Un ple independentista?

Com cada quatre anys, aquesta tarda tornarem a reviure una d'aquelles sessions que per algunes de les persones que hi participen és un moment inoblidable. Per altres potser no deixa de ser un fet més intranscendent doncs les formes són el de menys. Fet el fet, avui a Sant Cugat, com a tots els municipis de Catalunya, es constitueixen els plens municipals i comencen a governar els nous ajuntaments basats en els resultats del diumenge 24 de maig.

En un article escrit en el meu bloc i compartit a la nostra plana de Facebook feia una anàlisi dels resultats. Si en altres localitats fins i tot avui hi haurà nervis per saber qui s'emportarà la vara d'alcalde, malgrat les negociacions més dures han estat durant els darrers dies, a la nostra ciutat està clar qui serà l'alcaldessa. No hi ha alternativa de govern i la diferència de vots entre CiU i la resta de partits, més la impossibilitat ideològica de sumar un front alternatiu, suposa que la Mercè Conesa pugui assumir amb tranquil·litat l'alcaldia, almenys el primer ple del mandat, el de constitució.

Cristina Paraira, regidora d'UDC, Foto: santcugat.cat

En aquell article parlava sobre la diferència entre eleccions i entre barris i la seva sociologia. Avui parlaré sobre un tema que ha estat notícia i que a més és d'aquells que, com el valor, se li suposa: l'independentisme ha guanyat pes en el ple. Vist així, tal qual, les dades són clares: el 2007 els vots de CiU, ERC, CUP i SI representaven un 56% dels vots, el 2011 un 59,4% i aquest any un 63,4%. Però què entenem per vot independentista?: el que dóna suport a partits els regidors i regidores dels quals l'endemà d'una majoria al Parlament declararien unilateralment la independència, oi? Doncs tinc els meus dubtes que aquest vot hagi pujat o que el representi el que tothom té coll avall qui el representa. Com a mínim la seva representació al ple no sembla que es tradueixi com s'esperaria teòricament del seu vot.

Vegem-ho. CiU ha perdut dos regidors i entre els que li queden almenys n'hi ha dues que no serien declaradament independentistes, les representants d'Unió, Cristina Paraira i Esther Salat, els darrers esdeveniments en aquest partit així ho confirmen - en portem dos menys -. ERC ha aconseguit tres actes però un dels regidors, en Ferran Villaseñor, és sobiranista però no independentista - en tindríem més dos -. I la CUP és evident que defensa la ruptura però pel que defensa una de les impulsores del Procés Constituent, la Teresa Forcades, no és clar si tothom en aquesta organització és independentista tot i que sí ho és que donen suport al procés sobiranista. D'altra banda, un dels partits que normalment es posa en el bloc dels no independentistes, ICV-EUiA, aporta en el seu grup un regidor que és declara independentista, sinó em fallen les meves informacions, com en el darrer mandat.

Per tant, respecte al ple anterior tenim un grup de CiU amb menys independentistes (-4), la CUP (+2), ERC (+2) i ICV-EUiA (+0), amb un total de 16 regidors i regidores. Si no em fallen els càlculs ens hem quedat igual, no?

El Procés Constituent de Sant Cugat asseu a la mateixa taula ICV, CUP i l'Assemblea de Drets Socials

En el segon acte de la Festa de Tardor d'enguany la sala del Terra Dolça es va omplir a vessar de públic esperonat per la pregunta plantejada per l'assemblea santcugatenca del Procés Constituent. Una autopregunta que es feia la pròpia plataforma cívico política, representada pel jurista i membre de l'observatori DESC Gerardo Pisarello, sobre el per què del propi procès encapçalat pels activistes Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, que volia rebre la resposta de forces polítiques amb representació institucional a la nostra ciutat com ICV i la CUP i d'un moviment cívic emergent com l'Assemblea de DretsSocials que des de fa set mesos camina de forma incansable coordinant les lluites quotidianes contra les retallades a l'Estat del Benestar a la nostra ciutat.

Taula Rodona "Procés Constituent per a què?"

La periodista del TOT Sant  Cugat Anna Mira presentà una taula rodona on cadascuna de les organitzacions presents va plantejar els seus posicionaments davant la situació político social actual i els instruments per sortir-nos-en. Gerardo Pisarello va ressaltar l'especificitat en el marc europeu del qüestionament del marc constitucional i la necessitat de “canviar-ho tot”, la constatació que dins el paisatge de crisi sistèmica, institucional, on tanta gent qüestiona els principals actors passats i presents, “s'obren finestres d'oportunitats que fan que moltes coses siguin possibles i sinó ho fem nosaltres potser ho faran altres amb conseqüències ben diferents”. Per part de l'ADS l'Oriol Sánchez* en una línia similar va plantejar entre d'altres qüestions que també “les alternatives es construeixen amb pressió social i conscienciació ciutadana de que la lluita és necessària”.

Pel que fa als partits presents en Jordi Casas, que representava a ICV, va recordar que en l'àmbit local dos anys enrere la seva agrupació havia plantejat un “espai comú de les esquerres” que va acabar en via morta perquè no va trobar bona acollida per part de la resta d'organitzacions polítiques. A nivell local i nacional però ICV creu que “el Procés Constituent hauria de fer de ciment per construir l'alternativa”. Finalment Guim Pros, en representació de les CUP de la ciutat va plantejar un sí rotund al Procés Constituent però amb dosis d'incredulitat, sobretot condicionats a la qüestió nacional i “sense necessitat de forçar cap màquina perquè ja coincidim en les lluites quotidianes, no és cap drama no anar junts electoralment parlant”.

Al final de l'acte hi va haver un seguit d'intervencions majoritàriament crítiques amb el sistema tradicional de partits i amb el paper que les forces d'esquerra han fet en els darrers anys. Entre el públic però es podia veure la presència de força gent molt destacada tant d'ICV com de la CUP. No es va concretar res de treball a nivell local des del Procés Constituent de cara a les eleccions municipals del 2015, encara que es va fer una crida a que “cercant la complicitat d'altres pobles caminem cap a la utopia concreta” però només – i ja és molt! - en una futura república catalana

*L'Oriol Sánchez no està enllaçat, per la dificultat en trobar un enllaç segur, suposo que això deu ser, depèn com t'ho miris, una sort per ell però.