Un ple independentista?

Com cada quatre anys, aquesta tarda tornarem a reviure una d'aquelles sessions que per algunes de les persones que hi participen és un moment inoblidable. Per altres potser no deixa de ser un fet més intranscendent doncs les formes són el de menys. Fet el fet, avui a Sant Cugat, com a tots els municipis de Catalunya, es constitueixen els plens municipals i comencen a governar els nous ajuntaments basats en els resultats del diumenge 24 de maig.

En un article escrit en el meu bloc i compartit a la nostra plana de Facebook feia una anàlisi dels resultats. Si en altres localitats fins i tot avui hi haurà nervis per saber qui s'emportarà la vara d'alcalde, malgrat les negociacions més dures han estat durant els darrers dies, a la nostra ciutat està clar qui serà l'alcaldessa. No hi ha alternativa de govern i la diferència de vots entre CiU i la resta de partits, més la impossibilitat ideològica de sumar un front alternatiu, suposa que la Mercè Conesa pugui assumir amb tranquil·litat l'alcaldia, almenys el primer ple del mandat, el de constitució.

Cristina Paraira, regidora d'UDC, Foto: santcugat.cat

En aquell article parlava sobre la diferència entre eleccions i entre barris i la seva sociologia. Avui parlaré sobre un tema que ha estat notícia i que a més és d'aquells que, com el valor, se li suposa: l'independentisme ha guanyat pes en el ple. Vist així, tal qual, les dades són clares: el 2007 els vots de CiU, ERC, CUP i SI representaven un 56% dels vots, el 2011 un 59,4% i aquest any un 63,4%. Però què entenem per vot independentista?: el que dóna suport a partits els regidors i regidores dels quals l'endemà d'una majoria al Parlament declararien unilateralment la independència, oi? Doncs tinc els meus dubtes que aquest vot hagi pujat o que el representi el que tothom té coll avall qui el representa. Com a mínim la seva representació al ple no sembla que es tradueixi com s'esperaria teòricament del seu vot.

Vegem-ho. CiU ha perdut dos regidors i entre els que li queden almenys n'hi ha dues que no serien declaradament independentistes, les representants d'Unió, Cristina Paraira i Esther Salat, els darrers esdeveniments en aquest partit així ho confirmen - en portem dos menys -. ERC ha aconseguit tres actes però un dels regidors, en Ferran Villaseñor, és sobiranista però no independentista - en tindríem més dos -. I la CUP és evident que defensa la ruptura però pel que defensa una de les impulsores del Procés Constituent, la Teresa Forcades, no és clar si tothom en aquesta organització és independentista tot i que sí ho és que donen suport al procés sobiranista. D'altra banda, un dels partits que normalment es posa en el bloc dels no independentistes, ICV-EUiA, aporta en el seu grup un regidor que és declara independentista, sinó em fallen les meves informacions, com en el darrer mandat.

Per tant, respecte al ple anterior tenim un grup de CiU amb menys independentistes (-4), la CUP (+2), ERC (+2) i ICV-EUiA (+0), amb un total de 16 regidors i regidores. Si no em fallen els càlculs ens hem quedat igual, no?

Una petita rebolcada al ple de Sant Cugat

Doncs ja ho tenim! La gent ha parlat, i de quina manera! Perquè a partir d'ara i no només a Sant Cugat, toca fer en general PO-LÍ-TI-CA. En la majoria de plens del país ha quedat el panorama ben esmicolat i això voldrà dir que les forces amb més vots no podran governar d'esquenes ni a la gent ni a la resta de representants polítics sinó que s'hauran de posar d'acord amb més d'una força política.

A Sant Cugat, la candidatura liderada per la Mercè Conesa, que començava el recompte amb uns pronòstics de 12-13 actes, passava amb els primers percentatges a tenir-ne 9 i tremolor de cames. Finalment, com vaig preveure en l'especial en el que vaig participar de TV Sant Cugat, es va quedar en 11 actes de regidors, el que la situa a 2 de la majoria absoluta i la portarà a governar en solitari i pactar tots els punts dels plens i més o bé a cercar un acord de govern amb ERC. Des del meu punt de vista, no auguro un govern fàcil en minoria per la Mercè Conesa. Haurà de fer massa renúncies.

Núria Gibert, serà la cap de l'oposició al ple // Foto: Xavier Boix

Però no és aquesta la notícia de la nit, per previsible, tot i no acomplir l'única enquesta feta a la ciutat durant la campanya - si se li pot dir enquesta i després afegiré un comentari al respecte -. La notícia de la nit és l'explosió de la CUP. Es preveia durant la campanya que en passaria una de grossa. La seva presència al carrer, els actes amb molt èxit d'assistència i un manifest signat per gairebé 600 persones de diferents generacions i procedències polítiques, em feia ensumar que ho petarien i encara em va semblar poc. La seva pujada, un 600% sobre la primera vegada que es van presentar el 2007 i més del doble que fa 4 anys, s'emporta més de la meitat de tot el vot nou (+6.044) i de la diferència del vot en blanc del 2011, 1.000 vots.

Les dues altres forces que han guanyat vots aquest diumenge han estat C's i ERC, en aquest ordre. Si bé és cert que els primers han sofert un augment de vots similar a la CUP però respecte les darreres eleccions (+4.046 = +690%), cal no oblidar que el 2007 ja es van presentar i que van treure una quarta part d'aquests vots (1.269). I pel que fa a ERC, han aconseguit els millors resultats dels darrers 8 anys doncs, després del pacte amb el Lluís Recoder, el 2007 es van quedar amb 2.378 vots i 2 regidors i a les darreres eleccions van quedar-se fora del ple amb tant sols un 4,88% i 1.474 vots. En aquestes han multiplicat per 3 i arribat a 4.100 vots.

La resta de partits s'han quedat pràcticament igual que com estaven. El problema ha estat l'augment de participació i dins d'aquesta la participació desigual en els diferents districtes. Aquest fet ha comportat que ICV mantingués el seu segon regidor perdent només 150 vots respecte el 2011 i salvant doncs el grup municipal. El PSC ha perdut un regidor respecte el 2011 però només 400 vots. Qui sí ha tingut una sagnia important ha estat el Partit Popular que ha perdut gairebé un 40% dels vots, quedant-se als nivells del 2007, quan la Berta Rodríguez era la portaveu del partit que en va treure 2.636 i es va quedar com a penúltima força del ple. Tampoc CiU s'ha desgastat amb l'acció de govern ni local ni nacional. Ha aconseguit gairebé els mateixos vots que fa 4 anys, 430 menys, i 100 més que la darrera vegada que es va presentar en Recoder - això referma la injusta llei electoral que li ha donat 2 majories absolutes seguides a aquesta força i que ara li treu -.

Els vots van per barri

L'amic Francesc Carol desmentia a la Maria Vila quan aquesta recordava al programa especial eleccions de TV Sant Cugat allò que Sant Cugat era de les ciutats amb més desigualtat de l'estat, en el sentit que l'1% de la població gaudia del 20% de la renda. Doncs si mirem el resultat electoral de les seccions i districtes i ho creuem amb el vot i, per tant, amb la ideologia sembla que es confirma que efectivament el vot va per barris, tot i que no es pot generalitzar perquè són plurals, com ho és la ciutat.

A tota la ciutat ha guanyat CiU. A tota? No! A un petit llogarret anomenat La Floresta ha guanyat la CUP i, a més, traient-li a CiU sis punts de diferència, un 30,5% sobre un 24,1%, o sigui que no es moquen amb mitja màniga!. I a més no ho han fet en perjudici d'ICV que solia ser la 2a o 3a força en aquest barri, perquè segueix tenint un resultat per sobre del 10%, superior a la mitjana de la ciutat d'aquesta candidatura.

Com ha anat en la resta barris?. Per les dues forces sorpresa ha anat de la següent forma: en els barris més cohesionats ha guanyat la CUP a C's i en els més nous o en els d'estructura més horitzontal C's. El centre - històric, Sant Francesc, Sant Domènec, la capella de Sant Joan a Mira-sol, la zona del Casalet a Valldoreix i Les Planes han estat per l'esquerra independentista - sempre per darrera de CiU s'entén -. En canvi, a l'eixample sud, Sant Magí, Torreblanca, Parc Central, Volpelleres, Can Matas i Can Cabassa, Can Montmany i Can Trabal, han estat els de l'Albert Rivera els que han substituït l'habitual vot més conservador i moderat.

L'enquesta del TOT

Quan un pregunta al carrer, encara que sigui a vint persones, i fa una previsió, sempre se li diu enquesta. Ara bé, que un mitjà amb la trajectòria del TOT i el Diari s'atreveixi a publicar una com la de la setmana passada és, des del meu punt de vista, una presa de pèl a la ciència sociològica, als lectors i a la ciutadania. En primer lloc perquè la mostra no és suficientment àmplia. En segon lloc perquè no està científicament ben feta, l'enquesta ha d'anar acompanyada d'una ressenya metodològica, que mancava en aquesta, i amb un  rati d'error d'un 4,95% quan les enquestes de l'observatori de la ciutat, fetes per una empresa demoscòpica a 2.000 persones amb criteris científics, tenen el mateix marge d'error. A més una enquesta no es pot fer durant un mes, hi ha massa elements externs que la condicionen, com selecciones a la gent si la fas pel carrer? I, en darrer lloc, hauria d'haver una part de vot directe i una previsió de resultats, el que es diu la cuina. Aquí només hi havia cuina i fast food.

Veient els resultats, està clar que l'enquesta ha estat un fracàs i algú hauria d'assumir responsabilitats. Pel que he pogut veure en l'article d'opinió del director d'aquest mitjà no sembla que vagin per aquí les coses. Una enquesta a més d'informar també condiciona el vot, per tant és una responsabilitat davant la ciutadania. CiU mantindria la majoria absoluta deia, van encertar amb la CUP, cosa fàcil de predir i gairebé també amb ERC, també raonable. Però amb la resta, que era el més difícil, com amb CiU, no van encertar gairebé res. Donaven per desaparegut el PSC i ICV i un i l'altre van aconseguir l'un 2 i l'altre a punt. El PP més que 1-2 s'ha quedat en 0-1 i C's enlloc de ser cinquena força com auguraven ha estat la tercera. Un desastre.

Tots els partits són iguals?

Ahir parlant amb un bon amic sobre les eleccions municipals em feia veure la diferència entre candidatures de les anomenades veïnals i les que representen sigles de partits. Ell em deia que les primeres defensen les qüestions concretes que interessen realment a la gent en unes eleccions locals. I els segons, continuava, representaven més ideologies que pertoquen més a àmbits nacionals.

Jo li respongué que aquests altres partits també estan composats per veïns i veïnes de la ciutat que viuen i treballen aquí i que proposen idees concretes per millorar el seu funcionament. I que la ideologia, la política, és necessària també en l'àmbit municipal, fins i tot en l'arranjament de voreres. O és el mateix prioritzar l'arranjament dels carrers del centre que els dels barris perifèrics? O que aquest arranjament el facin empreses constructores de l'IBEX 35 o bé cooperatives o empreses d'inclusió social?.

Qui hi haurà representat a partir de dilluns a l'ajuntament? Foto: Trini Canals

En tot cas, el millor és repassar què diuen les diferents candidatures i, com deia l'anunci, comparar i decidir què ens agrada més, no us sembla?

Què diuen els diferents programes?

Som-hi doncs. Fem una ullada a les diferents candidatures que es presenten a aquestes eleccions i en traiem les principals propostes, sobretot aquelles que les diferencien, almenys des del meu punt de vista.

N'hi ha dues, VOX i PP, que competeixen en abaixar impostos i ajudar a les famílies, però a unes determinades famílies, les que es poden concebre com a institució. Ambdues forces, conjuntament amb Ciudadanos - C's, critiquen amb duresa la despesa pública en general, la de subvencions clientelars a algunes entitats, i proposen fer més eficaç l'administració - o sigui reduir el gruix dels serveis públics - tot i que amb matisos. També ho fa ICV-EUiA però plantejant reduir l'estructura política i la despesa en manteniments i subministraments.

En els seus programes econòmics els diferents partits ens parlen de fiscalitat des de dues perspectives diferents. VOX i PP fan molt d'èmfasi en la baixada dels impostos locals, fins el punt de treure la taxa de clavegueram en el segon cas. C's planteja una revisió cadastral perquè l'IBI moderi la seva quota. Cal dir però que les propostes relatives a l'IBI tenen poc recorregut. Des d'ERC, ICV i la CUP el plantejament fiscal es fa des de perspectives diferents que es resumeixen en obtenir ajudes en el pagament dels impostos depenent de la situació de vulnerabilitat que es té. Hi ha dues propostes específiques però que surten de la normalitat que són les de SI i la UASC. La primera proposa que l'ajuntament pagui tots els seus impostos a l'Agència Tributària de Catalunya (també ho fa ERC) i els segons, que s'intenti recuperar tot el que està impagat en impostos d'anys anteriors.

En l'apartat de política de promoció econòmica tothom està preocupat per l'atur i per la creació d'ocupació però les fórmules per fer-hi front son ben diverses. CiU gallardeja d'haver creat gairebé 7.000 llocs de treball en el darrer mandat i vol seguir en la mateixa línia, treballant perquè vinguin més empreses - que són les que creen ocupació, segons ells - i perquè facin convenis amb el SOM perquè aquests llocs de treball es creïn a la ciutat. Tanmateix aspiren a  mantenir i, fins i tot, augmentar els pressupostos en polítiques socials i ensenyament - proposen dedicar 500 mil euros al manteniment dels centres de primària durant el proper mandat -. ERC mostra especial preocupació per l'atur juvenil, que representa un 27% de l'índex d'atur de la ciutat - molt més baix que el de la mitjana de les ciutats veïnes -. En aquest sentit, proposen una finestreta única per facilitar els tràmits administratius per les petites empreses i els emprenedors que comencen a la ciutat i arribar a acords amb algunes entitats financeres per tal de facilitar als anteriors microcrèdits. Sumen a aquestes propostes una rebaixa considerable de la taxa de residus als establiments comercials de nova creació i una subvenció de fins a 2.000€ per a la modernització dels comerços . Els socialistes lliguen la creació d'ocupació a la formació, destacant-ne la proposta de coordinar les necessitats de les empreses a l'oferta dels centres educatius. La proposta força de la CUP és l'aposta decidida a favor de l'economia social i solidària que es pot exemplificar en la creació d'un viver de cooperatives municipal.

En el cas de SI plantegen impulsar pressupostos participatius, començant per una partida del pressupost ordinari - CiU també proposa fer-ho però en les inversions, un 10% -. VOX vol que es facin bonificacions en les zones blaves a favor del comerç local, UASC que el superàvit de l'ajuntament i el rati d'endeutament no cal que sigui tant petit quan hi ha necessitats a atendre a la ciutat - que els diners "estiguin al camp", com deia en Cruyff, vaja! -.

Les polítiques adreçades a la gent

Sinó hi ha prou diferències en el que he explicat fins ara, crec que en el que segueix en trobareu algunes més. La primera, que em sembla d'una hipocresia increïble, és la doble vara de mesurar que tenen VOX, PP i C's entre cultura i esports. Mentre en el primer àmbit no sembla que tinguin massa interès en ajudar a les entitats, ni que entenguin que la cultura és un element de cohesió social, davant la segona es desviuen en el seu programa en reclamar coordinació amb les entitats, més subvencions, ajudes i inversions en nous equipaments. VOX, per exemple proposa mecenatge per la cultura perquè no depengui de l'ajuntament. Per C's, la cultura la fan les persones i no les associacions i pel PP el bilingüisme és la qüestió central en aquest àmbit...

La resta de partits proposen mantenir el pressupost de cultura, l'impuls de la cultura tradicional i popular i que la llengua catalana sigui la d'informació, relació i senyalització de l'ajuntament, en el cas de SI, que el Consell de Cultura sigui operatiu i la creació d'un espai per joves creadors i aprofitar espais verds per l'expressió cultural, en el cas de UASC. ERC coincideix en el primer assumpte i a més proposa co-decidir amb les entitats la priorització de les necessitats i una part de les subvencions que reben per tal de fer activitats extraordinàries. En el cas de la CUP, pensen que ha d'arribar a tot arreu, no només per la via del consum i l'oci sinó també per la de la participació i la creació artística i cultural. En aquest sentit, proposen crear sales polivalents en els barris i districtes que permetin la programació cultural local i la creació artística. ICV qualifica la ciutat com culturalment molt rica però insta a treballar per revertir la capacitat dels actors culturals de la ciutat en la ciutadania i també a replantejar-se de dalt a baix els equipament que hi ha.

En el cas del PSC, com ho era en la promoció econòmica, l'aposta de la cultura és la creativitat. Segons el seu candidat manca lligam entre la cultura pública i la privada" i anuncien una aposta clara per la formació artística pública, potenciant l'educació secundària artística. La candidatura governant, CiU, centrarà la seva actuació en el proper mandat, si té majoria, en la construcció d'una gran biblioteca central urbana, en eixamplar la xarxa de museus amb l'espai Grau Garriga situat a la Casa Can Quitèria vinculat a la Casa Aymat i Can Maristany i desenvolupant un itinerari de les arts plàstiques i de l'art.

Tothom vol tenir cura de les instal·lacions esportives i coordinació amb les entitats. Però com a diferenciació podem ressaltar, la descentralització que proposa SI,  l'aprovació d'un pla d'instal·lacions esportives pel 2020 amb tots els agents implicats que proposa UASC, la utilització de les instal·lacions municipals per part de les entitats esportives en les vacances escolars de forma gratuïta que proposa ERC, per poder-se finançar, recuperar competències a l'OMET perquè garanteixi que hi ha esport extraescolar i no descentralitzi a tots els centres escolars, com proposa la CUP, replantejar-se la inversió en el nou pavelló de La Guinardera pel seu cost i millorar altres instal·lacions ja existents i invertir més en les entitats com fan altres ciutats metropolitanes, com proposa ICV o la construcció d'un pavelló al nou Institut Leonardo Da Vinci i un Bike Parc a Volpelleres, com proposa CiU.

Pel que fa a la gent més vulnerable, ICV planteja introduir un ajut per elles, augmentar l'atenció domiciliària i els plans de salut per joves i infants. Des de fa uns anys proposa, com defensa en el seu programa aquesta candidatura i la CUP, garantir l'accés de tota la ciutadania als serveis públics mitjançant quotes que guardin relació amb la renda (l'anomenada tarificació social). Pel que fa a l'habitatge, VOX vol replantejar on es fa aquest tipus de política social, SI vol impulsar i gestionar els habitatges buits de les entitats financeres per fer habitatge social de lloguer, UASC planteja la promoció dels pisos tutelats per gent gran i els compartits entre gent gran i gent jove i C's proposa que l'habitatge de lloguer no costi als seus usuaris més del 30% dels ingressos i que l'habitatge públic serveixi per fomentar l'arrelament a la ciutat dels residents.

Per acabar, i com a propostes més especials de les diferents candidatures, ressalto crear una tinença d'alcaldia de descentralització per parar més atenció als diferents barris i recuperar la gestió dels serveis urbans a mesura que acabin les cessions per revertir aquesta en benefici de la ciutat, com fa UASC. Aquesta proposta també la fa la CUP de forma clara han de ser de titularitat pública, sobretot els més essencials pel desenvolupament de la ciutat com l'aigua, la llum, el transport públic, etc la conseqüència de la remunicipalització dels serveis és la rendibilitat social perquè els beneficis es redistribueixen pel conjunt de la ciutadania i es poden millorar les condicions dels treballadors. Aquesta proposta també la defensa ICV que, en el cas de l'aigua, planteja un procés de deliberació que acabi en una consulta ciutadana.

Roser Casamitjana, tal com raja

És difícil parlar d'algú quan el coneixes bé i quan a més li tens una estima especial. Aquest és el meu cas amb la ja cap de llista d'ICV, Roser Casamitjana. Però ho intentaré fer, com ho vaig fer fa mig any amb les dues altres caps de llista fins ara presentades públicament, la Mireia Ingla d'ERC i la Mercè Conesa de CiU.

La primera diferència amb les presentacions anteriors és l'austeritat o, si voleu, la humilitat amb la que van afrontar el repte de la presentació. A diferència de les anteriors, la gent d'ICV van preferir garantir una sala plena de l'Ateneu que patir fins el darrer moment en un espai més gran - dit de pas tampoc hi ha massa més a escollir -. A més, fer-ho a l'Ateneu és un gest de complicitat amb un entitat del poble, amb la cultura des de baix, una de les senyes d'identitat de l'esquerra transformadora que volen representar.

Roser Casamitjada acompanyada per l'Isidre Marías, Assun Reyes i JA Prieto

Com en el cas de la presentació de la Mireia Ingla, la Roser Casamitjana va estar acompanyada de representants de "l'esquerra plural" de la nostra ciutat, el que dóna un missatge del "bon rotllisme" que no es concreta per abans de les eleccions com tothom ha comprovat - excepte a Valldoreix i només en part - però que albira una possible bona entesa depenent de com vagin els resultats dels comicis municipals. No sé si la coincidència en el nom del procés programàtic d'ERC amb el que fa temps que duu a cap ICV, el "repensem Sant Cugat", és un avís per navegants!.

Però per què dic al principi "Roser Casamitjana, tal com raja"?. Doncs perquè així es va mostrar a la gent que vam assistir a la presentació. La Roser és una persona propera, serena, formada, culta, molt treballadora i un pèl adusta, com ho és la seva terra d'origen (Barberà de la Conca), un pèl seca, aspra, no és dona de moltes paraules, les necessàries, ni d'ensabonar ni de quedar bé per quedar bé. Per mi, una virtut en la política d'aquests temps en que s'ha de fer pedagogia i dir a les coses pel seu nom. I a la presentació, a diferència de les dues anteriors, sobretot a la de la Mercè Conesa, on la sabonera va arribar gairebé a l'entrada de la platea del Teatre Auditori, l'organització de l'acte no van deixar que hi hagués gairebé ni una bombolla de sabó.

I això que quan ella va cridar al seu costat als seus tres convidats tot feia pensar que la cosa aniria per aquest camí!. Res de res. L'acte es va convertir en un "tercer grau" del que ella no en tenia cap constància - m'ho van confirmar personalment els tres protagonistes, l'Isidre Marías, l'Àssun Reyes i el Jesús Àngel Prieto - en el que li van preguntar de tot. Des de quan cobrava, fins quan temps dedicava a la feina de regidora, què pensava sobre temes com la participació, residus, habitatge, canvi climàtic, polítiques de gènere, les mocions del ple, l'oposició, el pacte "no nascut" de l'esquerra, els 27 anys de govern de CiU i el seu estil de govern, la smart city, tot el que us pugueu imaginar en 45 minuts d'interrogatori, cadascú amb el seu estil. Un bon exercici de transparència pública d'una candidata que diu el que pensa i el que és "tal com raja", fins i tot abans de començar a discutir el programa però amb la certesa d'haver treballat de valent i haver fet els deures durant quatre anys colze a colze amb la gent i les entitats de la ciutat.

Per les seves respostes està clar que ella té - i el futur equip també - propostes clares i alternatives per Sant Cugat, malgrat hi hagi qui digui que no, tantes vegades com vulgui, quan es parla d'altres maneres de fer, o d'altres "models" - paraula que no té massa sentit però accepto "pulpo como animal de compañía" -. Mireu si hi ha propostes alternatives que moltes de les que feia fa anys i panys, i fa ICV, o la CUP o el PSC, fins i tot, ERC, les està assumint CiU en els darrers mesos, com la de "municipalitzar les zones blaves" o "incorporar criteris socials als concursos públics". I és que, com deia un amic meu, el "model Sant Cugat és difícil de canviar, perquè no dóna per massa més, el que cal és repensar-lo, refer-lo, fer cirurgia interna en el cas del urbanisme, gestionar-lo d'una altra forma,etc".

Com en els casos de la Mercè Conesa i la Mireia Ingla, ICV tampoc es va estar de res i Sant Cugat també va demostrar que és important pels ecosocialistes. La co-coordinadora nacional Dolors Camats va ser l'encarregada de tancar l'acte amb un missatge molt similar al del líder republicà i molt distant al del president Mas, molt municipalista, molt d'empoderament de la gent, molt de que la gent té en les seves mans el proper mes de maig canviar coses que afecten en el seu dia a dia i que són molt importants en la qualitat de vida. I és que és evident que aquesta és una força que en els ajuntaments és on ha basat majoritàriament el seu laboratori d'idees i d'acció política i el seu balanç i trajectòria l'avala. Caldrà fer l'examen per això doncs.

Pacte per la llibertat?

Comença una nova investidura i amb aquesta en faran deu. Sembla que la incògnita s’ha aclarit. Si Artur Mas demanava una majoria aclaparadora, un govern fort per fer una transició nacional no ho ha aconseguit a les urnes però ho ha aconseguit amb un pacte legítim amb ERC però difícil d’entendre per com s’ha plantejat. Oriol Junqueras li dona a Mas allò que no li ha donat el poble de Catalunya, estabilitat per governar, i redueix el que havíem guanyat en aquestes eleccions, la pluralitat del Parlament.

Veiem-ho. S’ha començat malament en l’eix nacional. La concreció del full de ruta i el calendari del referèndum d’autodeterminació no hauria de ser moneda de canvi d’un pacte entre dues forces polítiques sinó fruit d’un pacte sense límits entre forces polítiques i socials del país.

Un govern fort què vol dir? Un govern fort pot ser un govern que compta amb un grup parlamentari darrere que te més de dues vegades els escons de la segona força. O és que els fa mandra treballar? Penso que tenim poca cultura parlamentària. Del que deia Oriol Junqueras en una cosa te raó: només podia ser President, aquesta vegada, un dels candidats, el de la força més votada. Qualsevol altra opció era com a mínim descabellada. Però “anar a missa i repicar campanes” com farà ERC en els propers anys no em sembla massa raonable. En un Parlament l’oposició no ha de dir que no a tot però ha de fer d’oposició. I que el cap de l’oposició sigui el màxim avalador de les polítiques del govern no és garantia saludable per la política catalana. 

Ara ens seguirà dient ERC que la culpa és de Madrid. En bona part ho és, sobretot del PP. També és culpa de la Sra. Merkel. Però també ho és de les polítiques que defensen el Sr. Mas i el Sr. Duran i que ara des de fora del govern hauran de defensar des dels seus escons els diputats i diputades d’ERC. Perquè rebaixant mil milions de retallades per la via dels ingressos (que ja veurem com es farà) no és suficient per aturar el drama diari al que estem abocats. Diuen que és per la llibertat, no se per quina llibertat. Potser per la llibertat d’un país, d’un país que quan es deslliuri de les cadenes trobarà que està despullat i s’haurà de tapar les vergonyes i no podrà caminar per no ensenyar-les.

article publicat dijous 20/12/2012 a cugat.cat

Valoració del #20N (1)

He volgut madurar les dades de les darreres eleccions generals,estudiar-les i compartir-les primer amb la gent de la nostra organització abans de compartir-la amb aquells/es que seguiu el meu bloc. De ben segur no em cabrà tot en un sol article perquè hi ha dades que cal posar de relleu.

Acaba el cicle electoral amb aquestes eleccions generals que comporten també un canvi de cicle polític a nivell institucional. D’aquest cicle electoral hem d’extreure conclusions que necessàriament s’han de diferenciar per “barris” i per conteses però que ens han d’ajudar a enfortir la nostra organització i a aprofundir en el nostre projecte polític en el marc de la propera assemblea comarcal i nacional.

La principal conclusió d’aquest cicle és el predomini de la dreta catalana i espanyola al Parlament i a les Corts Generals i l’augment de poder polític també en l’àmbit municipal, en el que destaca el canvi històric a l’ajuntament de Barcelona i a la Diputació Provincial. Aquesta realitat és clarament negativa pels interessos de les classes populars i, per tant, per allò que nosaltres defensem com a centre d’acció del nostre ideari polític. En els darrers 10 anys CiU i PP han passat de representar a la nostra comarca el 30% en totes les eleccions al 49% de les darreres eleccions al Parlament i el 45% en les eleccions del 20N (35% Generals 2008).

L’altra cara de la moneda és el PSC. En els darrers 10 anys a la nostra comarca ha passat de representar una forquilla del 30 al 49% (Generals 2008) al 19,2 del Parlament, el 27,6 a les municipals i el 28,8 en aquestes, continuant sent la força més votada a la nostra comarca, dos punts per sobre de la mitjana catalana i un per sobre del de la província de Barcelona. El PSC i el PSOE han tingut els pitjors resultats de la història a nivell nacional i estatal, més de 4 milions de persones han deixat de votar-los des de les darreres eleccions generals i la majoria han anat a l’abstenció (50% dels vots) i a UPyD, IU, PP i CiU (la resta, aproximadament).

Pel que fa a ERC el seu pes l’ha portat de ser la 3a o 4a força depenent de les eleccions a ser relegada a la 5ena posició en les tres darreres, passant del 14% del Parlament 2003 a estar entre el 5% i el 6% en el cicle electoral del 2010 i 2011 a la nostra comarca. I és que el projecte nacional va més enllà d’una sola paraula.

Abans de parlar de nosaltres fem-ho de la participació en les diferents eleccions, doncs per ICV és una variable important de qualitat democràtica. En aquest darrer cicle s’havien millorat els % en les eleccions al Parlament com en les municipals passant del 46% al 40% en les primeres i del 51% al 49% a les segones de mitjana comarcal. En el cas però de les Generals ha augmentat l’abstenció un 3% (del 28% al 31%). Cal treballar doncs per incorporar en la consciència ciutadana la importància de la participació en les catalanes i les municipals. A nivell d’Estat el vot anomenat de rebuig al sistema ha augmentat un 1% (del 2 al 3%) incloent aquí el blanc, el nul i les candidatures més alternatives (Pirata, Eb i Anticapitalistes, per incorporar sigles que tenen alguna representació en institucions europees).

fotos de singulardigital.cat

Les dades electorals a la nostra comarca

Dijous passat varem fer una reunió de la comissió política comarcal per tal d’analitzar els resultats de les eleccions al Parlament a la nostra comarca. Us faig cinc cèntims dels més rellevants.

A nivell de tota la comarca i respecte a les eleccions del 2006 (36.215 vots) ICV-EUiA hem perdut 3 mil vots amb un increment de participació de 35 mil vots. Si ho comparem amb les dades del 2003 incrementem els vots més de 1.000 (de 31.837 a 33.057), tenint en compte que han votat en aquestes 7 mil més que el 2003. A nivell de cens la nostra coalició representa en aquestes un 5,2%, com en el 2003, i un 0,6% per sota del 2006. A la nostra comarca ens situem 1,5% per sobre de la mitjana de Catalunya i 0,6% per sobre de la circumscripció de Barcelona. Pel que fa a les localitats 10 estarien per sobre de la mitjana de Barcelona. En percentatge aquests es situen per darrera de les eleccions del 80, 88, 92, 95 i 2006.

Pel que fa a la resta de partits : CiU aconsegueix els millors resultats de les darreres quatre eleccions però per sota de les del 84, 88, 92 i 96 – a les del 92 va treure un 41,03%! – a la nostra comarca (36,98%), per sobre de la seva mitjana a Barcelona (36,85%), gairebé doblant els vots del PSC i imposant-se a totes les localitats, excepte a Badia on ha guanyat el PSC (29,29%) i en segon lloc ha quedat el PP (19,83%).

De la mateixa forma també el PSC ha tret uns resultats històrics (19,29%), però en negatiu, perdent gairebé 60 mil vots respecte el 2003 i 27 mil respecte el 2006. Aquests sí són els pitjors resultats de la seva sèrie històrica, fins i tot pitjors que els del 80, quan el PSUC va ser la primera força amb el 27,99 %, CiU la segona amb el 27,24 i el PSC tercera amb el 22,36%. El PSC al Vallès Occidental està, això sí, amb uns resultats en la línia dels que te a la circumscripció de Barcelona (19,12%). Els pitjors resultats els te a Sant Cugat (10,43%), Sant Quirze (12,63%), Viladecavalls (15,24%) i Vacarisses (14,78%), on tenen l’alcaldia.

El PP passa de la cinquena posició del 2006 (quarta al 2003) a ser la tercera força amb un 12,19%, 10,19% el 2006 i 11,14% el 2003. Aquests sí son els millors resultats des de que es va presentar per primer cop el 84 com Alianza Popular. Ha guanyat 11 mil vots respecte el 2006 i menys de 5 mil respecte el 2003. només està per sota de la mitjana comarcal a Terrassa, Sabadell, Sant Cugat (on és 2a. força), Castellar, Sant Quirze, Matadepera, Sentmenat, Viladecavalls i Ullastrell, totes elles localitats on o be CiU està molt per sobre de la mitja o ho està el PSC.

Pel que fa a ERC ha tornat als resultats del 99, 2.000 vots menys que aleshores i als percentatges del 92 i 95. Amb un percentatge del 5,91% està per sota de la mitjana de Barcelona i, en algunes localitats no és ni la 5a força (a Ripollet, Barberà, Badia i Polinyà C’s te millor %). C’s ha millorat els seus resultats respecte el 2006 passant del 3,55% al 4,18%, gairebé 4.000 vots més. A Rubí, Cerdanyola, Ripollet, Barberà, Santa Perpètua, Badia i Polinyà podria tenir representació municipal amb els resultats en aquests municipis.

Cal valorar positivament el nivell de participació a la nostra comarca, gairebé del 60% (59,38%), al mateix nivell que el 2003 i molt per sobre del 2006 (54,1%). Una primera conclusió seria que l’abstenció, com ja es manifestava en les darreres eleccions, també afecta a la nostra coalició. Ressaltar també que els vots en blanc representen un 2,89% (2,94% a Barcelona) i Plataforma per Catalunya representa un 2,63% (2,47% a Barcelona), amb puntes importants com a Terrassa (4,09%), Santa Perpètua (5,23%), Badia (4,1%) i Polinyà (4,98%).

Dues darreres anotacions a afegir a la reflexió que hem de fer al voltant dels resultats : a la nostra comarca al voltant d’un 60% del cens impugna el sistema polític català per omissió o per confrontació, la suma de l’abstenció, vot en blanc, plataforma, C’s i PP avala aquesta afirmació. En alguns llocs aquest fet és preocupant i caldrà pensar en accions per lluitar-hi. Treballar perquè l’agenda social sigui la prioritat política i d’aquesta forma aconseguir que una part important de la població abstencionista (40%) i de la nova ciutadania pugi al carro de la democràcia pot ser una de les línies. D’altra banda les forces que han atacat frontalment el fet migratori representen a la nostra comarca un 15%, sense comptar CiU. També aquest aspecte ens ha de fer reflexionar.

foto del Vallès Occidental des de La Mola

I tant que hi ha alternativa !

En les darreres setmanes s’han succeït diferents exemples de que a Sant Cugat hi ha alternativa. En el darrer ple hi va haver una petita picabaralla entre el PSC i ERC sobre si els primers eren o no alternativa de govern. ERC em dona la sensació que entén la capacitat d’influència a la ciutat en l’acord habitual amb CiU. Uns acords massa vegades més estètics que autèntics. Només cal fer una mirada a les condicions que ERC ha posat per votar a favor dels Pressupostos d’enguany... que s’acompleixin aquelles mocions que promogudes per aquest partit han estat acceptades pel ple santcugatenc.

Al Diari de Sant Cugat hem pogut llegir en les dues darreres setmanes opinions de persones vinculades als dos partits prenent posició al respecte. En una el coordinador del Grup Municipal d’ERC, Eduard Anguita, menystenia els posicionaments del PSC avalant llarga vida al projecte convergent, a l’altra en David Gutiérrez defensa que a la nostra ciutat hi ha altres formes de veure la realitat i és legítim defensar-les i somniar en un canvi, un canvi on és important la participació de les forces de l’esquerra catalana, entre les que hauria d’estar ERC.

Personalment, em dona la sensació que ERC pateix de la malaltia del figurant. Després del seu pas pel govern de la ciutat, on va poder amb més o menys enginy deixar una petjada que en alguns casos ha estat molt positiva i de la que la conseqüència va ser un càstig per part de la ciutadania, ara sembla que surt del foc per posar-se a les brases. Espero que no es cremin més del que ja ho estan fent.

Mentrestant tant el PSC com ICV hem treballat per demostrar que hi ha una altra manera de governar la ciutat, prioritzant de forma diferent a la que ens planteja l’equip d’en Recoder. Ho varem fer la setmana passada en la presentació de les al·legacions al pressupost 2010 de 51 propostes diferents a aquest que canviarien clarament les despeses municipals i de les que en sortirien clarament beneficiades aquelles persones que avui viuen de forma més greu la crisi que ens maltracta. Unes propostes que esdevenen un pressupost alternatiu que vol impulsar les polítiques d’ocupació, les polítiques socials, l’austeritat, la lluita contra el canvi climàtic i el suport a les entitats socials, culturals i esportives, afrontant la crisi de forma seriosa i tocant de peus a terra, amb una previsió molt més realista, i a la baixa, dels ingressos municipals.

Aquesta setmana en fèiem una altra de presentació conjunta. En aquest cas explicàvem com entenem que ha de ser la política d’equipaments dels propers deu anys. En primer lloc reclamant més valentia a l’equip de govern, que s’ha limitat a tapar forats, doncs només proposa ubicar equipaments en aquells solars municipals que estan buits, sense pensar en què cal per la ciutat i on cal que estigui cadascun dels equipaments per donar el millor servei. En segon lloc reclamant una memòria econòmica que faci més creïble la proposta feta, tal i com en el seu moment es van comprometre. Aquest Pla d’Equipaments no és res més que la proposta política de CiU, no respon al procés participatiu que malgrat ha aportat moltes propostes no n’ha vist cap de reflectida en els primers anys de desenvolupament d’aquest.

Pel que fa als temes més concrets què és el que demanem ? doncs que més del 60% de la població escolar tingui dret a una escola pública des dels 0 als 16 anys, que la policia municipal s’ubiqui en un equipaments digne, que al centre de la ciutat hi hagi un casal per la gent gran, que l’edifici de l’antic ajuntament a la Plaça Barcelona sigui un espai de trobada associativa i d’actes cívics, que es desenvolupi la zona esportiva de La Guinardera d’una vegada i que millorin equipaments esportius com els del barri de Sant Francesc i la piscina del Parc Central que avui no podem dir que siguin a l’alçada d’una ciutat com la nostra, que revisqui el Mercat de Pere San, que tinguem Biblioteca Central abans del 2012, que la nostra ciutat gaudeixi d’un centre de promoció econòmica i de l’ocupació de caire públic, que les dones puguin gaudir d’un espai de referència per desenvolupar els seus projectes col·lectius, que l’escola d’adults tingui un espai a l’alçada dels nous temps i dels requeriments que te i, que la cultura tradicional i popular santcugatenca no hagi d’anar deambulant més temps pels diferents equipaments públics i privats i es pugui ubicar en un espai fix que proposem que sigui sota la Plaça del Rei (...) i abans del 2012 !

Algú pot dir que a Sant Cugat no hi ha alternativa, penso que aquestes qüestions, i d’altres que han anat sorgint, demostren que hi ha qui veu el govern de la ciutat d’una altra manera. Ara només cal que tinguem capacitat d’explicar-ho i de guanyar complicitats. De ben segur que una gran part de la ciutat estarà d’acord en prioritzar el que nosaltres proposem.

3 paràgrafs pel “ja n’hi ha prou!”

Al llarg d’aquestes darreres dues setmanes hem assistit al linxament polític i mediàtic de la conselleria d’Interior. Un cop més diferents mitjans, entre els que es compten els públics i, principalment, en Cuní & Cía., no han dubtat en utilitzar una crisi en un cos professional, en aquest cas el dels bombers de la Generalitat, per atacar sense miraments aquell que els dirigeix políticament, el conseller Joan Saura. No fa res que la causa d’aquesta crisi sigui la mort de cinc homes que patiren les conseqüències d’un foc dramàtic i d’una situació meteorològica excepcional.

Amb el terra encara fumejant el conseller donava explicacions al Parlament del que havia passat. Segurament s’ho havia pogut estalviar perquè era difícil en aquells moments tenir tots els elements per fer una valoració complerta – l’informe dels bombers va trigar més d’un mes a fer-se fer per la seva dificultat – però van pesar més les ganes de donar transparència a l’assumpte i de donar compte a la ciutadania representada al Parlament. Mai s’havia fet i això per si mateix ja és un element a posar en valor. Com és també el fet que el mateix dia que s’aixecava el secret sumarial el conseller demanés tornar a comparèixer al Parlament, un cop explicat l’informe als familiars de les víctimes i als propis professionals representats pels seus sindicats.

Què ha passat des d’aleshores ? doncs que, tal i com deia el president del nostre Grup Parlamentari, s’ha elevat a veritat incontestable els arguments d’una de les parts, legítima però absolutament parcial i s’ha sumat a això la gana partidista, legítima també, de trencar el tripartit des de les forces de l’oposició parlamentària. Des d’abans fins i tot de ser anomenat conseller ja es demanava la dimissió de Joan Saura, argumentant que una força com la nostra no es podia fer càrrec de segons quines responsabilitats. Avui però podem dir amb orgull que hi haurà un abans i un després de la gestió que ha fet ICV al capdavant d’aquesta conselleria. Una gestió que de ben segur necessitaria de més temps per assentar-se, els canvis són sempre difícils i més en una conselleria que està normalment mirada amb lupa.

Aquests dies hem assistit a dos fets que també condicionaran el futur del país. Per un costat el procés d’ubicació del cementiri nuclear i per l’altre el rebuig per part d’un dels socis de govern a la convivència amb ICV. Sobre el cementiri nuclear dos actituds diferents : la dels que tot i estar d’acord amb el desenvolupament de l’energia nuclear no volen assumir un de les seves fatals conseqüències, la gestió dels seus residus, amb un posicionament tant poc honest i insolidari i, d’altra banda, la dels que no estant d’acord amb aquesta energia volem parlar abans de decidir on van els residus fins quan els seguirem produint, amb l’objectiu del desmantellament de les centrals nuclears i l’aposta clara per una alternativa energètica més sostenible i segura.

Sobre el segon fet : ERC ha declarat en veu del seu màxim representant que no vol repetir un futur govern d’esquerres amb ICV. Com es pot defensar un govern d’esquerres sense la nostra contribució ?, quin problema hi ha en que aquest govern de coalició no pensi el mateix en determinats temes ?, potser els fa por que la seva carta de presentació davant determinats sectors estigui condicionada per la nostra participació ?, realment és el seu problema, però també ho serà pels que pensem que cal seguir treballant per la reedició d’un govern tripartit. El problema em fa la sensació que és d’imatge. Hi ha qui defensa governs amb sigles d’esquerres – tot i que no tanquen la porta a governs amb la dreta per superar la crisi ! – i hi ha qui defensem governs que facin polítiques d’esquerra. Aquí és on realment fa mal, no Sr. Puigcercós ?.