Avui us recomano un article de Carlos Taibo a PÚBLICO. Títol : ¡A consumir!. Ressaltar dues coses; una amb la que estic d’acord i que està expressada amb encert, “muchas veces se ha recordado que la inferencia de que es más que probable que el ser humano supere la ley de la gravedad no aconseja concluir – parece – que es razonable construir rascacielos sin ascensores ni escaleras”; l’altra, que no comparteixo, estreta de les paraules de Terry Eagleton dedicades a Samuel Beckett, autor de “Tot Esperant Godot” : “comprendió que el realismo sobrio y cargado de pesadumbre sirve a la causa de la emancipación humana más lealmente que la utopía cargada de ilusión”. I és que crec que el realisme pot, ha d’anar acompanyat de la utopia, d’allò que es pot aconseguir, malgrat sigui difícil. Defenso que les il•lusions mouen l’activitat racional, és el seu fi, fonamentat en unes actuacions realistes i responsables.
Dissabte ICV va organitzar un acte important, malgrat la seva poca transcendència en els mitjans de comunicació. En una mateixa taula : Raül Romeva, Gabriella dalla Corte – vicepresidenta de Nuevos Colectivos-, Ghassan Saliba – secretari d’immigració de CC.OO. -, Isabel Martínez – portaveu de SOS Racisme – i Joan Herrera. Per explicar i denunciar la Directiva del Retorn, la Directiva de la Vergonya.
Alguns apunts d’aquesta taula rodona : els moviments migratoris, que han existit sempre, són un dret humà. La majoria dretana a Europa pot fer encara més greu la transposició d’aquesta directiva. A Espanya depèn de qui i amb quins objectius la transposa. Si algun dia governés un partit com el PP, cosa que no desitjo, el PSOE no tindria cap credibilitat, perquè dels seus representants, i a diferència d’altres partits socialistes europeus, només dos van votar en contra de la directiva. La historia ensenya, fa 100 anys a Argentina es va aprovar una llei molt similar, en aquest cas contra els europeus migrants. Cap persona ha de ser privada de la seva llibertat si no ha comès cap delicte. Algunes propostes com la “targeta blava” són un clar exemple de colonialisme laboral. Les matisacions fetes per De la Vega a Corbacho són mer fum, la política real la marca Corbacho.
Aquesta Directiva és tan vergonyosa que ha fet que la vice-presidenta del Govern Espanyol hagi tingut que fer una gira per Sudamèrica per dir que no s’aplicarà (!!). Els CIE (Centres d’Internament per Estrangers), dels que en tenim un exemple a la Zona Franca de Barcelona, suposen una situació d’aparheid jurídic. Els CIE representen el nostre particular Guantánamo. La construcció Europea ha passat de la conquesta de drets nous a perdre’n, en un procés d’harmonització des de sota. Una de les conclusions és que el Pacte Nacional de la Immigració només es podrà signar des de la bel•ligerància a aquesta directiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada