Piulades (3) i altres

Divendres els tertulians i tertuliana del Matí de Catalunya Ràdio, Pere Portabella, Manuel Milian Mestre, Antoni Puigverd i Lali Vintró, eren interpel·lats pel conductor del programa a ressaltar el protagonista de la setmana. L'un va parlar del capità del creuer enfonsat a Itàlia, i va aprofitar per fer un paral·lelisme amb una societat individualista davant la més solidària del passat, un altre va ressaltar la mort de Manuel Fraga, personatge segons ell polièdric (...) i la Lali va fer esment de la situació en la que es trobava el jutge Garzón, que després d'actuar contra tot el que es mou sense conseqüències ara es troba assetjat per tocar la corrupció de la dreta i els crims del franquisme. Bona tertúlia la d'aquest dia de la setmana que us convido a escoltar.

Em permeto enllaçar-vos diferents articles d'opinió i notícies que m'han cridat l'atenció aquesta setmana i que comparteixo amb vosaltres. Òbviament ho faig per generar reflexió i,sobretot,debat,que és l'objectiu d'aquest blog. Dilluns passat a El Pais Josep Ramoneda escrivia “la democracia en peligro”,reflexió sobre l'alternativa en política com a garantia de més democràcia i que aquesta alternativa no es pot limitar al canvi de persones sinó als canvis de les polítiques.

Diumenge 15 a EL PUNT AVUI un opinador de referència com Francesc Sanuy ens parla de la manca d'inversió a Catalunya en “vinguin afaitats primer” però des d'una perspectiva diferent a la que és habitual darrerament en la que prioritza l'explicació del que significa la conxorxa de classe entre els buròcrates de la “Villa y corte” i els seus amigatxos i  la política de recentralització que ens cau a sobre amb el PP al govern.

També a El Pais de dilluns hi podíem trobar un bon article sobre les ciutats eficients i sostenibles, les “smart city”, tant de moda darrerament pels que vivim a Sant Cugat. I en el mateix diari però en l'edició de dimecres una noticia sobre el darrer pas de revenja del conseller Puig sobre l'obra del govern anterior amb la dilució del comitè d'ètica de la policia.

El Periodico de Catalunya ha fet una relació d'articles també molt interessants sobre la realitat de diferents barris del país i la seva salut lligada estretament a les actuacions i dinàmiques que s'hi fan,sobretot en el camp de la nova ciutadania però no només. El 18 parlava dels barris del Fondo a Santa Coloma de Gramenet i Sant Roc a Badalona. S'evidencia en aquesta sèrie d'articles que la intervenció comunitària des de la priorització política és una qüestió cabdal.
 
Com cap altra vegada el debat sobre la fiscalitat és d'actualitat i el diari Ara no és alié, el passat 16 de gener titulava "els catalans paguen l'IRPF dels suecs però menys IVA" a un article on explica la tributació en ambdós paísos. Haig de dir que no estic d'acord amb el titular de la notícia doncs aquí la major part de l'ingrés fiscal recau sobre la classe mitja i allà sobre les rendes més altes, les mateixes dades justifiquen la meva apreciació però potser els que es queden amb el titular es queden amb la idea i qui dia passa any empeny...

El Pais de diumenge passat feia un reportatge sobre les execucions hipotecàries extrajudicials,que s'han quintuplicat en els darrers cinc anys i que en molt casos poden representar que els bancs,insaciables,es puguin adjudicar un pis per 1€,una vergonya tenint en compte que l'administració pública no para de rescatar bancs i en canvi a la gent no hi ha qui la rescati.
Expansión Catalunya ens explica a la seva edició del passat dilluns 16 els "deu projectes de l'època de vaques grosses",infrastructures i equipaments pensats a l'engròs que avui tindrien una execució més austera i on es va primar el disseny a la funcionalitat i que,en algun cas de forma vergonyosa van encarir el seu pressupost. És bo saber però en quins casos aquests projectes s'han encarit de forma desmesurada i en quins territoris ha passat això.

I,per acabar,en el recurrent i imprescindible debat sobre el nivells administratius del nostre país val la pena llegir la crònica que feia el Punt Avui dimecres 18 on explica la petjada dels consells comarcals en determinats territoris. Jo he estat conseller comarcal els del 2007 al 2011 i quan escolto que s'han de fer desaparèixer penso que aquesta afirmació no es pot fer alegrement sense pensar en alternatives realistes. En la nostra comarca la desaparició del consell comarcal posaria en greus dificultats a la majoria de municipis. Cal doncs un debat serè i trepitjant la realitat per prendre decisions sobre la racionalització de l'entramat institucional del país,que si be és veritat que fa falta cal fer-ho amb respostes de garantia per les administracions més vulnerables.

I si donéssim alguna bona noticia ?

El passat divendres 23 es celebrava la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Regularment en aquesta comissió es dona compte del desenvolupament dels diferents mitjans públics nacionals i s’assisteix a la picabaralla partidista sobre el control polític d’aquests. Es dona la confluència de qui pensa que en aquests hi perviu una crosta nacionalista que tenyeix tota la informació i divulgació de tics de l’antic règim i de qui pensa que tant la ràdio com la televisió pública catalana està controlada pel Govern. Cadascú pot opinar el que vulgui sobre la qüestió, jo en tinc la meva pròpia visió.

Els mitjans públics, que paguem entre tothom, han de donar més que cap un servei públic. La resta poden condicionar aquest als seus beneficis empresarials, tot i que no ho compartiria del tot. I donar un servei públic vol dir fer arribar informació de la forma més professional i oberta possible, però també vol dir explicar el que passa al país, tant si és bo com si no, amb imparcialitat i fugint de sectarismes. Aquesta setmana passada m’he fixat en allò que aquests posaven en valor de l’actualitat catalana i m’he portat una gran decepció.

Penso que al país, i més en una època com la que estem vivint, li calen bones notícies. Notícies que facin que la gent se senti il•lusionada i orgullosa de la gran capacitat que tenim de construir benestar. I no cal que els mitjans facin cap esforç especial per fer-ho possible. Cada dia hi ha arguments, tant des de les administracions com des de la societat, per acomplir aquest objectiu. Sense anar més lluny el Govern durant aquesta setmana ha posat en funcionament diversos equipaments que faran que la nostra gent visqui millor. Des dels habitatges universitaris inaugurats a Lleida, fins l’oficina pels joves del Tarragonès, passant per la depuradora de Vilallonga del Ter, el Centre d’Alta Resolució de Salou, el Centre Integral de valorització de residus del Maresme, el Centre d’Atenció Turística de Ripoll i el nou centre 112 de Reus.

Tots ells han representant un esforç inversor molt important en època de vaques flaques. Un esforç que coordina i prioritza el Govern però en el que hi participem tothom que viu a Catalunya.

Especialment significativa ha estat la posada en marxa del nou centre 112 de Reus. Segurament un dels equipaments més importants d’aquesta legislatura i que representarà un pas molt important en la consolidació del nou sistema de protecció civil del país. Un equipament que està rebent molts visitants ja per la seva especificitat i alta qualificació tècnica i que serà l’enveja de molts països europeus. El nou edifici 112 és el primer equipament públic europeu que respon integralment a totes les emergències i és conseqüència també dels avenços que hem fet en l’autogovern, doncs Catalunya és la única comunitat en la que tots els serveis que intervenen en les emergències depenen del seu Govern, els bombers, la policia, els serveis d’emergències mèdiques, el trànsit i la sanitat.

I quina va ser la projecció pública d’aquest nou servei que farà de Catalunya un país més segur i modern ? doncs cap. Ni TV3 ni Catalunya Ràdio en van fer gairebé referència. No demano que emetin totes les inauguracions que es fan cada setmana com es feia en el règim franquista o pujolista. Però si demano que de tant en tant ens donin bones noticies. Ens ho mereixem.