Una mirada diferent – i també certa – sobre l'observatori ciutadà (IV i darrera)

Situem-nos en l'examen dels serveis públics municipals. Des de les darreres eleccions municipals del maig del 2011 el grau d'informació de les actuacions municipals te una tendència negativa, iguala la nota d'abril del 2009, un 5,7. Si mirem les puntuacions que es donen aquestes es “radicalitzen” del juny del 2012 al desembre del 2012: la puntuació entre 3 i 4 puja del 5,2% al 12,4%, del 5 a 6 baixa del 36,6% al 30,8%, la del 9 a 10 passa del 6,2% al 10,3% i el NS/NC passa del 8,8% al 2,5%. Cada cop més gent coneix la web municipal, en el darrer any s'ha passat d'un 61% a un 64,5% (del 90% que te connexió a internet a la ciutat encara ens quedaria un bon “gap”) i d'aquests un 83,6% la valoren positivament, la qual cosa m'agradaria saber què vol dir, sota quins criteris es valora. Perquè si es mira la finalitat per la que s'hi entra podem extreure que la seva funcionalitat és més aviat baixa: majoritàriament (40%) s'hi entra per buscar “informació” en abstracte, 1 de cada 5 persones que la coneixen per fer tràmits i la resta és lamentable, només cal mirar el quadre de percentatges: 2,7% educació/escolarització, 8,2% cerca de feina, 3,3% transports/mobilitat, 7,9% agenda d'activitats, 10% informació de serveis,... la web de fet és un mirall dels serveis que dona l'ajuntament és clar.

Quin és el servei més conegut a la nostra ciutat? L'assistència sanitària! Que, per cert, no és un servei municipal. I el que menys? Els consells de participació: premi pel Sr. Carol. Però més enllà de la primera impressió rasquem una mica més perquè el títol d'aquesta part de l'observatori és: coneixement, ús i valoració d'aquests serveis, per tant no es tracta només de saber on son els equipaments i la seva existència sinó valorar el seu funcionament i les dades ens diuen coses davant les que entenem que l'equip de govern i nosaltres i la ciutadania hem d'actuar. Podem afirmar que l'assistència sanitària rep la pitjor nota dels darrers 6 anys i això te a veure amb l'empitjorament de les condicions d'atenció sanitària a la nostra ciutat sense cap dubte. Una altra dada preocupant és la de la Policia Municipal, molt per sota de la d'altres observatoris, 13 punts respecte fa un any. Pel que fa a les escoles bressol municipals: la seva notorietat augmenta significativament, 10 punts per sobre que fa un any, serà perquè han millorat les condicions en aquestes o perquè es valora la seva necessitat i millora de condicions?. Em sembla preocupant tanmateix que la valoració/coneixement dels autobusos urbans hagi baixat 12 punts en el darrer mig any i esperona en la línia que varem plantejar com a grup municipal en el procés de negociació del pla local de mobilitat per tal de fer més útil el servei urbà de transport públic.

De les dades que dona l'observatori n'hi ha una que em fa especial il·lusió: la Festa de la Tardor és coneguda per gairebé un 67% de la població de Sant Cugat. Més que molts dels programes puntuals de l'ajuntament de Sant Cugat pels que es gasta milers d'€ de publicitat per donar-los a conèixer. Això vol dir que la Festa de les entitats, de la xarxa de l'associacionisme està molt instal·lada, que ha fet forat i que 1 de cada 3 persones de la ciutat la tenen anotada a la seva agenda com a data important de l'any, encara que hi hagi qui no hi participi i només s'hi passegi.

Sobre la valoració que fa la ciutadania de l'estat de la ciutat: un notable, que no està gens malament. Com sempre a La Floresta i a Les Planes la nota és pitjor, em remeto a comentaris anteriors i les persones entre 25 i 34 anys les que pitjor valoren l'estat general de la ciutat. En un any però un 7% de gent ha passat de valorar total o força positiu l'estat de la ciutat a valorar-ho d'altres formes ( baixa d'un 83,5% a un 76,3%). Els aspectes concrets més mal valorats per la ciutadania són el trànsit i l'espai per aparcar, per la qual cosa cal que l'equip de govern s'agafi de forma seriosa les accions aprovades en el pla local de mobilitat i potser també prengui alguna determinació respecte al fet que a la nostra ciutat hi hagi una densitat vehicle/habitant tant alta.

Quan un ajuntament inverteix una quantitat de diners (50 mil € en tota l'onada no és una quantitat exorbitant en moments normals) en fer un observatori un pot pensar que ho deu fer per prendre millor les seves decisions de gestió de govern quotidiana o estratègica. Sobre aquesta qüestió no sembla que s'hagi fet ressò cap notícia i també en parla l'observatori i no ho passaré per alt perquè em sembla la part més important de la informació. Gairebé el 60% de la ciutadania està força o totalment d'acord en que es doni suport al tercer sector o, dit d'una altra manera, que es prioritzin les polítiques socials. En aquest sentit és interessant ressaltar que en el barri on es valora més aquest suport és en el del Coll – Sant Francesc. Podríem dir que és per consciència de classe?. No sembla que hi hagi tant acord, un 48,9%, en que l'ajuntament doni suport a la creació d'empreses, el que suposo que deu anar associat a la imatge que en la nostra ciutat comporta aquest tipus de polítiques – més de “smart city” que d'acompanyament públic -. En aquest sentit només cal veure que el barri on es valora millor amb diferència (+1% sobre la resta de barris) és el Parc Central – Coll Favà. Tampoc es valora massa (un 32,5% valora només “una mica”) la “captació i retenció de negoci, inversió i talent”. En canvi sí que es valora de forma positiva (un 58,2% força o totalment d'acord) que es doni suport al comerç i al teixit empresarial i aquí malgrat el barri que més ho valora és el mateix que en l'anterior la diferència és molt menor. I no és que sigui negatiu captar talent, inversions, noves empreses,...sinó que una part important de la ciutadania ho veu com una qüestió aliena a ella, com una cosa dels polítics, elits empresarials i acadèmiques de la que no en treuen cap tipus de profit encara que passi a la seva ciutat. Ho referma una darrera pregunta que em fa l'efecte que hauria de fer replantejar a l'equip de govern la seva estratègia: quan es pregunta a la gent sobre “fins a quin punt està d'acord amb que Sant Cugat és una ciutat de la ciència, la innovació i el coneixement?” només un 40,6% pensa que “força” i un 29,6% pensa que una “mica”, el que entenc que representa que no és una qüestió interioritzada per la ciutadania sinó més un producte de marketing projectat a l'exterior i que es valora sobretot allà on CiU i també el PP tenen els millors resultats, els barris de Mira-sol i el de l'Eixample i Torreblanca.

Per finalitzar aquest “petit” anàlisi des d'una altra perspectiva del que és una presentació de l'observatori sociològic de Sant Cugat – estaria be tenir el document d'on s'extreu aquesta presentació i ja no diguem la base de dades per treballar-la! - hi ha dues notícies “bomba” que no han transcendit i que jo sí vull explicar perquè em semblen un fracàs important de CiU al capdavant de l'equip de govern municipal. Més de la meitat de les persones enquestades no saben res del Pla d'Objectius estratègics de l'ajuntament ( un 56% NS/NC ) i un 35,4% no el coneix GENS. Després de cinc anys de donar la llauna amb el tema del PACTE només un 1% de la gent que viu a la nostra ciutat els sona d'alguna cosa que això existeix...

I l'altra dada: el mes de desembre una de cada quatre persones valoraven força la promoció que feia l'ajuntament de l'ètica i dels valors. Una altra una mica. Un 38,6% responia amb un NS/NC i un 11,6% amb un poc o un gens. 1 de cada 4 persones o no sabien què dir o be pensaven que era poc o gens transparent i si hi sumem les que pensaven que només ho era “una mica”, ho pensava més de la meitat. De la campiona mundial de transparència un s'esperaria una nota més alta, no?. M'agradarà veure que respondrà la gent en el proper observatori després de l'afer Martorell i els casos de presumpte d'espionatge a companys de govern.

Una mirada diferent – i també certa – sobre l'observatori ciutadà (I)

En els darrers dies l'observatori que cada sis mesos realitza el nostre ajuntament sobre la percepció que te la ciutadania de determinats serveis públics, de la valoració que fan de la política municipal i fins i tot del seu posicionament polític i religiós ha estat notícia diària als mitjans de la nostra ciutat. No seré jo qui analitzi com s'ha abordat aquesta noticia perquè cadascú ressalta allò que creu més rellevant. Però ja que s'han ressaltat unes dades o, millor dit titulars, en facilitaré unes altres, que també estan en el mateix estudi, al mateix nivell, que complementen la informació i penso que relativitzen, en alguns casos, i aprofundeixen, en altres, els titulars que s'han anat donant sobre les visions sempre subjectives d'una enquesta.

S'ha de començar per situar l'enquesta en el temps, mitjans de desembre del 2012, un mes després de les eleccions del Parlament. Pel que fa a la satisfacció de viure a Sant Cugat més d'un 9% de qui hi viu està poc satisfet, les notes menys altes (per sobre però del 7 i per sota del 8) es donen als barris de La Floresta, Les Planes, El Coll, Sant Francesc i el Centre, el que diríem que és la ciutat més consolidada i en la franja d'edat dels 25 als 34 anys. Una dada crida l'atenció: un 7,7% està poc o gens satisfet/a de viure a la ciutat, el valor més alt en els darrers 8 anys.

S'ha ressaltat per part de tothom l'elevat percentatge de sentiment de pertinença per part de la ciutadania. Seria bo comparar-ho amb altres municipis per treure'n encara més conclusions, segur que positives. La xarxa d'associacionisme és una de les claus d'aquest fet malgrat les condicions en que treballa. Hi ha dues dades però en les que m'aturo. La primera perquè és una oportunitat de millora: més d'un 18% només se sent una mica o gens santcugatenc/a, lògic atenent a la gran afluència de nous ciutadans vinguts amb el creixement experimentat per la nostra ciutat. L'altra dada és doble: qui més se sent de Sant Cugat és qui viu a Valldoreix... amb un 8,4 i qui menys, qui viu a La Floresta i a Les Planes...amb un 6,4!!!. Aquesta dada no ens pot deixar neutres. Si realment la gent que viu a Valldoreix se sent identificat amb Sant Cugat per sobre de la mitjana tenint com te una administració descentralitzada qui defensava plantejaments secessionistes te mala peça al teler. Una altra cosa és la necessitat de l'apropament de les decisions i la gestió de la cosa pública al territori. Pel que fa a La Floresta i a Les Planes és evident que el resultat és fruit del desencantament dels veïns i veïnes pel maltractament històric que reben per part dels successius governs municipals i també, perquè no dir-ho, pel sentiment de molta de la seva gent de no pertànyer a una ciutat que ja no és com era...a diferència dels seus barris.

eu.wikipedia.org - ajuntament antic

L'observatori també pregunta sobre la percepció que te la ciutadania de la situació econòmica i destaca que hagi empitjorat 11 punts en un any ( passant del 79,5% al 91% els que la qualifiquen de dolenta o molt dolenta) i que estigui 4 punts per sobre de la mitjana de Catalunya ( CEO = 87% ). En sis mesos ens hem tornat més optimistes perquè hem passat d'un 56% a un 36% que pensàvem que empitjoraria la situació econòmica a un any vista (el CEO = 40%) i d'un 7,5% a un 16,4% (CEO = 17,2%) que millorarà. S'ha de dir també que ha crescut en un 10% qui no sap què passarà (d'un 33% a un 43%). En la situació econòmica si hi ha una dada objectiva és quan et pregunten sobre si “la seva situació econòmica és ara millor, pitjor o igual que la de fa un any?” i aquí sí tenim una dada que fa fredor: a la nostra ciutat en els darrers dos anys s'ha passat d'un 37,8% de la gent (octubre 2010) que li havia empitjorat a un 51,3% en aquesta darrera enquesta. Més d'un 13% més en 2 anys i un 10% més en el darrer any. Clar que si fem cas del que diu el CEO la mitjana catalana és del 79,5%. Pel que fa a la destrucció d'ocupació en aquesta enquesta es torna a la “normalitat” de fa un any: a la pregunta “vostè o algú de la seva família ha perdut la feina en els darrers 6 mesos?” gairebé un 30% de les persones enquestades responen que sí, la qual cosa és una bona notícia si tenim en compte que en les de juliol i juny d'aquest any la mateixa resposta estava per sobre del 40%. També pot venir donat aquest resultat en que una bona part de l'ocupació per destruir ja ho està en aquest moments, vull dir que s'hauria de fer la preguntar també en positiu: “vostè o algú de la seva família ha millorat la seva situació laboral en els darrers 6 mesos?”, d'aquesta forma també sabrien alguns si ha servit per alguna cosa la darrera Reforma Laboral...nosaltres ja sabem que no...millor dit: ha servit per destruir ocupació de qualitat.

Seguiré parlant de l'observatori ciutadà, hi ha més "material", però a tall d'exemple us adjunto a continuació alguns dels titulars de cugat.cat sobre l'observatori ciutadà:

 Nou de cada 10 ciutadans, satisfets de viure al municipi

 Més de la meitat dels santcugatencs utilitza el català amb la família

 Més de la meitat de santcugatencs, a favor de la independència de Catalunya 

 Els santcugatencs valoren l'alcaldessa amb un 6'8

Sobre Can Borrull

En el ple d’ahir el Grup Municipal d’ICV-EUiA va actuar amb molta responsabilitat. Aquest fet no és una novetat en la nostra actuació. De fet, en l’aprovació inicial de la modificació del PGM de Can Borrull ens vàrem abstenir per tal de poder millorar la proposta inicial, estic parlant de fa 5 anys. En el següent tràmit i fruit d’un intens treball de consens polític i veïnal, varem arribar a un bon acord que posava en una balança de forma equilibrada els interessos particulars i els generals.

Ahir no va ser doncs una excepció. Tothom som conscients que cal solucionar els problemes bàsics i històrics d’aquest barri, creat als anys 40 al voltant de la Masia de Can Borrull i que toca la Riera de Vallvidrera. I que la solució a aquests problemes ve condicionada a l’aprovació d’aquest instrument urbanístic que anomenem Pla de Millora Urbana. En el tràmit d’ahir s’aclaria una altra reivindicació nostra en l’aprovació inicial : saber qui i quant s’havia de pagar.

El nostre SÍ però és un sí crític, un SÍ amb recança. Som conscients que per un costat estem solucionant un problema evident, que no posem pals a les rodes a la reforma de la carretera perquè esdevingui una via urbana i pacífica, a que es construeixi un mur a la riera que redueixi les amenaces de futures inundacions, a que s’instal·li una nova depuradora que substitueixi l’existent que no funciona des de fa anys amb les conseqüències que comporta aquest fet.... però a la vegada som conscients que proposem una reforma urbanística poc viable econòmicament parlant pel veïnat. Ens passa com quan varem donar suport a l’aprovació del PERI de Les Planes en el primer mandat de l’alcalde Recoder. Recordo la intervenció del llavors regidor nostre Joan Balada quan deia que l’objectiu l’havíem complert però que no vèiem quan i com s’acompliria l’objectiu... i s’ha complert quan el Govern de la Generalitat ha posat en marxa les diferents edicions del Pla de Barris, on finalment el de Les Planes hi va poder trobar aixopluc. Mai ningú es va atrevir a plantejar al veïnat de Les Planes que havien de pagar per urbanitzar el seu barri, per motius obvis...

I és que des d’ICV varem posar de relleu ahir que el Govern Municipal de CiU no te model pel desenvolupament dels barris. Ho fa a la carta i segons la conjuntura, no te un criteri clar, amb el que s’aixeca la suspicàcia i el greuge comparatiu. Perquè en el centre de la ciutat s’ha intervingut de forma important – tant que fins i tot en alguns casos s’ha fet vàries vegades la mateixa feina – sense la contribució del veïnat ? i si, en canvi, en els casos en que s’ha fet és clar!, en barris històrics com La Floresta i Mira-sol ? perquè a Les Planes s’ha fet d’una manera i a Can Borrull se’n proposa una altra ?. És evident que no és un tema fàcil, i en aquests moments encara menys, però hagués valgut la pena plantejar un mateix model per millorar els diferents barris de la ciutat, ens hauríem estalviat molts ensurts i mals rotllos.

També varem evidenciar en la nostra intervenció que no se’ns pot demanar més responsabilitat que la que ahir varem exercir. La gestió d’aquest afer pertoca directament a l’equip de govern de Sant Cugat. I per les darreres actuacions en aquest mateix barri no tenim massa esperances que esdevingui una bona gestió. Les seves actuacions es caracteritzen per la imposició – només cal veure la carta enviada per l’alcalde al veïnat del barri instant-los a solucionar els abocaments a la riera provocant una clara situació d’indefensió jurídica -, la manca de veritat – ahir la tinent d’alcalde Conesa va moure’s entre el “no en sabíem res del tema dels abocaments perquè l’ACA i el Consorci no se’n havien assabentat”.... fins el “jo vaig començar el 99 i, per tant, no se què va passar abans”....- i la promesa per salvar la cara per davant de la solució raonable i negociada amb el veïnat – com passa per exemple amb el C/ Alps de Mira-sol on amb la participació de la gent del carrer s’ha aconseguit rebaixar fins un 30% el pressupost inicial..... -.

Potser el portaveu de CiU i diputat al Parlament, Joan Recasens, ens podria aclarir qui va construir una canonada després d’instar l’any 92 als veïns que tanquessin els pous morts. En el seu cas no es tracta de fer memòria, ell és regidor des del..... no se !. El tema no és menor, potser d’això vindrà qui ha de pagar la solució provisional als abocaments d’aigües negres a la llera de la Riera de Vallvidrera que a part de nosaltres – ho varem fer en l’anterior mandat i en l’aprovació inicial del PMU – i altres entitats, ho han posat d’actualitat diaris tant importants com El País i El Punt. cugat.cat fa referència al debat d'ahir al ple però només a les paraules del PSC i del Govern...