La història recent de l’aigua a l’àrea metropolitana, una descripció (I)

En les darreres setmanes s’ha parlat abastament del conflicte – fins i tot s’ha recuperat el que en el seu moment es va acabar dient “guerra de l’aigua” – que s’ha desencadenat per un cúmul d’enfrontaments polítics, empresarials i institucionals al voltant de la gestió de l’aigua al nostre país. Aquest és un debat apassionant i el tema a més s’ho mereix doncs es tracta d’un dels drets bàsics – com recordava recentment en la celebració del Día Mundial de l’Aigua en Frederic Ximeno una persona no pot passar més de tres dies sense veure’n, d’aigua vull dir.

Així que m’he animat a escriure un seguit d’articles – posts – per aclarir on estem i cap a on crec que hauríem d’anar, seguint una mica a la gent que penso que estan entomant el tema com cal, defensant el dret col·lectiu i no pas el dels que aprofiten el moment per treure’n beneficis.

Abans de començar a explicar, en aquest primer article explicaré perquè es pot privatitzar ATLL i els canvis tarifaris a l’Àrea Metropolitana, us recomano que aquesta tarda us acosteu a la Casa de Cultura perquè els companys/es de la CUP de Sant Cugat han convidat a l’amic Quim Pérez de la Plataforma Aigua és Vida a fer una xerrada sobre “els reptes de l’aigua a Catalunya” a les 20:00h.

El desembre del 2011 el Parlament de Catalunya aprova amb els vots de CiU i PP, i l’abstenció del PSC, l’anomenada “llei Òmnibus, de simplificació i millorade la regulació administrativa” que promou la privatització de la gestió de l’empresa Aigües Ter – Llobregat (ATLL) que passa a dependre orgànicament del Departament d’Economia, un desastre en tota regla i un missatge polític ben clar: la gestió de l’aigua deixa de ser un vector ambiental i un dret bàsic per passar a ser un be de consum, una mercaderia. En aquest sentit és important valorar el paper jugat pel PSC, aleshores capitanejat pel Quim Nadal, que en el temps del Govern d’Entesa ja obligà a que les polítiques energètiques pengessin també del mateix departament. Res és neutre com podeu imaginar...

El novembre del 2011 el Consell Metropolità aprova la revisió de les tarifes de l’aigua dels municipis on dona el seu servei AGBAR – SUEZ, aquesta empresa que tothom qualifica d’empresa catalana però que pertany majoritàriament a un grup d’arrel francesa (amb el que no tinc cap problema òbviament) amb els vots favorables de tots els grups metropolitans excepte del PP. Aquesta revisió suposa un increment mitjà del 4,98%. 

Les condicions d’aquest acord eren:

o   El compliment per part de l’empresa del programa – marc prorrogat fins el 31/12/2011

o   L’acord polític plantejat per ICV-EUiA de pactar unes noves tarifes amb perspectiva social progressiva i amb caràcter ambiental. El president Trias va dir textualment: “tots podem acceptar i acceptem el compromís d’avançar en les línies que ha expressat el Sr. Tejedor”, president del Grup Metropolità de la nostra coalició.

L’abril del 2012 AGBAR – SUEZ demana una revisió extraordinària, que contempla la llei de contractes, basada en una sèrie de circumstàncies sobrevingudes:

o   La llei 5/2012 de 20/3 de mesures fiscals, financeres i administratives que acompanya al pressupost suposa un augment de costos per les empreses subministradores, que en aquest cas volen repercutir immediatament en l’usuari del servei malgrat que el conseller Recoder digués en el seu moment que “la modificació del cànon per les empreses era una mesura que havien d’assumir aquestes sense repercutir en els usuaris”. Un augment de costos que prové del:

• Cànon de l'aigua per l'ús per abastaments a tercers 
• Cost i gestió del cànon de l'aigua: no hi ha compensacions de l'ACA i el cànon passa a liquidar-se de forma mensual i no trimestral (menys avantatges financeres) 
• cost del no rescabalament del cànon amb liquidació avançada al cobrament – s'ha de declarar i ingressar els imports facturats i no els recaptats. Les entitats subministradores passen a ser subsidiàries del pagament per part dels usuaris, fent-se càrrec dels impagats (amb excepcions) 
•  retribució de l'explotació: s'aplica un 10% sobre el totals de despeses d'explotació en concepte de retribució del servei,exclòs compra d'aigua,cànons regulació riu Llobregat i producte brut (el tipus retribució en aquests és del 6%)

o   es proposa un augment de la tarifa del 1,95%. En el ple de maig el grup d’ICV-EUiA vota en contra argumentant que és inacceptable dos revisions en menys de 6 mesos, que el conseller va dir que no es repercutiria en els usuaris i que encara són costos que les empreses no han hagut d’assumir. ERC s’absté. El PP vota NO – atesos els arguments d’ICV (...) – i el PSC i CiU voten a favor.

El Consell d’Administració d’ATLL aprova el mes de juliol una pujada del preu de l’aigua en alta del 70% per tal de millorar les condicions d’externalització de la gestió de la companyia pública, que el 12 de novembre serà adjudicada a l’empresa ACCIONA pel Govern de la Generalitat, però d’això ja en parlaré en un altre article.

En el mes d’octubre es porta al ple del consell metropolità la revisió extraordinària de les tarifes de l’aigua d’AGBAR per tercera vegada l’any 2012 atenent a la pujada de preus d’ATLL. El PSC anuncia la seva abstenció malgrat la seva dura intervenció contrària a la pujada (intervé l'alcaldessa de l'Hospitalet Núria Marín). La resta de grups (PP, ERC i ICV-EUiA) anunciem el vot contrari. Aquesta situació suposa que CiU queda en minoria – fet que no preveia ni CiU ni PSC – i es retira el punt abans de ser votat. En aquest cas i també pels municipis on presta els seus serveis directament l’augment és d’un 18,22% de mitjana. 

El 12 de novembre el president de l’AMB signa un decret aprovant la revisió de les tarifes i la Comissió de Preus de Catalunya les aprova dos dies després. Les tarifes entren vigor el 14 de novembre. Per seguretat jurídica el ple del consell metropolità de desembre incorpora en l’ordre del dia la revisió de les tarifes retirada el mes d’octubre. També s’incorpora la revisió de totes les tarifes aprovades per decret de presidència el dia 12 de novembre i que afecten a localitats amb empreses, que poden o no comprar l’aigua a AGBAR i que demanen una nova revisió de les tarifes per motius extraordinaris (Bellaterra/Terranova, Cervelló, Corbera, Tiana, Ripollet, Sant Cugat del Vallès, Castellbisbal i Barberà). En aquest ple el PSC canvia el sentit del seu vot i dóna suport a la revisió, CiU vota que SI, i ERC, el PP i ICV-EUIA votem que NO. per cert, recordo que l'alcaldessa Marín aquell dia va arribar tard al ple i va passar directament al vermut que es feia amb el personal en motiu de les festes de Nadal...

En el mateix ple també es revisen les tarifes del 2013 d’altres municipis i les votacions van de la següent forma depenent de la càrrega que afronta la ciutadania dels costos i també del compromís de la localitat en no tocar els preus durant el 2013:

o   El Prat: tothom si, PP abstenció

o   La Palma de Cervelló: tothom Si, PP en contra

o   Sant Andreu de la Barca: PSC + CiU – SI, PP + ERC + ICV-EUiA – NO

o   Sant Vicenç dels Horts: Tothom SI, PP - NO