Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eurovegas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eurovegas. Mostrar tots els missatges

13 d’abril 2012

alguns articles,entrevistes i vídeos pel cap de setmana


Ja sabeu que m'agrada compartir allò que veig,escolto i llegeixo i que penso que aporta quelcom interessant al saber quotidià,posant en valor aquelles alternatives a allò que se'ns presenta com hegemònic,com a única sortida i que em sembla tant avorrit. Ho intento ordenar per temes d'interès i no contrasto massa perquè les opinions contràries al que penso ja tenen prou plataformes per arribar a l'opinió pública.

Sobre transport públic i mobilitat m'ha agradat una entrevista a la contra de la Vanguardia del passat 11 d'abril a Carlos Daganzo,catedràtic de transport a Berkeley i honoris causa per la UPF.
 
Segueix el culebrot Eurovegas. Jordi Borja escrivia "Eurovegas,un espectàculo provinciano" en El País del 21 de març, Joan Subirats "¿Las Vegas o el delta?" al mateix diari el dia 11,Carles Boix al ARA "Una aposta perillosa (i 2)" el 14,Frederic Ximeno al mateix diari el 18 escrivia "Eurodelta". I és que com denunciava Andreu Mayayo a "Els somnis de luxe de l'alcalde Trias" a Público el 10/2 el model Barcelona de Trias,i de CiU en general,és Las Vegas i els iots de luxe.
Jaume Bosch,Juan Martín (CHA),Joan Saura,Miquel Caminal i Carme Valls

ICV va organitzar el passat 23 de març al Parlament una trobada del que anomenem "espai plural" per tal de reflexionar al voltant del model d'estat i la reforma del senat. Sobre el dret a decidir m'interessa aquesta notícia i sobretot el llibre de Ferran Casas i Joan Rusiñol - ara que ve Sant Jordi potser algú s'anima a regalar-m'ho! - "el dret a decidir ha de ser el nou consens català" al diari ARA. En el País escrivia sobre la qüestió Joaquim Coll en "Angustia i dilema del soberanismo" i Josep Ramoneda el 27/3 amb “Independiencia sin molestar” on analitza el posicionament de CiU en aquests moments sobre la qüestió,a voltes esperpèntic. La Vanguardia feia notícia del debat tributari a Alemanya,objecte utilitzat moltes vegades com a mirall de la nostra voluntat de gestionar els nostres ingressos. La trobada va passar desapercebuda per la majoria de mitjans,malgrat alguns com El Punt Avui en recollien una crònica l'endemà
 
En el marc del procés obert de l'assemblea nacional estem reflexionant al voltant d'aquelles qüestions sobre les que la ciutadania vol que tinguem resposta o,al menys,criteri. Jaume Bosch explica en aquest article a El Temps "ICV: 25è aniversari per a continuar creixent" les claus del naixement de la nostra organització i que encara són actualitat avui. En el mateix enllaç trobareu l'article de l'Àlex Milian sobre la història del naixement d'ICV "Carvalho va assassinar el comitè central". Sobre els 25 anys d'ICV El Punt Avui escrivia aquesta crònica i aquesta titulada "Adéu a la falç i el martell" i el diari ARA aquesta.


Pel que fa al debat esquerra – dreta,la crisi de la socialdemocràcia i la “normalització” a Catalunya del PP us recomano els següents articles:Joan Subirats escriu a El País el 12/2 "¿Ni de derechas ni de izquierdas?",també escriu el 8/4 "en defensa de la democracia"al mateix diari. Tarso Genro escriu avui un interessant article a El Pais “el futuro de la cuestión democràtica”. Ignacio Escolar escriu per ATTAC Madrid "el dèficit español no es culpa del gasto público" i Alberto Garzón,diputat de la Izquierda Plural,escriu en ATTAC "¿Se han hecho los ricos más ricos? Análisis de España entre 1980 y 2008". A El País Josep Ramoneda escrivia el 10/4 “Liberales i conservadores”. I del debat sobre el futur del nostre planeta i la necessitat no de retornar a models anteriors sinó de transformar realment l'acció que fem en ell m'ha agradat molt un article d'Antonio Cerrillo,gens susceptible de defensar les propostes d'ICV,que esmenta un economista del que hem d'aprendre força,Tim Jackson i les possibilitats de trobar alternatives a les que avui malauradament,i en els darrers anys,han estat hegemòniques.

I amb tot això està de moda parlar de la ciutat "smart". Aquí teniu un article signat pel Foment de les Arts i el disseny a La Vanguardia,12/3,"Ser o no ser "smart""en el que conclou que som els ciutadans els que dissenyem la ciutat,i no al revés. I un altre de l'arquitecte Juli Capella a El Periódico,21/3,"¿'Smart cities' per a gent tonta?"en el que conclou dient que "en aquest apassionant estadi en el què entrem,els principis compten. Què tal una living city?".

Més enllaços:sobre l'us de les xarxes socials "elementos de reflexión sobre twitter" de Alberto Garzón,una notícia que ha passat força desapercebuda com és els indults a membres d'Unió Democràtica,les intervencions de Joan Herrera al ple monogràfic sobre el model de país que volem,del Joan Coscubiela defensant l'esmena a la totalitat a la reforma laboral i de la Laia Ortiz sobre la llei de costes i en concret l'agressió que el govern balear vol fer al paratge d'Es Trenc.

Bon cap de setmana i no us perdeu el Salvados d'aquest diumenge: Poli bueno poli malo!!!




14 de març 2012

Assemblees i alguns enllaços per aprendre més...

M'agrada compartir el que llegeixo,escolto i miro amb la gent. Ho faig sovint pel twitter i el facebook i,quan puc,per aquesta vía. Te la seva feina i dedicació però crec que val la pena. Sobre alguns dels debats i temes que han ocupat l'actualitat dels darrers dies me'n faig ressò. Són debats que formen part de la reflexió que seguim tenint i a partir d'ara reforçant encara més en el cas d'ICV i dins el marc del procés obert de la nostra assemblea nacional. Aquesta Assemblea Nacional,que es farà els propers 10 i 11 de novembre - com veieu no és una assemblea precipitada -, ha de donar resposta a diferents objectius prioritaris de la nostra organització al llarg d'un procés serè i obert a la participació de totes aquelles persones sensibles als valors i principis que ICV defensa. En aquest enllaç podeu llegir una entrevista al nostre secretari general sobre la qüestió.

Penso que el primer que ha de garantir la nostra organització és que la nostra militància siguin activistes polítics. Des de diferents espais i de formes diferents,cadascú amb les seves possibilitats. La nostra gent s'ha de sentir útil a l'organització,s'han de sentir valorats com a part imprescindible d'un circuit d'anada i tornada que ha d'alimentar el debat i l'acció política d'ICV. També la nostra organització ha d'enfortir el seu discurs en determinats àmbits. No es tracta de redactar un programa polític - en els darrers mesos hem debatut abastament sobre les nostres propostes als diferents nivells: Catalunya,municipis i Espanya - sinó d'encertar en prioritzar els temes que preocupen més a la majoria de la gent,cercant més enllà de la crítica que hi ha alternativa possible i que ens hi comprometem. Aquesta darrera qüestió no és qualsevol. D'això en depèn la credibilitat social d'una força política com la nostra. En aquest procés dinàmic hauríem de reeixir en la suma,en l'aplegament de col·lectius de persones amb les que ens trobem de forma quotidiana en les diferents lluites i convidar-les a construir l'alternativa política a la dreta insaciable i a la socialdemocràcia caducada.

Amb aquests objectius aconseguits ja ens podríem donar per satisfets però encara n'hi un més d'important: practicar internament allò que prediquem. I ho dic en positiu no pas com a crítica. A la nostra organització ja fa molt temps que els mecanismes de presa de decisió i d'elecció de candidats/es i dirigents és profundament democràtic,però ens fa vertigen encara aprofundir una mica més. De la mateixa forma que ens cal adequar-nos als temps de la gent en ple s.XXI per tal d'establir mecanismes de debat i presa de decisions múltiples aprofitant les noves tecnologies. Tenim doncs molta feina per davant i personalment moltes ganes de fer-la be.

Sobre el debat arran del tema Eurovegas us enllaço diferents articles d'opinió de persones de prestigi per diferents motius i de forma significativa faig referència a un vídeo de 20 minuts on el Lluis Tejedor,alcalde del Prat de Llobregat,explica de forma brillant,respectuosa i planera el posicionament de la nostra gent sobre aquest tema.
Sobre el "model" Barcelona m'ha interessat la reflexió de Josep Maria Montaner a El Pais,en l'article "Barcelona,¿cambio de modelo?" . Sobre la crisi dels desnonaments us enllaço un article del nostre portaveu a l'ajuntament de Terrassa Manel Pérez on el govern,on participem amb la responsabilitat entre d'altres de les polítiques socials,ha promogut una iniciativa pionera en concertació entre administració pública,sector financer i agents socials per fer front a aquesta xacra.

Per acabar dos enllaços interessants: el primer és sobre una iniciativa social perquè aquells ajuntaments que no ho fan gravin els plens i es puguin seguir per part de la ciutadania en directe per televisió,com a pas per acostar la política de proximitat a la gent i per demostrar que la política és útil a la gent,en la majoria dels casos. El segon m'ha cridat molt l'atenció,no només a mi com vaig poder comentar diumenge mentre fèiem la mani pel Passeig de Gràcia,perquè demostra que cal donar passos seriosos cap a la feminització de la societat i l'empoderament de la dona en els llocs de presa de decisions. Fer-ho,en el cas d'Islàndia per exemple,te unes fantàstiques conseqüències!.