I si donéssim alguna bona noticia ?

El passat divendres 23 es celebrava la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Regularment en aquesta comissió es dona compte del desenvolupament dels diferents mitjans públics nacionals i s’assisteix a la picabaralla partidista sobre el control polític d’aquests. Es dona la confluència de qui pensa que en aquests hi perviu una crosta nacionalista que tenyeix tota la informació i divulgació de tics de l’antic règim i de qui pensa que tant la ràdio com la televisió pública catalana està controlada pel Govern. Cadascú pot opinar el que vulgui sobre la qüestió, jo en tinc la meva pròpia visió.

Els mitjans públics, que paguem entre tothom, han de donar més que cap un servei públic. La resta poden condicionar aquest als seus beneficis empresarials, tot i que no ho compartiria del tot. I donar un servei públic vol dir fer arribar informació de la forma més professional i oberta possible, però també vol dir explicar el que passa al país, tant si és bo com si no, amb imparcialitat i fugint de sectarismes. Aquesta setmana passada m’he fixat en allò que aquests posaven en valor de l’actualitat catalana i m’he portat una gran decepció.

Penso que al país, i més en una època com la que estem vivint, li calen bones notícies. Notícies que facin que la gent se senti il•lusionada i orgullosa de la gran capacitat que tenim de construir benestar. I no cal que els mitjans facin cap esforç especial per fer-ho possible. Cada dia hi ha arguments, tant des de les administracions com des de la societat, per acomplir aquest objectiu. Sense anar més lluny el Govern durant aquesta setmana ha posat en funcionament diversos equipaments que faran que la nostra gent visqui millor. Des dels habitatges universitaris inaugurats a Lleida, fins l’oficina pels joves del Tarragonès, passant per la depuradora de Vilallonga del Ter, el Centre d’Alta Resolució de Salou, el Centre Integral de valorització de residus del Maresme, el Centre d’Atenció Turística de Ripoll i el nou centre 112 de Reus.

Tots ells han representant un esforç inversor molt important en època de vaques flaques. Un esforç que coordina i prioritza el Govern però en el que hi participem tothom que viu a Catalunya.

Especialment significativa ha estat la posada en marxa del nou centre 112 de Reus. Segurament un dels equipaments més importants d’aquesta legislatura i que representarà un pas molt important en la consolidació del nou sistema de protecció civil del país. Un equipament que està rebent molts visitants ja per la seva especificitat i alta qualificació tècnica i que serà l’enveja de molts països europeus. El nou edifici 112 és el primer equipament públic europeu que respon integralment a totes les emergències i és conseqüència també dels avenços que hem fet en l’autogovern, doncs Catalunya és la única comunitat en la que tots els serveis que intervenen en les emergències depenen del seu Govern, els bombers, la policia, els serveis d’emergències mèdiques, el trànsit i la sanitat.

I quina va ser la projecció pública d’aquest nou servei que farà de Catalunya un país més segur i modern ? doncs cap. Ni TV3 ni Catalunya Ràdio en van fer gairebé referència. No demano que emetin totes les inauguracions que es fan cada setmana com es feia en el règim franquista o pujolista. Però si demano que de tant en tant ens donin bones noticies. Ens ho mereixem.