El Vallès Occidental també surt escaldat amb el pressupost 2012 del Govern

Dolors Camats,Eva Herrero i Manel Pérez a Terrassa

Llegia ahir un article del meu homòleg Arnau Funes,d’ICV del Baix Llobregat, sobre les polítiques del Govern a la seva comarca i especialment a les que es desencadenen del pressupost que aquests dies s’està presentant al Parlament de Catalunya i pensava que a la meva comarca passa efectivament el mateix. Avui he fet quatre números i aquest és el resultat.

He comparat les xifres del pressupost del 2010,i aquí confesso que són les del projecte perquè no trobo l'execució del pressupost per enlloc,amb les que s'estan presentant al Parlament i,en algun cas i ho explico tot seguit,que a darrera hora s'han canviat per part del conseller Recoder en el cas del perllongament del Metro del Vallès a Terrassa.

Les xifres són brutals. Si a nivell de Catalunya la inversió prevista el 2010 era de sis mil milions d'€ aquest any es proposa 2.800 milions, el que suposa passar de 800 €/hab a 369 €/hab,a la nostra comarca la inversió,i restades aquelles inversions que no tenen impacte en el dia a dia de la gent que viu i treballa en el Vallès Occidental – com poden ser les del CAR per exemple – la inversió del 2010 era de gairebé 230 milions d'€ i aquest any,descomptant l'aturada de la inversió al Metro del Vallès a Terrassa,és de 89 milions. Una vergonya. Això vol dir que si el 2010 cada habitant rebia 260 €/hab aquest any no arriba als 100 € - 99,7 € per ser exactes - .
M'aturo però amb el tema del Metro del Vallès perquè si és molt greu aturar la inversió a Terrassa per sorpresa encara ho és més que ni tant sols es preveiessin per Sabadell aquest any – i que l'alcalde d'aquesta ciutat se n'assabenti per la premsa i que el PSC no hagi fet ni tant sols esmenes.... -.

Dolors Camats,Silvia Carrasco i Carme Garcia a Sabadell

Divendres varem presentar amb la portaveu del Grup Parlamentari Dolors Camats a les dues cocapitals la feinada d'esmenes que el nostre Grup ha presentat al pressupost del 2012. Som el Grup que més n'ha presentat: 830 – perquè ningú digui que no hi ha alternatives i d'elles 50 tenen a veure amb la nostra comarca i en temes tant diversos com equipaments educatius,de salut o de dependència,en inversions ambientals i en infraestructures de mobilitat,especialment les que tenen a veure amb el ferrocarril i amb una que sembla que tothom ha oblidat:el Tramvallès. En aquest cas només vull recordar que el projecte del Tramvallès és un projecte recolzat per tots els ajuntaments vallesans,excepte el de Montcada,i que és una opció sostenible ambientalment i econòmica i que donaria servei a una part de la població que avui no te opció alternativa de transport públic i més després de conèixer les retallades en les línies d'autobús entre Rubí,Sant Cugat i Cerdanyola.

En aquest enllaç podeu seguir el debat sobre el pressupost en territori, en aquest el d'educació i en aquest el de salut, com a debats més importants del pressupost. En aquest enllaç trobareu la informació sobre les esmenes d'ICV del Vallès Occidental i en aquest altre la plana web que hem posat en marxa a nivell nacional per informar sobre les esmenes presentades i per facilitar que ens feu arribar més propostes.

El govern també castiga Sant Cugat amb el pressupost del 2012

Dimecres ho explicava en roda de premsa. ICV hem presentat una esmena a la totalitat als pressupostos del 2012 perquè són una triple retallada per als ciutadans i no serviran per reactivar l’economia, sinó tot el contrari,ens portaran a la recessió. El consum és molt baix com s'ha vist durant la campanya de Nadal i aquesta situació arrossega les inversions de les empreses i l'economia en general.

Àngels Ponsa

Aquests pressupostos afecten de forma directa als serveis socials bàsics, castiguen a les classes populars apujant serveis bàsics com el transport públic, l'aigua o introduint el tiquet moderador als medicaments, quin eufemisme!,i també a través dels ajuntaments a qui s'està retallant  els seus ingressos.

Menció especial mereix el tracte que rep la sanitat i el benestar social en els pressupostos del 2012. No és cert que les Polítiques Socials mantinguin el seu Pressupost,donat que el Departament de Benestar i Família redueix el seu Pressupost el 2012 en un -1% respecte del 2011. Comparat amb el 2010 (darrer any del govern d'entesa) la reducció acumulada pel govern CiU en aquest departament és del 10,9%. Aquesta nova realitat situa Catalunya darrera de tots els països de la UE en despesa en salut i educació (amb un 7,7% del PIB). El 2012 ens quedarem en tan sols el 6,5% del PIB, exactament a la meitat de la mitjana UE-27 (13%) i a gairebé 2 punts de la pitjor xifra de la UE que correspon a Romania.

Joan Recasens

Les nostres alternatives per estalviar fins a 2.000 milions d'euros sense retallar la despesa social ni vendre patrimoni ni precaritzar els serveis públics passen entre d'altres coses per la introducció d’un un nou impost sobre la riquesa (ho prometia en Mas a la campanya electoral) i l'activitat financera, l'augment dels impostos especials sobre tabac i l'alcohol,una nova taxa sobre l'activitat nuclear,aplicar un gravamen sobre la protecció civil,i un pla "seriós" contra el frau fiscal.

Avui el país està pitjor que ara fa un any. Les dades oficials ens diuen que l'atur al 4rt trimestre de 2010 estava al 17'98% i al 3er trimestre de 2011 està al 19,43. El govern CiU no té projecte de país i les retallades que està duent a terme són totalment ideològiques. Mas fa d’alumne avançat de les polítiques de Merkel.

Les esmenes que presentem espero que tinguin el suport dels diputats Recoder i Recasens i la diputada Ponsa, doncs en la seva majoria o són fruit d’una proposta institucional,o ha estat acceptada pel seu grup o,fins i tot,han estat qüestions reivindicades de forma oberta i activa per part de CiU a la nostra ciutat.

Pel que fa a Sant Cugat el nostre Grup Parlamentari presentarà 4 esmenes concretes per tal que s’executin obres imprescindibles per la ciutat:

•    HPO de l’INCASOL  Francesc Macià: 1,3MM €
•    IES Leonardo da Vinci: 1,7MM €
•    2a residència gent gran: 1,9MM €
•    Jutjats de 1era instància: 2MM €

Lluis Recoder

En l’àmbit supramunicipal però lligat directament també amb la nostra ciutat presentem tres esmenes:

•    Projecte Hospital Vicenç Ferrer
•    Projecte Tramvallès
•    Elaboració PDU del Parc Natural de Collserola



En aquests enllaços podeu seguir les intervencions del Joan Boada en l'esmena a la totalitat del Pressupost que es podria resumir en "hi ha vida intel·ligent a CiU?" i la intervenció,la primera que fa des del faristol,del nou diputat Josep Vendrell defensant l'esmena a la llei d'acompanyament que és la que crea l'impost sobre els medicaments, els increments de taxes en transport públic, aigua, justícia,...que es pot resumir en "dir que no hi alternativa és sumament antidemocràtic". Abans de publicar aquest article ICV-EUiA posa a la disposició de la ciutadania una aplicació per tal de donar a conèixer les nostres esmenes al pressupost de la Generalitat i recollir encara més propostes pel tràmit parlamentari perquè #hihaalternativa


També podeu llegir la notícia de les esmenes d'ICV als següents enllaços:

• cugatcat
• ICV Sant Cugat
• ICV Vallès Occidental
• ICV Nacional
• ToT Sant

Atenció : deixin sortir abans d'entrar !

A la tertúlia de cugat.cat del passat dimarts varem analitzar el canvi al capdavant de l'alcaldia de la nostra ciutat. No va participar cap representant de CiU, van sobrats ja aquests convergents....o potser és que estan cansats amb tantes sorpreses i emocions....

Per primer cop a la història de la nostra ciutat tenim alcaldessa, i més tenint en compte que a diferència d'altres indrets del país quan el Monestir manava els destins del nostre poble el lideratge era masculí i no pas d'una abadessa. Ja veieu: alcaldessa, abadessa i Conesa rimen tot i que com molt be deia l'Andreu Freixa d'ERC el final de les dues primeres paraules és sord i el de la darrera és sonor.

L'acte del passat 28D és el colofó d'una crònica avançada, ja ho havíem dit en repetides ocasions, feia temps que el Sr. Recoder havia passat del “100x100 Sant Cugat”, del "100x100 alcalde" al “100x100 Recoder” i és una bona noticia per la ciutat que qui la lidera, la nova alcaldessa, només es dediqui a això que ja de per si dona per dedicar-hi totes les hores del dia. En el darrer any i mig el Sr. Recoder ha fet campanya personal per acabar sent conseller de PTOP, un premi a tota una cursa que ha anat en perjudici del lideratge de la ciutat que, al final, era la seva obligació. Després de proclamar als quatre vents que només es dedicaria a la ciutat ha convertit el darrer any i mig en el “Recoder Tour”, faltant doncs a la promesa feta en la campanya del 2007, i així ho manifestava en les seves banderoles, les mateixes en que s'amagava el logotip de CiU, i que havia de ser un compromís 2007 – 2011.

En el darrer any i mig el “Recoder Tour” ha viatjat per tota la geografia catalana, presentant el seu llibre i el que va escriure a quatre mans amb el Jordi Joly i portant la “bona nova” d'Al Gore sobre el que s'ha de fer per combatre el canvi climàtic als nens i nenes, avis i àvies,.... segurament aquest és el seu millor currículum per servir-li en safata la conselleria de “territori i sostenibilitat”. Penso però que aquesta és una mala manera de fer política però cadascú fa el que li sembla amb les seves paraules, no ?.

Ara caldrà però que la nova alcaldessa, que està al govern des del 99 i, per tant, no li ve res de nou i més tenint en compte que la major part dels temes que passen per ple portaven la seva signatura, aprofiti el temps que li queda fins les properes municipals per tancar el mandat de la millor manera possible. Com ? Doncs pot començar per reduir l'estructura política, proporcionalment de les més altes dels municipis més importants. El fet que alguns càrrecs electes i eventuals hagin estat cridats a més altes responsabilitats ho hauria de facilitar. He llegit avui que la Mercè serà vicepresidenta de la Diputació també com en Recoder, una bona noticia que significa un estalvi per la ciutat i, de pas, un millor sou per ella.... tot i que veient el darrer conflicte amb el Miquel Quintana no m'espero res de bo en aquest àmbit. Que hagin tingut un càrrec de confiança 20 mesos apartat em sembla surrealista a part d'impresentable.

Comença també el nou curt mandat amb baixes importants, la Carmela Fortuny, per mi la única representant de l'ala progressita de CDC, se'n va a l'ICASS, en un moment certament difícil per gestionar aquesta responsabilitat, li desitjo la millor de les sorts, que ho serà també per les persones que reben la seva atenció. I marxen també persones clau de l'aparell de l'ajuntament com eren el gerent Pau Villòria i la cap de personal Teresa Prohias, que estaven empatanegats en la negociació amb el personal municipal que tot i passar desapercebuda per la majoria de mitjans pot suposar un conflicte laboral greu. El regidor de seguretat i relacions institucionals Xavier Martorell compaginarà aquesta feina amb la de director general d'anàlisi i prospectiva a Presidència, una combinació difícil però que esperem que sàpiga gestionar.... el que sí és segur és que no es podrà presentar en la propera llista de CiU pel seu nou càrrec al govern. No se si hi haurà més nomenaments, els canvis de totes formes no m'agraden massa, però és el que hi ha, haurem d'estar atents als futurs moviments que seran més d'anar al tran-tran fins les eleccions que altra cosa. Tindrem nous regidors en el proper ple, veurem també fins on arriba la pedrera de CiU a la ciutat un cop l'entrenador Mas ha cridat uns quants de Sant Cugat “a escalfar”. Deixin entrar abans de sortir!!

Collserola, algú/na ho dubtava ?

Deia el candidat al parlament Lluis Recoder – i també alcalde de Sant Cugat – en el seu bloc el passat divendres que “a la fi Collserola ja és Parc Natural”, després “d’incerteses, promeses incomplertes,....”. No hi ha com posar aigua al vi a fets que haurien de representar bones noticies sense més. De fet, tota l’estructura mediàtica municipal – pública i privada - s’ha encarregat en els darrers mesos de convertir en notícia allò que no ho era per immediatament traduir-la en un incompliment més del Govern de la Generalitat.

Tot plegat lamentable, i més venint d’aquell que no va tenir cap vergonya en utilitzar la Torre Negra com a reclam electoral i ara s’ha de menjar aquell “hem salvat la Torre Negra” perquè ha de començar un altre cop tots els tràmits urbanístics per la seva preservació. De fet, l’ansietat els pot a la gent de CiU, el retorn al Govern el desitgen tant que fins i tot els fa males passades. Fa uns mesos – el 10 de març del 2009 - el mateix Recoder i Xavier Trias feien una acció comunicativa exigint que Collserola es declarés Parc Natural. Nosaltres, ICV, hem fet tres coses en aquests darrers anys. La primera rebutjar aquesta forma de fer política i alhora desmarcar-nos de la estratègia unitària que al final ha resultat ser només en benefici d’en Recoder. La segona, esperar a que fos al sac i ben lligat per celebrar la declaració de Parc Natural de Collserola – com ho varem fer aquest darrer cap de setmana. I, la tercera, treballar de forma silenciosa però persistent perquè la declaració del Parc Natural reeixís.

Al final ho hem aconseguit. El Govern d’Entesa, amb les dificultats que suposa l’acord amb tantes administracions amb sensibilitats ben diferents i agents socials defensors de plantejaments tant allunyats com confrontats, ha fet allò que va dir que faria. Sense cap mena de dubte el paper d’ICV ha estat clau, no debades el lideratge d’aquesta fita l’ha portat un equip que és ben nostre. Però sense l’acord entre els tres partits que donem suport al Govern no hagués estat possible.

M’ho preguntaven els mitjans locals diumenge a la roda de premsa feta amb tots els companys/es del voltant de la serra, amb el Joan Herrera i el Cesc Baltasar al capdavant: quin ha estat el paper de l’ajuntament en aquest tema?. Doncs molt clar ho he dit : passiu i limitador. I alhora aprofitat. Passiu i limitador perquè no ha aportat res més a tot al procés que intents de retallada de la proposta del Parc, només cal llegir les al·legacions del ple municipal a les que feia referència en un antic article. I se n’ha aprofitat del tema per desgastar al Govern, com en altres moments i qüestions. El millor de tot és que a partir d’ara només se’n podran aprofitar d’aquesta bona noticia la gent que viu al voltant d’un dels parcs urbans més importants d’Europa.

Us recomano que escolteu les declaracions del convergent Recoder de fa un any i mig. Us ho recomano perquè entendreu aleshores els nostres dubtes a la propera aprovació inicial de la Torre Negra. La Torre Negra, ara sí, pot ser considerada pel seu valor d’”especial protecció” i sense que s’hi construeixi cap ronda. De la mateixa forma que Can Busquets ha de seguir el camí a la requalificació a sòl no urbanitzable. Per això s’ha incorporat al Parc Natural !

Consell Nacional històric i emocionant

Així va ser i per molts motius. Dissabte estrenàvem oficialment la nova seu central d’ICV com a Consell Nacional. Una seu situada al Gòtic Sud, al passatge del Rellotge, al costat de la Plaça George Orwell. Amb aquesta ubicació ICV segueix compromesa amb la ciutat vella, aquell espai que alguns utilitzen per fer batalla política i altres per reconèixer alhora la diversitat del cap i casal, els seus conflictes i les seves fortaleses. Com deia al final la presidenta del Consell, la Imma Mayol, començar amb bones vibracions és bon auguri pels nous temps que ens esperen, l’estat d’ànim també depèn dels espais i aquest, la nova seu, és una nova casa que ens fa il.lusió estrenar, que és acollidora i funcional, lluminosa i moderna, un nou espai per celebrar els futurs grans èxits.

I parlant d’èxits: el primer haurà de ser a les properes eleccions al Parlament. ICV està fent els deures. El proper 18 de setembre tancarem la nostra proposta programàtica, treballada durant els darrers mesos amb la nostra gent, de forma oberta i participativa, i compartida amb tothom que vol que al nostre país es segueixi transformant tot allò que no ens agrada, reforçant la cohesió social i garantint que les properes generacions trobin un país millor que el que ens han deixat. En aquesta llarga cursa cal contraposar projectes i no només titulars informatius. Caldrà veure que proposen la resta de forces polítiques i que la gent triï la millor opció.

Dissabte també varem aprovar la nostra primera proposta de noms per encapçalar la candidatura. Als caps de llista de les quatre circumscripcions, triats ja a les primàries d’abans de l’estiu, que representaran a la nostra coalició a la propera campanya, es sumen, ens sumem, les diferents persones que ICV creu que podem representar la nostra organització de la millor manera al Parlament de Catalunya. I aquí faig diverses consideracions. La primera és que a ICV hem realitzat un canvi de líder d’una forma envejable, sobretot per la resta d’organitzacions polítiques, amb generositat per part d’aquell qui ha guiat a la nostra organització des de gairebé la nostra desaparició – a l’any 99 molts ens donàvem per morts – fins la constitució d’un govern d’esquerres i una progressió que ens ha fet passar de tenir 5 diputats/des als 12 d’ara

La segona és que amb la proposta de noms reconeixem la tasca feta en els darrers anys pel nostre Grup Parlamentari. No és que sigui continuista sinó que garanteix una feina honesta i competent. Heu pogut seguir-la segurament als mitjans de comunicació però per si de cas aquí us l’adjunto amb les nostres trajectòries. I dic nostres perquè, i aquí va la tercera consideració, tinc l’honor d’haver estat triat per anar en un lloc destacat de la llista. La proposta de la meva organització territorial, del Vallès Occidental, ha estat reconeguda i m’han escollit com a número 9 de la llista d’ICV. I em fa molta il·lusió, perquè m’apassiona la política i és al Parlament on aquesta arriba a la seva màxima expressió. No amago que m’encantaria ocupar un escó al ple que surti de les properes eleccions, com a desig personal però també perquè voldria dir que ICV hauria obtingut uns excel·lents resultats.

El darrer diputat vallesà de la nostra organització va ser el malaguanyat Antoni Farrés, un repte per qualsevol dels que militem a la nostra comarca. Una comarca la nostra que representa avui la segona més habitada del país amb gairebé 900 mil persones, amb grans pols socials i econòmics, que ha esdevingut un dels espais estratègics catalans. Les polítiques que s’hi facin comportaran unes conseqüències diferents depenent de la perspectiva que les guiï. I és evident que una mirada roja i verda, que m’agradaria representar, ha de comportar més benestar, millors serveis, més i millor transport públic, millors equipaments sanitaris, educatius, universitaris,... debats polítics tots ells que no poden deixar de banda la veu d’ICV que defensaré en la propera campanya i espero que en la propera legislatura allà on es prenen les decisions més importants del nostre país.

Qui viu a la nostra comarca haurà d’escollir entre els Recoder, Rull, Coromines, Sanglas,... i altres que encara avui no coneixem (els representants del PSC i el PP no estan escollits) i aquest que escriu aquest post. Les nostres trajectòries i les nostres actuacions polítiques ens descriuen, les nostres propostes de futur ens diferenciaran. Espero comptar amb la confiança d’una part important de l’electorat vallesà que ajudi a fer un nou pas endavant de la nostra organització a nivell nacional. El Vallès s’ho val, el país ho necessita.

Aquí teniu la noticia sobre la candidatura a les nostres webs i a diferents mitjans :

• web comarcal d'ICV
• web ICV Sant Cugat
• cugat.cat
• europapress
• El Punt
• La Vanguardia

Coherència i hipocresia davant la immigració

Els darrers dies hem conviscut amb les declaracions dels diferents grups polítics, líders locals i mitjans de comunicació al voltant del recurrent tema de la presència en la nostra societat de persones que provinents de molts llocs del món s’han sumat a la nostra societat, al nostre país.

Divendres passat, acompanyant al conseller Saura, vaig estar a Osona per tal d’inaugurar el nou Parc de Bombers. Aquesta visita va coincidir amb un fet recurrent ja a la capital d’aquesta comarca, a Vic. El dia abans la Comissaria d’Interior europea havia respost una pregunta de l’eurodiputat Tremosa de CiU. Fou lamentable que la noticia, inclosa la dels mitjans públics catalans, fos la repetició de la nota de premsa de la federació conservadora. Ho és perquè només cal llegir la resolució de la comissió europea per contradir les declaracions del l’eurodiputat català.

Però li va anar molt be a l’alcalde de Vic per tornar a treure pit i també per competir amb les postures més xenòfobes d’aquells que d’aquest tema en fan objecte de la seva pròpia existència política. A la dreta xenòfoba no se la confronta copiant-li les propostes. El context sòcio-polític en que ens trobem està emmarcat en un dels grans pactes polítics del país, no mirem la major part de forces polítiques cap una altra banda com algú ha expressat darrerament. En el primer cas està clar que CiU – i també el PP com està demostrant en molts municipis catalans – no vol perdre pistonada i és capaç d’assumir el discurs més dur per tal de no perdre cap vot per la seva dreta.

En el segon cas però cal recordar que tots els partits amb representació parlamentària excepte el PP, varem signar el desembre del 2008 el Pacte Nacional per la Immigració que marca el full de ruta del país en aquest àmbit i que entre altres acords ens diu – en l’Eix 2, repte 1, línia política 6 -: “Afavorir l'empadronament de totes les persones que realment viuen en un municipi i adaptar el padró a la realitat del municipi: 1. Unificar els criteris d'inscripció al padró municipal; i 2. Garantir l'accés a l'empadronament de les persones”. I aquest Pacte és el que delimita el context del debat sobre la immigració. Farem un flac favor al país si ens passem pel forro allò que hem signat.

Ara bé, la proposta d’”ajuntament xivato” de l’alcalde Vila d’Abadal, és conseqüent amb allò que CiU ha defensat en els darrers anys. A la nostra ciutat farien el mateix si el percentatge d’immigració fos superior al 15 %, així ho ha expressat l’alcalde Recoder. A mi no m’agrada, a nosaltres no ens agrada, va contra els nostres principis i estic segur que contra els de la majoria de gent que no ens vota. CiU va donar suport a la llei d’estrangeria promoguda pel PSOE i a la directiva de la vergonya a nivell europeu. Per tant – i ho torno a repetir – malgrat no ens agradi CiU és coherent amb la seva acció política, d’allò que ells en diuen “gent d’ordre”. El que em sembla realment lamentable és el paper del PSOE – i cal diferenciar-lo del PSC en aquest tema perquè els posicionaments, al menys a Brussel·les, d’alguns dels seus destacats representants ho mereix – que dóna lliçons de falsa defensa dels Drets Humans per un costat – i em remeto a les declaracions del ministre d’interior - mentre per una altra banda dirigeix una veritable cacera d’immigrants en els llocs on són més fàcils de detenir – sortides d’estacions per exemple – o retalla les partides econòmiques que ajuden a fer front els ajuntaments a la pressió assistencial que comporta no el fet migratori sinó la convivència d’aquest fet amb la dramàtica crisi econòmica que estem vivint.

En conclusió : no ens confonem de destinatari. La immigració serà per CiU un dels eixos polítics en la lluita electoral, acompanyant-lo malauradament de la seguretat ciutadana. Però aquesta realitat és coherent amb la seva línia d’actuació política. El que no accepto de cap de les maneres és la hipocresia d’aquell que per una banda fa callar aquest tipus de postulats i per l’altra els promou i executa. I, per cert, que en pensa d’això l’església ? potser algú els hi podria preguntar. En la darrera Setmana Santa, a la meva ciutat, a Sant Cugat del Vallès, la gent estrangera han estat els veritables protagonistes de la recuperació de les velles tradicions catòliques pasquals...