18 de març 2013

Una mirada diferent – i també certa – sobre l'observatori ciutadà (i II)



Passem ara a l'us dels idiomes: la nostra ciutat és poc cosmopolita segons l'enquesta (...), només l'1,1% dels qui hi viuen usen “altres llengües” diferents al català i el castellà. A la nostra ciutat un 32,7% diu que el castellà és la seva llengua, un 8% menys del que el parlava de petit/a i un punt per sobre del que el parla a casa seva (un 31,7%). Crida l'atenció que entre els i les estudiants hi hagi més d'un 18% que no sàpiguen quin idioma fan servir (...). Les dones a la nostra ciutat són les més preparades pel que fa al català: un 41,5% tenen el nivell C de català front el 30,7% dels homes, una ciutat amb un alt percentatge de treballadors públics?. I més d'un 45% de la població no te cap títol acreditatiu del nivell de català. Clar que ens hauria de preocupar que gairebé el 74% de la ciutadania no conegui el servei local de català, després de 26 anys de governs convergents a la nostra ciutat, sobretot a sectors castellanoparlants, barris com el de Sant Francesc i franges d'edat com les de 50 a 64 anys. Aquest és aquell servei  que si fos pel PP no existiria.

L'observatori ciutadà també pregunta sobre la relació entre Catalunya i Espanya. Que dius: per què ens interessa a nivell local aquesta pregunta? No ho se la veritat. No veig que cap acció municipal tingui relació amb aquesta qüestió però suposo que deu ser la part de “morbo” que aporta l'enquesta. Crida l'atenció que una ciutat com la nostra amb una majoria política nacionalista molt superior a la mitjana catalana estigui per sota en intenció de vot independentista (53,6%) a la intenció que manifestava l'enquesta del CEO de l'octubre del 2012 (57%), anterior però a les eleccions al Parlament, i la del gener del 2013 (54,7%). Això sí, és evident que ha augmentat considerablement en cinc mesos passant del 48,8% al 53,6%. També crec que és remarcable que a la nostra ciutat els vots contraris a la independència estiguin tant per sobre de la mitjana catalana: un 24,6% contra un 20,7% (CEO 1ª onada 2013). Cal dir però que com en totes els processos de consulta a la nostra ciutat la participació seria més alt i en l'enquesta l'abstenció estaria molt per sota de la mitjana catalana (un 11% vs. un 17% ) malgrat  el dubte de què fer i “el no contesta” estarien un punt i mig per sobre.

Si a la nostra ciutat hi ha un àmbit que ens diferencia d'altres ciutats és el de l'us de les noves tecnologies. És per aquest motiu que l'observatori, amb bon criteri, pregunta sobre la seva utilització per tal de seguir creixent en l'aprofundiment que en pot fer o no l'administració i en general qualsevol qui vol comunicar-se amb la ciutadania. En aquest cas també surten resultats interessants i fins i tot algun de sorprenent que esborra alguna imatge a vegades idíl·lica de la nostra ciutat en aquest àmbit. Encara avui un 10% de les llars de Sant Cugat no disposen d'internet – no és una crítica! és una constatació, això no vol dir que no estiguin connectats, això vol dir que quan estan a casa no estan connectats. Es connecten des de la feina, des dels estudis,... pel cap baix estem parlant d'unes 2 o 3 mil persones aprox. - Hi ha una gran notícia que cal explotar des de la política i l'activisme social: un 42% acostuma a connectar-se a internet per fer gestions amb l'administració i un 49% per participar en blocs o xarxes socials!!. Això traduït a quantitats vol dir que a la nostra ciutat hi ha més de 20 mil persones que participen en blocs i xarxes socials i que coneixen l'entorn web de l'administració i per tant poden participar en processos promoguts per aquesta.

Clar que hem de tenir en compte que només un 75% de la gent pensa que la cobertura de mòbil a casa seva és bona o molt bona i en un moment on el paper dels smartphones i els mòbils és més important que el dels ordinadors aquest tema l'hauríem de tenir solucionat i és tan fàcil com posar-se d'acord amb Movistar que pel que es veu en l'enquesta te el monopoli a la ciutat amb gairebé el 60% dels usuaris!!. Tenim temps encara, hi ha més d'un 50% de la gent que no te internet al mòbil però hi ha moltes raons per les que no poden permetre punts negres de senyal telefònica a la ciutat, també per temes de seguretat ciutadana per exemple.