Enmig de la tempesta garantim el mínim vital?

Immersos com estem en el debat sobre el dret a decidir, el dèficit fiscal, el deute públic, la corrupció política,... hi ha qüestions que passen absolutament desapercebudes a no ser que acabin malament o, fins i tot, molt malament. És el cas, per exemple, de la repercussió política que ha provocat la mediatització dels suïcidis causats per casos de desnonaments. Una repercussió que ha esquitxat algunes forces polítiques que fins el moment havien estat absolutament insensibles a la qüestió I una repercussió que, malgrat tot, no ha tingut els efectes desitjats.

Parlament de Catalunya, wikipedia

En aquest marc de crisi i drama per tantes persones, el nostre Grup Parlamentari planteja que el Parlament de Catalunya aprovi i que, per tant, el Govern executi una Llei de Garantia del Mínim Vital. Aquesta Llei proposa que a cap persona al nostre país li manquin quatre drets bàsics per una vida digna: l'alimentació; el dret a uns serveis bàsics com la llum i l’aigua; el dret a l'accés a l'habitatge i uns ingressos mínims. Sembla raonable? Sembla fora de lloc que es presenti a Catalunya? Doncs no sembla que a les entitats del Tercer Sector Social al nostre país els sembli sobrera aquesta proposta. Ans al contrari. Els sembla molt pertinent i necessària; imprescindible diria. És una llei dirigida a aquelles persones sense ingressos estables que es trobin en situació de risc de pobresa o exclusió social.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya – encara que alguns no ho vulguin recordar tenim un Estatut i s'hauria d'aplicar mentrestant – establia la creació d'una Renda Garantida de Ciutadania. Aquest seria el primer punt dels quatre que demanem, una prestació de caràcter universal per qui acredités ingressos inferiors als 569€ al mes (Índex Suficiència Garantida actual) en un període superior als quatre mesos anteriors i amb el compromís de no rebutjar cap oferta laboral adequada al perfil. Cap persona hauria d'ingressar, doncs, menys d'aquesta quantitat i s'hauria de multiplicar pels membres de la família de forma esglaonada.

Aquesta llei també inclouria el dret a l'alimentació amb un pla de xoc temporal per garantir-lo mitjançant el reforç de les partides destinades a menjador social i a beques menjador, i aprovant un reglament per a les cadenes de distribució d'aliments que estableixi incrementar les donacions, l'aprofitament d'aliments no comercialitzables i establint un règim sancionador sota la màxima que "el menjar no es llença".

Pel que fa als subministraments bàsics, la Llei establiria un preu social en els subministraments mínims d'aigua, i energia per la llum, la calefacció i per cuinar i prohibeix a les empreses subministradores de tallar la llum, l'aigua o el gas si s'acredita insuficiència d'ingressos. Pel que fa a l'habitatge, la Llei demana que es constitueixi el fons català d'habitatges per emergències socials que hauria d'estar nodrit per immobles procedents del SAREB, les entitats participades pel FROB, les administracions públiques o del lloguer forçós dels habitatges desocupats tal com estableix l'article 42 de la Llei de l'Habitatge de Catalunya.

D'aquesta manera, aquests habitatges es destinaran a lloguer per un període mínim de 5 anys i per import inferior al 30% del ingressos de l'arrendatari. Seran gestionats per mitjà dels corresponents convenis amb els Ajuntaments i amb les OLH. A més, la Llei també determina que es suspenguin els desnonaments d'habitatges de titularitat o gestió pública quan el deutor es trobi en situació d'insolvència sobrevinguda.

Hauríem de tenir la capacitat política de comprometre el país en resoldre aquesta situació i respondre com a mínim a aquestes qüestions mínimes. El 23% de persones pobres que hi ha Catalunya ho agrairan.

article publicat a cugat.cat dijous 31/01