Assemblees i alguns enllaços per aprendre més...

M'agrada compartir el que llegeixo,escolto i miro amb la gent. Ho faig sovint pel twitter i el facebook i,quan puc,per aquesta vía. Te la seva feina i dedicació però crec que val la pena. Sobre alguns dels debats i temes que han ocupat l'actualitat dels darrers dies me'n faig ressò. Són debats que formen part de la reflexió que seguim tenint i a partir d'ara reforçant encara més en el cas d'ICV i dins el marc del procés obert de la nostra assemblea nacional. Aquesta Assemblea Nacional,que es farà els propers 10 i 11 de novembre - com veieu no és una assemblea precipitada -, ha de donar resposta a diferents objectius prioritaris de la nostra organització al llarg d'un procés serè i obert a la participació de totes aquelles persones sensibles als valors i principis que ICV defensa. En aquest enllaç podeu llegir una entrevista al nostre secretari general sobre la qüestió.

Penso que el primer que ha de garantir la nostra organització és que la nostra militància siguin activistes polítics. Des de diferents espais i de formes diferents,cadascú amb les seves possibilitats. La nostra gent s'ha de sentir útil a l'organització,s'han de sentir valorats com a part imprescindible d'un circuit d'anada i tornada que ha d'alimentar el debat i l'acció política d'ICV. També la nostra organització ha d'enfortir el seu discurs en determinats àmbits. No es tracta de redactar un programa polític - en els darrers mesos hem debatut abastament sobre les nostres propostes als diferents nivells: Catalunya,municipis i Espanya - sinó d'encertar en prioritzar els temes que preocupen més a la majoria de la gent,cercant més enllà de la crítica que hi ha alternativa possible i que ens hi comprometem. Aquesta darrera qüestió no és qualsevol. D'això en depèn la credibilitat social d'una força política com la nostra. En aquest procés dinàmic hauríem de reeixir en la suma,en l'aplegament de col·lectius de persones amb les que ens trobem de forma quotidiana en les diferents lluites i convidar-les a construir l'alternativa política a la dreta insaciable i a la socialdemocràcia caducada.

Amb aquests objectius aconseguits ja ens podríem donar per satisfets però encara n'hi un més d'important: practicar internament allò que prediquem. I ho dic en positiu no pas com a crítica. A la nostra organització ja fa molt temps que els mecanismes de presa de decisió i d'elecció de candidats/es i dirigents és profundament democràtic,però ens fa vertigen encara aprofundir una mica més. De la mateixa forma que ens cal adequar-nos als temps de la gent en ple s.XXI per tal d'establir mecanismes de debat i presa de decisions múltiples aprofitant les noves tecnologies. Tenim doncs molta feina per davant i personalment moltes ganes de fer-la be.

Sobre el debat arran del tema Eurovegas us enllaço diferents articles d'opinió de persones de prestigi per diferents motius i de forma significativa faig referència a un vídeo de 20 minuts on el Lluis Tejedor,alcalde del Prat de Llobregat,explica de forma brillant,respectuosa i planera el posicionament de la nostra gent sobre aquest tema.

• ¡No hagan juego,señores!,d'Alfredo Pastor a La Vanguardia
• Endavant en direcció a la gola del llop,de Bru Rovira a l'ARA
• La dimensión real d'Eurovegas,d'Emili Valdero a El Punt Avui
• Las Vegas del Mediterrani,de Jordi Alberich a El Periódico
• No,per favor,de Joan F. Mira a El Punt Avui

Sobre el "model" Barcelona m'ha interessat la reflexió de Josep Maria Montaner a El Pais,en l'article "Barcelona,¿cambio de modelo?" . Sobre la crisi dels desnonaments us enllaço un article del nostre portaveu a l'ajuntament de Terrassa Manel Pérez on el govern,on participem amb la responsabilitat entre d'altres de les polítiques socials,ha promogut una iniciativa pionera en concertació entre administració pública,sector financer i agents socials per fer front a aquesta xacra.

Per acabar dos enllaços interessants: el primer és sobre una iniciativa social perquè aquells ajuntaments que no ho fan gravin els plens i es puguin seguir per part de la ciutadania en directe per televisió,com a pas per acostar la política de proximitat a la gent i per demostrar que la política és útil a la gent,en la majoria dels casos. El segon m'ha cridat molt l'atenció,no només a mi com vaig poder comentar diumenge mentre fèiem la mani pel Passeig de Gràcia,perquè demostra que cal donar passos seriosos cap a la feminització de la societat i l'empoderament de la dona en els llocs de presa de decisions. Fer-ho,en el cas d'Islàndia per exemple,te unes fantàstiques conseqüències!.