Una mirada diferent – i també certa – sobre l'observatori ciutadà (i II)

Passem ara a l'us dels idiomes: la nostra ciutat és poc cosmopolita segons l'enquesta (...), només l'1,1% dels qui hi viuen usen “altres llengües” diferents al català i el castellà. A la nostra ciutat un 32,7% diu que el castellà és la seva llengua, un 8% menys del que el parlava de petit/a i un punt per sobre del que el parla a casa seva (un 31,7%). Crida l'atenció que entre els i les estudiants hi hagi més d'un 18% que no sàpiguen quin idioma fan servir (...). Les dones a la nostra ciutat són les més preparades pel que fa al català: un 41,5% tenen el nivell C de català front el 30,7% dels homes, una ciutat amb un alt percentatge de treballadors públics?. I més d'un 45% de la població no te cap títol acreditatiu del nivell de català. Clar que ens hauria de preocupar que gairebé el 74% de la ciutadania no conegui el servei local de català, després de 26 anys de governs convergents a la nostra ciutat, sobretot a sectors castellanoparlants, barris com el de Sant Francesc i franges d'edat com les de 50 a 64 anys. Aquest és aquell servei  que si fos pel PP no existiria.

L'observatori ciutadà també pregunta sobre la relació entre Catalunya i Espanya. Que dius: per què ens interessa a nivell local aquesta pregunta? No ho se la veritat. No veig que cap acció municipal tingui relació amb aquesta qüestió però suposo que deu ser la part de “morbo” que aporta l'enquesta. Crida l'atenció que una ciutat com la nostra amb una majoria política nacionalista molt superior a la mitjana catalana estigui per sota en intenció de vot independentista (53,6%) a la intenció que manifestava l'enquesta del CEO de l'octubre del 2012 (57%), anterior però a les eleccions al Parlament, i la del gener del 2013 (54,7%). Això sí, és evident que ha augmentat considerablement en cinc mesos passant del 48,8% al 53,6%. També crec que és remarcable que a la nostra ciutat els vots contraris a la independència estiguin tant per sobre de la mitjana catalana: un 24,6% contra un 20,7% (CEO 1ª onada 2013). Cal dir però que com en totes els processos de consulta a la nostra ciutat la participació seria més alt i en l'enquesta l'abstenció estaria molt per sota de la mitjana catalana (un 11% vs. un 17% ) malgrat  el dubte de què fer i “el no contesta” estarien un punt i mig per sobre.

Si a la nostra ciutat hi ha un àmbit que ens diferencia d'altres ciutats és el de l'us de les noves tecnologies. És per aquest motiu que l'observatori, amb bon criteri, pregunta sobre la seva utilització per tal de seguir creixent en l'aprofundiment que en pot fer o no l'administració i en general qualsevol qui vol comunicar-se amb la ciutadania. En aquest cas també surten resultats interessants i fins i tot algun de sorprenent que esborra alguna imatge a vegades idíl·lica de la nostra ciutat en aquest àmbit. Encara avui un 10% de les llars de Sant Cugat no disposen d'internet – no és una crítica! és una constatació, això no vol dir que no estiguin connectats, això vol dir que quan estan a casa no estan connectats. Es connecten des de la feina, des dels estudis,... pel cap baix estem parlant d'unes 2 o 3 mil persones aprox. - Hi ha una gran notícia que cal explotar des de la política i l'activisme social: un 42% acostuma a connectar-se a internet per fer gestions amb l'administració i un 49% per participar en blocs o xarxes socials!!. Això traduït a quantitats vol dir que a la nostra ciutat hi ha més de 20 mil persones que participen en blocs i xarxes socials i que coneixen l'entorn web de l'administració i per tant poden participar en processos promoguts per aquesta.

Clar que hem de tenir en compte que només un 75% de la gent pensa que la cobertura de mòbil a casa seva és bona o molt bona i en un moment on el paper dels smartphones i els mòbils és més important que el dels ordinadors aquest tema l'hauríem de tenir solucionat i és tan fàcil com posar-se d'acord amb Movistar que pel que es veu en l'enquesta te el monopoli a la ciutat amb gairebé el 60% dels usuaris!!. Tenim temps encara, hi ha més d'un 50% de la gent que no te internet al mòbil però hi ha moltes raons per les que no poden permetre punts negres de senyal telefònica a la ciutat, també per temes de seguretat ciutadana per exemple.

No et tallis, participa i acompanya’ns!

A ICV estem immersos en el procés de preparació de la 10a Assemblea Nacional que tindrà lloc els dies 19, 20 i 21 a Barcelona. No es tracta d’una assemblea qualsevol, preparada per afrontar un procés electoral o alguna qüestió política sobrevinguda, sinó que es tracta d’un procés fet amb consciència per preparar-nos pels nombrosos reptes que tenim al davant: ser més útils a la ciutadania, plantejar l'alternativa política a les majories hegemòniques i obrir la nostra organització a persones i organitzacions amb les que sumem i compartim idees i valors.

Presentació procés local X Assemblea Nacional ICV

És en aquest context, doncs, que ens proposem un seguit d’espais de reflexió de baix a dalt, amb participació per decidir els instruments dels que ens hem de dotar per fer la nostra organització més útil a la gent i més forta per poder incidir en l'acció política que ens cal per superar una crisi de dimensions desconegudes sobre temes socials, econòmics, democràtics i ecològics.

Els tres grans blocs a partir dels quals  volem reformar les bases del nostra partit i crear una alternativa real són: una responsabilitat compartida i ecològica, el dret a decidir i el procés cap a una nova política basada en la regeneració econòmica. A Sant Cugat, per tal de debatre i proposar noves solucions de cara a construir una alternativa de govern més forta i per tal de facilitar el procés de proposta d’esmenes a la ponència de l’Assemblea es realitzaran 3 jornades de treball: el 7 de març es farà un debat; el 21 de març es presentaran les esmenes i el 4 d’abril es votaran.

El nostre principal objectiu és obrir ICV, fer-la més àgil, transparent útil i innovadora. Reinventar la política i els instruments per fer política. Volem canviar la cultura política, que molts ciutadans i ciutadanes que se senten avui simples espectadors esdevinguin creadors de presents i futurs col·lectius, protagonistes en la construcció de somnis i esperances. És per això que, des d’aquí, vull animar a tothom que en tingui ganes de participar-hi activament.

El paper d’ICV no vol ser el del lideratge de les alternatives, sinó que volem cooperar, col·laborant a trobar objectius comuns, agregar lluites i alternatives. Sumar-se i sumar d’altres a una nova aliança social i ciutadana per canviar-ho tot.

Un altre aspecte important que debatrà l’Assemblea Nacional és la inclusió dels drets de les dones i l’equitat de gènere en l’agenda política i, per això, ens proposem una copresidència compartida amb almenys una dona. És una aposta per avançar en un nou model de governança, basat en el lideratge compartit, la innovació i la radicalitat democràtica i com a compromís amb la tradició d’ICV d’estar amatents als reptes que planteja la societat, especialment des de la perspectiva de la feminització.

Un pas al costat per seguir caminant plegats

Aquest cap de setmana hem celebrat a Santa Perpètua de Mogoda la culminació d’un procés assembleari que quan el varem dissenyar fa dos mesos ens va semblar un pel agosarat. Ha estat així i ens ha anat be. Un procés valent,reflexiu,que ha omplert d’idees la nostra organització,que ens ha format com a polítics i com a persones,que ens ha fet més útils segur per allò que la gent espera de nosaltres,que resolguem amb propostes i accions concretes els seus problemes i aconseguim que els seus projectes vitals reïxin.

Amb el Santi el dia de la ratificació com a President

Van començar el procés,emmarcat en el procés nacional #iniciativaoberta,a Viladecavalls honorant a l’organització local que en les darreres eleccions municipals va aconseguir l’alcaldia encapçalada pel Carles Rodríguez i l’hem clos a Santa Perpètua,segona alcaldia de la nostra coalició,recuperada aquesta en les darreres eleccions i encapçalada per la Isabel Garcia. En aquest procés hem parlat de la política QUE cal fer per ser l’alternativa,de COM cal fer política,de amb QUI cal fer-la i,fins i tot,ens hem atrevit a debatre a nivell comarcal de la nostra alternativa al catalanisme conservador. Cerdanyola i Montcada i Reixac també ens van acollir en sengles sessions. Entre els ponents:el Toni Altaió,la Montse Ros,l’Ismael Blanco,el Jesus Manuel del Pozo,el Ricard Gomà i la Núria Buenaventura,un planter de luxe per un procés de debat polític i un salt qualitatiu en el nostre procés d’innovació constant.

En aquest procés hi ha també un canvi personal. Fa sis anys,i com deia en Santi Cayuela en la seva intervenció a la cloenda,vaig agafar l’encàrrec de dirigir l’organització comarcal. Em van ratificar els meus companys i companyes en l’assemblea comarcal celebrada fa just quatre anys a Sant Cugat. Ara calia carregar piles i noves energies i el Santi tenia il·lusió per encapçalar aquest projecte,a voltes gris perquè no està en primera plana,però clau perquè és la “cuina” dels petits projectes locals d’un territori imprescindible pel país i per la nostra organització nacional. Així ho varem demostrar dissabte a l’assemblea,amb una gran presència de companys de diferents localitats,amb intervencions dels màxims responsables dels dos sindicats majoritaris a la comarca i amb la presència dels dirigents dels principals partits vallesans. El Santi és d’aquelles persones imprescindibles però que sempre ha estat en segona fila i ja li tocava està al capdavant!! Una persona honesta,més que preparada,experimentada,vocacional,que ha passat per tot allò que ha de passar qui vol ser un bon polític.

A mi em tocava donar un pas al costat. Ha estat un plaer treballar per aquesta comarca des de dalt de tot. Em sento vallesà de soca-rel. D’una comarca que sent líder en molts àmbits pateix injustícies fragants i atacs constants que sembla que no volen deixar volar el nostre territori. Justament a partir d’ara l’encàrrec que m’han fet els meus companys i companyes és fer-me responsable de política territorial i sectorial,un nou repte que assumeixo amb la mateixa empenta que la resta que he anat assumint en els darrers anys. Gràcies ICV del Vallès Occidental!!!

Assemblees i alguns enllaços per aprendre més...

M'agrada compartir el que llegeixo,escolto i miro amb la gent. Ho faig sovint pel twitter i el facebook i,quan puc,per aquesta vía. Te la seva feina i dedicació però crec que val la pena. Sobre alguns dels debats i temes que han ocupat l'actualitat dels darrers dies me'n faig ressò. Són debats que formen part de la reflexió que seguim tenint i a partir d'ara reforçant encara més en el cas d'ICV i dins el marc del procés obert de la nostra assemblea nacional. Aquesta Assemblea Nacional,que es farà els propers 10 i 11 de novembre - com veieu no és una assemblea precipitada -, ha de donar resposta a diferents objectius prioritaris de la nostra organització al llarg d'un procés serè i obert a la participació de totes aquelles persones sensibles als valors i principis que ICV defensa. En aquest enllaç podeu llegir una entrevista al nostre secretari general sobre la qüestió.

Penso que el primer que ha de garantir la nostra organització és que la nostra militància siguin activistes polítics. Des de diferents espais i de formes diferents,cadascú amb les seves possibilitats. La nostra gent s'ha de sentir útil a l'organització,s'han de sentir valorats com a part imprescindible d'un circuit d'anada i tornada que ha d'alimentar el debat i l'acció política d'ICV. També la nostra organització ha d'enfortir el seu discurs en determinats àmbits. No es tracta de redactar un programa polític - en els darrers mesos hem debatut abastament sobre les nostres propostes als diferents nivells: Catalunya,municipis i Espanya - sinó d'encertar en prioritzar els temes que preocupen més a la majoria de la gent,cercant més enllà de la crítica que hi ha alternativa possible i que ens hi comprometem. Aquesta darrera qüestió no és qualsevol. D'això en depèn la credibilitat social d'una força política com la nostra. En aquest procés dinàmic hauríem de reeixir en la suma,en l'aplegament de col·lectius de persones amb les que ens trobem de forma quotidiana en les diferents lluites i convidar-les a construir l'alternativa política a la dreta insaciable i a la socialdemocràcia caducada.

Amb aquests objectius aconseguits ja ens podríem donar per satisfets però encara n'hi un més d'important: practicar internament allò que prediquem. I ho dic en positiu no pas com a crítica. A la nostra organització ja fa molt temps que els mecanismes de presa de decisió i d'elecció de candidats/es i dirigents és profundament democràtic,però ens fa vertigen encara aprofundir una mica més. De la mateixa forma que ens cal adequar-nos als temps de la gent en ple s.XXI per tal d'establir mecanismes de debat i presa de decisions múltiples aprofitant les noves tecnologies. Tenim doncs molta feina per davant i personalment moltes ganes de fer-la be.

Sobre el debat arran del tema Eurovegas us enllaço diferents articles d'opinió de persones de prestigi per diferents motius i de forma significativa faig referència a un vídeo de 20 minuts on el Lluis Tejedor,alcalde del Prat de Llobregat,explica de forma brillant,respectuosa i planera el posicionament de la nostra gent sobre aquest tema.

• ¡No hagan juego,señores!,d'Alfredo Pastor a La Vanguardia
• Endavant en direcció a la gola del llop,de Bru Rovira a l'ARA
• La dimensión real d'Eurovegas,d'Emili Valdero a El Punt Avui
• Las Vegas del Mediterrani,de Jordi Alberich a El Periódico
• No,per favor,de Joan F. Mira a El Punt Avui

Sobre el "model" Barcelona m'ha interessat la reflexió de Josep Maria Montaner a El Pais,en l'article "Barcelona,¿cambio de modelo?" . Sobre la crisi dels desnonaments us enllaço un article del nostre portaveu a l'ajuntament de Terrassa Manel Pérez on el govern,on participem amb la responsabilitat entre d'altres de les polítiques socials,ha promogut una iniciativa pionera en concertació entre administració pública,sector financer i agents socials per fer front a aquesta xacra.

Per acabar dos enllaços interessants: el primer és sobre una iniciativa social perquè aquells ajuntaments que no ho fan gravin els plens i es puguin seguir per part de la ciutadania en directe per televisió,com a pas per acostar la política de proximitat a la gent i per demostrar que la política és útil a la gent,en la majoria dels casos. El segon m'ha cridat molt l'atenció,no només a mi com vaig poder comentar diumenge mentre fèiem la mani pel Passeig de Gràcia,perquè demostra que cal donar passos seriosos cap a la feminització de la societat i l'empoderament de la dona en els llocs de presa de decisions. Fer-ho,en el cas d'Islàndia per exemple,te unes fantàstiques conseqüències!.