La premsa digital en l'arrencada del 2015

Ja sabeu que m'agrada repassar "com està el pati" en l'àmbit de la premsa digital. Àmbit que des de fa molts mesos em preocupa i ocupa la major part de les hores del meu dia a dia. Malgrat la base de la informació que comparteixo amb vosaltres és merament quantitativa també incorporo elements més qualitatius, totalment subjectius, perquè són fruit de la meva interpretació personal. En aquesta ocasió podré a més incorporar alguna dada de mitjans alternatius, que no estan inclosos en les dades auditades per l'Observatori de Justificació de la Difusió (OJD) però que en xerrades a les que he assistit han estat publicitades.

Començo amb l'estructura habitual perquè pugueu comparar amb l'article anterior del mes de gener, en el que feia balanç del 2014. El primer titular és que "Naciodigital.cat segueix sent el líder de la premsa catalana a internet". Després d'una arrencada més potent de l'Ara.cat el mes de gener, el mes de febrer el diari de'n Salvador Cot ha recuperat territori i ha pujat més d'un 6,4%, arribant als 2,1 milions de visites úniques, gairebé 600 mil més que el mateix mes de l'any passat. No és el mateix en el cas del segon diari que, respecte l'any passat perd unes 70 mil visites úniques situant-se per sota dels 1,9 milions, tot i rebent més visites totals que el primer. El NacióDigital segueix tenint una durada de visita superior al segon, superior als 7'.

En el grup "perseguidor" seguim trobant els mateixos que l'any passat: Vilaweb i El Punt Avui. Els dos s'han estabilitzat en les dades del 2014, el primer en 1,2 milions de visites úniques i el segon superant les 900 mil. I també en les durades de les estades de les visites, sent el primer el diari generalista en el que més s'hi està la gent, cosa que diu molt de la seva qualitat. En el tercer grup hi trobem, com en el darrer anàlisi que vaig fer, a Directe, El Periódico i El Singular. Però hi hem de sumar també el Racocatalà que degut a les baixades d'audiències de la resta "recupera posicions" amb unes xifres que igualen les de fa un any: 306 mil visites úniques. L'únic de la resta que ha fet una evolució positiva és Directe.cat que ha progressat un 275% respecte el mateix mes del 2014 fins les 444 mil visites úniques. El Periódico està en la part baixa de les seves xifres anuals i El Singular, tot i millorar un 19% les del febrer del 2014 porta un 56% de descens des del desembre. Un altre del mitjans que crida l'atenció és l'E-Notícies que cau un 69% respecte el mateix mes de l'any passat i que porta 4 mesos seguits caient en la seva audiència amb un total d'un 34% de pèrdua de visites úniques fins els 163 mil d'aquest febrer. La Directa, per les dades que ens va donar la Gemma Garcia en la seva intervenció de la setmana passada a Sant Cugat té una audiència mensual d'unes 300 mil visites úniques i elcritic.cat, publicant una notícia al dia, 90 mil. Segurament el "refredament" del procés nacional juga un paper important en les xifres de molts d'aquests mitjans de caràcter català.

El TOT Sant Cugat fa un salt espectacular

La Laura Grau, protagonista del mes / Foto de periodismodehoy2013

En el darrer anàlisi explicava que els mitjans digitals de Sant Cugat eren els mitjans de caràcter estrictament local amb més audiència de tota Catalunya. El que vol dir que la gent de la ciutat té ganes de saber què passa al seu voltant i que està molt "connectada". Aquest mes però, no se per quin motiu o per quin contingut especial - en singular o plural -, el TOT Sant Cugat ha batut tots els rècords: ha doblat els seus registres de fa un any passant de 48 mil visites úniques el febrer del 2014 a les més de 96 mil d'aquest darrer mes. Cal felicitar-los perquè, malgrat no ser totes les visites pels continguts informatius - de les notícies vull dir - és una feinada. La marxa del TOT és clarament ascendent. La feina de la Laura Grau, com a directora de l'edició digital, es nota força, des del passat mes d'octubre - no compto el setembre perquè l'agost és un mes estrany- no han deixat d'augmentar les visites en un progressió de gairebé un 80%!. I a més ara han canviat la plana fent-la més atractiva a les visites.

Pel que fa a cugat.cat, el mitjà públic de referència, la seva progressió és molt més suau. Respecte el mateix mes de l'any passat també ha millorat, un 13%, de 42 mil visites úniques a gairebé 48 mil. Però com a mitjà públic de referència hauria de marcar-se com a fita està sempre per sobre de les 50 mil, dada que ha aconseguit en diferents mesos durant el 2014. De ben segur que quan s'estabilitzi el seu òrgan de direcció ho aconseguiran. 

L'altre mitjà de comunicació, que vaig engegar jo mateix, i del que m'avergonyeix el tarannà que segueix des de la meva marxa, el Sant Cugat Informa, només cal veure la caiguda d'audiència: un 46% en els dos darrers mesos, 3.870 visites úniques, després de deixar-lo el mes d'octubre en gairebé 6.000.

I a Espanya, què?

A la mateixa trobada, organitzada per Imago Catalunya, sobre construcció de biocivilització i també en l'organitzada per la UNIPAU sobre els mitjans i el seu paper davant els conflictes, vaig comentar, vàrem comentar, que la premsa està en crisi però el periodisme no i que, en aquests moments, gràcies a internet, comptem amb alguns mitjans que podem considerar de caràcter independent - de pressions econòmiques d'empreses, governs i bancs, bàsicament - i que compten amb força audiència. Aquest fet és una oportunitat per transformar la societat.

Aquestes són les dades, que segueixen mantenint-se respecte el darrer anàlisi: es manté en primer lloc, destacat, 20Minutos.es, amb més de 29 milions de visites úniques mensuals, 7 milions més que ara fa un any...L. Després de saltar les webs dels canals de TV - el més vist és TeleCinco - ens trobem per aquest ordre amb Público.es, amb 7,6 milions - 2 milions més que l'any passat -, eldiario.es, amb 5,7 milions, 2,4 més que l'any passat per aquestes dates, La Razón, amb 3,4 milions, un 25% més que l'any passat però 1 milió menys que el mes passat i infoLibre, que està per sota de capçaleres catalanes, 1,2 milions de visites úniques, encara que cal comptar que cal pagar per alguns continguts. El primer digital no estatal, descomptant els catalans és Diario de Sevilla, amb 845 mil visites, al que segueixen Canarias7.es, Laopiniondemalaga.es i EL DÍA.es. Andalusia i Canàries s'emporten "la palma" doncs en premsa digital.

Ja tenim nom pel nou mitjà de comunicació de Sant Cugat

Però encara no us el podem dir... L. Us el direm quan finalitzem el concurs que convoquem amb aquest article per tal de dissenyar la capçalera del mitjà, el que serà la imatge en consonància amb el seu nom. Convoquem a totes aquelles persones del món del disseny gràfic, professionals o en vies de ser-ho, perquè es posin en contacte amb nosaltres (tornaremainformar@gmail.com) mostrant el seu interès en participar en aquest concurs. Serà en aquell moment quan els direm el nom de la capçalera en format TOP SECRET. Què hi guanyarà qui hi participi? A més a més del reconeixement per ser autor o autora de la nostra capçalera - que mai se sap a on arribarà... -, tindrà una subscripció anual gratuïta i  serà el nostre proveïdor prioritari en aquest àmbit durant 1 any.

El Jordi Pascual, el Miquel Margalef i jo mateix

Portem més d'un mes treballant en el concepte d'aquest nou mitjà, ja us vàrem avançar bona part de la informació el passat 2 de desembre en aquest article on teniu molts detalls de com serà. Ara ja tenim l'equip de treball gairebé tancat. Hem estudiat totes les propostes que hem rebut per la futura web i aquest cap de setmana hem fet un intensiu per triar-ne una. Ah! I, encara amb el perfil Tornarem a Informar, estem a Instagram i us convidem a entrar al de Twitter i a la plana de Facebook.

El millor de tot plegat ha estat però el procés de treball d'aquests dos mesos. Hem connectat i conegut a tanta gent!. Us explicàvem en aquell apunt que havíem rebut més de 30 noms. Més d'un centenar de persones van respondre l'enquesta en la que preguntàvem quin d'aquests creien que era el millor. I després hem fet una segona ronda més qualitativa, amb argumentacions, en la que hi ha participat una trentena de persones de Sant Cugat d'àmbits ben diferents. La meitat d'aquestes persones participen habitualment de moviments socials, polítics, veïnals, cooperatius, etc. Una tercera part pertanyen al món de la comunicació, 3 provenen del món de l'empresa i 3 de la creació audiovisual, per anomenar només alguns exemples. En aquesta consulta a més vam posar a consideració quin domini havien d'usar (.cat o .coop) i la validació del nostre sistema de finançament.

Tenim la certesa que ho estem fent bé, potser anem més a poc a poc del que volíem però perquè ens estem recolzant en molta gent. És el que té fer les coses de forma participada i escoltar les opinions, que alenteix les decisions però alhora les converteix en més fermes i col·lectives. Ara esperem que s'apunti força gent al concurs per dissenyar la capçalera. Abans de final de gener hauria d'estar tancat el tema. I és que ens estem escrivint a sobre!!!

Qui és qui en això de la premsa digital (i 2)

Fa un mes i mig, motivat per la presentació del projecte que estem promovent un grup de gent per construir un nou mitjà de comunicació local a Sant Cugat, vaig escriure aquest article sobre el paper de la premsa en l'actualitat i el que se n'espera d'ella en el futur i quins eren en aquells moments els mitjans digitals amb més audiència a Catalunya. Em referia en aquells moments tant als digitals catalans d'informació generalista com de temàtica específica com, també, aquells que es circumscriuen a un àmbit geogràfic específic, mitjans locals o comarcals.

Avui, tancat el 2014, és un bon moment per fer balanç d'on estan els principals mitjans digitals en català, en les seves diferents vessants. També faig una immersió en el món de la comunicació espanyola donat que és un referent per molts de nosaltres. La referència en ambdós casos són les dades de l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) que publica les dades de forma mensual.

www.estanis.cat

Els mitjans en català

El primer dels mitjans digitals és Nació Digital.cat, el diari dirigit pel Salvador Cot, amb moltes capçaleres locals - com La Torre del Palau, Manresainfo, Nació Granollers, Osona.com, Aguaita, entre d'altres - o La Flama, Vadevi o Ecodiari, com a diaris sectorials, ha tingut un creixement de més d'un 80% d'audiència en el darrer any passant d'1,3 milions de visitants únics al gener a una mica més de 2 el desembre, després d'haver superat els 2,4 milions de visitants únics el mes de novembre. Una de les dades que crida més l'atenció d'aquest mitjà és el temps d'estada de les visites: entre 8 i 10 minuts per visita, una dada molt bona.

El segon mitjà és el Diari Ara, en competència brutal amb l'anterior. Aquest però amb el reforç de la seva edició en paper i, això sí, amb un disseny més modern i l'accés a molts continguts restringit a subscriptors, la qual cosa condiciona de forma important les visites. El seu creixement el 2014 ha estat d'un 29%, passant dels 1,7 milions de visitants únics a principis d'any als més de 1,9 del desembre, tot i que durant els mesos de setembre, octubre i novembre han estat al voltant dels 2,3 milions. En aquest cas destaca el número de visites ja que els de l'Ara reben més d'1 milió més de visites que els de Naciódigital - el que vol dir que la gent repeteix des del mateix ordinador -.

Hi ha un segon grup de diaris digitals, el segon i el tercer, que estan lluny dels líders malgrat algun mes el primer ha estat a punt d'enxampar-los. Aquests diaris són Vilaweb i El Punt Avui. El primer d'ells és una referència en l'àmbit digital perquè ha estat pioner en la introducció de noves tècniques i continguts. La seva trajectòria però ha estat un pèl irregular i ara s'està estabilitzant, passant de ser "un diari de diaris" a un "diari nacional". Durant el darrer any ha crescut un 33%, de 900 mil visites úniques a 1,2 milions. El mes de novembre però va arribar a 1,8 milions. Un tret important és també la durada de les entrades, per sobre dels 12 minuts - en els primers mesos de l'any per sobre dels 20!-. Pel que fa al segon, reforçat també per l'edició impresa, el seu comportament ha estat d'un creixement del 36% que li ha fet passar d'una audiència de 691 mil visitants únics al gener a 937 mil al desembre. Durant els tres mesos anteriors va passar del milió de visites úniques però per poc. A diferència de l'anterior, les visites, les planes vistes i el temps d'estada és aproximadament la meitat.

noalamatgirona.wordpress.com

Amb dades ja molt similars tenim una sèrie de diaris d'abast nacional que es mouen al voltant del mig milió de visites úniques: El Periódico, Directe i El Singular. Pel que fa a les publicacions digitals especialistes, les que tenen més audiència són Time Out, socpetit.cat, cuina.cat i descobrir.cat (les dues darreres del Punt Avui). La primera amb més de 300 mil visites úniques, la segona amb visites úniques al voltant de les 150 mil i les dues darreres al voltant de les 100 mil.

Els mitjans locals

Quan arribem als mitjans locals ens trobem amb un fet transcendent per qui som de Sant Cugat i és que els dos mitjans digitals de la ciutat són els primers en el rànquing si ens referim als mitjans estrictament locals. Davant trobem capçaleres amb noms de ciutat - Diaridegirona.cat, aragirona.cat, NacióGranollers.cat - que donen informació d'un àmbit que va molt més enllà de la ciutat perquè aquesta és capital de comarca. O bé ens trobem amb Barcelona TV que és una canal de TV i, per tant, no és comparable - i la ciutat tampoc, tot sigui dit -.

Així doncs el TOT Sant Cugat i cugat.cat són els mitjans de comunicació amb més audiència de Catalunya amb informació local, la qual cosa és significativa. Vol dir que fan una tasca necessària i que la gent a la nostra ciutat té interès en saber què passa al seu voltant. Però, quines són les dades?. En el darrer any el TOT ha tingut una evolució del 50%, passant de les 36.857 visites úniques el mes de gener a les 55.579 del mes de desembre, un rècord històric per la publicació del Carrer Sant Antoni. Pel que fa a cugat.cat, l'evolució ha estat més modesta, un 13%, passant dels 46 mil inicials als més de 52 mil de final d'any. És una bona dada i més tenint en compte el important descens de l'agost i, sobretot, el d'octubre (-5%) i novembre (-15%). Ara bé, tal i com explicava en l'article anterior, cal analitzar les dades d'ambdós mitjans per la caracterització de cadascun.

El primer a més de donar informació dóna molts serveis comercials i, per tant, no tota l'audiència cerca notícies o opinió, a diferència del que passa amb cugat.cat, el mitjà públic que, bàsicament, el que ofereix és informació i opinió. Aquest fet es reforça amb les dades de les "planes" visitades i, sobretot, els temps d'estada en cadascun dels dos mitjans. Si el TOT ha rebut al llarg de l'any 574.010 visites úniques per 504.299 de cugat.cat, les planes de cugat.cat han rebut 2.155.378 visites per 2.052.537 les del TOT, un 5% més. El temps d'estada a la plana de cugat.cat supera gairebé sempre els 2' i al TOT només va passar en el primer trimestre.

La premsa espanyola

Quins són els líders a Espanya? Si atenem als diaris generalistes de notícies i, per ordre de més a menys, els líders són 20minutos.es, amb 27,6M visitants únics/mes el desembre i una progressió del 18% durant l'any, Público.es, amb 7 milions i una progressió del 29.5%, havent arribat a superar els 8,5 milions, eldiario.es, amb 5,4 milions i una progressió del 50%, La Razón, amb 3,1 milions de visites úniques i un 3% de progressió respecte el gener però que els mesos d'octubre i novembre va arribar als 3,8 i 3,6 milions de lectors únics i, finalment, infolibre, que ja estaria per sota de capçaleres catalanes, amb 1,4 milions de visites úniques el desembre i una progressió del 119%. Pel mig quedarien moltes capçaleres temàtiques com Milanuncios.com, Hola.com, Segundamano.com, Eleconomista.es, Guiainfantil.com, Europapress o Infojobs. No cal dir que entre els 5 diaris digitals amb més audiència de l'estat, 3 són de caire progressista. El que és una molt bona notícia.

Un "comissari polític" al capdavant de cugat.cat

Es diu Xavier Fornells i a partir del passat 1 de gener "mana" una mica més encara. Així és. La ciutat líder en premis a la transparència i el bon govern ha posat al capdavant del primer consell d'administració de la nova Entitat Pública Empresarial (EPEL) cugat.cat al director d'àrea de serveis a les persones de l'Ajuntament. Com podeu veure, un càrrec de confiança polític "molt independent".

Però expliquem d'on ve tot plegat perquè s'entengui una mica donat que fins ara els moviments que s'han fet han estat molt "sigil·losos" i discrets. Fins ara el nostre mitjà de comunicació públic era un Organisme Autònom Municipal, figura jurídica que no s'adia a la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya - com passa amb la majoria de mitjans públics locals del país -. Aquest ens estava conformat per una Junta de Govern, on només hi havia representació de l'equip de govern, que feia i desfeia sense donar massa explicacions, i d'un consell general que es reunia un cop a l'any - o dos - i que, com us podeu imaginar, tenia un paper de mer testimoni, sense cap tipus de força - determinat també per la correlació de força al ple, és clar -.

D'esquerra a dreta, Fornells, Colomina, Pérez Tornero, Toro i Silva Alcalde. Font: Cugat.cat

Amb la nova formulació, el nou organigrama passa a tenir un consell assessor on estan representats diferents àmbits de la ciutat - des dels comerços, fins els veïns, passant per les entitats esportives a les culturals i els grups amb representació al ple - al capdavant del qual s'ha escollit la presidenta de Sant Cugat Comerç (sic). L'altra pota de l'organigrama és el consell d'administració, que és realment l'òrgan de govern de cugat.cat, la plataforma multimèdia pública, i que, entre les seves funcions tindrà proposar el o la directora, el contracte - programa amb l'ajuntament i el pressupost del mitjà, entre d'altres. Aquest consell tindrà un mandat de 5 anys i els seus membres no reben emoluments per la seva participació.

Desconec més detalls del seu funcionament perquè no he estat capaç de trobar ni els estatuts ni el reglament aprovat, ni a la plana de cugat.cat ni a la de l'ajuntament - fa molt de la ciutat transparent això -. Com tampoc coneixem com van anar les negociacions dels grups municipals per arribar a l'acord perquè en el ple on es va aprovar la seva composició només va intervenir el regidor no adscrit, l'ex-popular Bruno de Salvador, que va posar en valor el currículum de tots ells i elles. No seré jo qui posi en qüestió la trajectòria de cap d'ells, ans al contrari! El tenen molt important en l'àmbit de la comunicació. El que sí que poso en qüestió i no puc entendre de cap manera és que al capdavant s'hagi posat a un directiu de confiança del govern, fet que semblaria incompatible amb la independència que se li hauria de suposar. També passaria amb una altra de les proposades, l'Anna Toro, treballadora del gabinet de premsa de l'ajuntament. No hi ha més veïns i veïnes a la nostra ciutat, de l'àmbit de la comunicació que, com la Carme Colomina, el José Manuel Pérez Tornero i el Josep-Manuel Silva Alcalde, que són els altres tres membres escollits, podrien haver acceptat aquest encàrrec?.

Ve un tren, l'agafo?

Dilluns passat parlava d'emprendre i del que em semblava que significava per mi aquest terme. Efectivament, en la “5ena. Jornada d'Emprenedoria” organitzada per la Cambra de Comerç de Terrassa i Comarca, ESADE i l'Ajuntament de Sant Cugat es van confirmar les meves afirmacions. L'emprenedoria no és només engegar un negoci sinó a més que aquest respongui a una necessitat que avui no està coberta, una innovació. I les persones convidades a explicar les seves experiències vitals eren exemples de projectes d'emprenedoria d'èxit en diversos camps, des de la del botiguer que ha fet marca“pernilera” fins la molt interessant iniciativa col·laborativa d'emprenedoria amb objectius socials i ambientals.

Deia en l'anterior article, que va rebre un bon grapat de visites per cert, que “a la nostra ciutat hi ha molt buits per omplir”, com en moltes altres afegeixo. Concreto més en aquest article per tal de rebre els vostres comentaris, suggeriments, idees i, sobretot, recolzament.... o no.

A Sant Cugat avui hi ha una TV, una ràdio (que s'ha convertit amb una important inversió en una productora multimèdia), un Diari setmanal en paper, una revista setmanal gratuïta i dos portals informatius digitals. En tots els casos estic parlant de formats informatius genèrics. En una ciutat de 85 mil habitants penso que és suficient però que hi ha marge per més mitjans. I més quan un dels dos portals digitals és el públic i l'altre és el complement de la publicació en paper del Diari de Sant Cugat i el TOT Sant Cugat, totes elles publicacions amb una trajectòria històrica i un seguiment important.

foto el·laboració pròpia

Us preguntareu doncs què és el que faig jo per aquí el mig... doncs bé, fa uns mesos via Linkedin es va posar en contacte amb mi l'editor d'una incipient xarxa de portals informatius locals digitals per explicar-me el seu projecte. El seu primer objectiu era Sant Cugat i em proposava si jo volia fer-me càrrec del projecte a la nostra ciutat. Uau! Explicar el que passa a la meva ciutat des de l'altra banda! Quina il·lusió! La veritat és que em fa joia el repte. Informar per empoderar seria l'objectiu del meu projecte personal. Perquè la fórmula del projecte empresarial és via franquícia donada la capacitat econòmica que tenen i la voluntat que cadascun dels nodes d'aquesta xarxa sigui en sí mateix un projecte empresarial viu. Que qui el lideri s'ho faci seu, que el defensi i el visqui en el dia a dia.

Eus aquí on estic ara. El pla d'empresa està fet, cal fer-ho a més per la inversió inicial. L'espai mediàtic definit: una informació alternativa, més humana, més profunda, que no es quedi amb la primera mirada de la notícia sinó que vagi un pas més enllà, que doni veu “als que avui no en tenen”, un espai de comunicació de baix a dalt, on l'opinió no sigui monopoli de la gent de sempre, que expliqui històries de gent corrent que cada dia construeixen històries heroiques a la nostra ciutat, que faci també servei públic i promogui ciutadania activa. Un mitjà viu en les xarxes socials que comunica però que interactua. No només que doni sinó que rebi. En tots els camps, en la cultura, en l'esport, en la política, en l'educació, etc.

Com us podeu imaginar això ha de donar per menjar. Poca cosa més però. Què us sembla?, dóna la nostra ciutat per un mitjà nou d'aquestes característiques? Creieu que fa falta? En un moment com el que estem penseu que serà molt difícil trobar gent que recolzi el projecte? Els que teniu petits comerços, empreses, professionals liberals,... donareu un cop de mà a aquest nou mitjà?. No us talleu i feu-me arribar els vostres comentaris. Fer un estudi de mercat com cal costa molts diners però avui sabem que cada dia visiten cugat.cat més de 1.000 persones, com en el cas del TOT Sant Cugat digital. Mireu si hi ha marge perquè la informació local engresqui a més santcugatenc/ques! I més tenint en compte que la nostra ciutat és de les ciutats on l'us d'internet i les noves tecnologies te un percentatge més alt d'entre les ciutats del nostre país.