Roser Casamitjana, tal com raja

És difícil parlar d'algú quan el coneixes bé i quan a més li tens una estima especial. Aquest és el meu cas amb la ja cap de llista d'ICV, Roser Casamitjana. Però ho intentaré fer, com ho vaig fer fa mig any amb les dues altres caps de llista fins ara presentades públicament, la Mireia Ingla d'ERC i la Mercè Conesa de CiU.

La primera diferència amb les presentacions anteriors és l'austeritat o, si voleu, la humilitat amb la que van afrontar el repte de la presentació. A diferència de les anteriors, la gent d'ICV van preferir garantir una sala plena de l'Ateneu que patir fins el darrer moment en un espai més gran - dit de pas tampoc hi ha massa més a escollir -. A més, fer-ho a l'Ateneu és un gest de complicitat amb un entitat del poble, amb la cultura des de baix, una de les senyes d'identitat de l'esquerra transformadora que volen representar.

Roser Casamitjada acompanyada per l'Isidre Marías, Assun Reyes i JA Prieto

Com en el cas de la presentació de la Mireia Ingla, la Roser Casamitjana va estar acompanyada de representants de "l'esquerra plural" de la nostra ciutat, el que dóna un missatge del "bon rotllisme" que no es concreta per abans de les eleccions com tothom ha comprovat - excepte a Valldoreix i només en part - però que albira una possible bona entesa depenent de com vagin els resultats dels comicis municipals. No sé si la coincidència en el nom del procés programàtic d'ERC amb el que fa temps que duu a cap ICV, el "repensem Sant Cugat", és un avís per navegants!.

Però per què dic al principi "Roser Casamitjana, tal com raja"?. Doncs perquè així es va mostrar a la gent que vam assistir a la presentació. La Roser és una persona propera, serena, formada, culta, molt treballadora i un pèl adusta, com ho és la seva terra d'origen (Barberà de la Conca), un pèl seca, aspra, no és dona de moltes paraules, les necessàries, ni d'ensabonar ni de quedar bé per quedar bé. Per mi, una virtut en la política d'aquests temps en que s'ha de fer pedagogia i dir a les coses pel seu nom. I a la presentació, a diferència de les dues anteriors, sobretot a la de la Mercè Conesa, on la sabonera va arribar gairebé a l'entrada de la platea del Teatre Auditori, l'organització de l'acte no van deixar que hi hagués gairebé ni una bombolla de sabó.

I això que quan ella va cridar al seu costat als seus tres convidats tot feia pensar que la cosa aniria per aquest camí!. Res de res. L'acte es va convertir en un "tercer grau" del que ella no en tenia cap constància - m'ho van confirmar personalment els tres protagonistes, l'Isidre Marías, l'Àssun Reyes i el Jesús Àngel Prieto - en el que li van preguntar de tot. Des de quan cobrava, fins quan temps dedicava a la feina de regidora, què pensava sobre temes com la participació, residus, habitatge, canvi climàtic, polítiques de gènere, les mocions del ple, l'oposició, el pacte "no nascut" de l'esquerra, els 27 anys de govern de CiU i el seu estil de govern, la smart city, tot el que us pugueu imaginar en 45 minuts d'interrogatori, cadascú amb el seu estil. Un bon exercici de transparència pública d'una candidata que diu el que pensa i el que és "tal com raja", fins i tot abans de començar a discutir el programa però amb la certesa d'haver treballat de valent i haver fet els deures durant quatre anys colze a colze amb la gent i les entitats de la ciutat.

Per les seves respostes està clar que ella té - i el futur equip també - propostes clares i alternatives per Sant Cugat, malgrat hi hagi qui digui que no, tantes vegades com vulgui, quan es parla d'altres maneres de fer, o d'altres "models" - paraula que no té massa sentit però accepto "pulpo como animal de compañía" -. Mireu si hi ha propostes alternatives que moltes de les que feia fa anys i panys, i fa ICV, o la CUP o el PSC, fins i tot, ERC, les està assumint CiU en els darrers mesos, com la de "municipalitzar les zones blaves" o "incorporar criteris socials als concursos públics". I és que, com deia un amic meu, el "model Sant Cugat és difícil de canviar, perquè no dóna per massa més, el que cal és repensar-lo, refer-lo, fer cirurgia interna en el cas del urbanisme, gestionar-lo d'una altra forma,etc".

Com en els casos de la Mercè Conesa i la Mireia Ingla, ICV tampoc es va estar de res i Sant Cugat també va demostrar que és important pels ecosocialistes. La co-coordinadora nacional Dolors Camats va ser l'encarregada de tancar l'acte amb un missatge molt similar al del líder republicà i molt distant al del president Mas, molt municipalista, molt d'empoderament de la gent, molt de que la gent té en les seves mans el proper mes de maig canviar coses que afecten en el seu dia a dia i que són molt importants en la qualitat de vida. I és que és evident que aquesta és una força que en els ajuntaments és on ha basat majoritàriament el seu laboratori d'idees i d'acció política i el seu balanç i trajectòria l'avala. Caldrà fer l'examen per això doncs.