alguns articles,entrevistes i vídeos pel cap de setmana

Ja sabeu que m'agrada compartir allò que veig,escolto i llegeixo i que penso que aporta quelcom interessant al saber quotidià,posant en valor aquelles alternatives a allò que se'ns presenta com hegemònic,com a única sortida i que em sembla tant avorrit. Ho intento ordenar per temes d'interès i no contrasto massa perquè les opinions contràries al que penso ja tenen prou plataformes per arribar a l'opinió pública.

Sobre transport públic i mobilitat m'ha agradat una entrevista a la contra de la Vanguardia del passat 11 d'abril a Carlos Daganzo,catedràtic de transport a Berkeley i honoris causa per la UPF.

 
Segueix el culebrot Eurovegas. Jordi Borja escrivia "Eurovegas,un espectàculo provinciano" en El País del 21 de març, Joan Subirats "¿Las Vegas o el delta?" al mateix diari el dia 11,Carles Boix al ARA "Una aposta perillosa (i 2)" el 14,Frederic Ximeno al mateix diari el 18 escrivia "Eurodelta". I és que com denunciava Andreu Mayayo a "Els somnis de luxe de l'alcalde Trias" a Público el 10/2 el model Barcelona de Trias,i de CiU en general,és Las Vegas i els iots de luxe.

Jaume Bosch,Juan Martín (CHA),Joan Saura,Miquel Caminal i Carme Valls

ICV va organitzar el passat 23 de març al Parlament una trobada del que anomenem "espai plural" per tal de reflexionar al voltant del model d'estat i la reforma del senat. Sobre el dret a decidir m'interessa aquesta notícia i sobretot el llibre de Ferran Casas i Joan Rusiñol - ara que ve Sant Jordi potser algú s'anima a regalar-m'ho! - "el dret a decidir ha de ser el nou consens català" al diari ARA. En el País escrivia sobre la qüestió Joaquim Coll en "Angustia i dilema del soberanismo" i Josep Ramoneda el 27/3 amb “Independiencia sin molestar” on analitza el posicionament de CiU en aquests moments sobre la qüestió,a voltes esperpèntic. La Vanguardia feia notícia del debat tributari a Alemanya,objecte utilitzat moltes vegades com a mirall de la nostra voluntat de gestionar els nostres ingressos. La trobada va passar desapercebuda per la majoria de mitjans,malgrat alguns com El Punt Avui en recollien una crònica l'endemà. 
 
En el marc del procés obert de l'assemblea nacional estem reflexionant al voltant d'aquelles qüestions sobre les que la ciutadania vol que tinguem resposta o,al menys,criteri. Jaume Bosch explica en aquest article a El Temps "ICV: 25è aniversari per a continuar creixent" les claus del naixement de la nostra organització i que encara són actualitat avui. En el mateix enllaç trobareu l'article de l'Àlex Milian sobre la història del naixement d'ICV "Carvalho va assassinar el comitè central". Sobre els 25 anys d'ICV El Punt Avui escrivia aquesta crònica i aquesta titulada "Adéu a la falç i el martell" i el diari ARA aquesta.


Pel que fa al debat esquerra – dreta,la crisi de la socialdemocràcia i la “normalització” a Catalunya del PP us recomano els següents articles:Joan Subirats escriu a El País el 12/2 "¿Ni de derechas ni de izquierdas?",també escriu el 8/4 "en defensa de la democracia"al mateix diari. Tarso Genro escriu avui un interessant article a El Pais “el futuro de la cuestión democràtica”. Ignacio Escolar escriu per ATTAC Madrid "el dèficit español no es culpa del gasto público" i Alberto Garzón,diputat de la Izquierda Plural,escriu en ATTAC "¿Se han hecho los ricos más ricos? Análisis de España entre 1980 y 2008". A El País Josep Ramoneda escrivia el 10/4 “Liberales i conservadores”. I del debat sobre el futur del nostre planeta i la necessitat no de retornar a models anteriors sinó de transformar realment l'acció que fem en ell m'ha agradat molt un article d'Antonio Cerrillo,gens susceptible de defensar les propostes d'ICV,que esmenta un economista del que hem d'aprendre força,Tim Jackson i les possibilitats de trobar alternatives a les que avui malauradament,i en els darrers anys,han estat hegemòniques.

I amb tot això està de moda parlar de la ciutat "smart". Aquí teniu un article signat pel Foment de les Arts i el disseny a La Vanguardia,12/3,"Ser o no ser "smart""en el que conclou que som els ciutadans els que dissenyem la ciutat,i no al revés. I un altre de l'arquitecte Juli Capella a El Periódico,21/3,"¿'Smart cities' per a gent tonta?"en el que conclou dient que "en aquest apassionant estadi en el què entrem,els principis compten. Què tal una living city?".

Més enllaços:sobre l'us de les xarxes socials "elementos de reflexión sobre twitter" de Alberto Garzón,una notícia que ha passat força desapercebuda com és els indults a membres d'Unió Democràtica,les intervencions de Joan Herrera al ple monogràfic sobre el model de país que volem,del Joan Coscubiela defensant l'esmena a la totalitat a la reforma laboral i de la Laia Ortiz sobre la llei de costes i en concret l'agressió que el govern balear vol fer al paratge d'Es Trenc.

Bon cap de setmana i no us perdeu el Salvados d'aquest diumenge: Poli bueno poli malo!!!

Piulades (3) i altres

Divendres els tertulians i tertuliana del Matí de Catalunya Ràdio, Pere Portabella, Manuel Milian Mestre, Antoni Puigverd i Lali Vintró, eren interpel·lats pel conductor del programa a ressaltar el protagonista de la setmana. L'un va parlar del capità del creuer enfonsat a Itàlia, i va aprofitar per fer un paral·lelisme amb una societat individualista davant la més solidària del passat, un altre va ressaltar la mort de Manuel Fraga, personatge segons ell polièdric (...) i la Lali va fer esment de la situació en la que es trobava el jutge Garzón, que després d'actuar contra tot el que es mou sense conseqüències ara es troba assetjat per tocar la corrupció de la dreta i els crims del franquisme. Bona tertúlia la d'aquest dia de la setmana que us convido a escoltar.

Em permeto enllaçar-vos diferents articles d'opinió i notícies que m'han cridat l'atenció aquesta setmana i que comparteixo amb vosaltres. Òbviament ho faig per generar reflexió i,sobretot,debat,que és l'objectiu d'aquest blog. Dilluns passat a El Pais Josep Ramoneda escrivia “la democracia en peligro”,reflexió sobre l'alternativa en política com a garantia de més democràcia i que aquesta alternativa no es pot limitar al canvi de persones sinó als canvis de les polítiques.

Diumenge 15 a EL PUNT AVUI un opinador de referència com Francesc Sanuy ens parla de la manca d'inversió a Catalunya en “vinguin afaitats primer” però des d'una perspectiva diferent a la que és habitual darrerament en la que prioritza l'explicació del que significa la conxorxa de classe entre els buròcrates de la “Villa y corte” i els seus amigatxos i  la política de recentralització que ens cau a sobre amb el PP al govern.

També a El Pais de dilluns hi podíem trobar un bon article sobre les ciutats eficients i sostenibles, les “smart city”, tant de moda darrerament pels que vivim a Sant Cugat. I en el mateix diari però en l'edició de dimecres una noticia sobre el darrer pas de revenja del conseller Puig sobre l'obra del govern anterior amb la dilució del comitè d'ètica de la policia.

El Periodico de Catalunya ha fet una relació d'articles també molt interessants sobre la realitat de diferents barris del país i la seva salut lligada estretament a les actuacions i dinàmiques que s'hi fan,sobretot en el camp de la nova ciutadania però no només. El 18 parlava dels barris del Fondo a Santa Coloma de Gramenet i Sant Roc a Badalona. S'evidencia en aquesta sèrie d'articles que la intervenció comunitària des de la priorització política és una qüestió cabdal.
 
Com cap altra vegada el debat sobre la fiscalitat és d'actualitat i el diari Ara no és alié, el passat 16 de gener titulava "els catalans paguen l'IRPF dels suecs però menys IVA" a un article on explica la tributació en ambdós paísos. Haig de dir que no estic d'acord amb el titular de la notícia doncs aquí la major part de l'ingrés fiscal recau sobre la classe mitja i allà sobre les rendes més altes, les mateixes dades justifiquen la meva apreciació però potser els que es queden amb el titular es queden amb la idea i qui dia passa any empeny...

El Pais de diumenge passat feia un reportatge sobre les execucions hipotecàries extrajudicials,que s'han quintuplicat en els darrers cinc anys i que en molt casos poden representar que els bancs,insaciables,es puguin adjudicar un pis per 1€,una vergonya tenint en compte que l'administració pública no para de rescatar bancs i en canvi a la gent no hi ha qui la rescati.
Expansión Catalunya ens explica a la seva edició del passat dilluns 16 els "deu projectes de l'època de vaques grosses",infrastructures i equipaments pensats a l'engròs que avui tindrien una execució més austera i on es va primar el disseny a la funcionalitat i que,en algun cas de forma vergonyosa van encarir el seu pressupost. És bo saber però en quins casos aquests projectes s'han encarit de forma desmesurada i en quins territoris ha passat això.

I,per acabar,en el recurrent i imprescindible debat sobre el nivells administratius del nostre país val la pena llegir la crònica que feia el Punt Avui dimecres 18 on explica la petjada dels consells comarcals en determinats territoris. Jo he estat conseller comarcal els del 2007 al 2011 i quan escolto que s'han de fer desaparèixer penso que aquesta afirmació no es pot fer alegrement sense pensar en alternatives realistes. En la nostra comarca la desaparició del consell comarcal posaria en greus dificultats a la majoria de municipis. Cal doncs un debat serè i trepitjant la realitat per prendre decisions sobre la racionalització de l'entramat institucional del país,que si be és veritat que fa falta cal fer-ho amb respostes de garantia per les administracions més vulnerables.