Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ajuntament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ajuntament. Mostrar tots els missatges

22 de maig 2015

Tots els partits són iguals?

Ahir parlant amb un bon amic sobre les eleccions municipals em feia veure la diferència entre candidatures de les anomenades veïnals i les que representen sigles de partits. Ell em deia que les primeres defensen les qüestions concretes que interessen realment a la gent en unes eleccions locals. I els segons, continuava, representaven més ideologies que pertoquen més a àmbits nacionals.

Jo li respongué que aquests altres partits també estan composats per veïns i veïnes de la ciutat que viuen i treballen aquí i que proposen idees concretes per millorar el seu funcionament. I que la ideologia, la política, és necessària també en l'àmbit municipal, fins i tot en l'arranjament de voreres. O és el mateix prioritzar l'arranjament dels carrers del centre que els dels barris perifèrics? O que aquest arranjament el facin empreses constructores de l'IBEX 35 o bé cooperatives o empreses d'inclusió social?.

Qui hi haurà representat a partir de dilluns a l'ajuntament? Foto: Trini Canals

En tot cas, el millor és repassar què diuen les diferents candidatures i, com deia l'anunci, comparar i decidir què ens agrada més, no us sembla?

Què diuen els diferents programes?

Som-hi doncs. Fem una ullada a les diferents candidatures que es presenten a aquestes eleccions i en traiem les principals propostes, sobretot aquelles que les diferencien, almenys des del meu punt de vista.

N'hi ha dues, VOX i PP, que competeixen en abaixar impostos i ajudar a les famílies, però a unes determinades famílies, les que es poden concebre com a institució. Ambdues forces, conjuntament amb Ciudadanos - C's, critiquen amb duresa la despesa pública en general, la de subvencions clientelars a algunes entitats, i proposen fer més eficaç l'administració - o sigui reduir el gruix dels serveis públics - tot i que amb matisos. També ho fa ICV-EUiA però plantejant reduir l'estructura política i la despesa en manteniments i subministraments.

En els seus programes econòmics els diferents partits ens parlen de fiscalitat des de dues perspectives diferents. VOX i PP fan molt d'èmfasi en la baixada dels impostos locals, fins el punt de treure la taxa de clavegueram en el segon cas. C's planteja una revisió cadastral perquè l'IBI moderi la seva quota. Cal dir però que les propostes relatives a l'IBI tenen poc recorregut. Des d'ERC, ICV i la CUP el plantejament fiscal es fa des de perspectives diferents que es resumeixen en obtenir ajudes en el pagament dels impostos depenent de la situació de vulnerabilitat que es té. Hi ha dues propostes específiques però que surten de la normalitat que són les de SI i la UASC. La primera proposa que l'ajuntament pagui tots els seus impostos a l'Agència Tributària de Catalunya (també ho fa ERC) i els segons, que s'intenti recuperar tot el que està impagat en impostos d'anys anteriors.

En l'apartat de política de promoció econòmica tothom està preocupat per l'atur i per la creació d'ocupació però les fórmules per fer-hi front son ben diverses. CiU gallardeja d'haver creat gairebé 7.000 llocs de treball en el darrer mandat i vol seguir en la mateixa línia, treballant perquè vinguin més empreses - que són les que creen ocupació, segons ells - i perquè facin convenis amb el SOM perquè aquests llocs de treball es creïn a la ciutat. Tanmateix aspiren a  mantenir i, fins i tot, augmentar els pressupostos en polítiques socials i ensenyament - proposen dedicar 500 mil euros al manteniment dels centres de primària durant el proper mandat -. ERC mostra especial preocupació per l'atur juvenil, que representa un 27% de l'índex d'atur de la ciutat - molt més baix que el de la mitjana de les ciutats veïnes -. En aquest sentit, proposen una finestreta única per facilitar els tràmits administratius per les petites empreses i els emprenedors que comencen a la ciutat i arribar a acords amb algunes entitats financeres per tal de facilitar als anteriors microcrèdits. Sumen a aquestes propostes una rebaixa considerable de la taxa de residus als establiments comercials de nova creació i una subvenció de fins a 2.000€ per a la modernització dels comerços . Els socialistes lliguen la creació d'ocupació a la formació, destacant-ne la proposta de coordinar les necessitats de les empreses a l'oferta dels centres educatius. La proposta força de la CUP és l'aposta decidida a favor de l'economia social i solidària que es pot exemplificar en la creació d'un viver de cooperatives municipal.

En el cas de SI plantegen impulsar pressupostos participatius, començant per una partida del pressupost ordinari - CiU també proposa fer-ho però en les inversions, un 10% -. VOX vol que es facin bonificacions en les zones blaves a favor del comerç local, UASC que el superàvit de l'ajuntament i el rati d'endeutament no cal que sigui tant petit quan hi ha necessitats a atendre a la ciutat - que els diners "estiguin al camp", com deia en Cruyff, vaja! -.

Les polítiques adreçades a la gent

Sinó hi ha prou diferències en el que he explicat fins ara, crec que en el que segueix en trobareu algunes més. La primera, que em sembla d'una hipocresia increïble, és la doble vara de mesurar que tenen VOX, PP i C's entre cultura i esports. Mentre en el primer àmbit no sembla que tinguin massa interès en ajudar a les entitats, ni que entenguin que la cultura és un element de cohesió social, davant la segona es desviuen en el seu programa en reclamar coordinació amb les entitats, més subvencions, ajudes i inversions en nous equipaments. VOX, per exemple proposa mecenatge per la cultura perquè no depengui de l'ajuntament. Per C's, la cultura la fan les persones i no les associacions i pel PP el bilingüisme és la qüestió central en aquest àmbit...

La resta de partits proposen mantenir el pressupost de cultura, l'impuls de la cultura tradicional i popular i que la llengua catalana sigui la d'informació, relació i senyalització de l'ajuntament, en el cas de SI, que el Consell de Cultura sigui operatiu i la creació d'un espai per joves creadors i aprofitar espais verds per l'expressió cultural, en el cas de UASC. ERC coincideix en el primer assumpte i a més proposa co-decidir amb les entitats la priorització de les necessitats i una part de les subvencions que reben per tal de fer activitats extraordinàries. En el cas de la CUP, pensen que ha d'arribar a tot arreu, no només per la via del consum i l'oci sinó també per la de la participació i la creació artística i cultural. En aquest sentit, proposen crear sales polivalents en els barris i districtes que permetin la programació cultural local i la creació artística. ICV qualifica la ciutat com culturalment molt rica però insta a treballar per revertir la capacitat dels actors culturals de la ciutat en la ciutadania i també a replantejar-se de dalt a baix els equipament que hi ha.

En el cas del PSC, com ho era en la promoció econòmica, l'aposta de la cultura és la creativitat. Segons el seu candidat manca lligam entre la cultura pública i la privada" i anuncien una aposta clara per la formació artística pública, potenciant l'educació secundària artística. La candidatura governant, CiU, centrarà la seva actuació en el proper mandat, si té majoria, en la construcció d'una gran biblioteca central urbana, en eixamplar la xarxa de museus amb l'espai Grau Garriga situat a la Casa Can Quitèria vinculat a la Casa Aymat i Can Maristany i desenvolupant un itinerari de les arts plàstiques i de l'art.

Tothom vol tenir cura de les instal·lacions esportives i coordinació amb les entitats. Però com a diferenciació podem ressaltar, la descentralització que proposa SI,  l'aprovació d'un pla d'instal·lacions esportives pel 2020 amb tots els agents implicats que proposa UASC, la utilització de les instal·lacions municipals per part de les entitats esportives en les vacances escolars de forma gratuïta que proposa ERC, per poder-se finançar, recuperar competències a l'OMET perquè garanteixi que hi ha esport extraescolar i no descentralitzi a tots els centres escolars, com proposa la CUP, replantejar-se la inversió en el nou pavelló de La Guinardera pel seu cost i millorar altres instal·lacions ja existents i invertir més en les entitats com fan altres ciutats metropolitanes, com proposa ICV o la construcció d'un pavelló al nou Institut Leonardo Da Vinci i un Bike Parc a Volpelleres, com proposa CiU.

Pel que fa a la gent més vulnerable, ICV planteja introduir un ajut per elles, augmentar l'atenció domiciliària i els plans de salut per joves i infants. Des de fa uns anys proposa, com defensa en el seu programa aquesta candidatura i la CUP, garantir l'accés de tota la ciutadania als serveis públics mitjançant quotes que guardin relació amb la renda (l'anomenada tarificació social). Pel que fa a l'habitatge, VOX vol replantejar on es fa aquest tipus de política social, SI vol impulsar i gestionar els habitatges buits de les entitats financeres per fer habitatge social de lloguer, UASC planteja la promoció dels pisos tutelats per gent gran i els compartits entre gent gran i gent jove i C's proposa que l'habitatge de lloguer no costi als seus usuaris més del 30% dels ingressos i que l'habitatge públic serveixi per fomentar l'arrelament a la ciutat dels residents.


Per acabar, i com a propostes més especials de les diferents candidatures, ressalto crear una tinença d'alcaldia de descentralització per parar més atenció als diferents barris i recuperar la gestió dels serveis urbans a mesura que acabin les cessions per revertir aquesta en benefici de la ciutat, com fa UASC. Aquesta proposta també la fa la CUP de forma clara han de ser de titularitat pública, sobretot els més essencials pel desenvolupament de la ciutat com l'aigua, la llum, el transport públic, etc la conseqüència de la remunicipalització dels serveis és la rendibilitat social perquè els beneficis es redistribueixen pel conjunt de la ciutadania i es poden millorar les condicions dels treballadors. Aquesta proposta també la defensa ICV que, en el cas de l'aigua, planteja un procés de deliberació que acabi en una consulta ciutadana.

08 de maig 2015

Pere Soler, la passió per la política

Poques vegades trobes persones tant compromeses amb unes idees i un projecte polític com el candidat del PSC a Sant Cugat, en Pere Soler. De fet, durant els darrers 4 anys, el "noi dels ulls blaus" com li diuen algunes àvies del barri de Sant Francesc, ha provocat alguna situació agitada al ple a conseqüència de l'apassionament amb el que viu la seva vocació política, que sovint el porta a intervencions més "calentes" del que és habitual en l'oasi polític santcugatenc.
Raül Pulido

I és que més d'un deu pensar que en els moments actuals posar-se al capdavant de la llista del PSC, i més a una ciutat com Sant Cugat, és gairebé una heroïcitat. Cal dir que el candidat socialista ha rebut només que agraïments i suports des del carrer Nicaragua, fet notori en temps de "llistes fantasmes". Aquesta setmana però els socialistes santcugatencs han mostrat tota la seva musculatura. Aquest dimarts, davant casa seva, al Celler Cooperativa, van omplir amb més d'un centenar de persones i amb la presència del seu primer secretari Miquel Iceta per presentar tota la candidatura. Una candidatura que, com es va encarregar de recordar el cap de llista "és tota de casa, amb gent que fins i tot ha nascut a Sant Cugat", un atac clar a llistes que porten representants residents a fora o fins i tot al cap de llista de C's que viu a Terrassa  -tot i haver afirmat que vivia a Sant Cugat al debat organitzat al TOT -.
Àngel Casas, Pere Soler i Miquel Iceta

Però és que no només van omplir el Celler sinó que van reunir a "velles glòries" del socialisme local, com l'ex-alcalde Àngel Casas, persones de referència de la ciutat i, sobretot, es van conjurar contra els mals auguris que sobrevolen la parròquia del vell PSC i, començant per l'Iceta, que va proclamar que "serem la sorpresa de les eleccions municipals a Sant Cugat" i acabant amb el propi alcaldable que, en una xerrada informal amb la premsa dimecres, dóna com a punt de sortida els tres regidors que van estar a punt d'aconseguir el 2011 i com a objectiu plausible els quatre, volen elevar la moral de la seva militància que sembla estar més "enxufada" que mai. Així ho repeteixen cada cop que se'ls pregunta per l'èxode que han patit arreu i de forma especialment dolorosa aquí, encapçalat pel seu ex-portaveu i candidat fins fa 3 mesos Ferran Villaseñor, avui segon a la llista d'ERC.

Pilar Gorina
A l'acte del Celler, va ser un "exiliat" santcugatenc i ara candidat a Premià de Mar, l'estimat David Gutiérrez, el que es va encarregar d'escalfar l'ambient recordant els que s'havien "canviat de jaqueta" i d'explicar que els "socialistes sempre estan al costat de la classe treballadora" - és clar que quan escoltes l'himne de campanya que et recorda a Zapatero un no es pot estar de recordar que la major vaga general se li va muntar a aquest president, justament del seu mateix partit -. Però és innegable que entre la gent socialista, especialment entre la gent de base, la defensa dels serveis públics està a prova de bomba. Se'n va encarregar de recordar-ho la incombustible Pilar Gorina, mestra i pedagoga, sisena a la llista, que en la seva pràctica diària no només defensa sinó que porta a la pràctica el que avui s'anomena "l'educació viva", el que justament va demanar implantar a la nostra ciutat perquè "l'educació és present".

Una de les personalitats que dóna suport a Soler i la seva candidatura és la Victòria Camps que, en la intervenció que va fer davant el públic present, va confessar que seguia pensant que calia defensar els valors de la social democràcia i que el paper del PSC en el procés nacional era el més honest, coherent i difícil. Un Miquel Iceta que va haver de marxar perquè tenia un acte, el 125, a una altra localitat, va tenir temps per dir que valorava molt la "fidelitat del candidat al projecte socialista" i que a arreu on va "els nostres candidats parlen de persones, reactivar l'economia, transparència, eficiència i eficàcia", per acabar afirmant que el PSC és una força de govern, propositiva i responsable i que a Sant Cugat "hi ha gent que no ha sentit a prop l'estat del benestar ni tant sols l'ajuntament".
Pere Soler
Finalment, el cap de llista, Pere Soler, va veure complert el somni d'un polític amb fusta, il·lusionat, ser l'alcaldable del projecte que representes. Se'l notava nerviós alhora que desitjava dir-ho tot en la poca estona que li tocava parlar. Té ganes d'aconseguir un bon resultat i no serà fàcil, els vents no els bufen a favor, la paraula clau és "l'efecte rebot" segons ells i es veu que quan a Sant Cugat comencen a pujar després comencen arreu de Catalunya. En la seva intervenció, com sol fer als plens, va començar a "disparar" a l'adversari sense miraments i alhora a proposar alternatives. Contra Esart, més Angeleta Ferrer, contra la "Smart City", una ciutat més útil per la gent, menys OMET i més esport per tothom, va parlar de la ciutat cara, de baixar impostos via revisió cadastral, dels desnonaments silenciosos que hi ha a la ciutat, de l'exemple de ciutats metropolitanes que tenen més serveis públics amb menys pressupost. Tota l'artilleria a l'escenari com si s'acabés la campanya! I és que és com una metralleta política quan es posa el micròfon a la boca i de ben segur que no ens deixarà de sorprendre durant aquesta campanya.
Rosa Masip i Gabriel Gullit
L'acte polític, que serà el més important de la campanya - en aquesta han confessat els seus responsables no en podran fer més per motius econòmics -, va comptar amb les actuacions voluntàries de'n Raül Pulido i del Gabriel Gullit, del grup Esquerda, acompanyat de la número 4 de la llista, la Rosa Masip. La resta de campanya serà a peu de carrer, cos a cos amb la gent perquè segons la gent de la candidatura el Pere Soler guanya en les distàncies curtes i es creix - encara més -.

15 d’abril 2013

Val la pena el que es cou a casa nostra...



Just abans de començar la setmana de pasqua un grup important de persones properes a diferents lluites ciutadanes ens varem trobar a la Casa de Cultura. La gent d'Endavant – OSAN van convocar el que van anomenar “Assemblea dels Drets Socials” el dissabte 23 de març a les cinc de la tarda. Haig de confessar que d'entrada no ho veia clar, els apriorismes em podien, és el que comporta que una convocatòria provingui d'una organització política diferent a la que jo mateix pertanyo. Però vaig llegir-me amb carinyo la crida que feien i, més enllà de la crítica als partits i sindicats que des de fa més temps gaudim d'un suport democràtic allà on ens presentem legítimament, em vaig sentir interpel·lat per la resta de qüestions que es plantejaven.
 
Primera reunió ADS - foto cugat.cat
Què proposaven amb la seva crida? Tan simple i tan difícil alhora com una trobada d'aquella gent que a la nostra ciutat no estigués d'acord amb el que està passant. Que no acceptés que allò de que “no hi ha alternativa” sigui la única resposta a la crisi econòmica, social i institucional que estem vivint. Una crida a la gent que no vol quedar-se de braços creuats mentre cada dia ens retallen els nostres drets, els mateixos drets que tants i tants anys ens han costat aconseguir, mentre ens repeteixen com un mantra que “hem estirat més el braç que la màniga”. Una crida, en definitiva, a trobar-nos, a veure'ns les cares, tota aquella gent que a Sant Cugat cada dia treballa des de diferents trinxeres per defensar els serveis públics, com a garantia d'igualtat, per acompanyar a qui volen fer fora de casa seva perquè no pot pagar unes lletres o uns rebuts de lloguer, per ajudar a aquelles persones que busquen la solidaritat col·lectiva per cobrir les seves primeres necessitats, per qui lluita per millorar les seves condicions laborals o, pitjor encara, per no perdre la seva feina perquè un patró sense escrúpols aprofita la darrera reforma laboral per deslocalitzar l'empresa i guanyar més diners en un altre lloc del món.

Però la intenció no només és la suma de petites grans resistències, que ja seria una gran estratègia de teixir xarxa contra un enemic que te importants armes de destrucció massiva. De ben segur que qui ha començat a anar i a participar tenim un motiu més important encara que és construir ponts per crear alternatives. Alternatives solidàries, econòmiques, socials, polítiques, democràtiques, culturals. Perquè si no és ara, quan ho hem de fer?. Dissabte explicàvem les nostres experiències, les nostres idees, les nostres accions. I fèiem propostes de futur. I estic segur que hi ha moltes energies encara per descobrir, moltes idees per néixer. Sumar-les, articular-les, coordinar-les és segur un dels reptes. L'altra, que molta gent se senti cridada a participar en aquesta aventura que és ja  urgent. Personalment hi tinc posades moltes esperances, potser les darreres per donar-li la volta a l'eterna cantarella cansada de la nostra ciutat i penso que aquesta vegada sí val la pena el que es cou a casa nostra.

article publicat a cugat.cat dijous 11 d'abril