Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mobilitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mobilitat. Mostrar tots els missatges

21 de febrer 2012

No amaguem el cap sota l’ala!


A iniciativa de tres AMPA de Sant Cugat el Grup Municipal d’ICV-EUiA presentava al ple d’ahir una moció per tal que l’ajuntament de la ciutat assumís el cost del transport escolar pels infants que vivint al centre estan escolaritzats a les escoles La Floresta, Ferran i Clua i Catalunya. Només la CUP va mostrar voluntat en donar-li suport i és per aquest motiu que es va retirar. De totes formes la nostra regidora,la Roser Casamitjana,va explicar molt be quina és la situació i jo em faig ressò perquè he estat molt implicat en aquesta qüestió com a pare integrant de la comissió de transport de l’escola La Floresta.

Com tothom sap,a la nostra ciutat es van haver de construir de pressa i corrent tres escoles en quatre anys per respondre a les necessitats d’escolarització pública i es va poder fer als nous barris de Can Matas i Volpelleres. I és que la situació del mapa escolar a la nostra ciutat ha estat des que governa CiU lamentable. Avui encara són molts els pares i mares que han de portar els seus fills i filles a les escoles dels barris de La Floresta i Mira-sol i a Valldoreix (EMD). Aquesta situació m’atreveixo a dir que no es dona a cap altra localitat de la nostra comarca.

Ras i curt: una família del centre de la ciutat a diferència del veí de la casa del costat ha de portar sense haver-ho demanat els fills a una de les tres escoles esmentades. Per aquest motiu els i les alumnes queden “captius” a l’hora del menjador i,a més,des d’aquest any i de forma sobtada,el preu de transport escolar ha pujat un 400% fins a 270€. Mentrestant el veí – o veïna – pot portar caminant a l’escola el seu fill o filla i,fins i tot i si la seva feina li permet,la pot anar a buscar a l’hora de dinar tot passejant.

Què hi diu l’ajuntament a tot això? Es renta les mans,deixa penjats als pares i mares i amaga el cap sota l’ala. Que és competència del consell comarcal i la Generalitat? Potser sí,però el cas és que si aquestes famílies volguessin canviar l’any que ve d’escola,o agafar el transport públic – que en el cas de La Floresta s’ha aconseguit que 30 anys després arribi dos cops al dia a l’escola!!! – o decidissin portar-los amb cotxe,qui tindria el problema seria l’ajuntament. És justa la situació? No,des de cap punt de vista,i si passa en un altre municipi tampoc. Jo mateix quan vaig a buscar la meva filla a la parada em trobo amb mares,aquest és el cas més greu,que porten els fills a aquestes escoles i que no tenen ni cotxe,ni temps,ni diners per assumir la situació i que segurament es plantejaran canviar els nens i nenes d’escola.

Mentrestant l’equip de govern,i suposo que altres partits que no volien donar suport a la moció,miraran cap un altre costat quan la màxima responsabilitat la te l’ajuntament que no ha estat capaç,o no ha volgut per beneficiar un altre model d’escola,de planificar el mapa escolar de forma òptima. I aquesta sí és una competència de l’ajuntament,qui ha de posar a disposició de la Generalitat els terrenys per fer-hi noves escoles. Espero que arran de la iniciativa encetada pels pares i mares de les tres escoles l’equip de govern faci algun moviment d’acompanyament i intenti resoldre aquesta situació injusta.

M’estranya que els mitjans de comunicació no hagin fet seguiment d’aquesta problemàtica que fa uns diesvan publicar i que ahir va desaparèixer de la plana de cugat.cat. Jo penjo un vídeo que he gravat avui mateix i que mostra quina és l’estat del Carrer de Can Llobet que és el carrer principal des de l’estació de La Floresta cap a llocs com la pista esportiva o la pròpia escola.

15 de febrer 2012

Què està passant amb el transport públic?


En els darrers dies el debat al voltant del transport públic i la mobilitat ha agafat bona volada. Fa un temps no es parlava d'aquest dret bàsic de ciutadania. Només el Joan Herrera des del faristol del Congrés dels Diputats feia crides a un major sentit comú a l'hora d'invertir en el nostre país i en la necessitat de prioritzar en aquells que són utilitzats per la majoria de la gent i no per una minoria,com l'AVE. En aquest país som campions olímpics objectivament en kilòmetres d'autovies i autopistes,en xarxa d'alta velocitat que respon més a interessos especulatius que a les necessitats socials i en aeroports que s'ha demostrat abastament,ara molts en fan escarafalls,que no servien per res.

Ens hem passat els darrers anys tirant diners en infraestructures que no tenen una devolució social pel país. En infraestructures que no responen a l'equació cost – benefici que tan reivindiquen qui demanen que l'administració pública s'ha d'emmirallar en les pràctiques de l'empresa privada. Les polítiques doncs de territori s'han desenvolupat més sota el criteri del papanatisme de l'scalextric i del tren de Lego. Unes polítiques de les que no s'escapen ni el darrer ministre d'Aznar,Alvarez Cascos,ni la benvolguda “maleni”,ni el Sr. Blanco,....i al nostre país primer en Puig,després en Nadal i ara en Recoder. La seva visió de desenvolupament territorial respon als mateixos paràmetres – com a mostra l'aprovació avui mateix de la modificació de la Llei d'urbanisme amb el suport de CiU i el PSC -.

Però anant al que és més proper hi ha diferents qüestions que en aquests moments han de ser el nostre eix prioritari de treball i reivindicació alhora. En primer lloc parlem del finançament del transport públic que com a dret social que és i com a repercussió ambiental que te hauria de ser una prioritat en les polítiques públiques de qualsevol govern. I d'aquí venen tots els mals. Quan parlem del transport públic,com quan ho fem de cultura,educació o salut,per posar alguns exemples,no podem parlar de despesa sinó d'inversió. Inversió en cohesió social i en igualtat d'oportunitats per tothom. Hem vist com el govern dels millors ha decidit carregar sobre els col·lectius més vulnerables el dèficit tarifari del transport,la qual cosa dificulta encara més allò que hauria de ser un objectiu de país que és el traspàs del vehicle privat al transport col·lectiu. Al mateix temps que es rebaixa l'àrea verda a Barcelona i la zona blava,facilitant l'ús del cotxe,s'apuja la targeta més utilitzada per la ciutadania,la T10. Des d'ICV reivindiquem una política tarifària que integri de forma justa totes les zones i que premii a qui utilitza més el transport públic facilitant el seu ús.

De la mateixa forma entenem que les inversions en infraestructures de transport públic no es poden incorporar en el compte de pèrdues,com es fa també per cert amb les que tenen a veure amb el cicle de l'aigua,sinó que s'han d'incorporar en el grup d'inversions dels pressupostos del país,com es fa en el cas de les carreteres i autovies. També crec que s'ha de reflexionar al voltant del volum d'inversió i les prioritats. Calia construir una L9 amb estacions gairebé de luxe i amb un cost de 3 mil milions d'€ quan les rodalies de Barcelona funcionen com a mitjans del s.XX?.

Per acabar:la nostra comarca és un dels territoris més maltractats en els darrers anys. No hi ha xarxa transversal,hi ha manca de freqüència i mal servei en les línies de RENFE,no sabem quan s'acabarà el perllongament de la línia del Metro del Vallès,el projecte del Tramvallès està en no se sap quin calaix guardat i,al mateix temps,s'elimina la bonificació del peatge de Les Fonts i es paralitza la construcció del tercer carril de la C58. Això és governar per millorar la competitivitat? A això li diem modernitat?. I això que ja ningú se'n recorda del Quart Cinturó.....sssshhhhhh!!!!