Ahir parlant amb un bon amic
sobre les eleccions municipals em feia veure la diferència entre candidatures de
les anomenades veïnals i les que
representen sigles de partits. Ell em deia que les primeres defensen les
qüestions concretes que interessen realment a la gent en unes eleccions locals.
I els segons, continuava, representaven més ideologies que pertoquen més a
àmbits nacionals.
Jo li respongué que aquests altres partits també estan composats per
veïns i veïnes de la ciutat que viuen i treballen aquí i que proposen idees
concretes per millorar el seu funcionament. I que la ideologia, la política, és
necessària també en l'àmbit municipal, fins i tot en l'arranjament de voreres.
O és el mateix prioritzar l'arranjament dels carrers del centre que els dels
barris perifèrics? O que aquest arranjament el facin empreses constructores de
l'IBEX 35 o bé cooperatives o empreses d'inclusió social?.
 |
| Qui hi haurà representat a partir de dilluns a l'ajuntament? Foto: Trini Canals |
En tot cas, el millor és repassar què diuen
les diferents candidatures i, com deia l'anunci, comparar i decidir què ens agrada més, no us sembla?
Què
diuen els diferents programes?
Som-hi doncs. Fem una ullada a
les diferents candidatures que es presenten a aquestes eleccions i en traiem
les principals propostes, sobretot aquelles que les diferencien, almenys des
del meu punt de vista.
N'hi ha dues, VOX i PP, que
competeixen en abaixar impostos i ajudar a les famílies, però a unes
determinades famílies, les que es poden concebre com a institució. Ambdues forces, conjuntament amb Ciudadanos
- C's, critiquen amb duresa la despesa pública en general, la de subvencions
clientelars a algunes entitats, i
proposen fer més eficaç l'administració
- o sigui reduir el gruix dels serveis públics - tot i que amb matisos. També
ho fa ICV-EUiA
però plantejant reduir l'estructura política i la despesa en manteniments i
subministraments.
En els seus programes
econòmics els diferents partits ens parlen de fiscalitat des de dues perspectives
diferents. VOX i PP fan molt d'èmfasi en la baixada dels impostos locals, fins
el punt de treure la taxa de clavegueram en el segon cas. C's planteja una
revisió cadastral perquè l'IBI moderi la seva quota. Cal dir però que les
propostes relatives a l'IBI tenen poc recorregut. Des d'ERC,
ICV i la CUP el
plantejament fiscal es fa des de perspectives diferents que es resumeixen en obtenir
ajudes en el pagament dels impostos depenent de la situació de vulnerabilitat
que es té. Hi ha dues propostes específiques però que surten de la normalitat
que són les de SI i la UASC.
La primera proposa que l'ajuntament pagui tots els seus impostos a l'Agència
Tributària de Catalunya (també ho fa ERC) i els segons, que s'intenti recuperar
tot el que està impagat en impostos d'anys anteriors.
En l'apartat de política de
promoció econòmica tothom està preocupat per l'atur i per la creació d'ocupació
però les fórmules per fer-hi front son ben diverses. CiU
gallardeja d'haver creat gairebé 7.000 llocs de treball en el darrer mandat i
vol seguir en la mateixa línia, treballant perquè vinguin més empreses - que
són les que creen ocupació, segons ells - i perquè facin convenis amb el SOM
perquè aquests llocs de treball es creïn a la ciutat. Tanmateix aspiren a mantenir i, fins i tot, augmentar els
pressupostos en polítiques socials i ensenyament - proposen dedicar 500 mil
euros al manteniment dels centres de primària durant el proper mandat -. ERC
mostra especial preocupació per l'atur juvenil, que representa un 27% de
l'índex d'atur de la ciutat - molt més baix que el de la mitjana de les ciutats
veïnes -. En aquest sentit, proposen una finestreta única per facilitar els
tràmits administratius per les petites empreses i els emprenedors que comencen
a la ciutat i arribar a acords amb algunes entitats financeres per tal de
facilitar als anteriors microcrèdits. Sumen a aquestes propostes una rebaixa considerable
de la taxa de residus als establiments comercials de nova creació i una
subvenció de fins a 2.000€ per a la modernització dels comerços . Els
socialistes lliguen la creació d'ocupació a la formació, destacant-ne la
proposta de coordinar les necessitats de les empreses a l'oferta dels centres
educatius. La proposta força de la CUP és l'aposta decidida a favor de
l'economia social i solidària que es pot exemplificar en la creació d'un viver
de cooperatives municipal.
En el cas de SI plantegen
impulsar pressupostos participatius, començant per una partida del pressupost
ordinari - CiU també proposa fer-ho però en les inversions, un 10% -. VOX vol
que es facin bonificacions en les zones blaves a favor del comerç local, UASC
que el superàvit de l'ajuntament i el rati d'endeutament no cal que sigui tant
petit quan hi ha necessitats a atendre a la ciutat - que els diners "estiguin
al camp", com deia en Cruyff, vaja! -.
Les
polítiques adreçades a la gent
Sinó hi ha prou diferències en
el que he explicat fins ara, crec que en el que segueix en trobareu algunes
més. La primera, que em sembla d'una hipocresia increïble, és la doble vara de
mesurar que tenen VOX, PP i C's entre cultura i esports. Mentre en el primer
àmbit no sembla que tinguin massa interès en ajudar a les entitats, ni que
entenguin que la cultura és un element de cohesió social, davant la segona es
desviuen en el seu programa en reclamar coordinació amb les entitats, més
subvencions, ajudes i inversions en nous equipaments. VOX, per exemple proposa mecenatge per la cultura perquè no depengui
de l'ajuntament. Per C's, la cultura la
fan les persones i no les associacions i pel PP el bilingüisme és la
qüestió central en aquest àmbit...
La resta de partits proposen mantenir el pressupost de cultura, l'impuls
de la cultura tradicional i popular i que la llengua catalana sigui la
d'informació, relació i senyalització de l'ajuntament, en el cas de SI, que el Consell de Cultura sigui operatiu i
la creació d'un espai per joves creadors i aprofitar espais verds per
l'expressió cultural, en el cas de UASC. ERC coincideix en el primer assumpte
i a més proposa co-decidir amb les
entitats la priorització de les necessitats i una part de les subvencions que
reben per tal de fer activitats extraordinàries. En el cas de la CUP,
pensen que ha d'arribar a tot arreu, no
només per la via del consum i l'oci sinó també per la de la participació i la creació
artística i cultural. En aquest sentit, proposen crear sales polivalents en els
barris i districtes que permetin la programació cultural local i la creació
artística. ICV qualifica la ciutat com culturalment
molt rica però insta a treballar per
revertir la capacitat dels actors culturals de la ciutat en la ciutadania i
també a replantejar-se de dalt a baix els equipament que hi ha.
En el cas del PSC, com ho era
en la promoció econòmica, l'aposta de la cultura és la creativitat. Segons el
seu candidat manca lligam entre la
cultura pública i la privada" i anuncien una aposta clara per la formació
artística pública, potenciant l'educació secundària artística. La
candidatura governant, CiU, centrarà la seva actuació en el proper mandat, si
té majoria, en la construcció d'una gran biblioteca central urbana, en eixamplar
la xarxa de museus amb l'espai Grau Garriga situat a la Casa Can Quitèria
vinculat a la Casa Aymat i Can Maristany i desenvolupant un itinerari de les
arts plàstiques i de l'art.
Tothom vol tenir cura de les
instal·lacions esportives i coordinació amb les entitats. Però com a
diferenciació podem ressaltar, la descentralització que proposa SI, l'aprovació d'un pla d'instal·lacions
esportives pel 2020 amb tots els agents implicats que proposa UASC, la
utilització de les instal·lacions municipals per part de les entitats
esportives en les vacances escolars de forma gratuïta que proposa ERC, per
poder-se finançar, recuperar competències a l'OMET perquè garanteixi que hi ha
esport extraescolar i no descentralitzi a tots els centres escolars, com
proposa la CUP, replantejar-se la inversió en el nou pavelló de La Guinardera pel
seu cost i millorar altres instal·lacions ja existents i invertir més en les
entitats com fan altres ciutats metropolitanes, com proposa ICV o la
construcció d'un pavelló al nou Institut Leonardo Da Vinci i un Bike Parc a
Volpelleres, com proposa CiU.
Pel que fa a la gent més
vulnerable, ICV planteja introduir un ajut per elles, augmentar l'atenció
domiciliària i els plans de salut per joves i infants. Des de fa uns anys
proposa, com defensa en el seu programa aquesta candidatura i la CUP, garantir l'accés
de tota la ciutadania als serveis públics mitjançant quotes que guardin relació
amb la renda (l'anomenada tarificació social). Pel que fa a l'habitatge, VOX
vol replantejar on es fa aquest tipus de política social, SI vol impulsar i gestionar
els habitatges buits de les entitats financeres per fer habitatge social de
lloguer, UASC planteja la promoció dels pisos tutelats per gent gran i els
compartits entre gent gran i gent jove i C's proposa que l'habitatge de lloguer
no costi als seus usuaris més del 30% dels ingressos i que l'habitatge públic serveixi
per fomentar l'arrelament a la ciutat
dels residents.
Per acabar, i com a propostes
més especials de les diferents candidatures, ressalto crear una tinença d'alcaldia de descentralització per parar més
atenció als diferents barris i recuperar la gestió dels serveis urbans a mesura
que acabin les cessions per revertir aquesta en benefici de la ciutat, com fa
UASC. Aquesta proposta també la fa la CUP de forma clara han de ser de titularitat pública, sobretot els més essencials pel
desenvolupament de la ciutat com l'aigua, la llum, el transport públic, etc la
conseqüència de la remunicipalització dels serveis és la rendibilitat social
perquè els beneficis es redistribueixen pel conjunt de la ciutadania i es poden
millorar les condicions dels treballadors. Aquesta proposta també la
defensa ICV que, en el cas de l'aigua, planteja un procés de deliberació que
acabi en una consulta ciutadana.
