un missatge a la ciutadania. Gent amb experiència de gestió, nous lideratges a projectar, gent amb prestigi professional, representants sindicals, de la nova ciutadania. Una proposta potent que tinc l’honor d’encapçalar i que m’agradaria representar en els propers 4 anys al Parlament. I és que amb això també fem una crida. Una crida a que la ciutadania pensi quan s’acosti a la urna quins és el seu referent territorial, les seves trajectòries, que defensen i com ho fan. Queden 10 dies per les eleccions, 10 dies intensos, a peu de carrer, als barris, als mercadets, als mitjans de comunicació, fent xerrades i microtrobades. Nosaltres no defallim, no ens resignem, no ens rendim. El futur no està escrit.

La Ronda del Vallès no és el Quart Cinturó

El proper 9 d’octubre finalitza el termini de presentació d’al.legacions a l’estudi informatiu del “cierre de la autovia orbital de Barcelona” promogut pel Ministeri de Foment. De fet aquest termini va ésser prorrogat després de múltiples pressions per part d’institucions, partits i entitats que veien amb decepció la manca de respecte per part del govern espanyol pel que fa a l’exercici de la participació ciutadana en la definició dels projectes que afecten al territori. Aquest anunci d’estudi informatiu respon més a l’afany electoralista del partit socialista que no pas a la voluntat del nostre territori per resoldre els múltiples problemes que afecten el dia a dia a la mobilitat a la nostra comarca.

ICV, membre actiu de la Campanya contra el Quart Cinturó, presentàvem a principis de mes les nostres al•legacions, en boca del nostre secretari general Joan Herrera, basades en tres aspectes fonamentals. Aquest projecte no respon als requeriments de mobilitat fixats al Pla Territorial Metropolità de Barcelona pel Vallès, així com tampoc al Pacte Nacional d'Infraestructures signat per les forces polítiques i socials de Catalunya i assumit pel Govern. Reclamem que es faci prèviament un Pla Específic de Mobilitat pel Vallès que posi l'accent en la millora del transport públic, la xarxa ferroviària i la del TramVallès i, pel que fa a la xarxa viària, la Ronda del Vallès hauria d’adequar-se a un disseny que faciliti els desplaçaments interlocals i amb els polígons d'activitat com a part de la xarxa viària interna.
També introduïm una nova proposta que és que, responent a la demanda de més autonomia pel nostre país, es transfereixi la titularitat d’aquest projecte a la Generalitat com es va fer en el cas de la N-II al Maresme.

En els darrers dies he pogut compartir amb diferents agents econòmics i socials la necessitat de resoldre definitivament les mancances pel que fa al transport de mercaderies i persones en la nostra regió per tal de millorar la competitivitat d’una comarca on resideixen més de 800 mil persones i que representa el territori més industrialitzat del país. Compartim el seu diagnòstic però no una solució que es basi en expedients caducats i poc respectuosos en els valors ambientals de la nostra comarca, afectada ja per massa ferides històriques. El Vallès del s.XXI no pot assumir més retards i encara estem a temps de fer les coses de forma més intel•ligent i raonable. En un moment on la despesa pública s’ha de racionalitzar no podem acceptar propostes irracionals com les que defensen els avui partits majoritaris. Amb el que ens costaria aquest projecte podríem posar al dia la xarxa de rodalies, engegar la xarxa del tramvallès, l’eix de mercaderies mediterrani i la connexió, avui paralitzada inexplicablement, de l’A2 amb l’AP7.

Tot el que proposem està al Pla Territorial Metropolità i no és literatura. Per fi un govern ha planificat el territori, amb un nou model pel seu desenvolupament, ara cal que siguem fidels a la paraula donada als diferents agents i als compromisos amb la ciutadania. Aquest cop no podem fallar, el futur no ens ho perdonaria, però cal que sigui amb sentit comú.

article publicat a l'A+Sabadell

Deixem petjada

La setmana passada el Govern aprovava definitivament el Pla Territorial Metropolità (PTMB). És una gran noticia. Després de 30 anys de democràcia un Govern ha estat prou valent i responsable per posar ordre al descontrol que hi havia en la regió més poblada i amb més activitat econòmica del país, la Regió Metropolitana. Els successius governs del President Pujol ja els anava be no planificar, “el mercat ho arregla tot” defensaven.... i així ens ha anat en els darrers anys. La iniciativa privada, amb la complicitat de molts ajuntaments, s’imposava així al interès general i aquest fet ens ha deixat un territori trinxat, amb preponderància del transport privat sobre el públic, amb desenvolupaments urbanístics insostenibles, sense previsió d’infraestructures de serveis bàsics – energètiques, de residus o d’aigua – i amb espais agroforestals molt debilitats.

A aquests reptes és al que respon aquest PTMB. I en aquest la petjada d’ICV és incontestable. Segurament s’hagués pogut anar més enllà, la concreció però d’aquest dependrà ara dels ajuntaments i de les seves majories polítiques. I la gestió del Pla del Govern de torn, la composició del qual incidirà d’una forma incontestable. Ara però tenim Pla i reivindiquem la nostra incidència. Mai tants pocs diputats i diputades i consellers havien incidit tant en una afer d’aquesta transcendència.

I quina és la repercussió en la nostra comarca ?, us preguntareu. Doncs molt clar: tots aquells compromisos adquirits per ICV amb qui ens van donar la seva confiança han estat satisfets. Les diferents iniciatives promogudes tant per la nostra coalició com per entitats del nostre territori es veuen avui reflectides en un document normatiu. Malgrat el soci majoritari de Govern, i especialment els germans Nadal, ho vulgui amagar, la proposta de Parc Agrícola del Vallès – especialment pel que fa a la Via Verda Collserola – Sant Llorenç del Munt -, el Tramvallès, l’ampliació del Metro del Vallès, la desaparició dels Vials de Cornissa i d’Enllaç que trinxaven Collserola,.... són avui una realitat incontestable que caldrà prioritzar en la seva gestió futura.

Avui també podem dir sense complexos que el projecte faraònic del IV Cinturó, del que quedaran ferides inesborrables com la que uneix Abrera i Terrassa, és passat. L’autopista Algeciras – Helsinki que encara alguns defensen és avui un fet anacrònic. Encara però queda decidir si la veritable Ronda del Vallès passarà més a prop i amb menys impacte, com defensem ICV i molts col·lectius ciutadans, o be passarà per indrets susceptibles de ser urbanitzats en un futur – única causa per la que es pot defensar encara un dels traçats inclosos al PTMB.

I avui també podem confirmar que el Túnel d’Horta només serà ferroviari, per tal de poder reforçar el transvasament del transport privat al públic.

Hem treballat molt per aconseguir aquest nou model de planejament. Ho hem fet de forma coordinada amb entitats conservacionistes i defensores del transport públic. Ho hem fet amb la complicitat de molts agents econòmics i socials. Ho hem fet també amb pedagogia pública i acció institucional – les mocions presentades a favor del Tramvallès o del Parc Agrari als plens en són un exemple evident -. Ho hem fet per conviccions ambientals però sobretot ho hem fet per justícia social. Perquè pensem que tothom te dret a moure’s pel nostre territori. Tothom te dret a accedir a un lloc de treball, d’estudi o d’oci.

Ara però cal posar fil a l’agulla. Alguns moviments per part de barons socialistes ens volen imposar “fets consumats” i fer trampes al solitari, promovent actuacions que en el propi pla no consten com a prioritàries. És el que deia al principi: caldrà gestionar aquest pla i fer-ho atenent al que ens hem autoimposat tots plegats, sent congruents amb la diagnosi i amb la planificació pactada. Al final qui guanyarà serà la ciutadania, la del Vallès també. I ICV haurà deixat una bona petjada.

nota ICV sobre AMB i PTMB

nota a cugat.cat sobre el tema